diumenge, 21 de desembre de 2008

BON NADAL!


Hola!
Ja estic a casa per a passar els Nadals, només volia desitjar a tots i totes que passeu per aquest petit raconet del ciberespai unes bones festes i una feliç entrada d'any.
En tornar al treball neomaestrillo tornarà amb les seues peculiars visions del món educatiu, les seues vivències i per damunt de tot el seu desig d'aconseguir una plaça com a funcionari en el 2009.
Així doncs disfruteu d'aquests dies intentant no caure en l'emotivitat barata i el consumisme desaforat, només intenteu ser feliços!
BON NADAL!!


dijous, 11 de desembre de 2008

La Secundària haurà d'esperar...


Hola companys/es!
He trigat en actualitzar, ho se, però no estava amb molts ànims. Després d'estar 5 dies sense treballar, del 27 de novembre fins el 2 de desembre, amb el pal que fou no haver estat convocat pels nomenaments de Secundària del dia 1 de desembre, vaig poder agafar un CEIP als del dia 2, això si, una mica lluny, a 57 km, en un principi es suposava que estaria fins després de vacances, però la titular tenia moltes ganes de treballar i tornar i va demanar l'alta voluntària (funcionària amb dolors d'esquena i embarassada, jo pensava que em quedaria tot el curs però no, i en el fons estic content, això llança sorra damunt dels tòpics!).
Vaig demanar que tornés un dimecres per poder anar-hi als de Secundària, però tampoc vaig estar convocat per als de ahir, dia 10, (això si cobraré el pont!) i hui era poc optimista, ja coneixia el que va passar dimarts i pensava que marxaria ja cap a València i no cobraria el Nadal...
Però no ha sigut així! I dic que no tenia gaire esperances perqué es nota la quantitat de metres de Barna Ciutat que s'han canviat al SSTT de Barna Comarques, ara quan convoquen mestres de Primària diuen molts, i abans eren cap o un parell com a molt. Evidentment el que primer ha desaparegut han sigut els pobles de la rodalia de Barna: Hospitalet, Badalona, Santa Coloma..., però també sorpreses com Balsareny o Vic, llocs als que francament molta gràcia anar no em feia.
Així doncs quan arribat el torn als de segona opció ja no tenien res prop de Barna i només un parell s'han afagat cosetes, deixant-nos als de Secundària la quantitat de 8 places (per a les quals hi havia convocades unes 30 persones o més!). I el millor de tot, l'opció que jo volia des d'un primer moment encara estava disponible, no m'ho podia creure!
D'aquesta manera he pogut triar-la i fins final de curs seré tutor de 2n a una escola rural, torne als meus inicis. Ben cert que aquest any tenia la il·lusió de treballar en Secundària i portar les Ciències Socials a les ments adolescents, despertant les seues capacitats de raonament i crítica, però per aixó ja tindré temps el curs vinent.
Ara ja no he d'estar patint per quan acabe una sustitució, si cobraré els caps de setmana, les vacances, el juliol...., ara ja tinc una tranquilitat i un equilibri i podré planificar-me la preparació de les opos, de moment mantindran les 200 places previstes per a Geo-Hist i això sempre motiva. Aquest any ha de ser el meu any, jo crec que a la tercera convocatòria ja toca, no?
En fi, que malgrat una certa decepció, estic més que content, estabilitat i pel que sembla bon rotllo a l'escola. En tornar de vacances serà el moment de ficar-se a estudiar.
I tú, què em contes?

divendres, 28 de novembre de 2008

Neomaestrillo coneix la crisis.


Hola!
La veritat és que no esperava escriure mai un post com aquest, són temps difícils al exili. De sobte, d'un dia a altre, m'he quedat sense feina. Els dos cursos anteriors havia treballat des de la meua incorporació fins final de curs, aquest ja no serà així...
Dimecres passat vaig terminar la meua darrera sustitució, la qual m'ha deixat molts bons moments pel rècord, uns nens maquísims i uns companys simpàtics, tot això a 10 minutets de casa... encara que era un 2º moltes vegades dessitjava que s'allargara per molt temps...
Així doncs dijous aní als nomenaments, esperançat en agafar alguna coseta llarga per no patir ni pel pont ni per les vacances de Nadal, i esperava que amb el número fins al qual havien convocat, 23000 més o menys, hi hauria prou oferta..., doncs em vaig equivocar totalment, només hi havien 9 places! I totes, a excepció d'una però amb trampa, molt lluny del Penedès (dic amb trampa pq era per escomençar el dia 1 i acabar el 4... i així fer un mega-pont amb l'escusa d'un trasllat de casa). Quan ja arribava la meua hora d'agafar, prompte ja que mestres de Primària de Barna Comarques només hi havia 2 o 3, entraren per la porta amb tota la barra les que no havien rascat res de Barna Ciutat, i una vegada més ens deixaren als de Secundària sense res...
El SSTT està molt mal organitzat, fan anar a moltíssima gent per no res, ens menysprenen d'una manera tal que donen ganes de manar-los a prendre vent..., com es possible que quan ja havien cridat a una persona de Secundària a taula per agafar destí tinguen la barra de deixar passar primer a les de Barna Ciutat? Fou tan lamentable...
Al final no te fot només quedar-te sense feina, esperem només uns dies, sinó la sensació de que ets poc més que una merda, de que sobres. I clar aixó lluny dels teus pessa molt, al menys a mi, hui porte tot el dia mig zombie, sense capacitat de reacció, i la sensació encara ha augmentat més quan he vist que el dilluns no estaré als nomenaments de Secundària, que extranyament aquest any van molt molt espaiet....
Tan a prop de les vacances la possibilitat de no agafar res fins l'any vinent i passar uns Nadals de crisis, com moltes famílies espanyoles si, però inesperat fins fa no res per mi, no es gens desgabellada. Suposa per a mi tornar als primers anys en acabar la facultat, sense treball estable, sense ingresos..., és dur.
I per aquesta possibilitat no he baixat a casa amb els meus, ara no és temps d'anar gastant sino d'estalviar el màxim possible, i tirar endavant, allò que no ens mata ens fa més forts, així doncs és temps d'endurir-se.
I tú, què em contes?

dijous, 13 de novembre de 2008

Sustituts sense drets!

Hola!
Ja han passat uns dies des de la darrera actualització, he estat una miqueta deixat, estic sota els efectes d'una combinació de refredat i virus digestiu que quan acabe la feia només en tire al sofa. L'any passat per aquestes dates em va passar el mateix, he te tenir una siídrome vers el novembre o alguna cosa semblant!
Una vegada vaig finalitzar la meua feina com a mestre de música al cor d'Osona, vaig poder escollir la comarca del Garraf, més propera al Penedès, i he tingut la sort de passar uns dies amb una excepcional coia de mestres que de seguida em van fer sentir un més. Ha sigut una llástima que només haja estat una setmana, per a mi era un somni (a falta de la Secundària, és clar) un grup reduït, 16 alumnes, amb petits problemes d'hàbits i conducta, però bons de cor, una escola nova amb gent companys de la mateixa edat i amb presència del exili valencià, una direcció excepcional a la qual poder consultar tots els dubtes i tot això a 10 minutes d'on visc....
L'únic dolent l'excursió del divendres passat al Montseny (neomaestrillo no deixa d'aprofitar el seu exili per fer turisme cultural) que va fer que la malaltia latent explotara i m'ha fet passar uns dies en condicions molt millorables.
Aquesta és la creu dels sustituts, en condicions normals haguera anat al metge i haguera agafat una baixa, però com sabia que com a màxim estaria 7/8 dies qualsevol s'arrisca a que la titular torne abans de recuperarte...., et quedes sense cobrar!! I això no!!
Crec que és prou injust, i que d'alguna manera podria millorar-se, al menys jo així ho pense. Alguns/es funcionaris es trenquen una ungla i ja demanen la baixa, nosaltres anaem a treballar amb febre si cal.
Ah! Hui la vaga, a l'escola que estava fins ahir molts pocs la secundaven, a la que m'han assignat hui, també a prop de casa, la majoria l'ha fet. Es més, no he anat a treballar pq m'han dit que només feien els serveis mínims, jo espere que la jornada d'hui la cobre ja que indiferentment de si jo estic a favor o no de la vaga (que estic més a favor que en contra, la LEC no m'agrada gens), jo he complit amb la meua part anant a nomenaments (pot un sustitut fer vaga un dia de nomenaments?) i he cridat a l'escola, així que no m'han de traure res del sou.
A partir de demà seré tutor de 2n per uns dies, en un principi no estic molt apassionat, la veritat, ja que es suposava que havia d'acabar el dimarts la sustitució per haver anar ahir als de Secundària, i hui quan estava als nomenaments, al vore les destinacions, m'ha fet gràcia una d'un centre d'adults que s'ha agafat el que estava just per davant meu.... un que venia rebotat dels de Barna Ciutat, m'ha semblat molt injust. Volia experimentar una nova vessant del ensenyament, i encara que no és que el CFA en questió estiga al costat don visc, pense que valia la pena viure algunes hores del dia al tren per conèixer el món de l'ensenyament per adults. Però clar, ell es un mestre (encara que no tenia pinta...) i jo només un parxe del departament. No deixa de ser paradigmàtic que a totes les escoles que he estat el primer que m'han preguntat es si sóc de Secundària, com si això fos una taca, encara que després el tracte ha sigut més que correcte i no m'han tractat diferent, però la pregunteta cansa una mica, la veritat, i cada dia pense que tots els que portem ja dos o tres cursos, tenim els mateixos coneixements pesagògics que una persona que acaba d'eixir de Magisteri.
Mais c'est la vie del sustitut! Els paries del enseyament, sense drets a la baixa (sota el risc de no cobrar), sense dret a la vaga (sota el risc de que et facen fora de la borsa).
Per més inri els rumors sobre la congelació temporal de les oposicions prenen cada dia més força...
I tú, què em contes?

dilluns, 3 de novembre de 2008

Neomaestrillo meets Vivaldi


Hola comp@nys!
Doncs demà tornem de nou a nomenaments! Aquesta sustitució ha sigut curteta i menys mal, no per l'escola o els alumnes, poques queixes al respecte la veritat, m'he sentit molt còmode, sino tan per la matèria que impartia, música (si, ja sabeu que moltes baixes de música les pasen com de primària per a que el SSTT envie a algú), com perquè estava molt lluny de casa, a 100 km, i tots els dies palliseta en cotxe.
Ha estat una experiència nova la de impartir música, ja que els meus coneixements al respecte són prou limitats, no sóc el típic valencià de banda musical, he d'agrair que la titular m'ho havia deixat tot preparat i que els alumnes han estat comprensius i m'han ajudat prou. A més era música a partir de tercer, la qual cosa, per a mi, em facilita les coses. Als més petits només els impartia castellà i dos hores a la setmana. I si tenim en compte que la setmana passada fou a la festa de la Castanyada...
Demà a vore que passa, crec que intentaré no agafar res a vore si dimecres puc anar a Secundària, dependrà d'on siguen les sustitucions, si hi ha algo propet doncs val, però una altra vegada a les entranyes d'Osona no m'abelleix molt!
De totes maneres el destí dirà, a més no em queixe que se que molts encara esteu esperant, ànim que sembla que la cosa ja comença a arrancar!
I tú, què em contes?

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Fi de trajecte!


Hola!
Demà últim dia a l'escola, dimarts torne a nomenaments. És d'agrair el detall que ha tingut la titular demanant l'alta el dilluns i no el divendres, encara que si ho hagués fet demà estaria als de Secundària. De totes maneres crec que prefereix la pastarufa (cap de setmana + dilluns són uns 180 euros).
Estic content amb el que he fet, m'ha costat adaptar-me però em porte bones sensacions, el que no vol dir que no haja tingut carències i em falte millorar certes coses o que tot haja estat tranquil, en aquest món mai està tot tranquil!
Ara de nou a la incertesa i a tornar a començar, seguirem informant!
I tú, què em contes?

dimarts, 21 d’octubre de 2008

One world


Hola!
La setmana passada se'n va fer una mica pesada, l'arribada d'una nena nova procedent de Senegal em va fer perdre una mica el control del grup, com ja vaig dir és un grup reduït però amb dos alumnes amb dificultats de comportament, amb una necessitat constant de cridar l'atenció, i clar, l'arribada d'una nouvinguda que no sap català ni castellà i a la qual has de dedicar molta atenció els fa perdre quota, i es rebelen de les pitjors de les maneres possibles, i francament, t'acaben esgotant quan veus que no funciona res, ni les paraules, ni la indiferència, ni el reprobament... res!
Aquesta setmana no ha començat molt millor, la veritat, ja que la xiqueta no està molt acostumada a les nostres regles socials dins d'un aula i es difícil mantindre-la més de 15 minuts enfeinada, quan et despistes ja va per damunt de les taules sense sabates o es fica a pintar a la pissarra, o pujar-se a la meua cadira o anar-se a altres classes. Tot un repte, ja que unit a la insubordinació permanent de les altres dos joietes creen un clima propici per a fer palmes però no per fer classe.
L'arribada d'aquesta nena m'ha fet reflexionar una mica sobre els alumnes que he tingut, de la seua procedència. El primer any, quan estava a la Catalunya rural, tots eren de la terra, autòctons, el mès exòtic era de l'Hospitalet.
L'any passat la cosa ja va canviar i aquest, malgrat ser una escola petita, també té prous nouvinguts-inmigrants. Així que em recorde he tingut alumnes de: Argentina, Perú, Veneçuela, Brasil, Ecuador, Marroc, Senegal, Ucraïna, Romania i Filipines. I sense ser alumnes meus, però amb contacte per haver estat fent la sustitució d'un company o de colònies la llista s'amplia més: Regne Unit, Bèlgica, Rússia, Bangladesh, Israel, Xina...
La experiència és prou gratificant, entres en contacte amb altres cultures que enriqueixen nostra societat. A més, al menys per mi, no es poden crear patrons de conducta segons la procedència dels nens, no pot dir-se "els nens marroquins tal..." o "les nenes peruanes això altre....", no. Són casos particulars, que s'han d'estudiar de manera individual quan arriben a les nostres escoles, ja que les diferències (de tot tipus, de nivell, d'adaptació social, de costums...) son molt grans inclús dins d'aquests païssos, inclús d'una mateixa ciutat (l'any passat ens arribaren amb el curs iniciat dos xiquetes peruanes de Lima, i les diferències n'eren notables). Pot ser l'única generalització que jo podria fer es la dels ukraïnesos i russos, tots molts educats i aplicats. Però n'estic segur que també hi haurà de maleducats i desinteresats.
La integració dels nouvinguts, la construcció d'una societat intercultural, és un dels nostres gran reptes, la nostra principal tasca, pot ser. Hem de ser capaços de crear espaïs on tothom es senta integrat, per a, des de l'escola, intentar construir un món millor.
I tú, què em contes?

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Dues setmanes i alguns dies més...


Hola!
Quan comença el treball disminueix el ritme d'actualitzacions! La veritat és que acabe prou cansat i després per traure'm l'estres i la tensió del damunt intente anar una mica al gimnas, passejar o conduir per les carreteres rurals del Penedès, així que quan arriba la nit (jo sóc Baraj....) només tinc ganes de llegir una estona o ficar-me davant la tele!
I això que el grup que tinc és petit i la seua actitut, malgrat algunes excepcions puntuals, és prou positiva envers el procés d'ensenyament-aprenentatge (no oblideu ficar aquestes paraules magnificants a les vostres programacions...). Malgrat tot acabe amb la necessitat de desconectar de tot i relaxar-me.
La baixa s'allargat uns quants dies més, com a mínim dues setmanes, ja que la titular va estar mal diagnosticada de les seues dolències, així que poc a poc m'estic fent amb els alumnes i la seua manera d'actuar a classe, possiblement quan ja ens compenetrem bé siga quan marxe. Que la baixa haja estat allargada em va provocar reaccions contraposades, per un costat em vaig alegrar, més dies de feina sense tenir que encetar de zero una altra vegada, per altra banda, al haver estat convocat per Secundària aquest dilluns i amb possibilitats d'agafar una substitució em vaig quedar una mica plof. Des d'ací he reivindicat el treball que els de Secundària fem a les escoles, però no per això deixe de ser conscient de que on m'agradaria estar i on tinc una formació més adient es a un IES.
Aprofite aquestes últimes paraules per deixar una vegada més de manifest com ens maltracta el departament, ara que ja s'han acabat els mestres a Barna Comarques i que sembla que l'afluència de mestres d'altes SSTT ha minvat, tornem a ser imprescindibles..., panda de hipòcrites!
Malgrat això pense que m'estic adaptant el millor que puc a les circustàncies, i tracte de traure profit de l'experiència, mai se sap amb qui pots aplicar allò que fas amb nens de sis anys..., qui em garanteix que els de 16 tenen la capacitat de raonament més desenvolupada?
Allò que més se'm fa més dur es la Plàstica, no la vaig disfrutar com alumne, (possiblement per que no vaig tindre una bona docència) no la disfrute gens com a mestre encara que ho faig el millor que puc, però les dues hores em semblen dos mesos.
Fora de la docència propiament dita vull deixar constància del mal funcionament del servei de formació del professorat. Com estic a una escola no vaig poder matricular-me ,per questions d'horaris, als cursos del XTEC per a professors de CCSS així que em vaig matricular a ú que era telemàtic. Val que ho vaig fer el dia 20 i el 21 expirava el termini per apuntar-se, però que no haja estat aceptat per questió de places (a un curs no presencial!!) em sembla patètic. Els professors volem formar-nos i l'administració ens fica trabes i després els responsables polítics encara tenen la barra d'acusar-nos de l'estat actual de l'ensenyament..., aquestes situacions m'encenen...
Altre dia escriure alguna coseta sobre la LEC, hui he estat a la assemblea oberta dels sindicats a la comarca, sembla que, malgrat que alguns punts han estat retocats, l'esperit de la llei i la seua finalitat, primar la concertada sobre la pública i tenir a la primera com a model educatiu, es manté. Només recomane que li feu una ullada a les webs dels sindicats, les més aclaridores em semblen les de la CGT i l'USTEC, els més combatius contra la llei, encara que a CCOO també hi trobareu coses. D'UGT o d'ASPEPC-SPS no he llegit tantes coses. En un principi crec que, encara que no em sembla la millor de les possibilitats, ja que ens distància més de la societat per la incompressió dels pares, la manipulació dels medis i la demagogia dels polítics, faré vaga el proper dia 13 de novembre.
I tú, què em contes?

diumenge, 5 d’octubre de 2008

Living the catalonian way of life!


Hola!
Aquests primers dies a l'escola han estat bé, ha sigut com tornar a la primera escola on vaig donar classe, un poble petit, un cole petit, una classe petita, alumnes ben educats per norma general i molt bon rotllo amb els companys i companyes que encara sòn conscients que estaré poquets dies fan tot el possible per integrar-te en el grup i t'ajuden en tot el possible.
Aquests dies també els he aprofitat per a tornar a instalar-me en el meu antic pis, es com tornar al passat però en millors condicions, ara tinc una habitació més gran, estic a l'espera de portar-me una tauleta i una cadira per estudiar de cara a les opos.
I així han anant passant els dies, deprenent el nom dels alumnes, buscant la manera de comunicar-me amb ells, mai abans he tingut un primer, en definitiva, anant fent a poc a poc, i en acabar l'escola doncs comprant tot allò que em feia falta al pis, des d'unes sabates d'estar per casa fins un coixí de llit (44 € em cobraren a una tenda.... es molt còmode però em sembla una barbaritat), passant pel menjar clar.
L'any passat no em vaig integrar tot el que m'haguera agradat en els costums i festes del Penedès i de Catalunya per extensió (tinc pendent tastar una calçotada!), per això aquest m'he fet el propòsit de descobrir més aquest apassionant mòn. Ahir vaig fer una vista cultural pel poble i hui he estat a Tarragona en el concurs de Castellers, de fet mai havia vist un castell humà en directe, només per la tele, i la meua paraula seria: BRUTAL!! És reialment espectacular, a més, camuflat com a suporter dels Castellers de Vilafranca he disfrutat de la gran victòria d'aquests, doblant casi en puntuació als segons (la Vella de Valls, crec).
Demà a tornar a la feina i a esperar la reincorporació cap a finals de setmana de la titular, a veram si la borsa de Secundària es mou i per fi puc donar classe al institut!
I tú, què em contes?




dimarts, 30 de setembre de 2008


Hola!
Amb 10 dies de diferència respecte al curs passat estic de nou donant classes, una vegada més al Penedès però ara a un poblet molt petit, em recorda a la primera escola que vaig estar allà pel Berguedà.
Només restaré uns dies, pot ser una setmana, fins que la titular es recupere d'un petit problema al peu, però al menys així anem fent marxeta ja que la borsa de Secundària va piano piano, sembla que hagen adoptat el sistema valencià per cobrir baixes..., no pot ser que des del dia 21 només s'haja donat una sustitució..., "algo huele a podrido en Dina... el Departament!".
Respecte a les injustícies que vaig comentar al post anterior dir-vos que ens hem començat a organitzar i hui molts hem fet un escrit de queixa per a que els dels sindicats ens defensen a la "mesa" de negociacions, demanem allò que és just, que el professorat, siga de Primària o Secundària, que té com a SSTT preferèncial Barna Comarques siguen els primers en triar, i després la resta. Així estarem en igualtat de drets i deures. Ja vorem com queda la cosa!
Demà primer dia de classe, aquesta tarda només ha sigut una presa de contacte amb l'escola i uns minutets amb els alumnes. Mai he donat classe a primer i tinc una mica de temor però sòn poquets i no crec que tinga molts problemes.
Una vegada més hem deixat la terreta i ens trobem al exili, però el Penedès sembla cada vegada més, la meua segona casa i jo no em sent com un extrany. Bona terra, bona gent i bon ví fan que la "saudade" siga molt ocassional.
En fi, no queda més que disfrutar mentres puga, ja vorem on ens portarà el futur!
I tú, què em contes?

dimarts, 23 de setembre de 2008

Neomaestrillo vs Departament d'Educació


Hola!
De vegades a la vida et sents com una merda, com un tronc, com quelcom que es pot remplaçar sense que ningú se n' adone. Aquesta és la sensació que els profes de Secundària amb disponibilitat per a Primària, especialment a Barna Comarques, tenim.
El Departament d'Educació ens menysprea, durant dos cursos (alguns comp@ns encara més) hem estat donant classes a escoles per tota Catalunya, hem fet cursos de formació per a mestres, hem fet tot el possible per fer nostre treball de la millor manera possible, hem atés a les families, hem educat als nostres alumnes i hem intentat que es desenvolupen el millor possible.
I ara què? Ara el Departament s'ens pixa al damunt, ens arracona i permet que gent que acabat la carrera es situe per davant de nosaltres, que gent d'altres SSTT pugen escollir abans que nosaltres (no només això, com no son del nostre SSTT no estan obligats, així que poden escollir com a senyorets, si troben algo a prop de casa ho agafen, sino ho deixen), deixa que els provisionals també estigan per davant de nosaltres (també amb el mode senyoret ON)...
Així doncs hui als nomenaments que ens han deixat als de Secundària? Res de res, 4places (a Berga, a Callus, a Guardiola de Berguedài a San Llorenç d'Hortons, els senyorets de ciutat no van als pobles llunyans).
Què és el que passa llavors? Que gent que fa un any en les mateixes dates ja estaven treballant, aquest any estem sense feina. El curs passat vaig començar el dia 20 de setembre, de fet els llicenciats foren majòria a aquell nomenament. Aquest any estem a 23 i vorem quan s'engega l'assumpte, per que clar al permetre que qualsevol que tinga com a àmbit C Barna Comarques passa per davant de nosaltres i no treballem la borsa de secundària tampoc avança.
Hem sigut els tampons del Departament. Quan feien falta be que ens cridaren però ara ens perjudiquen no deixant-nos en igualtat de drets. Si fa dos cursos i el curs passat n'erem vàlids, perque aquest no? Per què hem de permetre que un mestre que no està adscrit al nostre SSTT passa per davant nostre? Per què hem de permetre que la gent que fa dos mesos encara estava a la facultat estiga per davant nostre?
I què fan els sindicats davant les nostres queixes? Mirar cap a altre costat, estem a soles en aquesta batalla, som el "pito del sereno".
Escric aquestes línies des de Vilafranca del Penedès, per a més Inri demà es la Mercè i clar els del departament no treballen encara que el 95% del seu àmbit si que ho faça (crec que l'única excepció es l'Hospitalet on també es festa), esperant que hui publiquen les llistes dels convocats per al dijous i saber si puc tornar a València o he de demanar algú que hem deixe estar un parell de dies a sa casa. Mola moltíssim aquest departament!!
En fi, quina manera de gastar pasta per a res, que he vingut en cotxe per si tallaven l'Euromed per les plutjes i només s'ha ficat a ploure ara...
I tú, què em contes?

PD: 17:15 ja ha eixit la llista de convocats pel dijous.... i estic convocat. Quart viatge a Barcelona de forma inútil? Buscaré asil al Penedès...

dilluns, 22 de setembre de 2008

So slowly, slowly.....

Hola!
Uff comence a desesperar-me! Dijous passat vaig tornar als nomenaments... de Primària! Aquest curs confiava en poder donar classes a Secundària, d'allò que he estudiat o similar, coses per a les que estic preparades, però sembla que de moment no serà així.
No vaig agafar cap sustitució, només quedaven mitges jornades quan em va tocar escollir però demà he de tornar i segurament agafe alguna coseta ja que en Secundària la cosa està molt parada.
De totes maneres és indignant el tracte del Departament cap als professors que tenim disponibilitat de Primària, ens tracten com als últims monos. Es normal que la gent de Primària puga escollir abans que nosaltres, però no ho veig tan clar que ni els provisionals, ni els que tenen el sstt com a segona opció també passen per davant nostre!
La majoria de nosaltres portem dos cursos o més donant classe a Primària, hem fet el CAP, hem fet el curs de reciclatge per a Primària i ens tracten quasi com a la merda. Sense drets, perque si et queixes a més te fan un "numerito".
De totes maneres jo ja estic fart d'estar a casa, i el meu compte corrent comença a patir, així que espere que demà puga afagar alguna coseta i tornar al cole..., de pensar que tenia possibilitats d'una vacant per a tot el curs en Secundària a mendigar una sustitució en Primària... sad but true!
I tú, què em contes?

dimarts, 2 de setembre de 2008

Time goes by so slowly...

Hola!
Estem a dia 2 de setembre, no tinc destinació, i el temps ja comença a passar molt lentament...! Després de unes bones, i merescudes, vacances, confiava en incorporar-me des del inici, però no ha pogut ser.
Divendres passat vaig estar als nomenaments d'agost, moltíssima gent, pésima organització, com ja es habitual al SSTT de Barna Comarques. Aquest any ens citaren a l'aula magna de la Facultat de Dret. En teoria l'acte començava a les 10:00 però un error informàtic ho va impedir, i s'acumularen fins a 3 hores de retards.
A la meua especialitat, Geo-hist, estaven convocats fins al 17800, més o menys, per a unes 20 vacants, de les quals només 4 o 5, ara no recorde bé, eren a jornada sensera, i la resta mitjes jornades. Així doncs convocaren, en un càlcul aproximat, a 4 vegades més de la gent necessaria per a cubrir les vacants, ens tingueren 5 hores esperant per a no res a la majoria. Al menys aquest any passen llista de la gent que va i els que no s'han presentat els fan fora.
Així doncs a esperar, cosa que no m'agrada gens, tinc ganes de tornar a la feineta, si es possible a un insti, i sino a un cole, pero promte. L'any passat vaig incorporar-me el dia 20, i no se pq, em sembla que aquest amb un número molt més baix, trigaré més en començar a treballar.
El temps ho dirà.
Fora de l'espera i en l'aspecte positiu de les vacances dir-vos un parell de coses:
Al juliol vaig fer un curs de formació del professorat que per fi m'ha aportat coses útils! El curs era "Didàctica del Franquisme", organitzat per l'ICE de la UB, amb Carme Molinero y Pere Ysas, al front, la veritat es que el recomane si tornen a fer-ho, molt interesant.
Per últim un consell, visiteu Croàcia, un país molt bònic encara assequible en quant als preus, aigües cristalines, platges d'ensomni, molt bona gastronomia... , recomendable al 100%!

dijous, 19 de juny de 2008

Fi.... de curs!

Hola!
Demà fi de curs, fi de les classes, entrega de notes, moment per a l'alegria (i per alguns, moment dels laments...), acomiadament dels que marxen, alumnes de 6è, alumnes que canvien d'escola, mestres que es jubilen i altres que el curs vinent encara no sabem per on estarem...
Aquestes dues setmanes la tensió de la fi de curs s'ha fet notar, correccions, controls d'última hora, passar les notes al winpri, preparar els àlbums, seleccionar les fotos...., tot a contrarellotge, però al final la feina s'ha fet. Però tambè, ha hagut temps per una inesperada sorpresa, com ha sigut que un dels grups que tinc haja guanyat un premi en un concurs, són tres mesos dedicats a un projecte que va cristalitzar de la millor manera. Francament no ho esperava!
I tot això barrejat amb la incertesa del no saber on estarem el curs vinent, ni on, ni quin nivell, ni quan començarem..., la meua habitació ja té nova sustituta, el 1 de juliol jo marxaré i ella entrarà. Moments de fer balanç, tan profesional, com personalment. En els dos casos estic prou content, a nivell professional ho he fet el millor que he sapigut fer, tenint en compte que no estic al meu ambient educatiu, la Primària és molt, molt diferente a Secundària, evidentment podia haver estat millor, però de l'experiència trec coses per al futur. Com va dir Kant, l'experiència és la base del coneixement. A nivell personal, content també, en ocasions es fa dur viure lluny de la família, dels amics, però aquesta ha sigut la nostra elecció i ens hem de sobreixir, a més, tenir a companys de la facultat prop sempre ajuda.
Siga com siga, demà serà, possiblement, l'últim dia que veure a unes personetes amb les quals he passat 9 mesos, i a les que desitje, de tot cor, el millor futur possible. Malgrat tot, m'ho he passat bé!
I tú, què en contes?

PD: però el treball no acaba fins el dia 30... molta gent pensa que els mestres i professors deixen de treballar quan no hi ha alumnes!! Ains si ells sapigueren el que realment es treballa al món de l'ensenyament....!




dijous, 5 de juny de 2008

Last days!


Hola!
Ja som aquí de nou! Han passat prous dies des de que vaig actualitzar per darrera vegada, però aquestes últimes setmanes de maig han estat prou mogudetes, la setmana passada marxavem de colònies i tot havia d'estar preparat, i volia fer algunes proves finals abans de marxar, la setmana que bé hem de entregar els informes al secretari!
La veritat és que les colònies han estat molt millor del que jo pensava! Francament no tenia moltes ganes de marxar, estic adscrit al cicle mitjà i em tocava viatjar amb els de 4t. Entre que semblava que plouria, que és un grup amb uns quants elements problemàtics i que en un principi la nostra destinació no semblava apasionant, em feien pensar el pitjor. Com sempre, quant menys expectatives tens, el resultat final és millor de l'esperat.
No fou una barsa d'oli, pero els nens i nenes es portaren, tret d'alguna excepció puntual, prou bé, dins del que s'espera en aquestes edats! Per les nits no em deixaren dormir molt, la preadolescència es nota en les seues ganes d'estar desperts fins les tantes, mentre que jo, que ja estic acabant l'estatus de "gent jove", sóc més tranquil! 4 hores de mitja vaig poder dormir cada dia!!!
Per altra banda, la temàtica de la colònia, Pau Cassals, em va sorprendre molt gratament, descobrirem, no el que ja sabiem, que era un gran músic i una gran persona compromessa contra la dictadura, un lluitador per la llibertat, sino també el seu entorn social i cultural, i la flaura i flora de la zona del Vendrell. La veritat és que ho recomane.
A més, al final el temps va fer una treva i disfrutarem de tres dies sense plujes i amb una caloreta ben rebuda, el meu error fou fer cas a les previsions i no portar-me cap pantaló curt!!
I aquesta setmana inici de la jornada intensiva, la veritat és que es nota moltíssim que estem cap a final de curs, l'alumnat està molt dispers i anem contrarellotge, em serà difícil acabar els temaris, però en fi, espere marxar, malgrat els mals moments, amb la sensació d'haver fet un bon treball, amb la sensació del que el meu pas per l'escola, que les meues aportacions com a mestre, han sigut útils per a la major part dels xiquets i les xiquetes.
Al final, pot ser, això és el més important. Estar satisfet amb el treball que s'ha fet, amb dosis de crítica, es clar, però si al menys amb la certesa que ho has fet de la millor manera que sabies.
I així estem, encetant la cursa final, corregint, passant informes, i intentant disfrutar dels últims dies en aquest petit infern!
I tú, què em contes?

dijous, 15 de maig de 2008

Teachers against choni-mothers!


Hola!
La desidia, la rutina, el cansanci...., han fet que no pase per aquí des del passat mes d'abril. La veritat no tenia res que contar, millor dit si, però només rememorar el fet em fa pujar-me per les parets!
Un cas més de "teachers against choni-mothers", plataforma que vull impulsar des d'aquest insignificant bloc! El cas és el següent, hora del pati d'un divendres, que és quan em toca vigilar, tot més o menys bé fins que uns alumnes de tercer venen buscant-me com a botjos - "Neomaestrillo vine ràpid que estan donant-li una pallisa a Y." - quan estic arribant al lloc dels fets em trobe una escena que dificilment podré oblidar, sis xiquets de 8 i 9 anys donant patades a Y. que estava al terra intentant cobrir-se, mentre altre, K. li llançava pedres al cap. Com aquest últim, K., és prou conflictiu, mentider, manipulador, etc. em vaig anar cap ell, ajude a alçar-se a J. i comence a preguntar a K. que és el que estaven fent, que el que diu és "jo no he fet res", cosa que em va calfar la sang i em va fer que l'agafés del jersey i li digués si volia que jo li fera el que ells li estaven fent al pobre J., K. automàticament es fica a cridar i a plorar, aconsegueix escapar-se i comença a dir que jo le he fet mal, que li he maltractat, i no se quines tonterires més, castigue a la resta a 2 setmanes sense pati, agafe a K. i me'l porte a la Cap d'Estudis mentre continua cridant i patalejant.
Resumint, després de contar-li els fets a la cap d'estudis i que K. es rebote cap a aquesta i li cridi, jo ja done per fet el meu paper i marxe, es questió de la cap d'estudis i la tutora ficar el càstic més adient, a banda de parlar amb els pares. Clar, uno pensa, "els pares col·laboraran per a que aquests casos no tornen a repetir-se, per a que l'escola siga un centre de diàlec, no de violència...", quin error! La mare de K., una choni de vint-i-pocs anys amb dos fills de 8, que treballa de caixera a un supermercat i li compra de tot als seus fills, pensant que d'aquesta manera es fa estimar, fa més cas als seus fills que no a la tutora o la Cap d'Estudis, donant-li la volta a la truita i arribant a la conclusió de que el seu fill ha estat agredit i maltractat per Neomaestrillo....
Jo flipe, perque la senyora, pel que m'han contat, no s'ha donat per satisfeta amb les explicacions que ja ha rebut, i vol tenir una entrevista amb mi o amenaça amb denunciar a l'escola..., però choni! No t'han dit que el teu fill és un puto vandal que va repartint a "diestro i siniestro"!! Que cony vols? Tocar els collons? Amargar-me? T'he dit jo, tros de soca, inútil que no sap ni ficar-se un condo i ara tens dos fills sense pare, com has d'educar als teus fills? T'he dit jo què has de ser menys choni, menys materialista, i més educadora corregint als teus dos petits dictadors totalitaris? Veritat què no? Doncs si em toques els collons i em difames, t'ho diré a la cara!
Ains..., m'he quedat més a gust! Ho he tret fora..., és una tònica, quan més choni (o Juani, si ets un seguidor del cinema de culte.... jajajaja!), quan més vacaburra, més tocapilotes, menys implicada en una educació correcta dels deus fills..., és un mur contra el qual ja he rebotat aquest curs unes quantes vegades.
Quines ganes tinc de marxar a secundària, encara que els alumnes em treguin una navalla, segurament no hauré d'aguantar als seus pares!
En fi, i tu, què em contes?

dimecres, 23 d’abril de 2008

Sant Jordi!

Hola!
Hui al cole, com a tota Catalunya, em celebrat el dia de Sant Jordi, el dia del libre. És el segon Sant Jordi que celebre com a docent, encara que aquest any ha sigut molt diferent al de l'any passat, ja que estava destinat a un poblet molt xicotet i basicament ho celebraren fican una parada de llibres fora de l'escola per traure diners i comprar llibres nous per a la biblioteca. Em costa pensar que ja fa un any d'això..., me'n recorde tant dels meus nens i nenes de l'escola rural..., eren tan diferents als que tinc aquest curs..., en fi, show must go on com va dir el genial Freddie Mercury!
Per celebrar aquesta festa la comissió de biblioteca varem organitzar un concurs litetari, ha sigut la primera vegada que he estat jurat d'un certamen d'aquestes característiques!! He de dir que les temptacions per donar premi als alum@s predilectes ha sigut gran, però finalment, he actuat com un jurat coherent i han guanyat els millors, els més originals.
Ha sigut una mostra de la interculturalitat de l'escola pública catalana d'hui en dia, al meu cicle, el Mitja, els premis de tercer han anant a parar a una xiqueta catalana i a una parella (el conte podia fer-se en grup) formada per un catalanet i una noieta que ha arribat d'Andalusia fa uns mesos. Els premis de quart han anat a parar a dues xiquetes musulmanes, una marroquina i una del Bangladesh.
Ha estat molt divertida la cerimònia, llegint el conte ideat per tota l'escola, desde P-3 fins 6é, i després entregant els llibres i les roses als guanyad@rs.
Ara entrem ja en la recta final de curs, la setmana vinent el pont, i després a ficar-se les piles i intentar enseyar a aprendre el màxim possible. En un tres i no res ens plantem a l'estiu!
I tú, què em contes?

divendres, 18 d’abril de 2008

Hola!

Quina indignació! És de vergonya! La conselleria d'educació de la Comunitat Valenciana s'ha despenjat reinstaurant les proves pràctiques de les oposicions!!
No dic, que estiga en contra d'acreditar la competència dels futurs profesors a l'hora de ser capaços d'analitzar, en el cas de les Ciències Socials, un text històric, obres d'art o dades geogràfiques, de fet, em sembla el normal, però el que no em sembla tan normal i em sembla indignant és el fet que això s'avise dos mesos abans de les oposicions quan l'any passat semblava clar que havia estat suprimida aquesta fase de l'oposició!
Això fa una pudor a "tongo", a amagament d'informació, i a que les escases 80 places estàn assignades. Algo que no sorpren, tots sabem com funcionen les coses a València, la mà de la corrupció és llarga, no seria gens sorprenent que els nous funcionaris siguesen fidels al règim...
En lloc d'un procés net i transparent organitzen un procés fosc i sospitós, segur que la culpa és dels catalans i de l'aigua de l'Ebre, causa i origen de tots els mals que pateix la nostra terreta.
Francament estic molt decebut, i pense que no em presentaré finalment a les oposicions, en dos mesos és imposible preparar-se, repasar i estudiar el necessari per abordar la prova pràctica. Per això parle d'amiguismes, segur que alguns ja tenien aquesta informació abans de que haja estat anunciada.
I així estem, la majoria dels professionals de l'ensenyament valencians desperdigats pel món, especialment els joves, sense possibilitats de tornar a casa. Però clar, la culpa de tot és dels catalans, de Zapatero, dels PSPV, dels antivalencians..., no del nostre patètic govern pepesuno que ens està portat a la clivella econòmica..., però en fi eixe és un altre tema, perquè sempre ens quedarà la F1, la Copa Amèrica o qualsevol espectacle especulatiu....
En fi, i tú, què em contes?

dijous, 17 d’abril de 2008

Amunt València!


Hola!
Se que és una tonteria, que no em donen de menjar, que alienen a la població, que és emprat pel poder i el mass media per ocultar els temes preocupants.... però aquesta nit el València C.F. ha guanyat la Copa del Rei, i servidor, s'ha tornat a emocionar, d'una forma especial, diferent, és el primer títol que guanyà el València des de que estic fora de casa...., la qual cosa fa que la nostàlgia, la "saudade", com diuen els portugesos, siga més intensa i golpeje amb més força....
Quan vaig començar a anar al Mestalla el València estava en Segona Divisió, al col·legi els valencianistes erem minoria, la majòria eren del Barça o del Real Madrid. El València de la meua adolescència era un València gris i conformista, sense ambició. L'eclosió es va produir quan ja començava a fer-me un homenet, quan vaig començar la Universitat...
Fa nou anys de la Copa del Rei de Sevilla amb aquell gol de Mendieta espectacular, des de llavors el València m'ha fet passar grans moments en grata companyia..., hui només ho he pogut disfrutar amb els companys de pis i clar no és lo mateix!
Aquest no es un blog de fútbol però no podia deixar d'escriure alguna coseta del meu estimat València, estimat malgrat la seua directiva nefasta, el seu cos tècnic incompentent, els seus jugadors mercenaris i la seua afició sota el complexe del "nou ric" vanidosa, inculta i prepotent. Malgrat tot això és el meu València, ja que per a mi, més enllà del fútbol, sempre m'ha semblat una metàfora de la vida: un llarg camí ple de pedres, de pols, de "sinsabors", amb uns quants moments de dolor i desesperació, pero també amb moments d'explocions súbites de felicitat...
Gràcies per fer-me disfrutar, gràcies per fer-me recordar...
AMUNT VALÈNCIA!!



dilluns, 14 d’abril de 2008

Hola!

Hui és 14 d'abril, hui fa 77 anys de la proclamació de la II República, una porta oberta a l'esperança, a la igualtat, a la llibertat, al progrés i a la democràcia. Una porta que va restar tancada durant els 40 anys de dictadura feixista (o parafeixista, o feixistitzant....) que ens va abocar a la incultura, a l'opresió moral de l'Església Catòlica, a l'exaltació del nacionalisme....
Però com aquest és un blog d'un mestre, hui vull recordar a aquells mestres i professors de la República, valents i valentes, que feren una gran feina per alfabetitzar i culturitzar Espanya, per traure el nostre país de la foscor de la ignorància i portar-lo cap a les llums de la raó, del pensament, del saber crític. Una República que va instaurar una educació obligatòria i laica, totalment a càrrec de l'estat, una educació que volia deixar de formar serfs per formar ciutadans...
Que formen nosaltres hui? Formen ciutadans crític o formen futures peces per a la maquinària econonòmica? On queden les ansies pel saber, la superació personal?
Si els dirigents i mestres republicans alçaren el cap, penseu que estarien orgullosos de nosaltres? Penseu què nostres governs aposten per una escola pública de qualitat? Què aposten per formar ciutadans crítics?
Pot ser hui és un dia de record i reflexió. Ahir a "La Sexta" varem emetre una ucronia sobre que hagués passat si la democràcia republicana hagués guanyat la guerra civil, jo no ho se, la única certesa que tinc és que en qualsevol cas ara viuriem a un país millor i tindriem una educació millor, d'això no tinc cap dubte.
Us recomane el visionat "La República de los maestros", val la pena, fa pensar, fa questionar...


Companys, companyes: VISCA LA REPÚBLICA!

dimecres, 9 d’abril de 2008

Vente a Alemania, Pepe!!

Doncs la veritat és que no podia deixar de passar l'ocassió i ficaré unes poquetes fotos seleccionades del viatge abans esmentat!



Ací teniu la Porta Nigra, monument romà de l'època imperial.
Trier és una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.








Aquest senyor és Karl Marx, va nèixer a Trier, i aquesta esculptura està a la casa on va nèixer, actualment casa museu que neomaestrillo no va poder visitar ja que la tancaven a les 17:30 i arribarem a les 17:25!!
Em vaig quedar sense poder comprar-me una tassa amb la seua efigie!! No només el "Che" ha estat mercantilitzat!!






El castell de Heidelberg, pertanyia als Hohenstaufen, fins la seua desaparició.
Les vistes de la ciutat als miradors del castell són impressionants!
Heidelberg és una ciutat ideal per al passeig, centre peatonal ple de tendes, els ponts sobre el Nekal, ideal per als Erasmus, ja que és una ciutat universitària!






Aquest és el primer article de la Declaració Universal de drets de l'home. Està en alemany i en hebreu.
A Nuremberg, una de les capitals del nazisme, hi ha un monument que consta de 30 columnes on es recullen els 30 articles, en alemany i en altra llengua.
Impressiona.






Vista d'un carrer de Nuremberg, amb la catedral al fons. Nuremberg és una ciutat mediaval, reconstruida en bona part després de la II GM, ja que va estar forment bombardejada al ser un dels enclaus del NacionalSocialisme.
Recomane la visita al centre de interpretació del nazisme, al Dokumentationzentrum Reichsparteitag Gelände, en origen una rèplica del coliseum romà per albergar les convencions del NSDAP.
Fou la seu dels judicis contra els caps del nazisme.




Cementeri jueu a Frankfurt Main. Recull tots els jueus de la ciutat que foren assessinats al III Reich.
Casa inscripció té el nom del mort i a quin camp va ser eliminat. Realment impactant.











Skyline de Frankfurt Main, capital de les finances europees, seu del Eurobank. Per la nit és encara més espectacular.






30

Hola!
Aquest és el meu escrit número 30, com 30 seran els anys que faré aquest mes d'agost! Ja tocava deixar unes línies aquí, dic jo!
Massa temps he deixat descansar el blog, però la tornada de vacances fou dura, haguera necessitat una altra setmana per descansar! Servidor amb uns bons amics va marxar de viatge a Alemanya! Visitarem Treveris, Heidelberg, Nurember i Frankfurt. Com diria eixe gran intelectual del nostre segle, Jesulin de Ubrique, "En dos palabras IM-PRESIONANTE!". Una combinació exacta entre cultura, diversió (que amb la nostra edat ja no es cremar discoteques sino disfrutar de converses i moments), i aventures, en un marc de fred, aiguaneu, cervessetes i saltxixes.
Des d'aquest humild racó del ciberespai vull fer una recomanació expressa! Si aneu a Frankfurt Main, heu de anar a dinar o sopar a Römer Pils Brunnen, Töngesgasse 19 (http://www.newcomers-network.de/reviews/restaurants/romer_pils_brunnen.php). I no ho dic només pel menjar..., allà vaig caure cautiu de la bellesa d'una cambrera....!! Per fi he entes l'amor platònic!
Així doncs la tornada a la rutina ha sigut dureta, dureta!! La primera setmana estava esgotat fisicament de les patejades pel Reich, i emocionalment pel rècord punxant de la meua estimada! jajajaja!
La setmana passada vaig començar a afagar el ritme, cole-gimnas, cole-biblioteca, ja estan prop les opos, i és dur també ficar-se a estudiar. He perdut pràctica! Em costa moltíssim retindre informació, i molt més escriure, així que he començat un entrenament per recuperar practica i velocitat escriptora.... sobre paper s'enten!
De totes maneres crec que siguent optimista portaré preparats uns 20 temes, d'un total de 75, la programació ja la tinc feta de l'any passat i estic prou content amb ella, així que només faré uns petits retocs.
En quant a la vida al cole, en fi, algunes coses no em deixen de sorprendre. És normal tindre una conversació de 40 minuts de rellotge sobre com seran les flors de Sant Jordi? Dic jo, des de la meua ignorància, no hi haurà coses més importants que tractar en un cicle? De vegades, sembla que no....
L'actitud dels alumnes ha millorat una mica, es reconfortant veure que, si bé els coneixements en línies generals no s'assoleixen com deurien, si al menys, insistir en una sèrie de normes d'actitud i comportament dona els seus fruits.
Una de les coses que m'ha causat una lleugera decepció ha sigut que aprofitant que a Medi Natural estem tractant l'aigua, i a Castellà estem vegent el procés de fabricació de la xocolata, vaig introduir l'ús dels xiquets com a mà d'obra barata i el desigual repartiment dels recursos..., i en contra del que jo pensava ni els va xocar ni els va afectar..., uns es dedicaren a dir-me quina xocolata lis agradava més i altres a preguntar-me com surt l'aigua per l'aixeta...., i això que els meus alumnes no pertanyen, més bé al contrari, a l'élit socio-econòmica catalana...
Doncs això, que ací estem. Al final servidor no anirà cap a Andalucia a examinar-se, després de donar-li moltes voltes he pensat que pagar 76€ per participar en una convocatòria massiva, on a més no es pot escollir la província on vols fet la prova, i d'assabentar-me que hi ha més de 800 interins de les especialitats de Ciències Socials allà i que moltíssima gent de la resta d'Espanya hi anirà.... al final la ratio serà més alta que a la terreta. O dit d'altra manera, no m'abellia anar-me'n tan lluny de casa!
Espere no trigar tant en fer l'entrada 31! Però res puc prometre!!
I tú, què em contes?

dijous, 13 de març de 2008

Visicituts i contratemps!!

Hola!!
Apff!! Quins dos setmanetes mare!! De vegades sembla que tot et caiga sobre de colp! No he pogut actualitzar el blog per parlar del segon debat, de les polítiques educatives del nou "govern menxevic", de les que planteaven altres partits com IU, ni dels suposats acords dels sindicats amb Maragall, o l'estres de fer els informes, ni com volia del programa horroros conegut com Win Pri...
El sobresforç de final de trimestre, proves, correccions, informes, reunions, claustres..., es va juntar amb un refredat dels forts i amb un incendi..., neomaestrillo va vore com quan estava tirat al sofa amb febre els bombers vingueren a traure-lo del seu repós, els quadres elèctrics de la finca s'estaven cremant..., no va haver cap desgracia personal, però el fum va deixar els pisos inhabitables, ja que es va instalar una capa de pols negra tòxica, fins fa dos dies no puguerem tornar, fins hui no hem tingut telefòn!
Menys mal que dema comencen les vacances, quan tornem tot estará ja reparat i podrem començar el trimestre amb forces i ganes.
La veritat és que he trobat molts repars per a suspendre a la gent a Primària. Al menys al centre que estic ara així és, no se'ns obliga, però indirectament et fan veure que suspendre no és una bona opció. Parlant-lo amb altres neomaestrill@s d'altres escoles que conec, també gent de Secundària que fa feina de mestre, sembla que es una cosa comuna.
Pot ser que a Primària els continguts no siguen el més important, això puc arribar a entendre'l, però sino tenim ni continguts, ni actituts ni res de res, quins són els objectius?
Aquesta por del suspens, s'uneix al rebuig de fer repetir, diuen que sino aconseguirem res fent repetir a algú, que no ho fem. I ale, a passar alegrement de curs. Clar jo ho veig des de la perspectiva de que segurament l'any vinent seré profe de secundaria, i m'entren espasmes a vore com es deixa que gent que apenes sap llegir i escriure va al institut.
Crec que moltes coses han de canviar, no es pot deixar tot en la confiança de que als instituts hi ha grups que recullen a aquesta gent que té tants problemes, ja que això no passa a tots.
En fi, no ho veig clar. Altre dia tornaré sobre aquest assumpte!
Demà cap a les falles! Senyor pirotècnic, pot escomençar la mascletà!!
I tú, què em contes?

dissabte, 1 de març de 2008

Es la hora, es la hora, es la hora de pencar....

Hola!
1 de març, moment de tornar a desenpolvar els apunts de les opos, moment de tornar a estudiar, moment de tornar a patir, moment de tornar a tenir esperances, de somniar...
OpoMan come back!
Així que ànim als milers i milers que un cop vislumbrat l'horitzó temporal de les opos torneu a exprimir la neurona.
Aquest any intentaré arribar als 20 temes ben preparats, com el temari és de 74 temes i es sortejen 5 boles, la possibilitat de que surta algú és raonable. Clar que l'any passat portava uns 20 també i cap dels que sortiren el tenia preparat!! Fortuna imperatrix mundi!
La programació didàctica la retocaré mínimament, com la vaig preparar per a 4t de la ESO, encara és vàlida per aquest any. Només l'hauré de traduir al castellà si al final decideix presentar-me també a Andalucia.
Ànim comp@ys! El futur és nostre!

dimarts, 26 de febrer de 2008

Ensenyament: ZP vs Marianin

Hola!
Que el ritmo no pare no, que el ritmo no pare...! Com deteste aquesta cançó (la veritat que en general tot el que es coneix com a "música llatina" no m'entusiasma), però no trobe millor forma per a definir aquesta voràgine d'actualitzacions.
Anit fou el primer "debat" (ni fou debat, ja que semblava més bé un diàleg de sords, ni mereix tal nom ja que faltaven la resta de forces parlamentaries, IU, ERC, CiU, PNV, BNG, NBai, CHA, i pq no també de les dues noves que es presenten i tenen alguna opció com UPyD o Ciutadans), entre els caps dels dos principals partits. No se com tenen la barra de parlar dels nivels d'ensenyament vegent els seus nivells diàlectics, però en fi, crec que a això estem acostumants, a Espanya tenin una classe política prou mediocre.
Ací us deixe el petit periòde que dediquen a parlar de l'ensenyament, Mariano diu alguna cosa sensata, com l'esforç, el mèrit i l'autoritat, però malgrat tot no deixa de ser un demagog populista que d'unfla la boca amb l'informe PISA (que com ja vaig dir, es una ferramenta de l'OCDE per a liberalitzar l'ensenyament públic), mentres que Jose Luis no li fa molt de cas, i parla de les lleis aprovades (sense consens de la comunitat educativa, i que permetren encara l'injerència de l'Esglèsia Catòlica en l'ensenyament públic, entre d'altres).
Ningú es compromet a dedicar el 6% del PIB a l'ensenyament...



PD: No, no conec ni a Mariano, ni al Jose Luis... però no els tinc prou respecte com per a nomenar-los pel seu cognom..., no s'ho guanyen en el dia a dia.

Oferta d'oposicions de Secundària a Andalucia i el País Valencià.

Hola again!
Encara que supose que tot el món ja ho sap, vull reivindicar el caràcter informatiu d'aquest blog per a enllaçar-vos les dades de les places de funcionaris d'ensenyament secundaris que ixen aquest any a Andalucia i a la meua terreta, el País Valencià.
Es pot vore clarament la divergència d'interesos d'un i altre govern...
Bó com no tinc molta son, a banda de l'enllaç copie ací les places per a les especialitats més comunes:
ANDALUCÍA - PAÍS VALENCIÀ
BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA 600 60
DIBUJO 140 30
ECONOMÍA 120 0
GEOGRAFÍA E HISTORIA 850 85
LENGUA CASTELLANA 1200 80
MATEMÁTICAS 1010 60
FÍSICA Y QUÍMICA 450 30
INGLÉS 1100 80
FRANCÉS 400 20
GRIEGO 0 10
LATÍN 35 10
EDUCACIÓN FÍSICA 400 30
MÚSICA 120 30
FILOSOFÍA 197 30
INFORMÁTICA 50 30
VALENCIÀ 0 60
TECNOLOGÍA 600 60
PSICO Y PEDAG. 380 25

Ahora sólo falta esperar que se abran los plazos para la inscripción, y esperar también a la publicación de las fechas de examen, posiblemente como en todos los años menos en el País Valencià y Catalunya (este año solo las de Primaria) en todas las CCAA seran puestas el mismo día.
Creo que me lanzaré a la aventura andaluza.
Venim del Nord, venim del Sud!




Inèrcies, rutina i desmotivacions....

Hola!
Aquesta vegada he trigat molt de temps en deixar unes línies, la veritat és que ultimament acabe prou cansat i no m'abelleix molt fer aquest mínim esforç intel·lectual que consisteix en contar les meues neures i preocupacions.
Alguns dies em planteje si realment tinc fusta de mestre, tinc una forma de ser que es reacia a aguantar les faltes de respecte per part de "niñatos" maleducats i pares que en fi... haurien d'instaurar un carnet per punts també als pares.
Tots els dies passen coses, tots els dies m'involucre...., i no se per què. Soc un professor sustitut fent de mestre a Primària, no se quines són les meues pretencions de canviar res..., jo només pense em com són els alumnes que vull trobar-me al institut i veig els que tinc a l'escola i pense "que no siguen com aquests per l'amor de Déu (o Allah, o Jehova, o Buda, o la força, o simplement el devenir històric!)".
Penseu que és normal que un xiquet de 9 anys done patades a un company davant del mestre? O que dos s'amaguen sota la taula del ordinador? O que altre s'aixeque i surta de classe com "Pedro por su casa"? A mi estes situacions em saturen molt, moltíssim i més si fas algo i de seguida tens als pares tocacollons darrere teu....
A més la motivació que ja deia als darrers comentaris, quan menys falta per acabar el curs, més em costa motivar-me per a impartir unes coses que no em plenen, em resulta difícil passar-m'ho bé a classe, i fins ara no havia sigut així.
Tot això unit amb algunes molesties físiques m'ha fet no dir res en tants dies, quan arribava al pis només tinc ganes d'empanar-me una mica del món ja siga llegint, o vegent pelis, o escoltant el Carrusel (des de que anava a l'institut que no em pasava vesprades sentint el Carrusel...)
També la sensació de que la vaga no ha servit per a molt em va afectar, als pocs dies els sindicats que sembla que trenquen la unió i mentres nosaltres a l'espera. L'últim que ens va contar el nostre enllaç sindical a l'escola es que el govern esperara fins a juny per a votar la llei al Parlament i poqueta cosa més.
En fi, aquesta setmana cobrem i una mica d'alegria entrara al cos, i d'ací no res les vacances de Pasqüa, moment de tornar a casa a vore als meus, que la veritat és que també els trobe prou a faltar. La nostàlgia és un dur enemic dels sustituts!
I tu, què em contes?

dijous, 14 de febrer de 2008

Vaga!!

Hola!
NO NO NO A LA PRIVATITZACIÓ!!
NO VOLEM AQUESTA LLEI!!
Hui dia reivindicatiu a Barcelona, manifestació de professors, mestres i alumnes en contra del projecte de llei del Conseller Ernest Maragall que introdueix moltes novetats al sistema educatiu català, algunes positives, ningú ho dubta, però que en general són perjudicials per a un país que vol tenir una educació pública de qualitat.
Centres educatius de primera, segona i tercera, contractació segons el pèrfil (amiguisme, politiqueig...), adaptacions currículars de risa, gestió privada dels centres públics (per organismes sense ànim de lucre com "La Caixa"...), avaluació sense concretar com i quan del professorat, contractació de personal educatiu per part del departament sense cap vincle amb l'estat i amb diferents condicions salarials i laborals...., en fí, des del meu punt de vista, una concertació de l'educació pública intolerable.
Des de fa temps els mitjans de comunicació estan contaminant als pares i a la societat presentant al professorat públic quasi com a mandarres que es toquen el carbassó i cobren sense pencar, ains... com m'agradaria vore al senyor Cuní o qualsevol dels seus "experts contertulis" enfrontar-se a una classe de Primària o Secundària amb un bon grapat de alumnes nouvinguts o amb problemes de destructuració familiar o amb discapacitats o totes aquestes coses juntes...., a veram si després continuen bordant com ho fan ara. Se'ls omple la boca carregant contra nosaltres sense conèixer ni de lluny la nostra feina i les dificultats que comporta.
Aquest matí a la manifestació ja s'ha comentat que alguns medis donaven la xifra d'un 52% del seguiment de la vaga..., francament ho dubte, per les dades que tinc de l'escola on treballe i per referències d'amics i companys com a mínim situaria en percentatge de mestres que ha secundat la vaga en un 70-80%, a Secundària no tinc tantes dades, però més del 50% crec que segur.
Ha estat positiu vore a la gent manifestar-se per una cosa que consideren justa i indispensable, tanmateix no se si s'aconseguira alguna cosa. La liberalització dels serveis públics (incloint educació i sanitat) és una prioritat de la OCDE i de la Unió Europea, i estem tragant i tragant. En certa mena, i com vaig llegir l'altre dia en una carta al director a "El Punt", no deixa de ser contradictori que el funcionarat educatiu es manifeste per l'ensenyament públic quan vora un 80% dels mateixos empren serveis sanitaris privats, a mi al menys m'ho sembla.
Per això pense que les respostes cap a la liberalització dels serveis públics haurien de ser unitàries i no ser sectorials, movilitzant al màxim possible a la societat, hui tenim drets que els nostres avis pot ser somiaven, i si no ens movilitzem pot ser també siguen un somni per els nostres nets. Hui, pot ser, ha sigut la primera batalla d'una llarga guerra de resultat incert.
No puc més que mostar el meu suport a tots els que hui han secundat la vaga, i animar als que no l'han fet que s'ho replantegen i estiguen a pròximes movilitzacions. Si el conseller no retira les bases i obri un espai de diàleg i reflexiò, tornarem a eixir al carrer. Per a mi el sou perdut hui és una mena de inversió per no perdre molt més en un futur no gaire llunyà.
Per acabar vull reconèixer el gran paper que els sindicats han portat a termé a la plaça de Sant Jaume, dinamitzant les protestes i animant la manifestació. Especialment el meu aplaudiment cap a dos plataformes amb les quals, als meus temps d'estudiant a València, vaig tindre algu enfrontament, el SPEC i el Sindicat d'Estudiants. Hui han estat de primera.

MODE CONSIGNES ON:
NO NO NO A LA PRIVATITZACIÓ.
NO VOLEM AQUESTA LLEI.
OTI OTI OTI MARAGALL EL QUI NO VOTI!!
MATINS.SI CUNI ESTEM AQUÍ!
ON ESTÀ EL 6%?
MENYS POLÍCIA I MÉS EDUCACIÓ!! (sorprenent que en una manifestació de professors hagues tants mossos d'esquadra..... per a la pròxima hauriem de portar llibres fent un homenatge al gran lema de Bertold Bretch, "Empuña un libro, es un arma!")
I una que m'ha arribat al fons del cor: MARAGALL CRETÍ, TREBALLA D'INTERÍ!!!
MODE CONSIGNES OFF

+ info sobre el desenvolupament de la vaga:
El PERIÒDICO
LA VANGUARDIA
EL PAÍS
AVUI

No deixa de ser una mica paradògic que es manifesten 60000 persones i el conseller vullga deixar la vaga com si no passarà res....


I tú, què em contes?

dijous, 7 de febrer de 2008

Curset útil! (Derribant tòpics)

Hola!
Ja estem de nou per ací! Aquesta setmana tenia pensades moltes coses per penjar, però malauradament no he trobat temps (o quan el tenia m'estimava més practicar el sofing!).
Un dels cursos que estic fent és el de reciclatge de professors de Secundària en mestres de Primària, una mena de resum de la feina i tasques dels mestres. Al principi em semblava una perdua de temps, amb nocions teòriques prou allunyades de la reialitat quotidiana, però les últimes sessions, quan la gent ha començat a trencar el gel i hem començat a ficar nostres experiències i vivències en comú ha estat força interesant.
Per a mi s'ha convertit en una mena de teràpia setmanal, on trobar-me entre iguals i vore com més o menys tots anem igual de perduts (o d'encaminats!). És un curs que us recomane als que esteu a aquesta situació, encara que només siga per l'efecte teràpia, ja m'han dit que el curs canvia molt depenent d'on el faces i qui t'ho done.
Aquesta setmana hem parlat de coses en les quals possiblement no reparem, com la distribució de la classe, la decoració, el tracte amb les altres classes..., no se, coses a les quals si no estàs prou temps a una escola i ets tutor ni et pares a pensar. A més els de Secundària tenim un costum de menysprenyar, de vegades, moltes coses que fan els mestres per considerar-les superflues i tonteries que fan perdre temps que podria estar invertit en impartir conceptes (home de vegades a mi m'ho sembla eh.... trobe que en l'afany de fer l'escola "divertida" pot ser s'oblide que l'escola és principalment un lloc per estudiar, treballar i adquirir una sèrie de conceptes i hàbits que ens permetran desenvolupar-nos social i individualment), però que dins de l'esquema mental d'un alumne de Primària són necessàries.
A mi em costa reparar molt en les rutines diàries, oblide amb facilitat si he imposat deures o càstics..., coses que les hem de remarcar molt, perque sembla.
A més aquest curs dona idees de com enfrontar-se amb una entrevista amb els pares, l'any passat jo em vaig d'haver d'entrevistar com a tutor amb els pares sense tindre molta idea de com estructurar-les, i clar, algunes acabaven desvariant i en certa mena actuant més com a psicòleg i panyidor que no com a mestre....
De totes formes espere que el curs vinent puga accedir a la borsa de Secundària directament, clar que tinc els meus dubtes. Hui he llegit que s'han ampliat el 2000 la convocatòria per a mestres de Primària, això sumat amb que tots els que acaben Magisteri a qualsevol universitat dels territoris de parla catalana i s'apunten a la borsa passen per davant de nosaltres per donar classes a Primària..... no se, que pense que l'any vinent no serem tants de professors fent de mestres i per tant les places de professors estaràn més difícils d'aconseguir. Ja vorem que deparà el futur.
Volia parlar de més coses, però estic prou esgotat, entre la setmana passada amb el Carnestoltes i aquesta de turbo per ficar-nos al dia, i que malgrat que han millorat el comportament encara lis costa ficar-se per feina.... son dies "durillos"!
Així que això és tot pel moment! Cuideu-vos!
I tú, què em contes?

dimarts, 29 de gener de 2008

Un any en el exili! (i els que ens queden...!)

Hola!
Demá 30 de gener farà un any del meu primer nomenament...., sembla que fou ahir quan tal dia com hui, que l'any passat era dimecres vaig consultar les llistes i vaig vore el meu número convocat. SUBIDON!!!! Instantani, però de seguida també una mica de por, neomaestrillo sembla llançat per fora però el seu fons és tímid i dubitatiu!
En fi, allà que anarem cap a Barna amb la borsa feta i sense saber com dimonis funciona un nomenament, a més amb un madrugó dels que fan època, a les 5:00 del matí, ja que el primer Euromed ix de València a poc més de les 6:oo. Evidentment pecaven de "pardillos" i pensaven que seria una cosa ràpida i amb varietat per escollir.... juaz! Fins a les 14:00 passades no vaig escollir la meua destinació: Berguedà!
I des de llavors fins hui. 1 any, dos escoles, moltes vivències i experiències dificilment olvidables. Al principi molt dur, classes de Primària molt lluny de casa, menys mal que els meus alumnes eren uns xiquetes i xiquetes molt agradables i amb educació cosa que va facilitar que m'adaptès.
El balanç, malgrat les ombres evidents (ja per errades meues o per confrontacions amb l'entorn), per a mi es satisfactori. Em vaig fent a la feina, encara que de vegades m'agobie i em donen ganes de renunciar i tornar cap a cas, o em faig il·lusions per a quan done Secundària (cosa que espere siga ja el curs vinent!), però estic content, i la nostàlgia per la terreta i els meus la intente controlar, els dies com hui que rep la nòmina doncs la controle millor que un dia 18 , 19 o 24 d'un mes qualsevol!
Però el que no puc evitar es plantejar-me, fins a quan? Quan podré dedicar-me a l'ensenyament a nostra terra? Des de fa un parell de dies junt a la tarjeta sanitària de la Generalitat Valenciana tinc també la de Catalunya, amb metgessa asignada, aquestes coses, aquests detalls son els que fan pensar que l'exili serà llarg. Més quan els rumors apunten a que aquest any al País Valencià només hi hauran 40 places per Història, Art i Geografria...., i segur que aniran a parar als afins del partit únic. O al menys una gran part d'elles.
També sovint quan et pares un moment a pensar en la vida i en el futur et veus una mica, millor dit, prou condicionat per la incertessa del futur, és difícil fer plans a llarg termini sense saber on estaràs en septembre (o qui sap si demà mateix si torna la titular, encara que això ho dobte molt... moltíssim!!!). Temps dirà!
De totes formes és una aventura que recomane a tots els que esteu a València sense possibilitats de treballar allà, crec que prompte s'obre de nou la borsa aquí, el meu consell és que us apunteu sense dubtar-lo. Al final t'acabes demostrant a tú mateixa coses que no pensaves que eres capaç de fer, aguantar, suportar.... Reconquerim les terres!! XD
Que un vagi bé!
I tú, què em contes?

dimecres, 23 de gener de 2008

2 en un dia (i II)

Aquesta segona entrada de hui és per reproduir un text que ha arribat a les meues mans i que es titula:
NO POT SER MESTRE

· No pot ser mestre qui creu en la superioritat dels uns per sobre dels altres, per raó de raça, de sexe, de condició social...
· No pot ser mestre qui no se sent responsable de cada un dels infants que arriben a l'escola.
· No pot ser mestre qui no confia en les capacitats de cada individu.
· No pot ser mestre qui no creu en la necessitat d'un futur més just, més decent.
· No pot ser mestre qui davant de les situacions conflictives no concep altra alternativa que l'exclusió.

Així quede per a la nostra reflexió. Sempre som capaços de reparar en aquestes coses? Pot ser no, però intentem no oblidar-les!

PD: Ho sent però no estava molt atent quan han dit l'autor d'aquestes encertades paraules...

2 en un dia (I)

Hola!
Assistim a una cosa mai vista en aquest bloc! 3 actualitzacions en 2 dies!!
La primera es deu a que ahir em vaig indignar prou quan al TeleNotícies vaig vore al portanveu de la Fundació J. Bofill fer unes declaracions lamentables sobre el professorat català, amb altres paraules va dir que els professors catalans són dels que més cobren de l'OCDE amb menys hores de treball i de productivitat (entenent-la com a resultat final de les capacitats i coneixements del alumnat).
Hui aquesta indignació ha augmentat quan les he vistes arreplegades en alguns diaris. Aquesta notícia s'uneix a altres castastrofistes i apocalíptiques que han eixit els últims dies sobre l'estat de l'ensenyament tant a Catalunya com a Espanya: descontextualitzacions del informe Pisa, intents de comparar-nos amb Finlàndia, Suècia, Noruega o Islàndia quan els contextos i les realitats socials, econòmiques i culturals són molt diferents, les eternes crítiques envers un professorat acusat d'acomodat i conformista...
Tot allò ben publicitat per TV3 i altres medis afins a la Generalitat per tal de que les reformes educatives del senyor conseller Maragall tinguen el suport de l'opinió pública, unes messures que no són altra cosa que una concertació de l'ensenyament públic, que trenca la igualtat d'oportunitats, amb escoles de primera, segona i tercera, o la possibilitat de que entitats privades gestionen els centres públics. A més així aconsegueix que la societat davant les possibles accions de protesta del professorat (manifestacions, vagues...) els mire amb desconfiança.
Per tot això vull reproduir ací el manifest unitari que han emet els sindicats davant del informe Bofill:

  1. Contràriament al que s’ha dit, els docents de Catalunya cobren molt per sota de la mitjana europea. Segons l’estudi (pag. 192 i 193), el salari dels mestres de Catalunya (amb 15 anys de servei) estan en el lloc 25 d’un total de 32 països, només per sobre de Mèxic, Polònia o Hongria, i molt per sota d’Alemanya, Anglaterra, EEUU, Finlàndia i la resta de països europeus. El salari del professorat de secundària està una mica per sobre (al nº 22), però molt per sota, també, de la mitjana europea i fins i tot de la resta de l’Estat Espanyol.

  2. Malgrat el baix salari, l’estudi diu que la majoria de professorat de Catalunya està satisfet, sobretot de la seva tasca a l’aula, el que implica un grau de professionalitat molt alt en aquest col·lectiu.

  3. El nombre d’alumnes per aula, diu també l’estudi, és dels més elevats dels països comparats. Una altra cosa són les “ràtios” tal i com s’han presentat, en els que es calcula tots els docents que treballen pel Departament (inclosos els que estan fora de les aules) en relació al total de l’alumnat.

  4. Les conclusions i recomanacions que surten a l’esmenta’t estudi, si bé, curiosament, coincideixen amb les propostes que ha fet el Departament d’Educació per a la nova llei, en cap cas es deriven dels resultats de l’estudi, el que considerem és una manipulació greu de les dades i una manca de seriositat i rigor científic.

  5. Denunciem la campanya de desprestigi vers el professorat i els sindicats que el representem, que s’està fent des d’alguns poders i des d’alguns pretesos “intel·lectuals”. Les dades demostren justament que, malgrat totes les deficiències del sistema educatiu –baixos pressupostos, aules massificades, poc reconeixement social i econòmic a la tasca docent- és el professorat el que està fent possible una educació pública de qualitat i amb un grau elevat d’equitat.

La pregunta és, eixirà també a TV3 i als medis? O quedarà només en coneixement de mestr@s i profess@rs?

dimarts, 22 de gener de 2008

"Extern" i "intern", el descobriment de la setmana!

Hola!
Sembla que per fi estic tornant a agafar el ritme de treball! Ja era hora! Després de dos setmanes de vacances costava tornar a feina, però clar aquesta avaluació és tan curteta que no podem trigar molt en entrar en dinámica!
Ja he advertit que aquest avaluació s'acaben els jocs i que s'ha de pencar el que calgui per adquirir les competències bàsiques marcades pel currículum! jajajja... però és clar no amb aquestes paraules. Per cert aprofite aquesta finestra virtual per demanar el vostre ajut, als que estan en Primària, si podeu accedir a les programacions serieu tan amables de enviar-me una de Castellà de 3er o si ja estan adaptades de Cicle Mitjà? Clar m'han demanat si puc deixar alguna cosa adaptada al nou currículum per l'any vinent, pero programar és una feina que em costa prou i em dona molts maldecaps com per a més fer-lo d'una matèria que no es del meu àmbit d'especialització ni del mateix nivell educatiu (sòc de Secundària!).
Ja he mirat la programació del llibre de text però francament no em convenç gens ni miqueta, la trobe prou fluixeta i a més no puc ficar "UD 1 El eco", perquè això no és seriòs!
Se que no puc queixar-me, ja que estic treballant, fent punts, aquest any cobraré l'estiu i pujaré a la borsa i hauré estat tot el curs al mateix centre, però..... ains tinc ganes de marxar a Secundària..., sovint he de buscar motivacions per impartir algunes coses amb les quals no disfrute, això unit amb que l'actitud de l'alumnat no és especialment d'estar per la feina i les coses que et prepares, o que de tan en tant oblide que només tenen 8, 9 o 10 anys... ains... a mi m'agradaria discurrir sobre la Revolució Francesa o sobre l'etern (i fals) debat si a Espanya és produeix la doble revolució (burguesa i liberal)... però no, he de repetir dia enrere dia la diferència entre "extern" i "intern"...., al menys he aconseguit que deprenguen a dir "escleròtica", que dius per algo pot servir-les en un futur!
Supose que tots ens quiexem del que no tenim, a més, companys i amics que es dediquen a la Secundària ja m'han dit que m'esborre el meu somni perquè depenent d'on estigues i les condicions que et trobes igual he de repetir també tots els dies les diferències entre "extern" i "intern"....
A més aquest mes es fa una mica duret, ja que molts sustituts no hem cobrat res des de mitjans de decembre, no he baixat a casa els caps de setmana per estalviar una mica, i en fi, encara que fas bones migues amb la gent és difícil fer relacions que vagen molt més enllà de fer-te algú cafelet alguna tarda en acabar l'escola, s'enyora als amics i la família. Però clar, també em sap greu queixar-me quan molts dels meus alumnes han estat anys separats dels seus pares...., en fi, com he dit abans, ens queixem d'allò que no tenim sense pensar en com estan els altres.
Estic recollint informació sobre la vaga, ja us dic que pense secundar-la, si no fos pels que estaven abans que lluitaren molts de que ara estem com a sustituts estariem a casa. Crec que especialment els valencians de la diàspora hem de fer vaga, sinó pot ser que no treballem ni a la terreta, ni a aquesta, nostra segona casa. Proximament ficaré motius pels quals pense que hem de fer vaga de forma majoritària.
Què vagi bé!
I tú, què em contes?

PD: Afegiré una nova llista, "Altres neomaestrill@s", així que si teniu bloc deixeu-me l'adeça i us enllaçaré!

diumenge, 13 de gener de 2008

Nou any, nova rutina!

Salutacions!
Abans de res i amb prou retard, Feliç Any Nou a tots/es!!
Ja feia molts dies que no publicava res, però les vacances han sigut un període de relax total, dormint fins a tard, anant al cinema, cuidant a les nebodetes, vegent als amics..., una desconexió total de la rutina de treball i de la vida no monaca, però si una mica més recluida que faig a l'exili!
Per tot això aquesta setmana m'ha costat una mica ficar-me el xip de treball, m'he adormit un parell de dies i he anat improvisant una mica sobre la marxa, cosa que els alumnes també han agraït ja que pense que també lis costa un poquiu tornar a la feina, especialment a aquestes edats.
Es curiós com a quasi ningú els pares lis han dit res dels informes, m'ha sorprés una mica. Xiquets de 9 i 10 anys amb uns quants NM i els pares no els diuen res..., quan jo anava a escola m'haguera quedat sense vacances clarament i sense regals. Supose que a partir de l'avaluació següent quan tornem al sistema numèric igual les queixes i càstics augmentaran.
Aquest és un tema del qual supose que parlare sovint els pròxims mesos, les grans contradiccions que s'estant produint a l'ensenyament, per una banda els nous currículums una mica utòpics des del meu punt de vista (crec que al final acabarà com la Logse, una bona idea a la qual si no es fica pasta fracasarà), el aprendre a aprendre que si es genial, però com convinem això per eixemple amb un sistema avalatiu arcaïc com és el numèric? A més avaluar amb notes a Primària em sembla molt contraproduent pels alumnes.
Altres temes que vull tocar és el de la Llei Nacional d'Ensenyament de Catalunya, encara estic en fase informativa però amb quasi tota segurat secundaré la vaga del dia 14, les poques coses que he llegit no m'han agradat molt. És un poc trist que un govern suposadament d'esquerres faça una llei privatitzadora com aquesta i amb punts com a mínim controvertits, estic molt d'acord amb els que diuen que aquesta llei fomenta la desigualtat a l'ensenyament públic i suposará un ranking d'escoles (bones i dolentes).
I com no, de les meues aventures i desventures a l'exili, ja estic casi segur que restaré en aquesta escola tot el curs, de moment sense notícies de la titular, i ja em fiquen a tots els projectes del curs sencer. Per a començar sere un dels reis del Carnestoltes! Uha! Apassionant!
Una de les coses que vull fer es un taller de periodisme amb els xiquets, començaré el dia 6 de febrer així que qualsevol idea que pugau aportar sera benvinguda.
Als que esteu pendents de nomenaments i als interins, supose que ja ho sabeu però recordar no costa res, es crea un nou SSTT (Maresme, Vallès) que es separarà del SSTT de Barna Comàrques, no se si això és bo o dolent per nosaltres, però jo no tinc cap intenció de canviar ni la que estic adscrit (Barna Comarques), ni el que tinc com a segon (Baix Llobregat-Anoia), com a mínim fins que al maig ens donen el nostre número provisional de la borsa.
En fi, espere que tots tingau un bon reincorporament i els que encara esteu pendents sigueu nomenants el més prompte possible. I als que no esteu dins d'aquest "mundillo" gràcies per llegir aquestos totxos!
Una abraçada!!