divendres, 28 de novembre de 2008

Neomaestrillo coneix la crisis.


Hola!
La veritat és que no esperava escriure mai un post com aquest, són temps difícils al exili. De sobte, d'un dia a altre, m'he quedat sense feina. Els dos cursos anteriors havia treballat des de la meua incorporació fins final de curs, aquest ja no serà així...
Dimecres passat vaig terminar la meua darrera sustitució, la qual m'ha deixat molts bons moments pel rècord, uns nens maquísims i uns companys simpàtics, tot això a 10 minutets de casa... encara que era un 2º moltes vegades dessitjava que s'allargara per molt temps...
Així doncs dijous aní als nomenaments, esperançat en agafar alguna coseta llarga per no patir ni pel pont ni per les vacances de Nadal, i esperava que amb el número fins al qual havien convocat, 23000 més o menys, hi hauria prou oferta..., doncs em vaig equivocar totalment, només hi havien 9 places! I totes, a excepció d'una però amb trampa, molt lluny del Penedès (dic amb trampa pq era per escomençar el dia 1 i acabar el 4... i així fer un mega-pont amb l'escusa d'un trasllat de casa). Quan ja arribava la meua hora d'agafar, prompte ja que mestres de Primària de Barna Comarques només hi havia 2 o 3, entraren per la porta amb tota la barra les que no havien rascat res de Barna Ciutat, i una vegada més ens deixaren als de Secundària sense res...
El SSTT està molt mal organitzat, fan anar a moltíssima gent per no res, ens menysprenen d'una manera tal que donen ganes de manar-los a prendre vent..., com es possible que quan ja havien cridat a una persona de Secundària a taula per agafar destí tinguen la barra de deixar passar primer a les de Barna Ciutat? Fou tan lamentable...
Al final no te fot només quedar-te sense feina, esperem només uns dies, sinó la sensació de que ets poc més que una merda, de que sobres. I clar aixó lluny dels teus pessa molt, al menys a mi, hui porte tot el dia mig zombie, sense capacitat de reacció, i la sensació encara ha augmentat més quan he vist que el dilluns no estaré als nomenaments de Secundària, que extranyament aquest any van molt molt espaiet....
Tan a prop de les vacances la possibilitat de no agafar res fins l'any vinent i passar uns Nadals de crisis, com moltes famílies espanyoles si, però inesperat fins fa no res per mi, no es gens desgabellada. Suposa per a mi tornar als primers anys en acabar la facultat, sense treball estable, sense ingresos..., és dur.
I per aquesta possibilitat no he baixat a casa amb els meus, ara no és temps d'anar gastant sino d'estalviar el màxim possible, i tirar endavant, allò que no ens mata ens fa més forts, així doncs és temps d'endurir-se.
I tú, què em contes?

dijous, 13 de novembre de 2008

Sustituts sense drets!

Hola!
Ja han passat uns dies des de la darrera actualització, he estat una miqueta deixat, estic sota els efectes d'una combinació de refredat i virus digestiu que quan acabe la feia només en tire al sofa. L'any passat per aquestes dates em va passar el mateix, he te tenir una siídrome vers el novembre o alguna cosa semblant!
Una vegada vaig finalitzar la meua feina com a mestre de música al cor d'Osona, vaig poder escollir la comarca del Garraf, més propera al Penedès, i he tingut la sort de passar uns dies amb una excepcional coia de mestres que de seguida em van fer sentir un més. Ha sigut una llástima que només haja estat una setmana, per a mi era un somni (a falta de la Secundària, és clar) un grup reduït, 16 alumnes, amb petits problemes d'hàbits i conducta, però bons de cor, una escola nova amb gent companys de la mateixa edat i amb presència del exili valencià, una direcció excepcional a la qual poder consultar tots els dubtes i tot això a 10 minutes d'on visc....
L'únic dolent l'excursió del divendres passat al Montseny (neomaestrillo no deixa d'aprofitar el seu exili per fer turisme cultural) que va fer que la malaltia latent explotara i m'ha fet passar uns dies en condicions molt millorables.
Aquesta és la creu dels sustituts, en condicions normals haguera anat al metge i haguera agafat una baixa, però com sabia que com a màxim estaria 7/8 dies qualsevol s'arrisca a que la titular torne abans de recuperarte...., et quedes sense cobrar!! I això no!!
Crec que és prou injust, i que d'alguna manera podria millorar-se, al menys jo així ho pense. Alguns/es funcionaris es trenquen una ungla i ja demanen la baixa, nosaltres anaem a treballar amb febre si cal.
Ah! Hui la vaga, a l'escola que estava fins ahir molts pocs la secundaven, a la que m'han assignat hui, també a prop de casa, la majoria l'ha fet. Es més, no he anat a treballar pq m'han dit que només feien els serveis mínims, jo espere que la jornada d'hui la cobre ja que indiferentment de si jo estic a favor o no de la vaga (que estic més a favor que en contra, la LEC no m'agrada gens), jo he complit amb la meua part anant a nomenaments (pot un sustitut fer vaga un dia de nomenaments?) i he cridat a l'escola, així que no m'han de traure res del sou.
A partir de demà seré tutor de 2n per uns dies, en un principi no estic molt apassionat, la veritat, ja que es suposava que havia d'acabar el dimarts la sustitució per haver anar ahir als de Secundària, i hui quan estava als nomenaments, al vore les destinacions, m'ha fet gràcia una d'un centre d'adults que s'ha agafat el que estava just per davant meu.... un que venia rebotat dels de Barna Ciutat, m'ha semblat molt injust. Volia experimentar una nova vessant del ensenyament, i encara que no és que el CFA en questió estiga al costat don visc, pense que valia la pena viure algunes hores del dia al tren per conèixer el món de l'ensenyament per adults. Però clar, ell es un mestre (encara que no tenia pinta...) i jo només un parxe del departament. No deixa de ser paradigmàtic que a totes les escoles que he estat el primer que m'han preguntat es si sóc de Secundària, com si això fos una taca, encara que després el tracte ha sigut més que correcte i no m'han tractat diferent, però la pregunteta cansa una mica, la veritat, i cada dia pense que tots els que portem ja dos o tres cursos, tenim els mateixos coneixements pesagògics que una persona que acaba d'eixir de Magisteri.
Mais c'est la vie del sustitut! Els paries del enseyament, sense drets a la baixa (sota el risc de no cobrar), sense dret a la vaga (sota el risc de que et facen fora de la borsa).
Per més inri els rumors sobre la congelació temporal de les oposicions prenen cada dia més força...
I tú, què em contes?

dilluns, 3 de novembre de 2008

Neomaestrillo meets Vivaldi


Hola comp@nys!
Doncs demà tornem de nou a nomenaments! Aquesta sustitució ha sigut curteta i menys mal, no per l'escola o els alumnes, poques queixes al respecte la veritat, m'he sentit molt còmode, sino tan per la matèria que impartia, música (si, ja sabeu que moltes baixes de música les pasen com de primària per a que el SSTT envie a algú), com perquè estava molt lluny de casa, a 100 km, i tots els dies palliseta en cotxe.
Ha estat una experiència nova la de impartir música, ja que els meus coneixements al respecte són prou limitats, no sóc el típic valencià de banda musical, he d'agrair que la titular m'ho havia deixat tot preparat i que els alumnes han estat comprensius i m'han ajudat prou. A més era música a partir de tercer, la qual cosa, per a mi, em facilita les coses. Als més petits només els impartia castellà i dos hores a la setmana. I si tenim en compte que la setmana passada fou a la festa de la Castanyada...
Demà a vore que passa, crec que intentaré no agafar res a vore si dimecres puc anar a Secundària, dependrà d'on siguen les sustitucions, si hi ha algo propet doncs val, però una altra vegada a les entranyes d'Osona no m'abelleix molt!
De totes maneres el destí dirà, a més no em queixe que se que molts encara esteu esperant, ànim que sembla que la cosa ja comença a arrancar!
I tú, què em contes?