diumenge, 30 de setembre de 2007

Primeres reflexions

Hola!
Primera setmana sensera donant classes, moment de fer un primer balanç i avaluar la situació. Francamente no estic molt a gust a l'escola, com ja vaig dir és molt diferent a la darrera on vaig estar. L'escola és vella, no té molts recursos, hi ha una mancança de materials, els alumnes són prou maleducats, hi ha molta desestructuració social, famílies trencades, alumnes que no entenen ni parlen castellà o català, alumnes amb discapacitats mentals..., en fí, moltes coses per les quals no em sent preparat, i a més, no m'agrada molt el que done: castellà i medi natural si, pero l'àrea de educació artística de primer a quart no m'agrada gens ni mica.
Els companys i les companyes són prou agradables, però clar, som molts, i encara no m'he depres els noms de la majòria. Si que he vist, pot ser una sensació, una falta de confiança dels directius envers els més joves i els de secundària, no és la millor manera, pense de motivar.
Francament si la sustitució s'acaba el dia 3, i no es renova, no em suposarà un trauma, treball no faltara i a més ja estic casi en números de convocatòria de secundària. Tanmateix pense que és molt més probable que reste per molt de temps a l'escola, la mestra a la qual estic sustituint només va anar un dia, es va queixar de que la manassen tan lluny de casa, i no va tornar. Ara està de baixa per lumbalgia, malaltia prou subjectiva, al meu entendre, i que per tant pot allargar la seua reincorpocació fins l'any vinent.
L'any passat encara que estava molt més lluny, a l'alt Berguedà, em sentia molt més com a casa, més integrat amb l'escola i amb la feina. Aquest curs, mentre estiga ací, tinc molt clar que quan termina la jornada de treball, termina la meua feina.
Juntament als companys, altre factor positiu és el poble, molt agradable, amb molts barets, bodeguetes, i pense, tot i que encara no he eixit molt per les nits, amb ambient de festa, o al menys això m'han dit els valencians de la zona. Serà la meua base d'operacions tan si marxe de l'escola com si no.
En fi, supose que tot no es pot tenir, l'any passat tenia un entorn de treball i un grup de nens super genials però una vida molt monòtona, inclús avorrida, al terminar la feina; aquest any tinc més opcions d'oci i sociabilitat però un entorn de treball poc motivador. I el que trobe pitjor, com vaig incorporar-me el dia 21 fins a finals d'octubre no veure ni un €!! Porca misèria!
I tu, què em contes?

7 comentaris:

biosecundari ha dit...

Hola neomaestrillo!
Sóc el que ha signat els anteriors missatges com anònim, un nick una mica ambigu, ja ho sé, però em costa molt pensar-ne un de bo.
Sóc valencià, però no de la capital sinó de Xàtiva, i aspire (si els de la borsa són comprensius) a donar classe de Biologia i Geologia a secundària, i si no a Primària (no podem ser exquisits per començar).
Ja tenia ganes que em contares què tal anava la feina. M'he quedat una mica sorprés pel que contes, la veritat sí que sembla que les destinacions són del tot variades. Conec a gent que treballa en centres com el que tu dius, i pel que diuen la cosa es tracta d'actuar com si fórem "pares" dels alumnes, donat que les situacions familiars són prou fotudes.
Dones dibuix? Xe, no em vull imaginar que faria, perquè no sóc massa aficionat, jaja.
No puc dir res de la zona perquè no la conec, peró em vaig fent a la idea: Berguedà és més monòton, el Penedès més avorrit. Espere poder comprovar-ho aviat.
Jo comence el proper dimecres un curset per a preparar-me el superior i intentar aprovar al novembre (pròximament en les seues pantalles, jaja).
Ànim i no desesperes!

SrAzul ha dit...

Ánimo hombre!

Que te queremos a pesar de tus antonadas!

Estás dando clase,por muy malignos que sean tus alumnos

Tienes trabajo, así que te pagarán, y no harás muchas horas.

Piensa que todos los chiquillos merecen educación y que sobre todo en ess edades, nunca es su culpa, sino la de sus padres o sus situaciones familiares.

Piensa así a ver si te motivas un poco. Y si no aquí estaremos el viernes para desplumarte al póker y echarnos unas risas de "casitreintañeros" postadolescentes pero con casa y trabajo.

Un abrazo!

SrAzul ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
SrAzul ha dit...

A vore quan te passes pel meu racó cabanyalero a srazul.blogspot.com, que el tinc prou actualitzat.

... i me fiques un enllaç a la teua pàgina.

Neomaestrillo ha dit...

Hola biosecundari!
Altre valencianet? El món de l'ensenyament a Catalunya està a les nostres mans! Som legions per aquestes terres!
La veritat és que encara no se fins a quan estaré al cole aquest. La mestra titular continua sense donar senyals de vida.
Home el Penedès no és avorrit, està prou bé, hi ha "ambientillo", al menys ací a la capital. El Berguedà era molt xulo a nivell paisagístic però per fer vida social era més difícil.
Si estàs a Barna Comarques el Penedès és un destí bó per als valencians, propet de casa i amb bones comunicacions. El dia que vaig anar a nomenaments, era junt amb el Maresme, la comarca amb més ofertes. Les més llunyanes són el Berguedà i el Ripollès (encara que està no se exactament si està en aquest SSTT). On pots trobarte un alumnat més xungopaternero pot ser al Maresme (Mataró i voltants), i el Bagès (Manresa) i com no al Barcelonès. Però et parle nomes de referències.
Jo estic relativament descontent, l'altre dia em va eixir prou negativa la visió. Depen dels dies i els grups. Hui ha estat divertit, la mestra d'Educació Física no ha vingut i he donat la classe als de primer. Aquest són simpàtics, però en general tinc alumnes prou dolents i problemàtics (tercer i quart).
SrAzul et fique l'enllaç però recorda que no has de dir el meu nom, més que res pq mai es sap qui pot llegir, per això és un 80% d'anonimat!

Alex ha dit...

Nene nene nene... enhorabuena por tu plaza (ahora, a por la estatua) y enhorabuena por poder leerte un poco, aunque sea sobre la temida, temible y aburrida burocracia funcionarial... cada cual sufre el yugo de lo que le alimenta, no hay duda, así que molará que nos informemos y nos dolamos contigo... y oye, ¿quien sabe? el próximo en opositar puedo ser yo, o él o él o...
La Reina y yo iremos a verte, cuatro días de estos, de incógnito, como de comando, con lo puesto y un coche viejo, buscando un piso franco. En el buen sentido de la palabra. Esperanos. Mientras, me distraerás aquí, que las cosas son cada vez mas negras. O más blancas, según se mire.
Ale. Otra cosa, yo también quiero dar mi opinión de Público (que los kioskeros se niegan a vender por el estrecho margen de beneficios que da y lo están boicoteando)... yo diría que está a medio camino entre un periódico de los gordos (porque llamarlos serios sería, paradoja, de risa) y uno de esos gratuitos que ensucian el metro y más que de izquierdas lo definiría como para el sector mas llamazarista del psoe. Oséase, más de lo mismo, pero diferente. Lo justo para que falte.
Paz.

Alex ha dit...

Por cierto, cómo mola el diseño del blog, casi puedes ver una lámpara de pie de luz amarillenta y pantalla llena de polvo y años... ¿no es Franco el que habla a través de la pequeña radio? Sube el volumen, Federico, que Basiliso "el manco" empieza a cantar otra vez la Marcha Triunfal desde el fondo de la bodega, y lo puede oír la guardia civil...
Hm... deberia dejar de drogarme, ¿verdad?