Un any en el exili! (i els que ens queden...!)

Hola!

Demá 30 de gener farà un any del meu primer nomenament...., sembla que fou ahir quan tal dia com hui, que l'any passat era dimecres vaig consultar les llistes i vaig vore el meu número convocat. SUBIDON!!!! Instantani, però de seguida també una mica de por, neomaestrillo sembla llançat per fora però el seu fons és tímid i dubitatiu!
En fi, allà que anarem cap a Barna amb la borsa feta i sense saber com dimonis funciona un nomenament, a més amb un madrugó dels que fan època, a les 5:00 del matí, ja que el primer Euromed ix de València a poc més de les 6:oo. Evidentment pecaven de "pardillos" i pensaven que seria una cosa ràpida i amb varietat per escollir.... juaz! Fins a les 14:00 passades no vaig escollir la meua destinació: Berguedà!
I des de llavors fins hui. 1 any, dos escoles, moltes vivències i experiències dificilment olvidables. Al principi molt dur, classes de Primària molt lluny de casa, menys mal que els meus alumnes eren uns xiquetes i xiquetes molt agradables i amb educació cosa que va facilitar que m'adaptès.
El balanç, malgrat les ombres evidents (ja per errades meues o per confrontacions amb l'entorn), per a mi es satisfactori. Em vaig fent a la feina, encara que de vegades m'agobie i em donen ganes de renunciar i tornar cap a cas, o em faig il·lusions per a quan done Secundària (cosa que espere siga ja el curs vinent!), però estic content, i la nostàlgia per la terreta i els meus la intente controlar, els dies com hui que rep la nòmina doncs la controle millor que un dia 18 , 19 o 24 d'un mes qualsevol!
Però el que no puc evitar es plantejar-me, fins a quan? Quan podré dedicar-me a l'ensenyament a nostra terra? Des de fa un parell de dies junt a la tarjeta sanitària de la Generalitat Valenciana tinc també la de Catalunya, amb metgessa asignada, aquestes coses, aquests detalls son els que fan pensar que l'exili serà llarg. Més quan els rumors apunten a que aquest any al País Valencià només hi hauran 40 places per Història, Art i Geografria...., i segur que aniran a parar als afins del partit únic. O al menys una gran part d'elles.
També sovint quan et pares un moment a pensar en la vida i en el futur et veus una mica, millor dit, prou condicionat per la incertessa del futur, és difícil fer plans a llarg termini sense saber on estaràs en septembre (o qui sap si demà mateix si torna la titular, encara que això ho dobte molt... moltíssim!!!). Temps dirà!
De totes formes és una aventura que recomane a tots els que esteu a València sense possibilitats de treballar allà, crec que prompte s'obre de nou la borsa aquí, el meu consell és que us apunteu sense dubtar-lo. Al final t'acabes demostrant a tú mateixa coses que no pensaves que eres capaç de fer, aguantar, suportar.... Reconquerim les terres!! XD
Que un vagi bé!
I tú, què em contes?

2 en un dia (i II)

Aquesta segona entrada de hui és per reproduir un text que ha arribat a les meues mans i que es titula:

NO POT SER MESTRE

· No pot ser mestre qui creu en la superioritat dels uns per sobre dels altres, per raó de raça, de sexe, de condició social...
· No pot ser mestre qui no se sent responsable de cada un dels infants que arriben a l'escola.
· No pot ser mestre qui no confia en les capacitats de cada individu.
· No pot ser mestre qui no creu en la necessitat d'un futur més just, més decent.

· No pot ser mestre qui davant de les situacions conflictives no concep altra alternativa que l'exclusió.

Així quede per a la nostra reflexió. Sempre som capaços de reparar en aquestes coses? Pot ser no, però intentem no oblidar-les!

PD: Ho sent però no estava molt atent quan han dit l'autor d'aquestes encertades paraules...

2 en un dia (I)

Hola!

Assistim a una cosa mai vista en aquest bloc! 3 actualitzacions en 2 dies!!
La primera es deu a que ahir em vaig indignar prou quan al TeleNotícies vaig vore al portanveu de la Fundació J. Bofill fer unes declaracions lamentables sobre el professorat català, amb altres paraules va dir que els professors catalans són dels que més cobren de l'OCDE amb menys hores de treball i de productivitat (entenent-la com a resultat final de les capacitats i coneixements del alumnat).
Hui aquesta indignació ha augmentat quan les he vistes arreplegades en alguns diaris. Aquesta notícia s'uneix a altres castastrofistes i apocalíptiques que han eixit els últims dies sobre l'estat de l'ensenyament tant a Catalunya com a Espanya: descontextualitzacions del informe Pisa, intents de comparar-nos amb Finlàndia, Suècia, Noruega o Islàndia quan els contextos i les realitats socials, econòmiques i culturals són molt diferents, les eternes crítiques envers un professorat acusat d'acomodat i conformista...
Tot allò ben publicitat per TV3 i altres medis afins a la Generalitat per tal de que les reformes educatives del senyor conseller Maragall tinguen el suport de l'opinió pública, unes messures que no són altra cosa que una concertació de l'ensenyament públic, que trenca la igualtat d'oportunitats, amb escoles de primera, segona i tercera, o la possibilitat de que entitats privades gestionen els centres públics. A més així aconsegueix que la societat davant les possibles accions de protesta del professorat (manifestacions, vagues...) els mire amb desconfiança.
Per tot això vull reproduir ací el manifest unitari que han emet els sindicats davant del informe Bofill:

1. Contràriament al que s’ha dit, els docents de Catalunya cobren molt per sota de la mitjana europea. Segons l’estudi (pag. 192 i 193), el salari dels mestres de Catalunya (amb 15 anys de servei) estan en el lloc 25 d’un total de 32 països, només per sobre de Mèxic, Polònia o Hongria, i molt per sota d’Alemanya, Anglaterra, EEUU, Finlàndia i la resta de països europeus. El salari del professorat de secundària està una mica per sobre (al nº 22), però molt per sota, també, de la mitjana europea i fins i tot de la resta de l’Estat Espanyol.

2. Malgrat el baix salari, l’estudi diu que la majoria de professorat de Catalunya està satisfet, sobretot de la seva tasca a l’aula, el que implica un grau de professionalitat molt alt en aquest col·lectiu.

3. El nombre d’alumnes per aula, diu també l’estudi, és dels més elevats dels països comparats. Una altra cosa són les “ràtios” tal i com s’han presentat, en els que es calcula tots els docents que treballen pel Departament (inclosos els que estan fora de les aules) en relació al total de l’alumnat.

4. Les conclusions i recomanacions que surten a l’esmenta’t estudi, si bé, curiosament, coincideixen amb les propostes que ha fet el Departament d’Educació per a la nova llei, en cap cas es deriven dels resultats de l’estudi, el que considerem és una manipulació greu de les dades i una manca de seriositat i rigor científic.

5. Denunciem la campanya de desprestigi vers el professorat i els sindicats que el representem, que s’està fent des d’alguns poders i des d’alguns pretesos “intel·lectuals”. Les dades demostren justament que, malgrat totes les deficiències del sistema educatiu –baixos pressupostos, aules massificades, poc reconeixement social i econòmic a la tasca docent- és el professorat el que està fent possible una educació pública de qualitat i amb un grau elevat d’equitat.

La pregunta és, eixirà també a TV3 i als medis? O quedarà només en coneixement de mestr@s i profess@rs?

"Extern" i "intern", el descobriment de la setmana!

Hola!

Sembla que per fi estic tornant a agafar el ritme de treball! Ja era hora! Després de dos setmanes de vacances costava tornar a feina, però clar aquesta avaluació és tan curteta que no podem trigar molt en entrar en dinámica!
Ja he advertit que aquest avaluació s'acaben els jocs i que s'ha de pencar el que calgui per adquirir les competències bàsiques marcades pel currículum! jajajja... però és clar no amb aquestes paraules. Per cert aprofite aquesta finestra virtual per demanar el vostre ajut, als que estan en Primària, si podeu accedir a les programacions serieu tan amables de enviar-me una de Castellà de 3er o si ja estan adaptades de Cicle Mitjà? Clar m'han demanat si puc deixar alguna cosa adaptada al nou currículum per l'any vinent, pero programar és una feina que em costa prou i em dona molts maldecaps com per a més fer-lo d'una matèria que no es del meu àmbit d'especialització ni del mateix nivell educatiu (sòc de Secundària!).
Ja he mirat la programació del llibre de text però francament no em convenç gens ni miqueta, la trobe prou fluixeta i a més no puc ficar "UD 1 El eco", perquè això no és seriòs!
Se que no puc queixar-me, ja que estic treballant, fent punts, aquest any cobraré l'estiu i pujaré a la borsa i hauré estat tot el curs al mateix centre, però..... ains tinc ganes de marxar a Secundària..., sovint he de buscar motivacions per impartir algunes coses amb les quals no disfrute, això unit amb que l'actitud de l'alumnat no és especialment d'estar per la feina i les coses que et prepares, o que de tan en tant oblide que només tenen 8, 9 o 10 anys... ains... a mi m'agradaria discurrir sobre la Revolució Francesa o sobre l'etern (i fals) debat si a Espanya és produeix la doble revolució (burguesa i liberal)... però no, he de repetir dia enrere dia la diferència entre "extern" i "intern"...., al menys he aconseguit que deprenguen a dir "escleròtica", que dius per algo pot servir-les en un futur!
Supose que tots ens quiexem del que no tenim, a més, companys i amics que es dediquen a la Secundària ja m'han dit que m'esborre el meu somni perquè depenent d'on estigues i les condicions que et trobes igual he de repetir també tots els dies les diferències entre "extern" i "intern"....
A més aquest mes es fa una mica duret, ja que molts sustituts no hem cobrat res des de mitjans de decembre, no he baixat a casa els caps de setmana per estalviar una mica, i en fi, encara que fas bones migues amb la gent és difícil fer relacions que vagen molt més enllà de fer-te algú cafelet alguna tarda en acabar l'escola, s'enyora als amics i la família. Però clar, també em sap greu queixar-me quan molts dels meus alumnes han estat anys separats dels seus pares...., en fi, com he dit abans, ens queixem d'allò que no tenim sense pensar en com estan els altres.
Estic recollint informació sobre la vaga, ja us dic que pense secundar-la, si no fos pels que estaven abans que lluitaren molts de que ara estem com a sustituts estariem a casa. Crec que especialment els valencians de la diàspora hem de fer vaga, sinó pot ser que no treballem ni a la terreta, ni a aquesta, nostra segona casa. Proximament ficaré motius pels quals pense que hem de fer vaga de forma majoritària.
Què vagi bé!
I tú, què em contes?

PD: Afegiré una nova llista, "Altres neomaestrill@s", així que si teniu bloc deixeu-me l'adeça i us enllaçaré!

Nou any, nova rutina!

Salutacions!
Abans de res i amb prou retard, Feliç Any Nou a tots/es!!
Ja feia molts dies que no publicava res, però les vacances han sigut un període de relax total, dormint fins a tard, anant al cinema, cuidant a les nebodetes, vegent als amics..., una desconexió total de la rutina de treball i de la vida no monaca, però si una mica més recluida que faig a l'exili!
Per tot això aquesta setmana m'ha costat una mica ficar-me el xip de treball, m'he adormit un parell de dies i he anat improvisant una mica sobre la marxa, cosa que els alumnes també han agraït ja que pense que també lis costa un poquiu tornar a la feina, especialment a aquestes edats.
Es curiós com a quasi ningú els pares lis han dit res dels informes, m'ha sorprés una mica. Xiquets de 9 i 10 anys amb uns quants NM i els pares no els diuen res..., quan jo anava a escola m'haguera quedat sense vacances clarament i sense regals. Supose que a partir de l'avaluació següent quan tornem al sistema numèric igual les queixes i càstics augmentaran.
Aquest és un tema del qual supose que parlare sovint els pròxims mesos, les grans contradiccions que s'estant produint a l'ensenyament, per una banda els nous currículums una mica utòpics des del meu punt de vista (crec que al final acabarà com la Logse, una bona idea a la qual si no es fica pasta fracasarà), el aprendre a aprendre que si es genial, però com convinem això per eixemple amb un sistema avalatiu arcaïc com és el numèric? A més avaluar amb notes a Primària em sembla molt contraproduent pels alumnes.
Altres temes que vull tocar és el de la Llei Nacional d'Ensenyament de Catalunya, encara estic en fase informativa però amb quasi tota segurat secundaré la vaga del dia 14, les poques coses que he llegit no m'han agradat molt. És un poc trist que un govern suposadament d'esquerres faça una llei privatitzadora com aquesta i amb punts com a mínim controvertits, estic molt d'acord amb els que diuen que aquesta llei fomenta la desigualtat a l'ensenyament públic i suposará un ranking d'escoles (bones i dolentes).
I com no, de les meues aventures i desventures a l'exili, ja estic casi segur que restaré en aquesta escola tot el curs, de moment sense notícies de la titular, i ja em fiquen a tots els projectes del curs sencer. Per a començar sere un dels reis del Carnestoltes! Uha! Apassionant!
Una de les coses que vull fer es un taller de periodisme amb els xiquets, començaré el dia 6 de febrer així que qualsevol idea que pugau aportar sera benvinguda.
Als que esteu pendents de nomenaments i als interins, supose que ja ho sabeu però recordar no costa res, es crea un nou SSTT (Maresme, Vallès) que es separarà del SSTT de Barna Comàrques, no se si això és bo o dolent per nosaltres, però jo no tinc cap intenció de canviar ni la que estic adscrit (Barna Comarques), ni el que tinc com a segon (Baix Llobregat-Anoia), com a mínim fins que al maig ens donen el nostre número provisional de la borsa.
En fi, espere que tots tingau un bon reincorporament i els que encara esteu pendents sigueu nomenants el més prompte possible. I als que no esteu dins d'aquest "mundillo" gràcies per llegir aquestos totxos!
Una abraçada!!