dimarts, 26 de febrer del 2008

Ensenyament: ZP vs Marianin

Hola!
Que el ritmo no pare no, que el ritmo no pare...! Com deteste aquesta cançó (la veritat que en general tot el que es coneix com a "música llatina" no m'entusiasma), però no trobe millor forma per a definir aquesta voràgine d'actualitzacions.
Anit fou el primer "debat" (ni fou debat, ja que semblava més bé un diàleg de sords, ni mereix tal nom ja que faltaven la resta de forces parlamentaries, IU, ERC, CiU, PNV, BNG, NBai, CHA, i pq no també de les dues noves que es presenten i tenen alguna opció com UPyD o Ciutadans), entre els caps dels dos principals partits. No se com tenen la barra de parlar dels nivels d'ensenyament vegent els seus nivells diàlectics, però en fi, crec que a això estem acostumants, a Espanya tenin una classe política prou mediocre.
Ací us deixe el petit periòde que dediquen a parlar de l'ensenyament, Mariano diu alguna cosa sensata, com l'esforç, el mèrit i l'autoritat, però malgrat tot no deixa de ser un demagog populista que d'unfla la boca amb l'informe PISA (que com ja vaig dir, es una ferramenta de l'OCDE per a liberalitzar l'ensenyament públic), mentres que Jose Luis no li fa molt de cas, i parla de les lleis aprovades (sense consens de la comunitat educativa, i que permetren encara l'injerència de l'Esglèsia Catòlica en l'ensenyament públic, entre d'altres).
Ningú es compromet a dedicar el 6% del PIB a l'ensenyament...



PD: No, no conec ni a Mariano, ni al Jose Luis... però no els tinc prou respecte com per a nomenar-los pel seu cognom..., no s'ho guanyen en el dia a dia.

Oferta d'oposicions de Secundària a Andalucia i el País Valencià.

Hola again!
Encara que supose que tot el món ja ho sap, vull reivindicar el caràcter informatiu d'aquest blog per a enllaçar-vos les dades de les places de funcionaris d'ensenyament secundaris que ixen aquest any a Andalucia i a la meua terreta, el País Valencià.
Es pot vore clarament la divergència d'interesos d'un i altre govern...
Bó com no tinc molta son, a banda de l'enllaç copie ací les places per a les especialitats més comunes:
ANDALUCÍA - PAÍS VALENCIÀ
BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA 600 60
DIBUJO 140 30
ECONOMÍA 120 0
GEOGRAFÍA E HISTORIA 850 85
LENGUA CASTELLANA 1200 80
MATEMÁTICAS 1010 60
FÍSICA Y QUÍMICA 450 30
INGLÉS 1100 80
FRANCÉS 400 20
GRIEGO 0 10
LATÍN 35 10
EDUCACIÓN FÍSICA 400 30
MÚSICA 120 30
FILOSOFÍA 197 30
INFORMÁTICA 50 30
VALENCIÀ 0 60
TECNOLOGÍA 600 60
PSICO Y PEDAG. 380 25

Ahora sólo falta esperar que se abran los plazos para la inscripción, y esperar también a la publicación de las fechas de examen, posiblemente como en todos los años menos en el País Valencià y Catalunya (este año solo las de Primaria) en todas las CCAA seran puestas el mismo día.
Creo que me lanzaré a la aventura andaluza.
Venim del Nord, venim del Sud!




Inèrcies, rutina i desmotivacions....

Hola!
Aquesta vegada he trigat molt de temps en deixar unes línies, la veritat és que ultimament acabe prou cansat i no m'abelleix molt fer aquest mínim esforç intel·lectual que consisteix en contar les meues neures i preocupacions.
Alguns dies em planteje si realment tinc fusta de mestre, tinc una forma de ser que es reacia a aguantar les faltes de respecte per part de "niñatos" maleducats i pares que en fi... haurien d'instaurar un carnet per punts també als pares.
Tots els dies passen coses, tots els dies m'involucre...., i no se per què. Soc un professor sustitut fent de mestre a Primària, no se quines són les meues pretencions de canviar res..., jo només pense em com són els alumnes que vull trobar-me al institut i veig els que tinc a l'escola i pense "que no siguen com aquests per l'amor de Déu (o Allah, o Jehova, o Buda, o la força, o simplement el devenir històric!)".
Penseu que és normal que un xiquet de 9 anys done patades a un company davant del mestre? O que dos s'amaguen sota la taula del ordinador? O que altre s'aixeque i surta de classe com "Pedro por su casa"? A mi estes situacions em saturen molt, moltíssim i més si fas algo i de seguida tens als pares tocacollons darrere teu....
A més la motivació que ja deia als darrers comentaris, quan menys falta per acabar el curs, més em costa motivar-me per a impartir unes coses que no em plenen, em resulta difícil passar-m'ho bé a classe, i fins ara no havia sigut així.
Tot això unit amb algunes molesties físiques m'ha fet no dir res en tants dies, quan arribava al pis només tinc ganes d'empanar-me una mica del món ja siga llegint, o vegent pelis, o escoltant el Carrusel (des de que anava a l'institut que no em pasava vesprades sentint el Carrusel...)
També la sensació de que la vaga no ha servit per a molt em va afectar, als pocs dies els sindicats que sembla que trenquen la unió i mentres nosaltres a l'espera. L'últim que ens va contar el nostre enllaç sindical a l'escola es que el govern esperara fins a juny per a votar la llei al Parlament i poqueta cosa més.
En fi, aquesta setmana cobrem i una mica d'alegria entrara al cos, i d'ací no res les vacances de Pasqüa, moment de tornar a casa a vore als meus, que la veritat és que també els trobe prou a faltar. La nostàlgia és un dur enemic dels sustituts!
I tu, què em contes?

dijous, 14 de febrer del 2008

Vaga!!

Hola!
NO NO NO A LA PRIVATITZACIÓ!!
NO VOLEM AQUESTA LLEI!!
Hui dia reivindicatiu a Barcelona, manifestació de professors, mestres i alumnes en contra del projecte de llei del Conseller Ernest Maragall que introdueix moltes novetats al sistema educatiu català, algunes positives, ningú ho dubta, però que en general són perjudicials per a un país que vol tenir una educació pública de qualitat.
Centres educatius de primera, segona i tercera, contractació segons el pèrfil (amiguisme, politiqueig...), adaptacions currículars de risa, gestió privada dels centres públics (per organismes sense ànim de lucre com "La Caixa"...), avaluació sense concretar com i quan del professorat, contractació de personal educatiu per part del departament sense cap vincle amb l'estat i amb diferents condicions salarials i laborals...., en fí, des del meu punt de vista, una concertació de l'educació pública intolerable.
Des de fa temps els mitjans de comunicació estan contaminant als pares i a la societat presentant al professorat públic quasi com a mandarres que es toquen el carbassó i cobren sense pencar, ains... com m'agradaria vore al senyor Cuní o qualsevol dels seus "experts contertulis" enfrontar-se a una classe de Primària o Secundària amb un bon grapat de alumnes nouvinguts o amb problemes de destructuració familiar o amb discapacitats o totes aquestes coses juntes...., a veram si després continuen bordant com ho fan ara. Se'ls omple la boca carregant contra nosaltres sense conèixer ni de lluny la nostra feina i les dificultats que comporta.
Aquest matí a la manifestació ja s'ha comentat que alguns medis donaven la xifra d'un 52% del seguiment de la vaga..., francament ho dubte, per les dades que tinc de l'escola on treballe i per referències d'amics i companys com a mínim situaria en percentatge de mestres que ha secundat la vaga en un 70-80%, a Secundària no tinc tantes dades, però més del 50% crec que segur.
Ha estat positiu vore a la gent manifestar-se per una cosa que consideren justa i indispensable, tanmateix no se si s'aconseguira alguna cosa. La liberalització dels serveis públics (incloint educació i sanitat) és una prioritat de la OCDE i de la Unió Europea, i estem tragant i tragant. En certa mena, i com vaig llegir l'altre dia en una carta al director a "El Punt", no deixa de ser contradictori que el funcionarat educatiu es manifeste per l'ensenyament públic quan vora un 80% dels mateixos empren serveis sanitaris privats, a mi al menys m'ho sembla.
Per això pense que les respostes cap a la liberalització dels serveis públics haurien de ser unitàries i no ser sectorials, movilitzant al màxim possible a la societat, hui tenim drets que els nostres avis pot ser somiaven, i si no ens movilitzem pot ser també siguen un somni per els nostres nets. Hui, pot ser, ha sigut la primera batalla d'una llarga guerra de resultat incert.
No puc més que mostar el meu suport a tots els que hui han secundat la vaga, i animar als que no l'han fet que s'ho replantegen i estiguen a pròximes movilitzacions. Si el conseller no retira les bases i obri un espai de diàleg i reflexiò, tornarem a eixir al carrer. Per a mi el sou perdut hui és una mena de inversió per no perdre molt més en un futur no gaire llunyà.
Per acabar vull reconèixer el gran paper que els sindicats han portat a termé a la plaça de Sant Jaume, dinamitzant les protestes i animant la manifestació. Especialment el meu aplaudiment cap a dos plataformes amb les quals, als meus temps d'estudiant a València, vaig tindre algu enfrontament, el SPEC i el Sindicat d'Estudiants. Hui han estat de primera.

MODE CONSIGNES ON:
NO NO NO A LA PRIVATITZACIÓ.
NO VOLEM AQUESTA LLEI.
OTI OTI OTI MARAGALL EL QUI NO VOTI!!
MATINS.SI CUNI ESTEM AQUÍ!
ON ESTÀ EL 6%?
MENYS POLÍCIA I MÉS EDUCACIÓ!! (sorprenent que en una manifestació de professors hagues tants mossos d'esquadra..... per a la pròxima hauriem de portar llibres fent un homenatge al gran lema de Bertold Bretch, "Empuña un libro, es un arma!")
I una que m'ha arribat al fons del cor: MARAGALL CRETÍ, TREBALLA D'INTERÍ!!!
MODE CONSIGNES OFF

+ info sobre el desenvolupament de la vaga:
El PERIÒDICO
LA VANGUARDIA
EL PAÍS
AVUI

No deixa de ser una mica paradògic que es manifesten 60000 persones i el conseller vullga deixar la vaga com si no passarà res....


I tú, què em contes?

dijous, 7 de febrer del 2008

Curset útil! (Derribant tòpics)

Hola!
Ja estem de nou per ací! Aquesta setmana tenia pensades moltes coses per penjar, però malauradament no he trobat temps (o quan el tenia m'estimava més practicar el sofing!).
Un dels cursos que estic fent és el de reciclatge de professors de Secundària en mestres de Primària, una mena de resum de la feina i tasques dels mestres. Al principi em semblava una perdua de temps, amb nocions teòriques prou allunyades de la reialitat quotidiana, però les últimes sessions, quan la gent ha començat a trencar el gel i hem començat a ficar nostres experiències i vivències en comú ha estat força interesant.
Per a mi s'ha convertit en una mena de teràpia setmanal, on trobar-me entre iguals i vore com més o menys tots anem igual de perduts (o d'encaminats!). És un curs que us recomane als que esteu a aquesta situació, encara que només siga per l'efecte teràpia, ja m'han dit que el curs canvia molt depenent d'on el faces i qui t'ho done.
Aquesta setmana hem parlat de coses en les quals possiblement no reparem, com la distribució de la classe, la decoració, el tracte amb les altres classes..., no se, coses a les quals si no estàs prou temps a una escola i ets tutor ni et pares a pensar. A més els de Secundària tenim un costum de menysprenyar, de vegades, moltes coses que fan els mestres per considerar-les superflues i tonteries que fan perdre temps que podria estar invertit en impartir conceptes (home de vegades a mi m'ho sembla eh.... trobe que en l'afany de fer l'escola "divertida" pot ser s'oblide que l'escola és principalment un lloc per estudiar, treballar i adquirir una sèrie de conceptes i hàbits que ens permetran desenvolupar-nos social i individualment), però que dins de l'esquema mental d'un alumne de Primària són necessàries.
A mi em costa reparar molt en les rutines diàries, oblide amb facilitat si he imposat deures o càstics..., coses que les hem de remarcar molt, perque sembla.
A més aquest curs dona idees de com enfrontar-se amb una entrevista amb els pares, l'any passat jo em vaig d'haver d'entrevistar com a tutor amb els pares sense tindre molta idea de com estructurar-les, i clar, algunes acabaven desvariant i en certa mena actuant més com a psicòleg i panyidor que no com a mestre....
De totes formes espere que el curs vinent puga accedir a la borsa de Secundària directament, clar que tinc els meus dubtes. Hui he llegit que s'han ampliat el 2000 la convocatòria per a mestres de Primària, això sumat amb que tots els que acaben Magisteri a qualsevol universitat dels territoris de parla catalana i s'apunten a la borsa passen per davant de nosaltres per donar classes a Primària..... no se, que pense que l'any vinent no serem tants de professors fent de mestres i per tant les places de professors estaràn més difícils d'aconseguir. Ja vorem que deparà el futur.
Volia parlar de més coses, però estic prou esgotat, entre la setmana passada amb el Carnestoltes i aquesta de turbo per ficar-nos al dia, i que malgrat que han millorat el comportament encara lis costa ficar-se per feina.... son dies "durillos"!
Així que això és tot pel moment! Cuideu-vos!
I tú, què em contes?