dijous, 29 de novembre de 2007

Under pressure

Hola!
Hui tornem als escrits desairats, pesimistes i preocupants. Hui uns pares han interposat una denuncia contra servidor que escriu, Neomaestrillo de l'Alt Penedès, per agressió envers el seu fill...
La realitat de vegades pot ser més dura i surrealista que els nostres pitjors malsons. Aquest matí estavem a la piscina del poble, on acudim tots els dijous (la natació està inclosa a la programació d'educació física), quan tornen als vestidors els mestres hem d'estar allà pendents de que es canvien, no es deixen res, no es barallen....; de vegades és una mica estresant, bo, la majoria de vegades, perquè també has de estar pendent dels que no s'han banyat (per estar malalts, motius religiosos, aversió a l'aigua...). En fi, que has de controlar moltes variables, quan la majoria acaba els has de fer formar fora dels vestidors, en una paret deixant el major espai possible als usuaris de la piscina (lloc públic, on s'ha de pagar una quota). Sempre hi ha algú que encara no ha acabat de vestir-se, en eixes estava aquest matí, amb un ull amb els que encara restaven als vestidors i altre als de la cua, quan he vist que dos d'aquests últims entraven a un vestidor assignat cap altra escola. Cap allà que he anat, perquè clar si ja tenim problemes de "desaparicions" a l'escola, només ens falta tindre'ls també a la piscina. Justament quan anava eixia el xiquet que havia entrat, llavors li he fet una mena de colleja suau i li he preguntat que si l'havia perdut allà, que què estava fent, que al tornar aniria al director..., en fi, el normal en aquests casos.
Al tornar a escola no estava el director, així que li he dit que estiguès a les 2:55 al despatx que parlariem aleshores. També s'ho he dit a la que havia obert la porta. Total quan tornem de dinar, jo ja havia oblidat el assumpte, però al pujar cap a classe, l'he vist a la porta del director amb els seus pares. El meu primer pensament ha sigut: "ho ha contat a casa i els pares volen parlar amb nosaltres per asegurar-se que no es tornara a repetir, bons pares"...., quant lluny estava de la reialitat!!!.
El primer que m'han dit després de dir-me si podiem parlar ha sigut que m'han ficat una denuncia per agressió a la comisaria...., m'han trencat per tots els costats. Després han preguntat el que ha passat, però flipe que només amb la versió del xiquet i abans de preguntar res, denuncien. Mola.
Intentant calmar la situació, els he explicat el que havia ocorregut, acceptant que m'havia equivocat, que havia sigut un mal gest, però que clar, no puc estar pendent de 50 nens (les mestres companyes en aquest moment estaven al vestidor de les nenes), que en fi, no havia cap intenció de fer-li mal i que si s'ho havia fet demanava mil disculpes. La resposta: "sino puedes controlarlos igual deberias trabajar en otra cosa". Si senyor! Això es intentar solucionar els problemes.
Després d'això m'he tragat el to conciliador i he començat a "rajar" del seu fill i del grup classe (angelets no hi són), a la qual cosa ells han respòs acusant-me de maltractar sistemàticament als alumnes (que si un dia un tenia marques!!!, que altre el vaig espentar per les escales!!!)... menys mal que aquí ja estava la cap d'estudis perquè ja he començat a perdre els nervis i a cridar-los diguent que: "qui vos heu pensat vosaltres que sou per a acusar-me d'això!! no he d'aguantar això!! Ningú m'insulta d'aquesta manera a la cara!!)....
En fi... després, no ho recorde ja molt bé, m'he alterat, ells han acabant marxat i quan han marxat he trencat a plorar com feia anys que no feia..., Menys mal que la cap d'estudis ha intentat animar-me, i no m'ha deixat que m'afone...
Amb tot això he perdut tota la primera hora de la tarda, a segona hora tenia un altre grup, allà m'he animat més, ostia! Intentes transmetre no ja coneixements, sino conductes de comportament, una educació i així t'ho paguen, però note que als alumnes els agrade, o al menys a la majòria. Ja estava una mica menys amoinat, quan a tocar el timbe puja la conserje i em diu que no baixe que una mare i un avi m'estaven esperant!!
He estar esperant 45 minuts a que marxaran, per no se que història de havia fet mal al seu fill..., la questió es que s'havien trobat a l'altra mare i ale, a descontextualitzar les situacios i a fer de grans de sorra boles de neu. La veritat és que d'allò que li han dit a la cap d'estudies (no se que d'un dia a les escales quasi el faig caure) no recorde res, possiblement l'alumne baixaria corrents i el vaig aturar i el vaig fer pujar i tornar a baixar bé. Ho sopose perquè tots els dies li faig el mateix a molts.
En fi, que per moments m'he sentit pitjor que un terrorista. Tinc por de que passarà demà! Si totes les històries i exageracions dels nens faran que a la porta del cole em "linchen" com si fos un gay a l'Ira.
Aquest matí un alumne amb certs problemes mentals m'ha fotut unes quantes patades, no és la primera vegada, he d'anar jo també a denunciar-lo? Aquesta és manera de treballar? NO. Ja estem com sempre, els mestres sense autoritat...., quan jo anava a l'escola si algú mestre m'haguès donat una oxtia per fer una cosa dolenta, al arribar a casa m'hagueren fotut dos més. Jo que no he fet res dolent em veig ara en una situació difícil, amb un entorn de pares hostil i uns nens (millor uns poquets nens d'un grup-classe determinat) que a la mínima que els diga algo ja saben allò que han de fer.
Hui un company de secundària, que va arribar el dimarts ha renunciat, el faran fora de la borsa, pero prefereix viure tranquil. La temptació és gran i no ho tinc gens clar. No descarte fer el mateix, renunciar i tornar a casa. L'única cosa positiva que he trobat és la comprensió i recolçament dels companys, però pot ser arribe un moment que això no siga prou.
Ja he tingut dos mogudes per intentar educar, civilitzar i transmetre coneixements, un tercer no crec que ho aguante. I ja vorem com queda allò de la denuncia. Només hem falta que vinguen els Mosos ha portar-me per prendre'm la declaració.
Mentres els polítics, al menys ací a Catalunya, fer lleis educatives que enlloc de donar solucions, només fan que enmerdar més les coses. Al Sr. Maragall se li omple la boca amb "la llei nacional d'educació", una llei que l'únic que fa es privatitzar l'ensenyament públic, a l'hora que crear centres "bons" i "dolents". Supose que aconsellat pels mateixos que han socabat més i més el camp d'actuació dels mestres i la seua autoritat.
La realitat és dolenta però el futur no pinta molt millor...
I tu, què em contes?

dilluns, 19 de novembre de 2007

Still Alive!

Hola!
Ja fa molts dies que no escrivia res! Aquestes setmanes han sigut una mica esgotadores, el meu horari definitiu va entrar en vigor, i faig més i amb més preparació que al començament. A banda per les vesprades tinc un curs, Aula de Ciències, a partir del dimecres seran dos cursos, ja que comence un per a reciclar al professorat de Secundària per Primària; tot unit a que intente fer una mica d'esport fent natació 2 o 3 dies per setmana, la present seran 2 per que hui no he anat....
En fi, massa coses, i aques blog, que ultimament ja no se si ho seguiu, té la finalitat primera de servir-me com a descarraga personal, i ja ho anava necessitant.
La temporada de baixes per grips, angines, neumònies, i similars ha començat, els últims dies he vist cares noves per l'escola. Bona gent, joves, la veritat és que ara s'esta equilobrant la questió d'edat! I no és que tinga problemes amb els més majors, al contari, però sempre tens més coses en comú als que oscilen la teua edat. D'ací por començara la temporada de maternitats, encara que pense que al cole on estic només una companya està en aquesta situació de pre-mama.
Amb els alumnes.... amfff continua oscilant, no és per quixar-me però és que tinc els pitjors grups de l'escola amb diferència. Aquests últims dies per cobrir absències de company he fer algunes sustitucions al cicle superior... i no hi ha color. L'ecola té com a ovella negra el cicle mitjà, ja sabeu la típica conjunció de factors negatius que fan que un grup no tira cap endavant i només alguna individualitat destaca.
He reflexionat molt els últims dies arrel d'una conversa que vaig tenir amb un amic sobre aquest tema, el tema del determinisme estudiantil i la extrapolació al futur. Ho he fer perquè quan jo anava a escola no es que fos l'alumne més destacat, formava part del gran grup que es deixaven portar i era més bé gracioset i contestatari. Per això intente no fer com fan alguns companys, que és etiquetar en "bons" i "dolents", no crec que a aquestes edats es puga ja decidir si una persona tindra futur (acadèmic i professional), encara té moltes circunstàncies a les quals enfrontar-se. De fet, tornant als meus records de col·legial (no fa tant que vaig deixar l'escola, només uns 12 anys... o pot ser 13 XDDD ), els que eren els empos la veritat és que després, la majòria d'ells no continuaren amb una formació universitària, i els pocs de la classe que arribarem a la uni (dels 38 que erem a 8è EGB, uns 14/16, exactament no ho se) no eren dels que més destacaven, com ja he dit abans. Home si que és cert que els que al cole no s'ho curraven gens, no aprenien gens i passaven de tot, després continuaren amb aquesta tendència.
Tanmateix jo vaig a arribar fins i tot a repetir curs al insti i ves per on hui en dia sóc professor, per això etiquetar a la gent.... no m'agrada.
I tot això per arribar a on? A cap puesto! L'escola d'ahir i hui són molt diferents, ja que la societat és diferent. Torne de nou a la manca d'autoritat del professorat. Hui mateix he deixat sense pati a tota una classe..., cosa que no servira de res per què fa dos setmanes ja ho vaig fer i de seguida tornen a les andades. Tan difícil és estar en silenci a l'hora de baixar i pujar escales? Recorde que a la meua escola ho feiem per ordre de llista i guardant una separació d'un braç (rollo "Cara al Sol"). Clar hui fiques la tele i veus als escrements socials del cor cridant, sense educació, o als referents per als nens, que basicament són iguals de maleducats.... i que a casa, com els pares habitualment treballent i no passen molt de temps amb ells eviten la seua funció educatiu-punitiva.....
En fi..., espere que als que esteu a la borsa vos criden el més aviat possible i a la resta que tot vagi bé per València. La distància es fa llarga!
I tu, què em contes?