Neomaestrillo us desitja unes bones festes i una bona entrada d'any!
Tornem en el 2008!!
Salut, república i sistema educatiu de qualitat!!
dimarts, 25 de desembre del 2007
dissabte, 15 de desembre del 2007
Ja s'acosta el Nadal...
Salutacions!
Sembla que tot torna una mica a la normalitat. Al final la denúncia va quedar en un no res, i només queda el regust agridolç de l'experiència. Agri per la tensió i les acusacions infundades pàtides, dolç pel recolçament total de l'equip directiu i els companys, crec que per moltes paraules que diguès mai podria expressar la meua gratitud.
Menys mal que dies després d'aquest lamentable fet va arribar el pont i vaig poder tornar a la terreta, a carregar piles i a desconectar una mica. Cosa que em feia molta falta!! A més, de cara a aquesta darrera setmana frenètica, fent els informes, preparant les activitats de Nadal..., uns dies de descans es noten. Ara tot està fet!
El Nadal, festa de tradició jueva-cristiana, arrelada en nostra societat, part de nostra cultura i nostres sistema de valors, però que en part, no deixa de ser religiosa, encara que hui en dia siga més marketing, consumisme pur i dur, que retrobar a la família i celebrar el neixement de Nostre Senyor.
Tanmateix, l'escola es laica, i vivim a un estat aconfesional (paraula que mai he acabat d'entendre), escola, on a més, podem trobar alumnes que confesen altres religions (islàmics, ortodoxes, animistes... o inclus no religiosos) i als quals nosaltres hem de formar en valors multiculturals, de solidaritat i respecte. Per què nassos, llavors, hem de decorar els centres amb motius clarament cristians com verges i sants? Per què hem d'ensenyar nadalenques tradicionals i no altres tipus de cançons no religioses?
Nostre Senyor va dir "Tu ets Pere i sobre aquesta pedra (tot un joc de paraules, era un catxondo el Nostre Senyor) construire la meua esglèsia", l'estat ens hauria de dir "tu ets maestrillo/a i sobre aquesta pedra edifique la nostra societat plural, respetuosa, laica i democràtica". Crec que encara estem lluny d'això i el pes que arroseguem es nota.
No només continuem donant religió a les escoles (qui vullga fe que vagi a un temple, si l'escola ha de ser temple d'alguna cosa ho és de la raó, de la ciència i de la llum [crec que la meua vessant jacobinista i robesperriana s'ha encés!]), ara catòlica però alguns en nom de no se quina igualtat volen que també es done la islàmica..., si home si, i també podriem ensenyar la sintoista!, sinó que continuem deixant que la tradició s'impose imposant. No a les religions a l'escola, no a una escola religiósitzada!!
En fi, que això, que no m'agrada fer adorns de Nadal amb motius religiosos, no m'agrada fer concerts de nadalenques religioses. Mostrem als més petits la vertadera cara del Nadal, el catàleg de joguines del centre comercial de torn i les excel·lències dels mercats per fer els diners. La resta són hipocresies barates i manteniment del status-quo.
I tu, què em contes?
PD: Un altre dia igual vos parle de que em sembla l'horrible Win-Pri, una aberració demoniaca que s'empra per fer els informes. L'any passat els feia amb el OpenOffice Writer!!!
Menys mal que dies després d'aquest lamentable fet va arribar el pont i vaig poder tornar a la terreta, a carregar piles i a desconectar una mica. Cosa que em feia molta falta!! A més, de cara a aquesta darrera setmana frenètica, fent els informes, preparant les activitats de Nadal..., uns dies de descans es noten. Ara tot està fet!
El Nadal, festa de tradició jueva-cristiana, arrelada en nostra societat, part de nostra cultura i nostres sistema de valors, però que en part, no deixa de ser religiosa, encara que hui en dia siga més marketing, consumisme pur i dur, que retrobar a la família i celebrar el neixement de Nostre Senyor.
Tanmateix, l'escola es laica, i vivim a un estat aconfesional (paraula que mai he acabat d'entendre), escola, on a més, podem trobar alumnes que confesen altres religions (islàmics, ortodoxes, animistes... o inclus no religiosos) i als quals nosaltres hem de formar en valors multiculturals, de solidaritat i respecte. Per què nassos, llavors, hem de decorar els centres amb motius clarament cristians com verges i sants? Per què hem d'ensenyar nadalenques tradicionals i no altres tipus de cançons no religioses?
Nostre Senyor va dir "Tu ets Pere i sobre aquesta pedra (tot un joc de paraules, era un catxondo el Nostre Senyor) construire la meua esglèsia", l'estat ens hauria de dir "tu ets maestrillo/a i sobre aquesta pedra edifique la nostra societat plural, respetuosa, laica i democràtica". Crec que encara estem lluny d'això i el pes que arroseguem es nota.
No només continuem donant religió a les escoles (qui vullga fe que vagi a un temple, si l'escola ha de ser temple d'alguna cosa ho és de la raó, de la ciència i de la llum [crec que la meua vessant jacobinista i robesperriana s'ha encés!]), ara catòlica però alguns en nom de no se quina igualtat volen que també es done la islàmica..., si home si, i també podriem ensenyar la sintoista!, sinó que continuem deixant que la tradició s'impose imposant. No a les religions a l'escola, no a una escola religiósitzada!!
En fi, que això, que no m'agrada fer adorns de Nadal amb motius religiosos, no m'agrada fer concerts de nadalenques religioses. Mostrem als més petits la vertadera cara del Nadal, el catàleg de joguines del centre comercial de torn i les excel·lències dels mercats per fer els diners. La resta són hipocresies barates i manteniment del status-quo.
I tu, què em contes?
PD: Un altre dia igual vos parle de que em sembla l'horrible Win-Pri, una aberració demoniaca que s'empra per fer els informes. L'any passat els feia amb el OpenOffice Writer!!!
dijous, 29 de novembre del 2007
Under pressure
Hola!
Hui tornem als escrits desairats, pesimistes i preocupants. Hui uns pares han interposat una denuncia contra servidor que escriu, Neomaestrillo de l'Alt Penedès, per agressió envers el seu fill...
La realitat de vegades pot ser més dura i surrealista que els nostres pitjors malsons. Aquest matí estavem a la piscina del poble, on acudim tots els dijous (la natació està inclosa a la programació d'educació física), quan tornen als vestidors els mestres hem d'estar allà pendents de que es canvien, no es deixen res, no es barallen....; de vegades és una mica estresant, bo, la majoria de vegades, perquè també has de estar pendent dels que no s'han banyat (per estar malalts, motius religiosos, aversió a l'aigua...). En fi, que has de controlar moltes variables, quan la majoria acaba els has de fer formar fora dels vestidors, en una paret deixant el major espai possible als usuaris de la piscina (lloc públic, on s'ha de pagar una quota). Sempre hi ha algú que encara no ha acabat de vestir-se, en eixes estava aquest matí, amb un ull amb els que encara restaven als vestidors i altre als de la cua, quan he vist que dos d'aquests últims entraven a un vestidor assignat cap altra escola. Cap allà que he anat, perquè clar si ja tenim problemes de "desaparicions" a l'escola, només ens falta tindre'ls també a la piscina. Justament quan anava eixia el xiquet que havia entrat, llavors li he fet una mena de colleja suau i li he preguntat que si l'havia perdut allà, que què estava fent, que al tornar aniria al director..., en fi, el normal en aquests casos.
Al tornar a escola no estava el director, així que li he dit que estiguès a les 2:55 al despatx que parlariem aleshores. També s'ho he dit a la que havia obert la porta. Total quan tornem de dinar, jo ja havia oblidat el assumpte, però al pujar cap a classe, l'he vist a la porta del director amb els seus pares. El meu primer pensament ha sigut: "ho ha contat a casa i els pares volen parlar amb nosaltres per asegurar-se que no es tornara a repetir, bons pares"...., quant lluny estava de la reialitat!!!.
El primer que m'han dit després de dir-me si podiem parlar ha sigut que m'han ficat una denuncia per agressió a la comisaria...., m'han trencat per tots els costats. Després han preguntat el que ha passat, però flipe que només amb la versió del xiquet i abans de preguntar res, denuncien. Mola.
Intentant calmar la situació, els he explicat el que havia ocorregut, acceptant que m'havia equivocat, que havia sigut un mal gest, però que clar, no puc estar pendent de 50 nens (les mestres companyes en aquest moment estaven al vestidor de les nenes), que en fi, no havia cap intenció de fer-li mal i que si s'ho havia fet demanava mil disculpes. La resposta: "sino puedes controlarlos igual deberias trabajar en otra cosa". Si senyor! Això es intentar solucionar els problemes.
Després d'això m'he tragat el to conciliador i he començat a "rajar" del seu fill i del grup classe (angelets no hi són), a la qual cosa ells han respòs acusant-me de maltractar sistemàticament als alumnes (que si un dia un tenia marques!!!, que altre el vaig espentar per les escales!!!)... menys mal que aquí ja estava la cap d'estudis perquè ja he començat a perdre els nervis i a cridar-los diguent que: "qui vos heu pensat vosaltres que sou per a acusar-me d'això!! no he d'aguantar això!! Ningú m'insulta d'aquesta manera a la cara!!)....
En fi... després, no ho recorde ja molt bé, m'he alterat, ells han acabant marxat i quan han marxat he trencat a plorar com feia anys que no feia..., Menys mal que la cap d'estudis ha intentat animar-me, i no m'ha deixat que m'afone...
Amb tot això he perdut tota la primera hora de la tarda, a segona hora tenia un altre grup, allà m'he animat més, ostia! Intentes transmetre no ja coneixements, sino conductes de comportament, una educació i així t'ho paguen, però note que als alumnes els agrade, o al menys a la majòria. Ja estava una mica menys amoinat, quan a tocar el timbe puja la conserje i em diu que no baixe que una mare i un avi m'estaven esperant!!
He estar esperant 45 minuts a que marxaran, per no se que història de havia fet mal al seu fill..., la questió es que s'havien trobat a l'altra mare i ale, a descontextualitzar les situacios i a fer de grans de sorra boles de neu. La veritat és que d'allò que li han dit a la cap d'estudies (no se que d'un dia a les escales quasi el faig caure) no recorde res, possiblement l'alumne baixaria corrents i el vaig aturar i el vaig fer pujar i tornar a baixar bé. Ho sopose perquè tots els dies li faig el mateix a molts.
En fi, que per moments m'he sentit pitjor que un terrorista. Tinc por de que passarà demà! Si totes les històries i exageracions dels nens faran que a la porta del cole em "linchen" com si fos un gay a l'Ira.
Aquest matí un alumne amb certs problemes mentals m'ha fotut unes quantes patades, no és la primera vegada, he d'anar jo també a denunciar-lo? Aquesta és manera de treballar? NO. Ja estem com sempre, els mestres sense autoritat...., quan jo anava a l'escola si algú mestre m'haguès donat una oxtia per fer una cosa dolenta, al arribar a casa m'hagueren fotut dos més. Jo que no he fet res dolent em veig ara en una situació difícil, amb un entorn de pares hostil i uns nens (millor uns poquets nens d'un grup-classe determinat) que a la mínima que els diga algo ja saben allò que han de fer.
Hui un company de secundària, que va arribar el dimarts ha renunciat, el faran fora de la borsa, pero prefereix viure tranquil. La temptació és gran i no ho tinc gens clar. No descarte fer el mateix, renunciar i tornar a casa. L'única cosa positiva que he trobat és la comprensió i recolçament dels companys, però pot ser arribe un moment que això no siga prou.
Ja he tingut dos mogudes per intentar educar, civilitzar i transmetre coneixements, un tercer no crec que ho aguante. I ja vorem com queda allò de la denuncia. Només hem falta que vinguen els Mosos ha portar-me per prendre'm la declaració.
Mentres els polítics, al menys ací a Catalunya, fer lleis educatives que enlloc de donar solucions, només fan que enmerdar més les coses. Al Sr. Maragall se li omple la boca amb "la llei nacional d'educació", una llei que l'únic que fa es privatitzar l'ensenyament públic, a l'hora que crear centres "bons" i "dolents". Supose que aconsellat pels mateixos que han socabat més i més el camp d'actuació dels mestres i la seua autoritat.
La realitat és dolenta però el futur no pinta molt millor...
I tu, què em contes?
Hui tornem als escrits desairats, pesimistes i preocupants. Hui uns pares han interposat una denuncia contra servidor que escriu, Neomaestrillo de l'Alt Penedès, per agressió envers el seu fill...
La realitat de vegades pot ser més dura i surrealista que els nostres pitjors malsons. Aquest matí estavem a la piscina del poble, on acudim tots els dijous (la natació està inclosa a la programació d'educació física), quan tornen als vestidors els mestres hem d'estar allà pendents de que es canvien, no es deixen res, no es barallen....; de vegades és una mica estresant, bo, la majoria de vegades, perquè també has de estar pendent dels que no s'han banyat (per estar malalts, motius religiosos, aversió a l'aigua...). En fi, que has de controlar moltes variables, quan la majoria acaba els has de fer formar fora dels vestidors, en una paret deixant el major espai possible als usuaris de la piscina (lloc públic, on s'ha de pagar una quota). Sempre hi ha algú que encara no ha acabat de vestir-se, en eixes estava aquest matí, amb un ull amb els que encara restaven als vestidors i altre als de la cua, quan he vist que dos d'aquests últims entraven a un vestidor assignat cap altra escola. Cap allà que he anat, perquè clar si ja tenim problemes de "desaparicions" a l'escola, només ens falta tindre'ls també a la piscina. Justament quan anava eixia el xiquet que havia entrat, llavors li he fet una mena de colleja suau i li he preguntat que si l'havia perdut allà, que què estava fent, que al tornar aniria al director..., en fi, el normal en aquests casos.
Al tornar a escola no estava el director, així que li he dit que estiguès a les 2:55 al despatx que parlariem aleshores. També s'ho he dit a la que havia obert la porta. Total quan tornem de dinar, jo ja havia oblidat el assumpte, però al pujar cap a classe, l'he vist a la porta del director amb els seus pares. El meu primer pensament ha sigut: "ho ha contat a casa i els pares volen parlar amb nosaltres per asegurar-se que no es tornara a repetir, bons pares"...., quant lluny estava de la reialitat!!!.
El primer que m'han dit després de dir-me si podiem parlar ha sigut que m'han ficat una denuncia per agressió a la comisaria...., m'han trencat per tots els costats. Després han preguntat el que ha passat, però flipe que només amb la versió del xiquet i abans de preguntar res, denuncien. Mola.
Intentant calmar la situació, els he explicat el que havia ocorregut, acceptant que m'havia equivocat, que havia sigut un mal gest, però que clar, no puc estar pendent de 50 nens (les mestres companyes en aquest moment estaven al vestidor de les nenes), que en fi, no havia cap intenció de fer-li mal i que si s'ho havia fet demanava mil disculpes. La resposta: "sino puedes controlarlos igual deberias trabajar en otra cosa". Si senyor! Això es intentar solucionar els problemes.
Després d'això m'he tragat el to conciliador i he començat a "rajar" del seu fill i del grup classe (angelets no hi són), a la qual cosa ells han respòs acusant-me de maltractar sistemàticament als alumnes (que si un dia un tenia marques!!!, que altre el vaig espentar per les escales!!!)... menys mal que aquí ja estava la cap d'estudis perquè ja he començat a perdre els nervis i a cridar-los diguent que: "qui vos heu pensat vosaltres que sou per a acusar-me d'això!! no he d'aguantar això!! Ningú m'insulta d'aquesta manera a la cara!!)....
En fi... després, no ho recorde ja molt bé, m'he alterat, ells han acabant marxat i quan han marxat he trencat a plorar com feia anys que no feia..., Menys mal que la cap d'estudis ha intentat animar-me, i no m'ha deixat que m'afone...
Amb tot això he perdut tota la primera hora de la tarda, a segona hora tenia un altre grup, allà m'he animat més, ostia! Intentes transmetre no ja coneixements, sino conductes de comportament, una educació i així t'ho paguen, però note que als alumnes els agrade, o al menys a la majòria. Ja estava una mica menys amoinat, quan a tocar el timbe puja la conserje i em diu que no baixe que una mare i un avi m'estaven esperant!!
He estar esperant 45 minuts a que marxaran, per no se que història de havia fet mal al seu fill..., la questió es que s'havien trobat a l'altra mare i ale, a descontextualitzar les situacios i a fer de grans de sorra boles de neu. La veritat és que d'allò que li han dit a la cap d'estudies (no se que d'un dia a les escales quasi el faig caure) no recorde res, possiblement l'alumne baixaria corrents i el vaig aturar i el vaig fer pujar i tornar a baixar bé. Ho sopose perquè tots els dies li faig el mateix a molts.
En fi, que per moments m'he sentit pitjor que un terrorista. Tinc por de que passarà demà! Si totes les històries i exageracions dels nens faran que a la porta del cole em "linchen" com si fos un gay a l'Ira.
Aquest matí un alumne amb certs problemes mentals m'ha fotut unes quantes patades, no és la primera vegada, he d'anar jo també a denunciar-lo? Aquesta és manera de treballar? NO. Ja estem com sempre, els mestres sense autoritat...., quan jo anava a l'escola si algú mestre m'haguès donat una oxtia per fer una cosa dolenta, al arribar a casa m'hagueren fotut dos més. Jo que no he fet res dolent em veig ara en una situació difícil, amb un entorn de pares hostil i uns nens (millor uns poquets nens d'un grup-classe determinat) que a la mínima que els diga algo ja saben allò que han de fer.
Hui un company de secundària, que va arribar el dimarts ha renunciat, el faran fora de la borsa, pero prefereix viure tranquil. La temptació és gran i no ho tinc gens clar. No descarte fer el mateix, renunciar i tornar a casa. L'única cosa positiva que he trobat és la comprensió i recolçament dels companys, però pot ser arribe un moment que això no siga prou.
Ja he tingut dos mogudes per intentar educar, civilitzar i transmetre coneixements, un tercer no crec que ho aguante. I ja vorem com queda allò de la denuncia. Només hem falta que vinguen els Mosos ha portar-me per prendre'm la declaració.
Mentres els polítics, al menys ací a Catalunya, fer lleis educatives que enlloc de donar solucions, només fan que enmerdar més les coses. Al Sr. Maragall se li omple la boca amb "la llei nacional d'educació", una llei que l'únic que fa es privatitzar l'ensenyament públic, a l'hora que crear centres "bons" i "dolents". Supose que aconsellat pels mateixos que han socabat més i més el camp d'actuació dels mestres i la seua autoritat.
La realitat és dolenta però el futur no pinta molt millor...
I tu, què em contes?
dilluns, 19 de novembre del 2007
Still Alive!
Hola!
Ja fa molts dies que no escrivia res! Aquestes setmanes han sigut una mica esgotadores, el meu horari definitiu va entrar en vigor, i faig més i amb més preparació que al començament. A banda per les vesprades tinc un curs, Aula de Ciències, a partir del dimecres seran dos cursos, ja que comence un per a reciclar al professorat de Secundària per Primària; tot unit a que intente fer una mica d'esport fent natació 2 o 3 dies per setmana, la present seran 2 per que hui no he anat....
En fi, massa coses, i aques blog, que ultimament ja no se si ho seguiu, té la finalitat primera de servir-me com a descarraga personal, i ja ho anava necessitant.
La temporada de baixes per grips, angines, neumònies, i similars ha començat, els últims dies he vist cares noves per l'escola. Bona gent, joves, la veritat és que ara s'esta equilobrant la questió d'edat! I no és que tinga problemes amb els més majors, al contari, però sempre tens més coses en comú als que oscilen la teua edat. D'ací por començara la temporada de maternitats, encara que pense que al cole on estic només una companya està en aquesta situació de pre-mama.
Amb els alumnes.... amfff continua oscilant, no és per quixar-me però és que tinc els pitjors grups de l'escola amb diferència. Aquests últims dies per cobrir absències de company he fer algunes sustitucions al cicle superior... i no hi ha color. L'ecola té com a ovella negra el cicle mitjà, ja sabeu la típica conjunció de factors negatius que fan que un grup no tira cap endavant i només alguna individualitat destaca.
He reflexionat molt els últims dies arrel d'una conversa que vaig tenir amb un amic sobre aquest tema, el tema del determinisme estudiantil i la extrapolació al futur. Ho he fer perquè quan jo anava a escola no es que fos l'alumne més destacat, formava part del gran grup que es deixaven portar i era més bé gracioset i contestatari. Per això intente no fer com fan alguns companys, que és etiquetar en "bons" i "dolents", no crec que a aquestes edats es puga ja decidir si una persona tindra futur (acadèmic i professional), encara té moltes circunstàncies a les quals enfrontar-se. De fet, tornant als meus records de col·legial (no fa tant que vaig deixar l'escola, només uns 12 anys... o pot ser 13 XDDD ), els que eren els empos la veritat és que després, la majòria d'ells no continuaren amb una formació universitària, i els pocs de la classe que arribarem a la uni (dels 38 que erem a 8è EGB, uns 14/16, exactament no ho se) no eren dels que més destacaven, com ja he dit abans. Home si que és cert que els que al cole no s'ho curraven gens, no aprenien gens i passaven de tot, després continuaren amb aquesta tendència.
Tanmateix jo vaig a arribar fins i tot a repetir curs al insti i ves per on hui en dia sóc professor, per això etiquetar a la gent.... no m'agrada.
I tot això per arribar a on? A cap puesto! L'escola d'ahir i hui són molt diferents, ja que la societat és diferent. Torne de nou a la manca d'autoritat del professorat. Hui mateix he deixat sense pati a tota una classe..., cosa que no servira de res per què fa dos setmanes ja ho vaig fer i de seguida tornen a les andades. Tan difícil és estar en silenci a l'hora de baixar i pujar escales? Recorde que a la meua escola ho feiem per ordre de llista i guardant una separació d'un braç (rollo "Cara al Sol"). Clar hui fiques la tele i veus als escrements socials del cor cridant, sense educació, o als referents per als nens, que basicament són iguals de maleducats.... i que a casa, com els pares habitualment treballent i no passen molt de temps amb ells eviten la seua funció educatiu-punitiva.....
En fi..., espere que als que esteu a la borsa vos criden el més aviat possible i a la resta que tot vagi bé per València. La distància es fa llarga!
I tu, què em contes?
Ja fa molts dies que no escrivia res! Aquestes setmanes han sigut una mica esgotadores, el meu horari definitiu va entrar en vigor, i faig més i amb més preparació que al començament. A banda per les vesprades tinc un curs, Aula de Ciències, a partir del dimecres seran dos cursos, ja que comence un per a reciclar al professorat de Secundària per Primària; tot unit a que intente fer una mica d'esport fent natació 2 o 3 dies per setmana, la present seran 2 per que hui no he anat....
En fi, massa coses, i aques blog, que ultimament ja no se si ho seguiu, té la finalitat primera de servir-me com a descarraga personal, i ja ho anava necessitant.
La temporada de baixes per grips, angines, neumònies, i similars ha començat, els últims dies he vist cares noves per l'escola. Bona gent, joves, la veritat és que ara s'esta equilobrant la questió d'edat! I no és que tinga problemes amb els més majors, al contari, però sempre tens més coses en comú als que oscilen la teua edat. D'ací por començara la temporada de maternitats, encara que pense que al cole on estic només una companya està en aquesta situació de pre-mama.
Amb els alumnes.... amfff continua oscilant, no és per quixar-me però és que tinc els pitjors grups de l'escola amb diferència. Aquests últims dies per cobrir absències de company he fer algunes sustitucions al cicle superior... i no hi ha color. L'ecola té com a ovella negra el cicle mitjà, ja sabeu la típica conjunció de factors negatius que fan que un grup no tira cap endavant i només alguna individualitat destaca.
He reflexionat molt els últims dies arrel d'una conversa que vaig tenir amb un amic sobre aquest tema, el tema del determinisme estudiantil i la extrapolació al futur. Ho he fer perquè quan jo anava a escola no es que fos l'alumne més destacat, formava part del gran grup que es deixaven portar i era més bé gracioset i contestatari. Per això intente no fer com fan alguns companys, que és etiquetar en "bons" i "dolents", no crec que a aquestes edats es puga ja decidir si una persona tindra futur (acadèmic i professional), encara té moltes circunstàncies a les quals enfrontar-se. De fet, tornant als meus records de col·legial (no fa tant que vaig deixar l'escola, només uns 12 anys... o pot ser 13 XDDD ), els que eren els empos la veritat és que després, la majòria d'ells no continuaren amb una formació universitària, i els pocs de la classe que arribarem a la uni (dels 38 que erem a 8è EGB, uns 14/16, exactament no ho se) no eren dels que més destacaven, com ja he dit abans. Home si que és cert que els que al cole no s'ho curraven gens, no aprenien gens i passaven de tot, després continuaren amb aquesta tendència.
Tanmateix jo vaig a arribar fins i tot a repetir curs al insti i ves per on hui en dia sóc professor, per això etiquetar a la gent.... no m'agrada.
I tot això per arribar a on? A cap puesto! L'escola d'ahir i hui són molt diferents, ja que la societat és diferent. Torne de nou a la manca d'autoritat del professorat. Hui mateix he deixat sense pati a tota una classe..., cosa que no servira de res per què fa dos setmanes ja ho vaig fer i de seguida tornen a les andades. Tan difícil és estar en silenci a l'hora de baixar i pujar escales? Recorde que a la meua escola ho feiem per ordre de llista i guardant una separació d'un braç (rollo "Cara al Sol"). Clar hui fiques la tele i veus als escrements socials del cor cridant, sense educació, o als referents per als nens, que basicament són iguals de maleducats.... i que a casa, com els pares habitualment treballent i no passen molt de temps amb ells eviten la seua funció educatiu-punitiva.....
En fi..., espere que als que esteu a la borsa vos criden el més aviat possible i a la resta que tot vagi bé per València. La distància es fa llarga!
I tu, què em contes?
dimarts, 30 d’octubre del 2007
Hisenda (o Fasenda com deia aquell del jamo i ques) som tots!
Hola!
Siguem sincers, un dels principals motius que porta a una persona a convertir-se en mestres/professor és, que a banda de la possibilitat de intentar canviar la nostra societat des de la seua arrel per intentar fer un món millor, el sou. Si, un bon sou per als temps que correm i per a tota la vida si et fas funcionari (quan a més tindràs molts més drets/privilegis).
Així que tots esperem amb certa intensitat la darrera setmana de mes, que és quan es cobra. Què passa quan ets un sustitut? Doncs depen dels casos!
Si tens una sustitució llarga, una vacant, cap problema, cobres tot el mes i ale a còrrer, i als 3 mesos automàticament comences a cobrar (amb retroactivitat) els possibles càrrecs que ocupis (tutor, coord. informàtica, coses d'aquestes).
Si tens una sustitució sense definir, com la meua, comencen les aventures. Per començar, no cobres tot el mes, sino fins al dia 22/25, depenen de quin dia de la setmana siga, ja que el dia 20 tanquen nòmines. I clar, com les baixes es renoven setmanalment, oblidat de cobrar l'última setmana. Fique el meu cas com exemple, l'última setmana que entra en la meua nómina es la renovació de la baixa del dia 18 fins al 24, això vol dir que del 25 al 31 no ho cobrare fins a final de novembre. A més, com vaig començar a treballar el dia 20 del mes passat, fins a hui no havia cobrat res del mes de setembre. Així doncs, he cobrat del dia 20 de setembre fis el 24 d'octubre.
Però el pitjor no és això, sino és la retenció IRPF. Hisenda som tots, si! No seré jo, que cobre dels organismes públics qui es queixe dels impostos, faltaria més. Però si de la gestió que es fa de la retenció per part de la Generalitat. El curs passat, de febrer a juny, em varen retindre un 2%, i clar ara, per a que em quadre a l'hora de fer la declaració, que l'haure de fer pq cobrant 8 mesos pense que ja supere el mínim, han d'equilibrar. Per això aquest més m'han fet una retenció del... 25%!!!
Ale i a viure! Com diu ZPoppins "no gozo"..., Us puc assegurar que la diferència en € és més que notable..., però que li anem a fer..., al gener supose que ja s'estabilitzarà la cosa, i em faran durant tot l'any una cosa mitja, en torn al 14%.
Tinc un amic que diu que hauria de demanar la mínima i ficar la part que correspòn al IRPF en un compte d'aquestos que et renten... és una possibilitat, però de moment no, quan siga funcionari de carrera, si arribe, si que ho faré.
El món dels sustituts mai deixa de deparar sorpreses...., sinò ja em direu que faig jo, professor de secundària, especialitat Ciències Socials, fent un curs de Primària de l'aula de Ciències... Naturals..., en fi, no puc dir que almenys és interesant i divertit. Casi com tornar a l'insti. D'ací dos setmanes començaré el curs de reciclatge de gent de Secundària per impartir Primària, ja us contaré!
I tu, què em contes?
Siguem sincers, un dels principals motius que porta a una persona a convertir-se en mestres/professor és, que a banda de la possibilitat de intentar canviar la nostra societat des de la seua arrel per intentar fer un món millor, el sou. Si, un bon sou per als temps que correm i per a tota la vida si et fas funcionari (quan a més tindràs molts més drets/privilegis).
Així que tots esperem amb certa intensitat la darrera setmana de mes, que és quan es cobra. Què passa quan ets un sustitut? Doncs depen dels casos!
Si tens una sustitució llarga, una vacant, cap problema, cobres tot el mes i ale a còrrer, i als 3 mesos automàticament comences a cobrar (amb retroactivitat) els possibles càrrecs que ocupis (tutor, coord. informàtica, coses d'aquestes).
Si tens una sustitució sense definir, com la meua, comencen les aventures. Per començar, no cobres tot el mes, sino fins al dia 22/25, depenen de quin dia de la setmana siga, ja que el dia 20 tanquen nòmines. I clar, com les baixes es renoven setmanalment, oblidat de cobrar l'última setmana. Fique el meu cas com exemple, l'última setmana que entra en la meua nómina es la renovació de la baixa del dia 18 fins al 24, això vol dir que del 25 al 31 no ho cobrare fins a final de novembre. A més, com vaig començar a treballar el dia 20 del mes passat, fins a hui no havia cobrat res del mes de setembre. Així doncs, he cobrat del dia 20 de setembre fis el 24 d'octubre.
Però el pitjor no és això, sino és la retenció IRPF. Hisenda som tots, si! No seré jo, que cobre dels organismes públics qui es queixe dels impostos, faltaria més. Però si de la gestió que es fa de la retenció per part de la Generalitat. El curs passat, de febrer a juny, em varen retindre un 2%, i clar ara, per a que em quadre a l'hora de fer la declaració, que l'haure de fer pq cobrant 8 mesos pense que ja supere el mínim, han d'equilibrar. Per això aquest més m'han fet una retenció del... 25%!!!
Ale i a viure! Com diu ZPoppins "no gozo"..., Us puc assegurar que la diferència en € és més que notable..., però que li anem a fer..., al gener supose que ja s'estabilitzarà la cosa, i em faran durant tot l'any una cosa mitja, en torn al 14%.
Tinc un amic que diu que hauria de demanar la mínima i ficar la part que correspòn al IRPF en un compte d'aquestos que et renten... és una possibilitat, però de moment no, quan siga funcionari de carrera, si arribe, si que ho faré.
El món dels sustituts mai deixa de deparar sorpreses...., sinò ja em direu que faig jo, professor de secundària, especialitat Ciències Socials, fent un curs de Primària de l'aula de Ciències... Naturals..., en fi, no puc dir que almenys és interesant i divertit. Casi com tornar a l'insti. D'ací dos setmanes començaré el curs de reciclatge de gent de Secundària per impartir Primària, ja us contaré!
I tu, què em contes?
dijous, 25 d’octubre del 2007
Tot canvia (per a seguir igual)
Hola!
Ja feia dies que no publicava res, però és que estic tan cansadet...., com siga així caure malaltot! Primer de tot dir que ja he llevat el moderatge de comentaris, ho havia ficat sense adonar-me'n!
Les coses al cole van a dies, dies roins, dies pitjos i algun, escasos, dies bons. Comence a fartar-me una mica, francament només és un grup el que és ingovernable, la resta de grups que tinc, en fi, doncs si que han millorat el seu comportament i la seua actitud i comencem a fer coses xules. Però el grup "caos anarquia i destrucció", no tira cap endavant. L'altre dia em tragueren de les meues casilles com poques vegades m'ha passat en la vida, ni quan lo del Nesquik (això només ho entendran uns poquets!!). En serio, horroròs, 4 barallant-se pel mig de la classe, el Aci's student cridant, la inadpatada correguent i insultanme...., en fi..., ni a les jacqueries de l'Edat Mitjana!! Me'n ani en un estat de nervis.... i vaig fotre uns crits que es sentiren a tot el cole..... però clar resulta que els crits molesten i no és manera d'educar.... la mare que els ha parit.....
Hui he canviat de tàctica i he dit que fins que no callesin no donaria classe i...... no he donat classe en hora i vint minuts!! Acollonant!! Allà estava, assegut a la cadira del mestre esperant i esperant i esperant.... fins que ha sonat el timbre i he marxat a altra classe....
Jo no vull fer això, cobrar per no fer res, però jo he de pagar els que altres no ha sabut o volgut fer, i la meua salut està per damunt d'això. És trist perquè, com sempre, paguen justs per pecadors, però aquesta serà la meua tàctica des d'ara.
Aquest problema ve de l'any passat que tenien una mestra que per no crear-se problemes ni enemistats amb els pares no els deia res als xiquets, els deixava fer. A més era la tutora..., igual ho disfressava d'autoconeixement i autoaprenentatge, però la realitat és que no feia res, ni ensenyar ni educar. No només apenes saben llegir sino que no tenen una conducta adequada per estat a un aula. Per a que vos feu una idea aquesta mestra ja no esta a l'escola, per decissió de l'escola.
I clar, ara arribem uns nous i ens trobem aquest panorama... i aguantant, a més, als psicopedagogs, els teòrics.... pq de solucions pràctiques i concretes no et donaran mai, sempre informes, decàlegs i paperassa que no m'aporta gens. Però clar, ell els has de fer cas pq ells saben com s'ha d'educar...... sense xafar mai un aula i enfrontar-se a un caos com aquest. (Caos no pq jo ho diga, sino pq tots els mestres que impartim allà estem d'acord).
Jo sóc de secundària i estic pal·liant una necessitat, no he de complicar-me la vida tant, i no he de portar-me preocupacions a casa. Es trist però accepte que jo no puc canviar el que tinc davant, i com hem va dir un bon amic "si no puedes cambiarlo no te agobies, es un trabajo, cuando acabes desconecta".
No se en quin moment es va produïr aquest canvi tan brutal, quan anava a escola erem 38 a classe i feim la meitat de la meitat d'escandol que una de hui en dia de 27. Pot ser les normes s'han relaxat massa, s'ha volgut anar cap a una educació, no se com dir-lo, no menys autoritària, però igual menys dura, menys selectiva, que no més igualitària, perquè amb els recursos suficients la igualtat estaria garantida, i hem acabat en una mena d'escola-llar d'infants, on l'educació no és la prioritat, si per als mestres, però pot ser no tant per als pares i els xiquets, sino que l'escola és un lloc on els pares aparquen als xiquets de 9:00 a 17:00 i se'ls ha d'aguantar les tonteries i les faltes de respecte.
Que els alumnes s'alcen quan entre el mestre, com vol Sarkozy, no és allò important, si que ho és, però, que mostre respecte i interés. Interés per deprendre, i sinò tenen, no és per la seua culpa, ells no són més que l'espill de nostra societat. Una societat cada vegada més irrespetuosa, analfabeta, consumista i deixada. Eixe és el problema davant ni els mestres ni les mestreses, que no som ni superhomes ni superdones, podem fer molt.
I tu, què em contes?
Les coses al cole van a dies, dies roins, dies pitjos i algun, escasos, dies bons. Comence a fartar-me una mica, francament només és un grup el que és ingovernable, la resta de grups que tinc, en fi, doncs si que han millorat el seu comportament i la seua actitud i comencem a fer coses xules. Però el grup "caos anarquia i destrucció", no tira cap endavant. L'altre dia em tragueren de les meues casilles com poques vegades m'ha passat en la vida, ni quan lo del Nesquik (això només ho entendran uns poquets!!). En serio, horroròs, 4 barallant-se pel mig de la classe, el Aci's student cridant, la inadpatada correguent i insultanme...., en fi..., ni a les jacqueries de l'Edat Mitjana!! Me'n ani en un estat de nervis.... i vaig fotre uns crits que es sentiren a tot el cole..... però clar resulta que els crits molesten i no és manera d'educar.... la mare que els ha parit.....
Hui he canviat de tàctica i he dit que fins que no callesin no donaria classe i...... no he donat classe en hora i vint minuts!! Acollonant!! Allà estava, assegut a la cadira del mestre esperant i esperant i esperant.... fins que ha sonat el timbre i he marxat a altra classe....
Jo no vull fer això, cobrar per no fer res, però jo he de pagar els que altres no ha sabut o volgut fer, i la meua salut està per damunt d'això. És trist perquè, com sempre, paguen justs per pecadors, però aquesta serà la meua tàctica des d'ara.
Aquest problema ve de l'any passat que tenien una mestra que per no crear-se problemes ni enemistats amb els pares no els deia res als xiquets, els deixava fer. A més era la tutora..., igual ho disfressava d'autoconeixement i autoaprenentatge, però la realitat és que no feia res, ni ensenyar ni educar. No només apenes saben llegir sino que no tenen una conducta adequada per estat a un aula. Per a que vos feu una idea aquesta mestra ja no esta a l'escola, per decissió de l'escola.
I clar, ara arribem uns nous i ens trobem aquest panorama... i aguantant, a més, als psicopedagogs, els teòrics.... pq de solucions pràctiques i concretes no et donaran mai, sempre informes, decàlegs i paperassa que no m'aporta gens. Però clar, ell els has de fer cas pq ells saben com s'ha d'educar...... sense xafar mai un aula i enfrontar-se a un caos com aquest. (Caos no pq jo ho diga, sino pq tots els mestres que impartim allà estem d'acord).
Jo sóc de secundària i estic pal·liant una necessitat, no he de complicar-me la vida tant, i no he de portar-me preocupacions a casa. Es trist però accepte que jo no puc canviar el que tinc davant, i com hem va dir un bon amic "si no puedes cambiarlo no te agobies, es un trabajo, cuando acabes desconecta".
No se en quin moment es va produïr aquest canvi tan brutal, quan anava a escola erem 38 a classe i feim la meitat de la meitat d'escandol que una de hui en dia de 27. Pot ser les normes s'han relaxat massa, s'ha volgut anar cap a una educació, no se com dir-lo, no menys autoritària, però igual menys dura, menys selectiva, que no més igualitària, perquè amb els recursos suficients la igualtat estaria garantida, i hem acabat en una mena d'escola-llar d'infants, on l'educació no és la prioritat, si per als mestres, però pot ser no tant per als pares i els xiquets, sino que l'escola és un lloc on els pares aparquen als xiquets de 9:00 a 17:00 i se'ls ha d'aguantar les tonteries i les faltes de respecte.
Que els alumnes s'alcen quan entre el mestre, com vol Sarkozy, no és allò important, si que ho és, però, que mostre respecte i interés. Interés per deprendre, i sinò tenen, no és per la seua culpa, ells no són més que l'espill de nostra societat. Una societat cada vegada més irrespetuosa, analfabeta, consumista i deixada. Eixe és el problema davant ni els mestres ni les mestreses, que no som ni superhomes ni superdones, podem fer molt.
I tu, què em contes?
dimarts, 16 d’octubre del 2007
De Rectificacions i noves lluites.
Hola!
Ja fa més d'una setmana que no deixe cap escrit, he estat prou enfeinat a l'escola i després havia de disfrutar del llarg cap de setmana, que per cert m'ha vingut molt bé per carregar les piles, encara que la tornada és va fer difícil, dies de goig fan que la tornada a l' "exili" tinga un regust aspre.
Abans de res vull rectificar, la dona que estic sustituint no té la cara més llarga que un dia sense pa, sino que la pobra va patir un patatus i va estar ingresada a l'hospital, per això no sabiem res d'ella. Això demostra que generalitzar no és una bona cosa. Restaré a mi actual destinació com a mínim fins el Nadal, encara que possiblement més temps.
Dit això, hui vull parlar de la meva nova creuada i d'alguns càrrecs i situacions que no entenc. Es suposa que l'escola pública ha de garantir la igualtat d'oportunitats; des de fa uns anys l'escola pública admet ha nois i noies amb deficiències mentals, una política basada en un suposat progressisme integrador. Jo no ho veig així, relacione les dos idees, com podem garantit la igualtat d'oportunitats si tenim un alumne que necessita el 80% de la nostra atenció? No estem discriminant a la resta?
Pot ser aquest raonament portat a un extrem màxim i simplista algu ho veja com un rebuig cap a tot tipus d'integració i aïllament dels alumnes amb deficiències, però no és el que jo planteje. Un alumne inmigrat al principi pot requerir una atenció més personalitzada, té l'aula d'acollida, però arriba un moment que és plenament un més. Els alumnes amb deficiències mentals, molt dificilment els acabaràs integrant i moltes vegades suposen un factor desestabilitzador, si mentre la resta fan deures a ell li deixes dibuixar, sempre haurà algu que vullga dibuixar com ell. No se si m'explique (com deia Buenafuente). El cas és que jo trobe que al final ni li acabes donant a tot el que necessita i a més perds el control de la classe, siga con siga, es produeïx una discriminació.
És ací on entren els psicopedagògs, psicòlegs i l'ent anomant EAP. Al temps que porte donant classe no he vist francament cap actuació positiva per la seua part, sempre es queden a un planol molt teòric, sense voler acceptar que la realitat possiblement els supera, quan no empren un llenguatge com de superioritat cap a tu, i a més, et diuen com has de donar classe a 27 alumnes, on no només els alumnes amb discapacitats mentals suposen un repte. Molta teòria barata però poques pautes d'actuació pràctiques amb utilitat.
Jo planteje que els alumnes amb discapacitats haurien de poder disposar de centres on els portaren de manera molt més personalitzada, on allò important no fos el contingut de les matèries sino la seua formació com a persones, la seua sociabilització, i que després, i segons els casos, tingueren espais i matèries comunes amb l'alumnat de primària i secundària. No crec que això siga ni feixista, ni res, sino molt més progressista que el que hi ha ara. Però clar és això són molts més euros, i és més fàcil dictaminar polítiques integradores que intenten difuminar els problemes però sense solucionar-los.
En fi, així anem. Per cert si algú té programacions de castellà, dibuix i medi natural dels cursos del cicle mitja de Primària que m'ho diga. Les necessite!!
I tu, què em contes?
Abans de res vull rectificar, la dona que estic sustituint no té la cara més llarga que un dia sense pa, sino que la pobra va patir un patatus i va estar ingresada a l'hospital, per això no sabiem res d'ella. Això demostra que generalitzar no és una bona cosa. Restaré a mi actual destinació com a mínim fins el Nadal, encara que possiblement més temps.
Dit això, hui vull parlar de la meva nova creuada i d'alguns càrrecs i situacions que no entenc. Es suposa que l'escola pública ha de garantir la igualtat d'oportunitats; des de fa uns anys l'escola pública admet ha nois i noies amb deficiències mentals, una política basada en un suposat progressisme integrador. Jo no ho veig així, relacione les dos idees, com podem garantit la igualtat d'oportunitats si tenim un alumne que necessita el 80% de la nostra atenció? No estem discriminant a la resta?
Pot ser aquest raonament portat a un extrem màxim i simplista algu ho veja com un rebuig cap a tot tipus d'integració i aïllament dels alumnes amb deficiències, però no és el que jo planteje. Un alumne inmigrat al principi pot requerir una atenció més personalitzada, té l'aula d'acollida, però arriba un moment que és plenament un més. Els alumnes amb deficiències mentals, molt dificilment els acabaràs integrant i moltes vegades suposen un factor desestabilitzador, si mentre la resta fan deures a ell li deixes dibuixar, sempre haurà algu que vullga dibuixar com ell. No se si m'explique (com deia Buenafuente). El cas és que jo trobe que al final ni li acabes donant a tot el que necessita i a més perds el control de la classe, siga con siga, es produeïx una discriminació.
És ací on entren els psicopedagògs, psicòlegs i l'ent anomant EAP. Al temps que porte donant classe no he vist francament cap actuació positiva per la seua part, sempre es queden a un planol molt teòric, sense voler acceptar que la realitat possiblement els supera, quan no empren un llenguatge com de superioritat cap a tu, i a més, et diuen com has de donar classe a 27 alumnes, on no només els alumnes amb discapacitats mentals suposen un repte. Molta teòria barata però poques pautes d'actuació pràctiques amb utilitat.
Jo planteje que els alumnes amb discapacitats haurien de poder disposar de centres on els portaren de manera molt més personalitzada, on allò important no fos el contingut de les matèries sino la seua formació com a persones, la seua sociabilització, i que després, i segons els casos, tingueren espais i matèries comunes amb l'alumnat de primària i secundària. No crec que això siga ni feixista, ni res, sino molt més progressista que el que hi ha ara. Però clar és això són molts més euros, i és més fàcil dictaminar polítiques integradores que intenten difuminar els problemes però sense solucionar-los.
En fi, així anem. Per cert si algú té programacions de castellà, dibuix i medi natural dels cursos del cicle mitja de Primària que m'ho diga. Les necessite!!
I tu, què em contes?
dilluns, 8 d’octubre del 2007
Els mestres majors (i les baixes tramposes)
Hola!
Hui vull parlar dels mestres majors de 55 anys que demanen la baixa, és clar, des del la meua experiència personal i generalitzant, cosa que és molt lletja però com aquest blog es personal, anònim i intransferible, ho pasarem per alt!
L'any passat vaig sustituir una mestra de 56 o 57 anys que "patia" de fibromiàlgia, ho he ficat entre cometes pq dubte molt, i l'entorn també, que allò fos veritat. La realitat és que aquesta dona portava els últims tres o quatre cursos demanant la baixa en desembre/gener per no tornar fins al següent curs, per no parlar de lo que feia els anys anteriors, que era apurar i anar tres o quatre dias com a màxim a donar classe.... Aquesta senyora, viu al mateix poble on esta l'escola (que no dire per respecte), i era fàcil vore-la al seu hort fent feina mentre servidor (i els i les anteriors sustituts/es) s'encarregava dels seus xiquets. Això sí, com la cridares per telèfon o anessis a vore-la era la més patidora del món, més o menys com el Nostre Senyor Xuset a la peli de Mel Gibson.
Aquest any una altra vegada s'ha repetit la jugada, però amb matissos diferents. Mestra d'uns 55 anys, que portava molts donant classe al SSTT de Barna ciutat, com a mestra de concertats i interina posteriorment, cosa que encara és i que aquest any el departament l'ha enviat a una vacant per dos anys a l'escola, què obviament està a un altre SSTT però a la "increible" distància de 55 minuts de Barna en tren, només va anar a treballar uns quatre dies, abans de que anaren els xiquets. Posteriorment va patir un atac de lumbàlgia i res més es va saber d'ella. Un exemple, no mana a l'escola les còpies de les baixes, i servidor ha de cridar al SSTT per confirmar les renovacions de la sustitució.
I aixì està el pati, em consta que són molts i moltes més les que fan aquestes coses, coses que donen malnom als funcionaris. Vale, jo me n'estic beneficiant, però això no vol dir que no puga criticar-lo. Després de tot ho paguem tots, i l'administració ha de pagar el doble per un mateix treball.
Jo lis diria que si no volen treballar que es retiren, a disfrutar de la pensió i dels balls de Benicàssim, així els joves treballariem igual. Ara el que fan és per una banda, deixar penjats als seus alumnes, per altra multiplicar la despesa pública, a més de donar una mala imatge del funcionariat educatiu. Clar després demanen respecte i autoritat i es riuen a nostra cara.
En fi, sort als que espereu nomenament, i una abraçada a tots i totes. Us desitje que demà, 9 d'octubre, Sant Donis i festivitat del PV/CV/RV/consonante/vocal ho passeu el millor possible.
I tu, què em contes?
Hui vull parlar dels mestres majors de 55 anys que demanen la baixa, és clar, des del la meua experiència personal i generalitzant, cosa que és molt lletja però com aquest blog es personal, anònim i intransferible, ho pasarem per alt!
L'any passat vaig sustituir una mestra de 56 o 57 anys que "patia" de fibromiàlgia, ho he ficat entre cometes pq dubte molt, i l'entorn també, que allò fos veritat. La realitat és que aquesta dona portava els últims tres o quatre cursos demanant la baixa en desembre/gener per no tornar fins al següent curs, per no parlar de lo que feia els anys anteriors, que era apurar i anar tres o quatre dias com a màxim a donar classe.... Aquesta senyora, viu al mateix poble on esta l'escola (que no dire per respecte), i era fàcil vore-la al seu hort fent feina mentre servidor (i els i les anteriors sustituts/es) s'encarregava dels seus xiquets. Això sí, com la cridares per telèfon o anessis a vore-la era la més patidora del món, més o menys com el Nostre Senyor Xuset a la peli de Mel Gibson.
Aquest any una altra vegada s'ha repetit la jugada, però amb matissos diferents. Mestra d'uns 55 anys, que portava molts donant classe al SSTT de Barna ciutat, com a mestra de concertats i interina posteriorment, cosa que encara és i que aquest any el departament l'ha enviat a una vacant per dos anys a l'escola, què obviament està a un altre SSTT però a la "increible" distància de 55 minuts de Barna en tren, només va anar a treballar uns quatre dies, abans de que anaren els xiquets. Posteriorment va patir un atac de lumbàlgia i res més es va saber d'ella. Un exemple, no mana a l'escola les còpies de les baixes, i servidor ha de cridar al SSTT per confirmar les renovacions de la sustitució.
I aixì està el pati, em consta que són molts i moltes més les que fan aquestes coses, coses que donen malnom als funcionaris. Vale, jo me n'estic beneficiant, però això no vol dir que no puga criticar-lo. Després de tot ho paguem tots, i l'administració ha de pagar el doble per un mateix treball.
Jo lis diria que si no volen treballar que es retiren, a disfrutar de la pensió i dels balls de Benicàssim, així els joves treballariem igual. Ara el que fan és per una banda, deixar penjats als seus alumnes, per altra multiplicar la despesa pública, a més de donar una mala imatge del funcionariat educatiu. Clar després demanen respecte i autoritat i es riuen a nostra cara.
En fi, sort als que espereu nomenament, i una abraçada a tots i totes. Us desitje que demà, 9 d'octubre, Sant Donis i festivitat del PV/CV/RV/consonante/vocal ho passeu el millor possible.
I tu, què em contes?
dimecres, 3 d’octubre del 2007
Neomaestrillo against the "vacaburra" mother
Hola!
Y el inevitable conflicto llego. A media tarde, con viento de xaloc fuerza 4 nudos y un cielo parcialmente nuboso llego el primer duelo de neomaestrillo vs "madresemianalfabetavacaburramihijasieseducá". Así tal como suena, estaba yo castigando a mis alumnos por no saber comportarse en un aula, cuando a las 17:05 llego una madre echa una furia bramando. Reproduzco aquí el comentario parcialmente reconstruido y todo ello en presencia de una buena cantidad de alumnos ya que había empezado a "liberar" a los que siendo justos pagaban por los pecadores.
madresemianalfabetavacaburramihijasieseducá (en adelante MV): "xxxxx sal para casa"
neomaestrillo (en adelante NM): " xxxxx2 puedes marcharte...., quién es usted?"
MV: "la madre de xxxxxx, tu si que eres un maleducado, que no tienes respeto e insultas a los niños (nota: su lenguaje no tenía estas cotas de dicción y corrección gramatical)"
NM: "que?"
MV: "si, si, que los llamastes maleducados, retrasados y gilipollas"
NM: "que? yo maleducados y desastres si que los he llamado, pq un poco si que lo son, pero yo nunca he insultado a mis alumnos"
MV: "(subiendo el tono de voz) Si que los has insultado, que todos lo dicen, aquí el único maleducado eres tu! pero quien te has creido que eres? que acabaste la carrera hace tres meses y no eres más que un malucado"
NM: "señora me licencie hace más de tres años! (elevando más la voz) Usted quién se ha creido que es para llamarme mentiroso en mi clase? De que va? (nota: aquí me quede con las ganas de añadir "paleta hijadelagranputa") Yo si que tengo educación, no como usted!
MV "(perdiendo los nervios) Ahhhh!! Pero tu que te has pensando, ahora mismo me voy a hablar con el director BLABLABLA maleducado, imbécil... BLABLABLA...."
NM "(interrumpiéndola) Váyase a hablar con quien quiera pero fuera de mi clase, yo con usted no he de hablar nada hasta que no aprenda un poco de educación y a respetarme, ale fuera, largo (gritando casi al final).
Esto fue aproximadamente lo que paso, MV bajo a hablar con el director gritando mientras yo me quedaba atónito con la tutora de la clase que había venido a ver que pasaba, luego llego la Jefa de Estudios, cuando mi estado de nervios, era de exaltación y ganas de gasear a alguien.
No me extraña que los niños/as salgan como salen y se comporten como lo hacen. Con madres/padres así..., el Estado debería quitar más custodias joder! Mira que me altero la paleta esa! Pero quien se ha pensado que es para decirme a mi como he de dar las clases!! Si no sabe ni hablar!
Lo peor de todo es que mi ira recayo sobre el muñeco de los órganos del hombre, y luego me costo media hora reconstruirlo, no sabía donde poner el hígado y el bazo sin que se cayeran.
Tras tomar un cafe con unos compañeros, se me paso el arrebato, pero esta mañana he ido de muy mala gana a dar clase. No me siento nada a gusto con tantos seres por civilizar. El entorno es claramente hostil hacia el aprendizaje.
Que ha sido de aquellos tiempos en los que cuando un maestro/profesor decía algo el padre tomaba medidas correctivas y no giraba la torta para ir contra el docente? Si perdemos la autoridad, si nos desautorizan de tal manera, no tenemos nada que hacer, ni enseñar, nuestra tarea, y mucho menos, educar, que viene a ser basicamente lo que se hace en los coles de hoy.
En fin, mañana a ver si se renueva la baja o vuelvo a nomenaments. Si ocurriese lo segundo no me importaria en exceso.
I tu, què em contes?
Y el inevitable conflicto llego. A media tarde, con viento de xaloc fuerza 4 nudos y un cielo parcialmente nuboso llego el primer duelo de neomaestrillo vs "madresemianalfabetavacaburramihijasieseducá". Así tal como suena, estaba yo castigando a mis alumnos por no saber comportarse en un aula, cuando a las 17:05 llego una madre echa una furia bramando. Reproduzco aquí el comentario parcialmente reconstruido y todo ello en presencia de una buena cantidad de alumnos ya que había empezado a "liberar" a los que siendo justos pagaban por los pecadores.
madresemianalfabetavacaburramihijasieseducá (en adelante MV): "xxxxx sal para casa"
neomaestrillo (en adelante NM): " xxxxx2 puedes marcharte...., quién es usted?"
MV: "la madre de xxxxxx, tu si que eres un maleducado, que no tienes respeto e insultas a los niños (nota: su lenguaje no tenía estas cotas de dicción y corrección gramatical)"
NM: "que?"
MV: "si, si, que los llamastes maleducados, retrasados y gilipollas"
NM: "que? yo maleducados y desastres si que los he llamado, pq un poco si que lo son, pero yo nunca he insultado a mis alumnos"
MV: "(subiendo el tono de voz) Si que los has insultado, que todos lo dicen, aquí el único maleducado eres tu! pero quien te has creido que eres? que acabaste la carrera hace tres meses y no eres más que un malucado"
NM: "señora me licencie hace más de tres años! (elevando más la voz) Usted quién se ha creido que es para llamarme mentiroso en mi clase? De que va? (nota: aquí me quede con las ganas de añadir "paleta hijadelagranputa") Yo si que tengo educación, no como usted!
MV "(perdiendo los nervios) Ahhhh!! Pero tu que te has pensando, ahora mismo me voy a hablar con el director BLABLABLA maleducado, imbécil... BLABLABLA...."
NM "(interrumpiéndola) Váyase a hablar con quien quiera pero fuera de mi clase, yo con usted no he de hablar nada hasta que no aprenda un poco de educación y a respetarme, ale fuera, largo (gritando casi al final).
Esto fue aproximadamente lo que paso, MV bajo a hablar con el director gritando mientras yo me quedaba atónito con la tutora de la clase que había venido a ver que pasaba, luego llego la Jefa de Estudios, cuando mi estado de nervios, era de exaltación y ganas de gasear a alguien.
No me extraña que los niños/as salgan como salen y se comporten como lo hacen. Con madres/padres así..., el Estado debería quitar más custodias joder! Mira que me altero la paleta esa! Pero quien se ha pensado que es para decirme a mi como he de dar las clases!! Si no sabe ni hablar!
Lo peor de todo es que mi ira recayo sobre el muñeco de los órganos del hombre, y luego me costo media hora reconstruirlo, no sabía donde poner el hígado y el bazo sin que se cayeran.
Tras tomar un cafe con unos compañeros, se me paso el arrebato, pero esta mañana he ido de muy mala gana a dar clase. No me siento nada a gusto con tantos seres por civilizar. El entorno es claramente hostil hacia el aprendizaje.
Que ha sido de aquellos tiempos en los que cuando un maestro/profesor decía algo el padre tomaba medidas correctivas y no giraba la torta para ir contra el docente? Si perdemos la autoridad, si nos desautorizan de tal manera, no tenemos nada que hacer, ni enseñar, nuestra tarea, y mucho menos, educar, que viene a ser basicamente lo que se hace en los coles de hoy.
En fin, mañana a ver si se renueva la baja o vuelvo a nomenaments. Si ocurriese lo segundo no me importaria en exceso.
I tu, què em contes?
diumenge, 30 de setembre del 2007
Primeres reflexions
Hola!
Primera setmana sensera donant classes, moment de fer un primer balanç i avaluar la situació. Francamente no estic molt a gust a l'escola, com ja vaig dir és molt diferent a la darrera on vaig estar. L'escola és vella, no té molts recursos, hi ha una mancança de materials, els alumnes són prou maleducats, hi ha molta desestructuració social, famílies trencades, alumnes que no entenen ni parlen castellà o català, alumnes amb discapacitats mentals..., en fí, moltes coses per les quals no em sent preparat, i a més, no m'agrada molt el que done: castellà i medi natural si, pero l'àrea de educació artística de primer a quart no m'agrada gens ni mica.
Els companys i les companyes són prou agradables, però clar, som molts, i encara no m'he depres els noms de la majòria. Si que he vist, pot ser una sensació, una falta de confiança dels directius envers els més joves i els de secundària, no és la millor manera, pense de motivar.
Francament si la sustitució s'acaba el dia 3, i no es renova, no em suposarà un trauma, treball no faltara i a més ja estic casi en números de convocatòria de secundària. Tanmateix pense que és molt més probable que reste per molt de temps a l'escola, la mestra a la qual estic sustituint només va anar un dia, es va queixar de que la manassen tan lluny de casa, i no va tornar. Ara està de baixa per lumbalgia, malaltia prou subjectiva, al meu entendre, i que per tant pot allargar la seua reincorpocació fins l'any vinent.
L'any passat encara que estava molt més lluny, a l'alt Berguedà, em sentia molt més com a casa, més integrat amb l'escola i amb la feina. Aquest curs, mentre estiga ací, tinc molt clar que quan termina la jornada de treball, termina la meua feina.
Juntament als companys, altre factor positiu és el poble, molt agradable, amb molts barets, bodeguetes, i pense, tot i que encara no he eixit molt per les nits, amb ambient de festa, o al menys això m'han dit els valencians de la zona. Serà la meua base d'operacions tan si marxe de l'escola com si no.
En fi, supose que tot no es pot tenir, l'any passat tenia un entorn de treball i un grup de nens super genials però una vida molt monòtona, inclús avorrida, al terminar la feina; aquest any tinc més opcions d'oci i sociabilitat però un entorn de treball poc motivador. I el que trobe pitjor, com vaig incorporar-me el dia 21 fins a finals d'octubre no veure ni un €!! Porca misèria!
I tu, què em contes?
Primera setmana sensera donant classes, moment de fer un primer balanç i avaluar la situació. Francamente no estic molt a gust a l'escola, com ja vaig dir és molt diferent a la darrera on vaig estar. L'escola és vella, no té molts recursos, hi ha una mancança de materials, els alumnes són prou maleducats, hi ha molta desestructuració social, famílies trencades, alumnes que no entenen ni parlen castellà o català, alumnes amb discapacitats mentals..., en fí, moltes coses per les quals no em sent preparat, i a més, no m'agrada molt el que done: castellà i medi natural si, pero l'àrea de educació artística de primer a quart no m'agrada gens ni mica.
Els companys i les companyes són prou agradables, però clar, som molts, i encara no m'he depres els noms de la majòria. Si que he vist, pot ser una sensació, una falta de confiança dels directius envers els més joves i els de secundària, no és la millor manera, pense de motivar.
Francament si la sustitució s'acaba el dia 3, i no es renova, no em suposarà un trauma, treball no faltara i a més ja estic casi en números de convocatòria de secundària. Tanmateix pense que és molt més probable que reste per molt de temps a l'escola, la mestra a la qual estic sustituint només va anar un dia, es va queixar de que la manassen tan lluny de casa, i no va tornar. Ara està de baixa per lumbalgia, malaltia prou subjectiva, al meu entendre, i que per tant pot allargar la seua reincorpocació fins l'any vinent.
L'any passat encara que estava molt més lluny, a l'alt Berguedà, em sentia molt més com a casa, més integrat amb l'escola i amb la feina. Aquest curs, mentre estiga ací, tinc molt clar que quan termina la jornada de treball, termina la meua feina.
Juntament als companys, altre factor positiu és el poble, molt agradable, amb molts barets, bodeguetes, i pense, tot i que encara no he eixit molt per les nits, amb ambient de festa, o al menys això m'han dit els valencians de la zona. Serà la meua base d'operacions tan si marxe de l'escola com si no.
En fi, supose que tot no es pot tenir, l'any passat tenia un entorn de treball i un grup de nens super genials però una vida molt monòtona, inclús avorrida, al terminar la feina; aquest any tinc més opcions d'oci i sociabilitat però un entorn de treball poc motivador. I el que trobe pitjor, com vaig incorporar-me el dia 21 fins a finals d'octubre no veure ni un €!! Porca misèria!
I tu, què em contes?
dissabte, 22 de setembre del 2007
And neomaestrillo goes to....
Hola!
Tornem a la càrrega, neomaestrillo torna a convertir-se en mestre de Primària! Això si, tot molt diferent que el curs anterior!
Per començar els nomenaments, a la sala l'aire condicionat continua propiciant que alguns s'agafen la baixa abans de ser nomenats! Semblava Sibèria! Fora de conyes, trobe molt possitiu que aquest any convoquen no només pel número, sino que principalment quan estàs allà diguen el teu nom, el sistema és més fluit i no dona lloc a confusions. També em va cridar l'atenció l'alt número de gent que no va presentar-se al acte i que en teoria els han fet fora de la borsa.
Quan portaven més o menys un hora de nomenaments va arribar el meu torn, aquest any tenia més opcions d'escollir, i finalment vaig decantar-me pel Penedès. Hi havia molta oferta en aquesta comarca, juntament amb el Maresme, focalitzaven la majoria de places.
Així doncs, camí cap al Penedès, a conèixer el cole, els nous companys i intentar averiguar per quan de temps restaré per allà, cosa que encara no se però sembla que seran uns mesos.
Ara intente adaptar-me al poble, fàcil ja que hi ha una ampla colònia de valencians, i a l'escola, cosa que em costara prou, és molt diferent a l'última que vaig estar i em toca fer reforços i classes concretes, sense tindre un grup propi.
Malgrat tot estic content, comence a treballar i espere poder controlar la situació i guanyar experiència.
I tu, què em contes?
Tornem a la càrrega, neomaestrillo torna a convertir-se en mestre de Primària! Això si, tot molt diferent que el curs anterior!
Per començar els nomenaments, a la sala l'aire condicionat continua propiciant que alguns s'agafen la baixa abans de ser nomenats! Semblava Sibèria! Fora de conyes, trobe molt possitiu que aquest any convoquen no només pel número, sino que principalment quan estàs allà diguen el teu nom, el sistema és més fluit i no dona lloc a confusions. També em va cridar l'atenció l'alt número de gent que no va presentar-se al acte i que en teoria els han fet fora de la borsa.
Quan portaven més o menys un hora de nomenaments va arribar el meu torn, aquest any tenia més opcions d'escollir, i finalment vaig decantar-me pel Penedès. Hi havia molta oferta en aquesta comarca, juntament amb el Maresme, focalitzaven la majoria de places.
Així doncs, camí cap al Penedès, a conèixer el cole, els nous companys i intentar averiguar per quan de temps restaré per allà, cosa que encara no se però sembla que seran uns mesos.
Ara intente adaptar-me al poble, fàcil ja que hi ha una ampla colònia de valencians, i a l'escola, cosa que em costara prou, és molt diferent a l'última que vaig estar i em toca fer reforços i classes concretes, sense tindre un grup propi.
Malgrat tot estic content, comence a treballar i espere poder controlar la situació i guanyar experiència.
I tu, què em contes?
dimecres, 19 de setembre del 2007
És el moment!
Hola!
Ja ha arrivat el momen! Maletes cap a dalt i cap a baix, mapes i incertesa! Demà estic convocat... per a Primària! En fi, la setmana passada vaig quedar-me tan propet en la meua especialitat de Secundària que confiava en que me cridassen..., però en fi! Un nomenament és un nomenament!
Ara a vore on em toca! I com son els xiquets!!
Pròxims capítols en Neomaestrillo!!
No s'ho perguen!!!
Sort companys i companyes!!
I tu, què em contes?
Ja ha arrivat el momen! Maletes cap a dalt i cap a baix, mapes i incertesa! Demà estic convocat... per a Primària! En fi, la setmana passada vaig quedar-me tan propet en la meua especialitat de Secundària que confiava en que me cridassen..., però en fi! Un nomenament és un nomenament!
Ara a vore on em toca! I com son els xiquets!!
Pròxims capítols en Neomaestrillo!!
No s'ho perguen!!!
Sort companys i companyes!!
I tu, què em contes?
diumenge, 16 de setembre del 2007
Horitzonts d'oposicions!
Hola!
En fi, ja ens anem apropant en les llistes, aquesta setmana eixirem del dubte de si ens apropem pq hi ha moltes baixes o pq ningú està agafant les vacants de mitja jornada.
Molt prompte ens plantarem ja a l'octubre, moment pot ser, d'escomençar a repasar els apunts per a preparar les opos de l'any que ve. De moment, pel que jo se, hi hauran opos de secundària a Castella La Manxa, Andalusia, Madrid, i espere que a la meua terra, el País Valencià, també.
Unes noves opos, en les quals haurem de revisar les programacions, l'any passat foren les últimes de la LOGSE i ara haurem de planificar segons la LOCE. Francament jo no se exactament que és allò que canvia, però temps tindrem d'estudiar-lo.
Preparar les opos és un món, cadascú ho fa a la seua manera. Uns amb preparador, altres van a una acadèmia, altres formen grups d'estudi i altres pel seu compte. Jo aquests anys he convinat els grups d'estudi amb el treball individual. He tingut accès als temaris de les acadèmies i crec que si tens confiança en un grup és millor repartir-se els temes per a redactar-los individualment.
Però si que m'agradaria contrastar opinions, de les acadèmies tot el món parla prou malament, si algú pot dir alguna cosa positiva, que ho comente per favor!.
De moment l'única cosa que trobe positiva de les acadèmies és que més o menys te marquen el ritme de treball, però si donen les classes com fan els temes....
De totes maneres dona prou mandra haver de ficar-se un any més amb el mateix, per a mi, les següents opos seràn ja les quartes, les terceres preparades de manera seriosa. Com contiune amb aquest ritme estaré més temps per traure les opos que per acabar la carrera! Per a mi quan s'apropen les opos, bo des de gener, tot comença a girar a torn a elles, convertint-se en el centre de la vida en torn a la qual gira tota la resta. Per això m'agobie, cosa que mai m'havia passat a la uni, però clar ara parlem de la vida real, de dedicar-te professionalment a una cosa que t'agrada i que serà el teu sustent vital.
Si algú te formes de relaxar-se tb agraire els seus comentaris!
En fi, espere que aquesta setmana vos (ens) criden per a treballar, i als que heu escomençat ja el curs, que vos vaja bé!
I tu, què em contes?
En fi, ja ens anem apropant en les llistes, aquesta setmana eixirem del dubte de si ens apropem pq hi ha moltes baixes o pq ningú està agafant les vacants de mitja jornada.
Molt prompte ens plantarem ja a l'octubre, moment pot ser, d'escomençar a repasar els apunts per a preparar les opos de l'any que ve. De moment, pel que jo se, hi hauran opos de secundària a Castella La Manxa, Andalusia, Madrid, i espere que a la meua terra, el País Valencià, també.
Unes noves opos, en les quals haurem de revisar les programacions, l'any passat foren les últimes de la LOGSE i ara haurem de planificar segons la LOCE. Francament jo no se exactament que és allò que canvia, però temps tindrem d'estudiar-lo.
Preparar les opos és un món, cadascú ho fa a la seua manera. Uns amb preparador, altres van a una acadèmia, altres formen grups d'estudi i altres pel seu compte. Jo aquests anys he convinat els grups d'estudi amb el treball individual. He tingut accès als temaris de les acadèmies i crec que si tens confiança en un grup és millor repartir-se els temes per a redactar-los individualment.
Però si que m'agradaria contrastar opinions, de les acadèmies tot el món parla prou malament, si algú pot dir alguna cosa positiva, que ho comente per favor!.
De moment l'única cosa que trobe positiva de les acadèmies és que més o menys te marquen el ritme de treball, però si donen les classes com fan els temes....
De totes maneres dona prou mandra haver de ficar-se un any més amb el mateix, per a mi, les següents opos seràn ja les quartes, les terceres preparades de manera seriosa. Com contiune amb aquest ritme estaré més temps per traure les opos que per acabar la carrera! Per a mi quan s'apropen les opos, bo des de gener, tot comença a girar a torn a elles, convertint-se en el centre de la vida en torn a la qual gira tota la resta. Per això m'agobie, cosa que mai m'havia passat a la uni, però clar ara parlem de la vida real, de dedicar-te professionalment a una cosa que t'agrada i que serà el teu sustent vital.
Si algú te formes de relaxar-se tb agraire els seus comentaris!
En fi, espere que aquesta setmana vos (ens) criden per a treballar, i als que heu escomençat ja el curs, que vos vaja bé!
I tu, què em contes?
dimarts, 11 de setembre del 2007
La larga espera
Hola!
Una palabra para definir a un sustituto? Incertidumbre! Si esa es la palabra, el no saber ni cuando, ni donde vas a trabajar, ni por cuanto tiempo.
Para mi los días de septiembre pasan lentamente, muy lentamente, se me hacen eternos, aburridos, repetitivos. Tediosos. Los amig@s vuelven al trabajo mientras unos pocos nos quedamos en casa esperando y pensando si vale la pena buscarse un curro mientras llega el día de la convocatoria. Pero claro, que clase de curro puedes buscar en este estado, sabiendo que vas a dejar tirado a quién te contrate a primeras de cambio? Pues un trabajo deleznable, ante lo cual es preferible aguantar el tedio como se pueda.
Yo intento pasar el tiempo, entre otras cosas con este blog, pero llega un momento que ya no sabes que leer, ver, ojear, escuchar, escribir, visitar.... y además tu cuenta corriente va descendiendo de manera constante.
Todo para que? Para trabajar en una de las profesiones peor valoradas por nuestros conciudadanos, y menos respetadas por otra parte. Habrá quién diga que hacemos esto por dinero, no creo que sea la causa principal. No es volver a la pregunta de si un profesor nace o se hace, pregunta estúpida dónde las haya, pués nadie nace para nada sino que es su experiencia vital, sus elecciones, las que marcan su camino. Pero si que creo que sin un poco, al menos un poco, de interés y motivación por transmitir conocimientos y ganas por transformar a la sociedad para mejor trabajando con los más jóvenes, nadie puede ser profesor/maestro, o al menos, no puede ser un buen profesor/maestro.
Me disgrego, este post, lo único que quería transmitir es lo aburrido que estoy y las ganas que tengo de trabajar. Menos mal que mañana empieza el curso en Catalunya y afloraran las bajas. Es nuestro destino, es nuestra oportunidad.
Espere que hàgeu tingut una feliç Diada. Visca Catalunya!
I tu, què em contes?
Una palabra para definir a un sustituto? Incertidumbre! Si esa es la palabra, el no saber ni cuando, ni donde vas a trabajar, ni por cuanto tiempo.
Para mi los días de septiembre pasan lentamente, muy lentamente, se me hacen eternos, aburridos, repetitivos. Tediosos. Los amig@s vuelven al trabajo mientras unos pocos nos quedamos en casa esperando y pensando si vale la pena buscarse un curro mientras llega el día de la convocatoria. Pero claro, que clase de curro puedes buscar en este estado, sabiendo que vas a dejar tirado a quién te contrate a primeras de cambio? Pues un trabajo deleznable, ante lo cual es preferible aguantar el tedio como se pueda.
Yo intento pasar el tiempo, entre otras cosas con este blog, pero llega un momento que ya no sabes que leer, ver, ojear, escuchar, escribir, visitar.... y además tu cuenta corriente va descendiendo de manera constante.
Todo para que? Para trabajar en una de las profesiones peor valoradas por nuestros conciudadanos, y menos respetadas por otra parte. Habrá quién diga que hacemos esto por dinero, no creo que sea la causa principal. No es volver a la pregunta de si un profesor nace o se hace, pregunta estúpida dónde las haya, pués nadie nace para nada sino que es su experiencia vital, sus elecciones, las que marcan su camino. Pero si que creo que sin un poco, al menos un poco, de interés y motivación por transmitir conocimientos y ganas por transformar a la sociedad para mejor trabajando con los más jóvenes, nadie puede ser profesor/maestro, o al menos, no puede ser un buen profesor/maestro.
Me disgrego, este post, lo único que quería transmitir es lo aburrido que estoy y las ganas que tengo de trabajar. Menos mal que mañana empieza el curso en Catalunya y afloraran las bajas. Es nuestro destino, es nuestra oportunidad.
Espere que hàgeu tingut una feliç Diada. Visca Catalunya!
I tu, què em contes?
divendres, 7 de setembre del 2007
El meravallòs món dels nomenaments.
Hola! Com anem?
Hui vaig a explicar com funciona un nomenament, complint així una de les primeres funcions d'aquest blog que és compartir experiències. Molta gent de la borsa encara no ha treballat mai i d'aquesta manera es podra fer una lleugera idea de com funciona, i la gent d'altres CCAA pot comparar el seu sistema amb el català.
Així doncs, què hem de fer davant d'una convocatòria a nomenaments?
El primer de tot arribar prompte, si ens convoquen a les 10:00 he de fer el possible per estar com a mínim 15 minuts abans, especialment si t'han convocat per a primària o estas a un SSTT on les especialitats no estan convocades a hores diferents. La rao és senzilla, d'questa manera podrem agafar un buen puesto per sentir a la taula, pot passar que si arribeu sobre l'hora prevista hagueu de seure al final de la sala i estar tota l'estona amb el: "Pot parlar més alt? No se sent res", "Puede repetir lo que ha dicho"
La segona recomanació es portar de casa:
Un mapa de Catalunya: per poder situar les places que ens oferten
Aigua: és factible estar més de 2 hores allà passant calor
Boli: per marcar les places que ja han escollit els companys amb millor número.
Un llibre, diari o revista: si has de estar molta estona és recomanable per no avorrir-te masa, especialment si no coneixes a ningú a la sala.
Ja estem a la sala seguts i amb tot el material que portem de casa, és el moment de rebre els fulls de places ofertades, moment de fer-se (i perdó per l'expressió) palles mentals amb comentaris del tipus: "Uhaaa una sustitució de 4 mesos al costat de casa!!". Bé has d'assumir que tu no podràs triar aquesta sustitució, per dos raons:
A. No existeixen, fora de les vacants de principis de curs els nomenaments per sustituts que s'oferten son per a dies o com a màxim dos o tres setmanes, ja que encara que es sapiga que un profe va estar de baixa 5 mesos, les places ofertades ho són fins a que ha de tornar a fer la baixa. Dit d'altra manera, veus "Primària, CEIP xxxxx, Sitges, 6 dies" Eixos 6 dies no és el temps que tu estaràs treballant, sinó que son els dies que falten per a que la persona que està de baixa torne a fer la baixa o demane l'alta. El curs passat jo vaig agafar una sustitució que en principi era de uns pocs dies i al final fou de més de cinc mesos.
B. Gairebè mai agafaràs res al costat de casa, la gent que tens per davant és la que amb tota possibilitat et farà que hages d'agafar sustitucions de pobles que no saps ni on estan. Per això és bo portar el mapa.
Molt bé han passat 2 hores i 40 minuts i has agafat una sustitució a 200 km de la teua casa, què has de saber?
El primer que ha de fer és cridar per telèfon al centre per a dir que arribaràs el dia següent, és molt díficil que si al final tens una sustitució a mes de 100 km eixe mateix dia et presentes. Després ja pot cridar a casa per a dir-li als teus pares, novia/o, amics, cosins, veïns... "eiii que treballe!", però primer crida al centre. La millor manera d'escomençar bè és cuidar els detalls.
És normal també que tingues curiositat per saber el que cobraràs, la meua experiència es que malgrat els papers que amablement passen els sindicats, fins que no arribe final de mes no ho sabràs amb certesa. Si ja has treballat si que has de demanar que la retenció no siga d'un 2% i estiga més acorde al standard, sobre el 16-18%.
Possiblement hauràs de buscar allotjament on hages estat destinat, si és un poble petit, ànim, no desesperes, és possible trobar albergs per situar-te els primers dies i si veus que la cosa és per més temps començar a buscar pis. El millor que pots fer es preguntar als compis de feina.
Aquest és altre factor del qual encara no hem parlat, i decissiu per a que siga una bona o mala experiència. Et presentaràs al centre, i habitualment, una vegada fetes les presentacions, et ficaran a l'aula o grup.... i te'n hauràs d'eixir per tu mateix/a. No penses que a la teua arribada tindras un manual del grup/aula!!
I res més, quines ganes tinc de que tornen a convocar-me a nomenaments!!
I tu, què em contes?
PD:
1. Als visitants d'aquest petit raco de la xarxa vull demanar-vos que difongau la seua existència, han llevat el fòrum del USTEC i ja no tinc manera de donar-me a conèixer. He pensat que si arribem a ser un bon grapat de gent inclús podria agregar un fòrum.
2. Ara ja es poden deixar comentaris sense haver d'estar registrat en blogger.
Hui vaig a explicar com funciona un nomenament, complint així una de les primeres funcions d'aquest blog que és compartir experiències. Molta gent de la borsa encara no ha treballat mai i d'aquesta manera es podra fer una lleugera idea de com funciona, i la gent d'altres CCAA pot comparar el seu sistema amb el català.
Així doncs, què hem de fer davant d'una convocatòria a nomenaments?
El primer de tot arribar prompte, si ens convoquen a les 10:00 he de fer el possible per estar com a mínim 15 minuts abans, especialment si t'han convocat per a primària o estas a un SSTT on les especialitats no estan convocades a hores diferents. La rao és senzilla, d'questa manera podrem agafar un buen puesto per sentir a la taula, pot passar que si arribeu sobre l'hora prevista hagueu de seure al final de la sala i estar tota l'estona amb el: "Pot parlar més alt? No se sent res", "Puede repetir lo que ha dicho"
La segona recomanació es portar de casa:
Un mapa de Catalunya: per poder situar les places que ens oferten
Aigua: és factible estar més de 2 hores allà passant calor
Boli: per marcar les places que ja han escollit els companys amb millor número.
Un llibre, diari o revista: si has de estar molta estona és recomanable per no avorrir-te masa, especialment si no coneixes a ningú a la sala.
Ja estem a la sala seguts i amb tot el material que portem de casa, és el moment de rebre els fulls de places ofertades, moment de fer-se (i perdó per l'expressió) palles mentals amb comentaris del tipus: "Uhaaa una sustitució de 4 mesos al costat de casa!!". Bé has d'assumir que tu no podràs triar aquesta sustitució, per dos raons:
A. No existeixen, fora de les vacants de principis de curs els nomenaments per sustituts que s'oferten son per a dies o com a màxim dos o tres setmanes, ja que encara que es sapiga que un profe va estar de baixa 5 mesos, les places ofertades ho són fins a que ha de tornar a fer la baixa. Dit d'altra manera, veus "Primària, CEIP xxxxx, Sitges, 6 dies" Eixos 6 dies no és el temps que tu estaràs treballant, sinó que son els dies que falten per a que la persona que està de baixa torne a fer la baixa o demane l'alta. El curs passat jo vaig agafar una sustitució que en principi era de uns pocs dies i al final fou de més de cinc mesos.
B. Gairebè mai agafaràs res al costat de casa, la gent que tens per davant és la que amb tota possibilitat et farà que hages d'agafar sustitucions de pobles que no saps ni on estan. Per això és bo portar el mapa.
Molt bé han passat 2 hores i 40 minuts i has agafat una sustitució a 200 km de la teua casa, què has de saber?
El primer que ha de fer és cridar per telèfon al centre per a dir que arribaràs el dia següent, és molt díficil que si al final tens una sustitució a mes de 100 km eixe mateix dia et presentes. Després ja pot cridar a casa per a dir-li als teus pares, novia/o, amics, cosins, veïns... "eiii que treballe!", però primer crida al centre. La millor manera d'escomençar bè és cuidar els detalls.
És normal també que tingues curiositat per saber el que cobraràs, la meua experiència es que malgrat els papers que amablement passen els sindicats, fins que no arribe final de mes no ho sabràs amb certesa. Si ja has treballat si que has de demanar que la retenció no siga d'un 2% i estiga més acorde al standard, sobre el 16-18%.
Possiblement hauràs de buscar allotjament on hages estat destinat, si és un poble petit, ànim, no desesperes, és possible trobar albergs per situar-te els primers dies i si veus que la cosa és per més temps començar a buscar pis. El millor que pots fer es preguntar als compis de feina.
Aquest és altre factor del qual encara no hem parlat, i decissiu per a que siga una bona o mala experiència. Et presentaràs al centre, i habitualment, una vegada fetes les presentacions, et ficaran a l'aula o grup.... i te'n hauràs d'eixir per tu mateix/a. No penses que a la teua arribada tindras un manual del grup/aula!!
I res més, quines ganes tinc de que tornen a convocar-me a nomenaments!!
I tu, què em contes?
PD:
1. Als visitants d'aquest petit raco de la xarxa vull demanar-vos que difongau la seua existència, han llevat el fòrum del USTEC i ja no tinc manera de donar-me a conèixer. He pensat que si arribem a ser un bon grapat de gent inclús podria agregar un fòrum.
2. Ara ja es poden deixar comentaris sense haver d'estar registrat en blogger.
dimecres, 5 de setembre del 2007
Pq otro blog?
Hola! Qué tal?
Un blog más aperece en la red, much@s podeis pensar: "uff otro tipo que se cree superguay y chachi por tener un blog y se piensa que tiene algo importante que decir....".
Mi intención inicial no es esa, este blog nace con la finalidad, o cuanto menos la intención, de que los que aspiramos a ser funcionarios del cuerpo de enseñanzas medias del estado y/o estamos en las listas de interinos de la Generalitat de Catalunya, podamos compartir vivencias y experiencias.
Aquest blog alternarà el català i el castellà com a llengües d'expressió, la raó és simple, el català és la meua llengua de docència i la que habitualment empre al món educatiu, el castellà és la meua llengua mare i com el que vull és ser funcionari, doncs m'interessa que també els companys i companyes d'altres llocs del estat, com ara Castella la Manxa, per dir una CCAA on l'estiu vinent n'hauran opos, també pugan participar i comentar com són les coses per allà.
Dicho esto, ¿quién soy?, pues un jovén, bueno dependiendo de hasta que edad etendamos por jovén (como el estado en las asociaciones juveniles reconoce como tales hasta los 30, pues me incluyo), que se licenció hace unos pocos años en una de esas carreras que todo el mundo dice: "uyyy que interesante y bonita, siempre me ha gustado pero claro estudié xxxxxxxx por las salidas", es decir, una carrera de letras cuya salida laboral es la hostelería, la atención telefónica, la venta a domicilio.... y como no, opositar.
Y en esas estamos, opositando para profesor, algo que francamente, cuando estaba en la facultad, nunca pensé, pero al acabar y toparme con la realidad, me dije: "Bueno haré el CAP a ver que tal...", y mira, le cogí gusto a eso de transmitir los conocimientos, luego me entere del sueldo y que es para toda la vida (como el Nescafé Oro), y no había más que hablar: A OPOSITAR!
Desde entonces ya han caído unas cuantas oposiciones para ser profe, en el País Valenciano, en Castilla la Mancha, en Catalunya...., donde el año pasado me apunté a la bolsa de interinos y al poco tiempo estaba trabajando de .... maestro! Si, me llamaron para primaria y estuve unos meses en un cole, una experiencia muy positiva a nivel personal, pero claro a nivel profesional por momentos era frustrante, ya que no tengo la formación para poder transmitir conocimientos a nens tan petits!!!
Este curso aspiro a trabajar, por fin, en un IES, pero de momento en las dos convocatorias de mi SSTT (Barna comarques) mi número no estaba en la lista....
I tu què em contes?
Mi intención inicial no es esa, este blog nace con la finalidad, o cuanto menos la intención, de que los que aspiramos a ser funcionarios del cuerpo de enseñanzas medias del estado y/o estamos en las listas de interinos de la Generalitat de Catalunya, podamos compartir vivencias y experiencias.
Aquest blog alternarà el català i el castellà com a llengües d'expressió, la raó és simple, el català és la meua llengua de docència i la que habitualment empre al món educatiu, el castellà és la meua llengua mare i com el que vull és ser funcionari, doncs m'interessa que també els companys i companyes d'altres llocs del estat, com ara Castella la Manxa, per dir una CCAA on l'estiu vinent n'hauran opos, també pugan participar i comentar com són les coses per allà.
Dicho esto, ¿quién soy?, pues un jovén, bueno dependiendo de hasta que edad etendamos por jovén (como el estado en las asociaciones juveniles reconoce como tales hasta los 30, pues me incluyo), que se licenció hace unos pocos años en una de esas carreras que todo el mundo dice: "uyyy que interesante y bonita, siempre me ha gustado pero claro estudié xxxxxxxx por las salidas", es decir, una carrera de letras cuya salida laboral es la hostelería, la atención telefónica, la venta a domicilio.... y como no, opositar.
Y en esas estamos, opositando para profesor, algo que francamente, cuando estaba en la facultad, nunca pensé, pero al acabar y toparme con la realidad, me dije: "Bueno haré el CAP a ver que tal...", y mira, le cogí gusto a eso de transmitir los conocimientos, luego me entere del sueldo y que es para toda la vida (como el Nescafé Oro), y no había más que hablar: A OPOSITAR!
Desde entonces ya han caído unas cuantas oposiciones para ser profe, en el País Valenciano, en Castilla la Mancha, en Catalunya...., donde el año pasado me apunté a la bolsa de interinos y al poco tiempo estaba trabajando de .... maestro! Si, me llamaron para primaria y estuve unos meses en un cole, una experiencia muy positiva a nivel personal, pero claro a nivel profesional por momentos era frustrante, ya que no tengo la formación para poder transmitir conocimientos a nens tan petits!!!
Este curso aspiro a trabajar, por fin, en un IES, pero de momento en las dos convocatorias de mi SSTT (Barna comarques) mi número no estaba en la lista....
I tu què em contes?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)