dijous, 12 de març del 2009

i uns quants dies després....


Hola!
Ara ja són uns quants més de 730 dies! La veritat és que crec que aquests mesos fins a les opos actualitzaré poquet aquest petit espai de la xarxa global! Entre el curs per fer la programació, altre curs virtual que estic fent a la Universitat de Barcelona, la feina diària, més els afegits com ara que estem d'avaluacions, l'estudi del temari, cony i viure una miqueta també que és necessari, no trobe temps ni ganes per escriure!
I mira que tinc coses per contar i escriure! Des de les jornades d'Història Oral de Tarragona del mes passat fins a la moguda actual contra les ocurrències del senyor Maragall (per cert, el dijous que ve tots i totes a la vaga!!), passant per les vivències quotidianes a l'escola (ara estem de setmana cultural!). Però quan arriba la nit no sóc Baraja (aquest acudit pot ser no ho entengan els que no siguen valencians...), sóc una mena de zombie que només vol estirar-se al sofa una estoneta i anar a dormir ben promte (alguns dies no mire ni els emails, heregia!!).
Així que aquest post té dos objectius, el primer que no cundixca el pànic, continuem al peu del canó, i el segon contestar, encara que siga molt molt tard als qui comentareu l'anterior entrada.
Gracias un profe cualquiera, siempre es gratificante recibir ánimos de un compañero/a, así como leer tus escritos.
Britanny endavant! Al principi pot ser un xoc (bueno pots canviar pot ser per és) però has de traure forces i continuar, intentant ser positius. La veritat és que pots trobar-te de tot i quan comencem no estem preparats per a quasi res. No patisques, Kant ja va dir que la experiència és la base del coneixement, així que si tens ganes dia a dia t'aniras trobant com a docent. El dia que marxes a casa amb ganes de plorar o plegar (dia que tots hem tingut) no et deixes caure, torna a aixecar-te amb més ganes! Et dessitje molta sort i que ben aviat tingués una sustitució!
Ains company pobleinsumis!! Si depengués de mi demà prendriem el palau de la Generalitat (Valensiana), ficariem a la pressó a tots els corruptes, i dedicariem els recursos als pilars del benestar: sanitat, educació i justícia. Però això no depen de mi, i al final tots acabem on podem guanyar-nos la vida. Estar a 350 km de cada, dels meus, no m'entusiasma, però així és la vida.
Si la diàspora valenciana copa les llistes en gran part es culpa dels valencians i valencianes que ho permitim, tens tota la raó. Però un circuit de F1, un Museu impressionant per fora però buit per dins, o una ciutat del cinema infrautilitzada atrau més al valencià que les tres coses que mencionava abans. Només puc dir-te que t'entenc i que espere que prompte pugues treballar a prop de casa.
En fi, no estic molt llúcid, a veram si un altre dia estic més inspirat i puc donar la meua sobre coses més interesants.
Una abraçada a tots!!
I tú, que em contes?