diumenge, 30 de setembre del 2007

Primeres reflexions

Hola!
Primera setmana sensera donant classes, moment de fer un primer balanç i avaluar la situació. Francamente no estic molt a gust a l'escola, com ja vaig dir és molt diferent a la darrera on vaig estar. L'escola és vella, no té molts recursos, hi ha una mancança de materials, els alumnes són prou maleducats, hi ha molta desestructuració social, famílies trencades, alumnes que no entenen ni parlen castellà o català, alumnes amb discapacitats mentals..., en fí, moltes coses per les quals no em sent preparat, i a més, no m'agrada molt el que done: castellà i medi natural si, pero l'àrea de educació artística de primer a quart no m'agrada gens ni mica.
Els companys i les companyes són prou agradables, però clar, som molts, i encara no m'he depres els noms de la majòria. Si que he vist, pot ser una sensació, una falta de confiança dels directius envers els més joves i els de secundària, no és la millor manera, pense de motivar.
Francament si la sustitució s'acaba el dia 3, i no es renova, no em suposarà un trauma, treball no faltara i a més ja estic casi en números de convocatòria de secundària. Tanmateix pense que és molt més probable que reste per molt de temps a l'escola, la mestra a la qual estic sustituint només va anar un dia, es va queixar de que la manassen tan lluny de casa, i no va tornar. Ara està de baixa per lumbalgia, malaltia prou subjectiva, al meu entendre, i que per tant pot allargar la seua reincorpocació fins l'any vinent.
L'any passat encara que estava molt més lluny, a l'alt Berguedà, em sentia molt més com a casa, més integrat amb l'escola i amb la feina. Aquest curs, mentre estiga ací, tinc molt clar que quan termina la jornada de treball, termina la meua feina.
Juntament als companys, altre factor positiu és el poble, molt agradable, amb molts barets, bodeguetes, i pense, tot i que encara no he eixit molt per les nits, amb ambient de festa, o al menys això m'han dit els valencians de la zona. Serà la meua base d'operacions tan si marxe de l'escola com si no.
En fi, supose que tot no es pot tenir, l'any passat tenia un entorn de treball i un grup de nens super genials però una vida molt monòtona, inclús avorrida, al terminar la feina; aquest any tinc més opcions d'oci i sociabilitat però un entorn de treball poc motivador. I el que trobe pitjor, com vaig incorporar-me el dia 21 fins a finals d'octubre no veure ni un €!! Porca misèria!
I tu, què em contes?

dissabte, 22 de setembre del 2007

And neomaestrillo goes to....

Hola!
Tornem a la càrrega, neomaestrillo torna a convertir-se en mestre de Primària! Això si, tot molt diferent que el curs anterior!
Per començar els nomenaments, a la sala l'aire condicionat continua propiciant que alguns s'agafen la baixa abans de ser nomenats! Semblava Sibèria! Fora de conyes, trobe molt possitiu que aquest any convoquen no només pel número, sino que principalment quan estàs allà diguen el teu nom, el sistema és més fluit i no dona lloc a confusions. També em va cridar l'atenció l'alt número de gent que no va presentar-se al acte i que en teoria els han fet fora de la borsa.
Quan portaven més o menys un hora de nomenaments va arribar el meu torn, aquest any tenia més opcions d'escollir, i finalment vaig decantar-me pel Penedès. Hi havia molta oferta en aquesta comarca, juntament amb el Maresme, focalitzaven la majoria de places.
Així doncs, camí cap al Penedès, a conèixer el cole, els nous companys i intentar averiguar per quan de temps restaré per allà, cosa que encara no se però sembla que seran uns mesos.
Ara intente adaptar-me al poble, fàcil ja que hi ha una ampla colònia de valencians, i a l'escola, cosa que em costara prou, és molt diferent a l'última que vaig estar i em toca fer reforços i classes concretes, sense tindre un grup propi.
Malgrat tot estic content, comence a treballar i espere poder controlar la situació i guanyar experiència.
I tu, què em contes?

dimecres, 19 de setembre del 2007

És el moment!

Hola!
Ja ha arrivat el momen! Maletes cap a dalt i cap a baix, mapes i incertesa! Demà estic convocat... per a Primària! En fi, la setmana passada vaig quedar-me tan propet en la meua especialitat de Secundària que confiava en que me cridassen..., però en fi! Un nomenament és un nomenament!
Ara a vore on em toca! I com son els xiquets!!
Pròxims capítols en Neomaestrillo!!
No s'ho perguen!!!
Sort companys i companyes!!
I tu, què em contes?

diumenge, 16 de setembre del 2007

Horitzonts d'oposicions!

Hola!
En fi, ja ens anem apropant en les llistes, aquesta setmana eixirem del dubte de si ens apropem pq hi ha moltes baixes o pq ningú està agafant les vacants de mitja jornada.
Molt prompte ens plantarem ja a l'octubre, moment pot ser, d'escomençar a repasar els apunts per a preparar les opos de l'any que ve. De moment, pel que jo se, hi hauran opos de secundària a Castella La Manxa, Andalusia, Madrid, i espere que a la meua terra, el País Valencià, també.
Unes noves opos, en les quals haurem de revisar les programacions, l'any passat foren les últimes de la LOGSE i ara haurem de planificar segons la LOCE. Francament jo no se exactament que és allò que canvia, però temps tindrem d'estudiar-lo.
Preparar les opos és un món, cadascú ho fa a la seua manera. Uns amb preparador, altres van a una acadèmia, altres formen grups d'estudi i altres pel seu compte. Jo aquests anys he convinat els grups d'estudi amb el treball individual. He tingut accès als temaris de les acadèmies i crec que si tens confiança en un grup és millor repartir-se els temes per a redactar-los individualment.
Però si que m'agradaria contrastar opinions, de les acadèmies tot el món parla prou malament, si algú pot dir alguna cosa positiva, que ho comente per favor!.
De moment l'única cosa que trobe positiva de les acadèmies és que més o menys te marquen el ritme de treball, però si donen les classes com fan els temes....
De totes maneres dona prou mandra haver de ficar-se un any més amb el mateix, per a mi, les següents opos seràn ja les quartes, les terceres preparades de manera seriosa. Com contiune amb aquest ritme estaré més temps per traure les opos que per acabar la carrera! Per a mi quan s'apropen les opos, bo des de gener, tot comença a girar a torn a elles, convertint-se en el centre de la vida en torn a la qual gira tota la resta. Per això m'agobie, cosa que mai m'havia passat a la uni, però clar ara parlem de la vida real, de dedicar-te professionalment a una cosa que t'agrada i que serà el teu sustent vital.
Si algú te formes de relaxar-se tb agraire els seus comentaris!
En fi, espere que aquesta setmana vos (ens) criden per a treballar, i als que heu escomençat ja el curs, que vos vaja bé!
I tu, què em contes?

dimarts, 11 de setembre del 2007

La larga espera

Hola!
Una palabra para definir a un sustituto? Incertidumbre! Si esa es la palabra, el no saber ni cuando, ni donde vas a trabajar, ni por cuanto tiempo.
Para mi los días de septiembre pasan lentamente, muy lentamente, se me hacen eternos, aburridos, repetitivos. Tediosos. Los amig@s vuelven al trabajo mientras unos pocos nos quedamos en casa esperando y pensando si vale la pena buscarse un curro mientras llega el día de la convocatoria. Pero claro, que clase de curro puedes buscar en este estado, sabiendo que vas a dejar tirado a quién te contrate a primeras de cambio? Pues un trabajo deleznable, ante lo cual es preferible aguantar el tedio como se pueda.
Yo intento pasar el tiempo, entre otras cosas con este blog, pero llega un momento que ya no sabes que leer, ver, ojear, escuchar, escribir, visitar.... y además tu cuenta corriente va descendiendo de manera constante.
Todo para que? Para trabajar en una de las profesiones peor valoradas por nuestros conciudadanos, y menos respetadas por otra parte. Habrá quién diga que hacemos esto por dinero, no creo que sea la causa principal. No es volver a la pregunta de si un profesor nace o se hace, pregunta estúpida dónde las haya, pués nadie nace para nada sino que es su experiencia vital, sus elecciones, las que marcan su camino. Pero si que creo que sin un poco, al menos un poco, de interés y motivación por transmitir conocimientos y ganas por transformar a la sociedad para mejor trabajando con los más jóvenes, nadie puede ser profesor/maestro, o al menos, no puede ser un buen profesor/maestro.
Me disgrego, este post, lo único que quería transmitir es lo aburrido que estoy y las ganas que tengo de trabajar. Menos mal que mañana empieza el curso en Catalunya y afloraran las bajas. Es nuestro destino, es nuestra oportunidad.
Espere que hàgeu tingut una feliç Diada. Visca Catalunya!
I tu, què em contes?

divendres, 7 de setembre del 2007

El meravallòs món dels nomenaments.

Hola! Com anem?
Hui vaig a explicar com funciona un nomenament, complint així una de les primeres funcions d'aquest blog que és compartir experiències. Molta gent de la borsa encara no ha treballat mai i d'aquesta manera es podra fer una lleugera idea de com funciona, i la gent d'altres CCAA pot comparar el seu sistema amb el català.
Així doncs, què hem de fer davant d'una convocatòria a nomenaments?
El primer de tot arribar prompte, si ens convoquen a les 10:00 he de fer el possible per estar com a mínim 15 minuts abans, especialment si t'han convocat per a primària o estas a un SSTT on les especialitats no estan convocades a hores diferents. La rao és senzilla, d'questa manera podrem agafar un buen puesto per sentir a la taula, pot passar que si arribeu sobre l'hora prevista hagueu de seure al final de la sala i estar tota l'estona amb el: "Pot parlar més alt? No se sent res", "Puede repetir lo que ha dicho"
La segona recomanació es portar de casa:
Un mapa de Catalunya: per poder situar les places que ens oferten
Aigua: és factible estar més de 2 hores allà passant calor
Boli: per marcar les places que ja han escollit els companys amb millor número.
Un llibre, diari o revista: si has de estar molta estona és recomanable per no avorrir-te masa, especialment si no coneixes a ningú a la sala.
Ja estem a la sala seguts i amb tot el material que portem de casa, és el moment de rebre els fulls de places ofertades, moment de fer-se (i perdó per l'expressió) palles mentals amb comentaris del tipus: "Uhaaa una sustitució de 4 mesos al costat de casa!!". Bé has d'assumir que tu no podràs triar aquesta sustitució, per dos raons:
A. No existeixen, fora de les vacants de principis de curs els nomenaments per sustituts que s'oferten son per a dies o com a màxim dos o tres setmanes, ja que encara que es sapiga que un profe va estar de baixa 5 mesos, les places ofertades ho són fins a que ha de tornar a fer la baixa. Dit d'altra manera, veus "Primària, CEIP xxxxx, Sitges, 6 dies" Eixos 6 dies no és el temps que tu estaràs treballant, sinó que son els dies que falten per a que la persona que està de baixa torne a fer la baixa o demane l'alta. El curs passat jo vaig agafar una sustitució que en principi era de uns pocs dies i al final fou de més de cinc mesos.
B. Gairebè mai agafaràs res al costat de casa, la gent que tens per davant és la que amb tota possibilitat et farà que hages d'agafar sustitucions de pobles que no saps ni on estan. Per això és bo portar el mapa.
Molt bé han passat 2 hores i 40 minuts i has agafat una sustitució a 200 km de la teua casa, què has de saber?
El primer que ha de fer és cridar per telèfon al centre per a dir que arribaràs el dia següent, és molt díficil que si al final tens una sustitució a mes de 100 km eixe mateix dia et presentes. Després ja pot cridar a casa per a dir-li als teus pares, novia/o, amics, cosins, veïns... "eiii que treballe!", però primer crida al centre. La millor manera d'escomençar bè és cuidar els detalls.
És normal també que tingues curiositat per saber el que cobraràs, la meua experiència es que malgrat els papers que amablement passen els sindicats, fins que no arribe final de mes no ho sabràs amb certesa. Si ja has treballat si que has de demanar que la retenció no siga d'un 2% i estiga més acorde al standard, sobre el 16-18%.
Possiblement hauràs de buscar allotjament on hages estat destinat, si és un poble petit, ànim, no desesperes, és possible trobar albergs per situar-te els primers dies i si veus que la cosa és per més temps començar a buscar pis. El millor que pots fer es preguntar als compis de feina.
Aquest és altre factor del qual encara no hem parlat, i decissiu per a que siga una bona o mala experiència. Et presentaràs al centre, i habitualment, una vegada fetes les presentacions, et ficaran a l'aula o grup.... i te'n hauràs d'eixir per tu mateix/a. No penses que a la teua arribada tindras un manual del grup/aula!!
I res més, quines ganes tinc de que tornen a convocar-me a nomenaments!!
I tu, què em contes?

PD:
1. Als visitants d'aquest petit raco de la xarxa vull demanar-vos que difongau la seua existència, han llevat el fòrum del USTEC i ja no tinc manera de donar-me a conèixer. He pensat que si arribem a ser un bon grapat de gent inclús podria agregar un fòrum.
2. Ara ja es poden deixar comentaris sense haver d'estar registrat en blogger.

dimecres, 5 de setembre del 2007

Pq otro blog?

Hola! Qué tal?
Un blog más aperece en la red, much@s podeis pensar: "uff otro tipo que se cree superguay y chachi por tener un blog y se piensa que tiene algo importante que decir....".
Mi intención inicial no es esa, este blog nace con la finalidad, o cuanto menos la intención, de que los que aspiramos a ser funcionarios del cuerpo de enseñanzas medias del estado y/o estamos en las listas de interinos de la Generalitat de Catalunya, podamos compartir vivencias y experiencias.
Aquest blog alternarà el català i el castellà com a llengües d'expressió, la raó és simple, el català és la meua llengua de docència i la que habitualment empre al món educatiu, el castellà és la meua llengua mare i com el que vull és ser funcionari, doncs m'interessa que també els companys i companyes d'altres llocs del estat, com ara Castella la Manxa, per dir una CCAA on l'estiu vinent n'hauran opos, també pugan participar i comentar com són les coses per allà.
Dicho esto, ¿quién soy?, pues un jovén, bueno dependiendo de hasta que edad etendamos por jovén (como el estado en las asociaciones juveniles reconoce como tales hasta los 30, pues me incluyo), que se licenció hace unos pocos años en una de esas carreras que todo el mundo dice: "uyyy que interesante y bonita, siempre me ha gustado pero claro estudié xxxxxxxx por las salidas", es decir, una carrera de letras cuya salida laboral es la hostelería, la atención telefónica, la venta a domicilio.... y como no, opositar.
Y en esas estamos, opositando para profesor, algo que francamente, cuando estaba en la facultad, nunca pensé, pero al acabar y toparme con la realidad, me dije: "Bueno haré el CAP a ver que tal...", y mira, le cogí gusto a eso de transmitir los conocimientos, luego me entere del sueldo y que es para toda la vida (como el Nescafé Oro), y no había más que hablar: A OPOSITAR!
Desde entonces ya han caído unas cuantas oposiciones para ser profe, en el País Valenciano, en Castilla la Mancha, en Catalunya...., donde el año pasado me apunté a la bolsa de interinos y al poco tiempo estaba trabajando de .... maestro! Si, me llamaron para primaria y estuve unos meses en un cole, una experiencia muy positiva a nivel personal, pero claro a nivel profesional por momentos era frustrante, ya que no tengo la formación para poder transmitir conocimientos a nens tan petits!!!
Este curso aspiro a trabajar, por fin, en un IES, pero de momento en las dos convocatorias de mi SSTT (Barna comarques) mi número no estaba en la lista....
I tu què em contes?