dimecres, 23 d’abril de 2008

Sant Jordi!

Hola!
Hui al cole, com a tota Catalunya, em celebrat el dia de Sant Jordi, el dia del libre. És el segon Sant Jordi que celebre com a docent, encara que aquest any ha sigut molt diferent al de l'any passat, ja que estava destinat a un poblet molt xicotet i basicament ho celebraren fican una parada de llibres fora de l'escola per traure diners i comprar llibres nous per a la biblioteca. Em costa pensar que ja fa un any d'això..., me'n recorde tant dels meus nens i nenes de l'escola rural..., eren tan diferents als que tinc aquest curs..., en fi, show must go on com va dir el genial Freddie Mercury!
Per celebrar aquesta festa la comissió de biblioteca varem organitzar un concurs litetari, ha sigut la primera vegada que he estat jurat d'un certamen d'aquestes característiques!! He de dir que les temptacions per donar premi als alum@s predilectes ha sigut gran, però finalment, he actuat com un jurat coherent i han guanyat els millors, els més originals.
Ha sigut una mostra de la interculturalitat de l'escola pública catalana d'hui en dia, al meu cicle, el Mitja, els premis de tercer han anant a parar a una xiqueta catalana i a una parella (el conte podia fer-se en grup) formada per un catalanet i una noieta que ha arribat d'Andalusia fa uns mesos. Els premis de quart han anat a parar a dues xiquetes musulmanes, una marroquina i una del Bangladesh.
Ha estat molt divertida la cerimònia, llegint el conte ideat per tota l'escola, desde P-3 fins 6é, i després entregant els llibres i les roses als guanyad@rs.
Ara entrem ja en la recta final de curs, la setmana vinent el pont, i després a ficar-se les piles i intentar enseyar a aprendre el màxim possible. En un tres i no res ens plantem a l'estiu!
I tú, què em contes?

divendres, 18 d’abril de 2008

Hola!

Quina indignació! És de vergonya! La conselleria d'educació de la Comunitat Valenciana s'ha despenjat reinstaurant les proves pràctiques de les oposicions!!
No dic, que estiga en contra d'acreditar la competència dels futurs profesors a l'hora de ser capaços d'analitzar, en el cas de les Ciències Socials, un text històric, obres d'art o dades geogràfiques, de fet, em sembla el normal, però el que no em sembla tan normal i em sembla indignant és el fet que això s'avise dos mesos abans de les oposicions quan l'any passat semblava clar que havia estat suprimida aquesta fase de l'oposició!
Això fa una pudor a "tongo", a amagament d'informació, i a que les escases 80 places estàn assignades. Algo que no sorpren, tots sabem com funcionen les coses a València, la mà de la corrupció és llarga, no seria gens sorprenent que els nous funcionaris siguesen fidels al règim...
En lloc d'un procés net i transparent organitzen un procés fosc i sospitós, segur que la culpa és dels catalans i de l'aigua de l'Ebre, causa i origen de tots els mals que pateix la nostra terreta.
Francament estic molt decebut, i pense que no em presentaré finalment a les oposicions, en dos mesos és imposible preparar-se, repasar i estudiar el necessari per abordar la prova pràctica. Per això parle d'amiguismes, segur que alguns ja tenien aquesta informació abans de que haja estat anunciada.
I així estem, la majoria dels professionals de l'ensenyament valencians desperdigats pel món, especialment els joves, sense possibilitats de tornar a casa. Però clar, la culpa de tot és dels catalans, de Zapatero, dels PSPV, dels antivalencians..., no del nostre patètic govern pepesuno que ens està portat a la clivella econòmica..., però en fi eixe és un altre tema, perquè sempre ens quedarà la F1, la Copa Amèrica o qualsevol espectacle especulatiu....
En fi, i tú, què em contes?

dijous, 17 d’abril de 2008

Amunt València!


Hola!
Se que és una tonteria, que no em donen de menjar, que alienen a la població, que és emprat pel poder i el mass media per ocultar els temes preocupants.... però aquesta nit el València C.F. ha guanyat la Copa del Rei, i servidor, s'ha tornat a emocionar, d'una forma especial, diferent, és el primer títol que guanyà el València des de que estic fora de casa...., la qual cosa fa que la nostàlgia, la "saudade", com diuen els portugesos, siga més intensa i golpeje amb més força....
Quan vaig començar a anar al Mestalla el València estava en Segona Divisió, al col·legi els valencianistes erem minoria, la majòria eren del Barça o del Real Madrid. El València de la meua adolescència era un València gris i conformista, sense ambició. L'eclosió es va produir quan ja començava a fer-me un homenet, quan vaig començar la Universitat...
Fa nou anys de la Copa del Rei de Sevilla amb aquell gol de Mendieta espectacular, des de llavors el València m'ha fet passar grans moments en grata companyia..., hui només ho he pogut disfrutar amb els companys de pis i clar no és lo mateix!
Aquest no es un blog de fútbol però no podia deixar d'escriure alguna coseta del meu estimat València, estimat malgrat la seua directiva nefasta, el seu cos tècnic incompentent, els seus jugadors mercenaris i la seua afició sota el complexe del "nou ric" vanidosa, inculta i prepotent. Malgrat tot això és el meu València, ja que per a mi, més enllà del fútbol, sempre m'ha semblat una metàfora de la vida: un llarg camí ple de pedres, de pols, de "sinsabors", amb uns quants moments de dolor i desesperació, pero també amb moments d'explocions súbites de felicitat...
Gràcies per fer-me disfrutar, gràcies per fer-me recordar...
AMUNT VALÈNCIA!!



dilluns, 14 d’abril de 2008

Hola!

Hui és 14 d'abril, hui fa 77 anys de la proclamació de la II República, una porta oberta a l'esperança, a la igualtat, a la llibertat, al progrés i a la democràcia. Una porta que va restar tancada durant els 40 anys de dictadura feixista (o parafeixista, o feixistitzant....) que ens va abocar a la incultura, a l'opresió moral de l'Església Catòlica, a l'exaltació del nacionalisme....
Però com aquest és un blog d'un mestre, hui vull recordar a aquells mestres i professors de la República, valents i valentes, que feren una gran feina per alfabetitzar i culturitzar Espanya, per traure el nostre país de la foscor de la ignorància i portar-lo cap a les llums de la raó, del pensament, del saber crític. Una República que va instaurar una educació obligatòria i laica, totalment a càrrec de l'estat, una educació que volia deixar de formar serfs per formar ciutadans...
Que formen nosaltres hui? Formen ciutadans crític o formen futures peces per a la maquinària econonòmica? On queden les ansies pel saber, la superació personal?
Si els dirigents i mestres republicans alçaren el cap, penseu que estarien orgullosos de nosaltres? Penseu què nostres governs aposten per una escola pública de qualitat? Què aposten per formar ciutadans crítics?
Pot ser hui és un dia de record i reflexió. Ahir a "La Sexta" varem emetre una ucronia sobre que hagués passat si la democràcia republicana hagués guanyat la guerra civil, jo no ho se, la única certesa que tinc és que en qualsevol cas ara viuriem a un país millor i tindriem una educació millor, d'això no tinc cap dubte.
Us recomane el visionat "La República de los maestros", val la pena, fa pensar, fa questionar...


Companys, companyes: VISCA LA REPÚBLICA!

dimecres, 9 d’abril de 2008

Vente a Alemania, Pepe!!

Doncs la veritat és que no podia deixar de passar l'ocassió i ficaré unes poquetes fotos seleccionades del viatge abans esmentat!



Ací teniu la Porta Nigra, monument romà de l'època imperial.
Trier és una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.








Aquest senyor és Karl Marx, va nèixer a Trier, i aquesta esculptura està a la casa on va nèixer, actualment casa museu que neomaestrillo no va poder visitar ja que la tancaven a les 17:30 i arribarem a les 17:25!!
Em vaig quedar sense poder comprar-me una tassa amb la seua efigie!! No només el "Che" ha estat mercantilitzat!!






El castell de Heidelberg, pertanyia als Hohenstaufen, fins la seua desaparició.
Les vistes de la ciutat als miradors del castell són impressionants!
Heidelberg és una ciutat ideal per al passeig, centre peatonal ple de tendes, els ponts sobre el Nekal, ideal per als Erasmus, ja que és una ciutat universitària!






Aquest és el primer article de la Declaració Universal de drets de l'home. Està en alemany i en hebreu.
A Nuremberg, una de les capitals del nazisme, hi ha un monument que consta de 30 columnes on es recullen els 30 articles, en alemany i en altra llengua.
Impressiona.






Vista d'un carrer de Nuremberg, amb la catedral al fons. Nuremberg és una ciutat mediaval, reconstruida en bona part després de la II GM, ja que va estar forment bombardejada al ser un dels enclaus del NacionalSocialisme.
Recomane la visita al centre de interpretació del nazisme, al Dokumentationzentrum Reichsparteitag Gelände, en origen una rèplica del coliseum romà per albergar les convencions del NSDAP.
Fou la seu dels judicis contra els caps del nazisme.




Cementeri jueu a Frankfurt Main. Recull tots els jueus de la ciutat que foren assessinats al III Reich.
Casa inscripció té el nom del mort i a quin camp va ser eliminat. Realment impactant.











Skyline de Frankfurt Main, capital de les finances europees, seu del Eurobank. Per la nit és encara més espectacular.






30

Hola!
Aquest és el meu escrit número 30, com 30 seran els anys que faré aquest mes d'agost! Ja tocava deixar unes línies aquí, dic jo!
Massa temps he deixat descansar el blog, però la tornada de vacances fou dura, haguera necessitat una altra setmana per descansar! Servidor amb uns bons amics va marxar de viatge a Alemanya! Visitarem Treveris, Heidelberg, Nurember i Frankfurt. Com diria eixe gran intelectual del nostre segle, Jesulin de Ubrique, "En dos palabras IM-PRESIONANTE!". Una combinació exacta entre cultura, diversió (que amb la nostra edat ja no es cremar discoteques sino disfrutar de converses i moments), i aventures, en un marc de fred, aiguaneu, cervessetes i saltxixes.
Des d'aquest humild racó del ciberespai vull fer una recomanació expressa! Si aneu a Frankfurt Main, heu de anar a dinar o sopar a Römer Pils Brunnen, Töngesgasse 19 (http://www.newcomers-network.de/reviews/restaurants/romer_pils_brunnen.php). I no ho dic només pel menjar..., allà vaig caure cautiu de la bellesa d'una cambrera....!! Per fi he entes l'amor platònic!
Així doncs la tornada a la rutina ha sigut dureta, dureta!! La primera setmana estava esgotat fisicament de les patejades pel Reich, i emocionalment pel rècord punxant de la meua estimada! jajajaja!
La setmana passada vaig començar a afagar el ritme, cole-gimnas, cole-biblioteca, ja estan prop les opos, i és dur també ficar-se a estudiar. He perdut pràctica! Em costa moltíssim retindre informació, i molt més escriure, així que he començat un entrenament per recuperar practica i velocitat escriptora.... sobre paper s'enten!
De totes maneres crec que siguent optimista portaré preparats uns 20 temes, d'un total de 75, la programació ja la tinc feta de l'any passat i estic prou content amb ella, així que només faré uns petits retocs.
En quant a la vida al cole, en fi, algunes coses no em deixen de sorprendre. És normal tindre una conversació de 40 minuts de rellotge sobre com seran les flors de Sant Jordi? Dic jo, des de la meua ignorància, no hi haurà coses més importants que tractar en un cicle? De vegades, sembla que no....
L'actitud dels alumnes ha millorat una mica, es reconfortant veure que, si bé els coneixements en línies generals no s'assoleixen com deurien, si al menys, insistir en una sèrie de normes d'actitud i comportament dona els seus fruits.
Una de les coses que m'ha causat una lleugera decepció ha sigut que aprofitant que a Medi Natural estem tractant l'aigua, i a Castellà estem vegent el procés de fabricació de la xocolata, vaig introduir l'ús dels xiquets com a mà d'obra barata i el desigual repartiment dels recursos..., i en contra del que jo pensava ni els va xocar ni els va afectar..., uns es dedicaren a dir-me quina xocolata lis agradava més i altres a preguntar-me com surt l'aigua per l'aixeta...., i això que els meus alumnes no pertanyen, més bé al contrari, a l'élit socio-econòmica catalana...
Doncs això, que ací estem. Al final servidor no anirà cap a Andalucia a examinar-se, després de donar-li moltes voltes he pensat que pagar 76€ per participar en una convocatòria massiva, on a més no es pot escollir la província on vols fet la prova, i d'assabentar-me que hi ha més de 800 interins de les especialitats de Ciències Socials allà i que moltíssima gent de la resta d'Espanya hi anirà.... al final la ratio serà més alta que a la terreta. O dit d'altra manera, no m'abellia anar-me'n tan lluny de casa!
Espere no trigar tant en fer l'entrada 31! Però res puc prometre!!
I tú, què em contes?