i uns quants dies després....

Hola!

Ara ja són uns quants més de 730 dies! La veritat és que crec que aquests mesos fins a les opos actualitzaré poquet aquest petit espai de la xarxa global! Entre el curs per fer la programació, altre curs virtual que estic fent a la Universitat de Barcelona, la feina diària, més els afegits com ara que estem d'avaluacions, l'estudi del temari, cony i viure una miqueta també que és necessari, no trobe temps ni ganes per escriure!
I mira que tinc coses per contar i escriure! Des de les jornades d'Història Oral de Tarragona del mes passat fins a la moguda actual contra les ocurrències del senyor Maragall (per cert, el dijous que ve tots i totes a la vaga!!), passant per les vivències quotidianes a l'escola (ara estem de setmana cultural!). Però quan arriba la nit no sóc Baraja (aquest acudit pot ser no ho entengan els que no siguen valencians...), sóc una mena de zombie que només vol estirar-se al sofa una estoneta i anar a dormir ben promte (alguns dies no mire ni els emails, heregia!!).
Així que aquest post té dos objectius, el primer que no cundixca el pànic, continuem al peu del canó, i el segon contestar, encara que siga molt molt tard als qui comentareu l'anterior entrada.
Gracias un profe cualquiera, siempre es gratificante recibir ánimos de un compañero/a, así como leer tus escritos.
Britanny endavant! Al principi pot ser un xoc (bueno pots canviar pot ser per és) però has de traure forces i continuar, intentant ser positius. La veritat és que pots trobar-te de tot i quan comencem no estem preparats per a quasi res. No patisques, Kant ja va dir que la experiència és la base del coneixement, així que si tens ganes dia a dia t'aniras trobant com a docent. El dia que marxes a casa amb ganes de plorar o plegar (dia que tots hem tingut) no et deixes caure, torna a aixecar-te amb més ganes! Et dessitje molta sort i que ben aviat tingués una sustitució!
Ains company pobleinsumis!! Si depengués de mi demà prendriem el palau de la Generalitat (Valensiana), ficariem a la pressó a tots els corruptes, i dedicariem els recursos als pilars del benestar: sanitat, educació i justícia. Però això no depen de mi, i al final tots acabem on podem guanyar-nos la vida. Estar a 350 km de cada, dels meus, no m'entusiasma, però així és la vida.
Si la diàspora valenciana copa les llistes en gran part es culpa dels valencians i valencianes que ho permitim, tens tota la raó. Però un circuit de F1, un Museu impressionant per fora però buit per dins, o una ciutat del cinema infrautilitzada atrau més al valencià que les tres coses que mencionava abans. Només puc dir-te que t'entenc i que espere que prompte pugues treballar a prop de casa.
En fi, no estic molt llúcid, a veram si un altre dia estic més inspirat i puc donar la meua sobre coses més interesants.
Una abraçada a tots!!
I tú, que em contes?

730 dies!

Hola!!
Tal dia com hui fa dos anys vaig tenir el meu primer nomenament com a mestre. Recorde perfectament l'emoció del dia anterior quan vaig vore que havia d'assistir als nomenaments, el viatge en tren, l'arribada a Barna, ciutat que en aquell moment no coineixia molt bé (de fet ara tampoc!), l'acte de nomenaments, els nervis posteriors (no sabia ni on estava el poble on havia d'anar...), i encara sembla que fou la setmana passada...
Dos anys d'experiències, de records imborrables (bons i dolents), dos anys en els quals crec que he canviat prou, he aprés a vore les coses des d'altres perspectives i a entendre moltes coses, ara valore molt més l'educació que vaig rebre, tan per part dels meus pares, la família i també a l'escola i el institut. He aprés també a viure soles, a eixir-me per mi mateix, a no necessitar de ningú..., en definitiva crec que he madurat molt.
Maika, Carme, Maria Jose, Montse, Joan, Pere, Xavi, altra Montse, Núria, altra Núria (de fet moltes Núries i Montses!), Adrià, Carles, Raül, altra Carme.... molts companys els que he tingut en aquest dos anys, companys que m'han ajudat a ser cada dia millor mestre i a crèixer com a persona. Crec que en aquests dos anys he tingut molt bona sort en aquest sentit, i espere que continue.
Laia, Clara, Carles, Àfrica, Xavi, Martí, Sergi, Cristina, Andreu, Candela (la meua primera classe al complet!); Yeison, Steeven, Nicole, altra Laia (tb moltes Laies), Joel, Javi, Manel, Alba, Cristian, Christian (si diferenciats...), Imane, Jose, Pau, Dani, Jaume, Guifre, Jaroslav, Marc... alumnes que han gaudit, patit, aguantat, disfrutat..., la meua docència. Me'n recorde de casi tots, i als que no puc ficar nom si que puc ficar-lis cara. Sense ells no seria res, ells son cada dia la meua avaluació continua.
730 dies com a mestre de Primària, m'ho diuen fa 850 dies i no m'ho hagués cregut! Encara em quede uns quats dies com a mestre, com a mínim fins final d'aquest curs. El vinent espere i desitje encetar-lo com a profe. Mentres tant, "que nos quiten lo bailao"!
I tú, que em contes?

El retorn de Pavlov!

Hola!
Com va tot? Espere que bé! Jo cada dia estic més assentat a l'escola, poc a poc em faig amb els alumnes i puc dir que els companys que m'envolten són un gran grup humà, molt bona gent, la qual cosa facilita molt les coses.
Dels deu alumnes que tinc, cinc presenten algun tipus d'alteració de la "normalitat" (tdh, nouvinguts, mancança d'hàbits, lateralitat creuada...), així que malgral ser poquets en número és tot un repte tirar cap endavant la classe.
Ara estic treballant molt les normes i hàbits a classe i la comprensió lectora. La presència d'un nouvingut en una escola sense aula d'acollida és difícil..., basicament és el tutor qui es fa càrrec d'ell a quasi totes hores (de fet quan jo estic a l'aula no surt ni una sola vegada, és en altres matèries quan té els reforços), això fa que unit a que el grup és de tarannà mogudet, siga una mica difícil assolir uns mínims per poder desenvolupar les classes, però crec que anem pel bon camí. La comprensió lectora trigarà més...
Ha sigut arran de comentar amb una companya de pis el primer cas quan hem tingut una discussió en la qual he vist que allò que ens diferència als de Secundària dels de Primària és molt gran. He comentat que amb el nouvingut adopte un mètode conductivista (en plà exagerat, pq clar H. no és un gosset) i que per a mi allò principal per poder donar classe és el respecte i la discipilina (de fet per a mi son indisolubles) i que és necessari un esforç per part de l'alumnat ja que no s'ha d'oblidar que l'escola esta per a formar en coneixements i valors (digueu-li competències bàsiques si voleu)..., ostia una mica més i m'acusa de franquista... i ha tingut l'osadia de dir que l'error del departament ha sigut deixar que els de Secundària donem classe a Primària!!
Francament m'he hagut de contenir per no contestar-li! En el temps que porte donant classe he vist mestres que no saben fer una O amb un canuto i autèntics cracks de l'ensenyament, per això no li he replicat que la situació seria molt millor si adoptaren sistemes similars a altres paissos europeus en els quals la carrera de Magisteri no existeix i els mestres son llicenciats en les diferents especialitats del coneixement que després reben formació pedagògica específica!!
Això no, però igual si que hauria d'haber-li dit que aprendre a sumar i restar o a comprendre un text és molt més important que retallar i pintar papallones (que no estic diguent que no tinguen una funció pedagògica però que no hi ha color). I em sembla que aquesta actitud relativista davant el coneixement està prou estesa en una part del professorat de Primària.
I tot això per haver fet una broma amb Pavlov el seu gos i H.! En un món ideal tots seriem constructivistes, però la realitat ens determina!
En fi, visions molt enfrentades, jo reconec que em vaig educar d'una manera prou "tradicional", aní a una escola concertada, però entenc com a positiu haver après que hi ha unes normes i que el respecte i l'educació són aspectes bàsics, no només en una classe, sino en la vida quotidiana.
Per la resta esperant que surta on m'han assignat per fer el curset de preparació de les opos, aquest any s'ha de intentar de valent!
I tú, què em contes?

Tornant a la feina!

Hola!
Abans que res bon any a tots i totes! Ja fa una setmana que les vacances arribaren a la seua fi i la veritat és que tornar a la rutina ha sigut una mica difícil, tants dies a casa amb la família, els amics, els llocs de sempre..., costa tornar a la vida real! Encara que no em queixe, sembla que la mainada (volia fer servir aquesta expressió!) ha tornat molt més tranquila, malgrat que tots els dies hem de repetir els hàbits i les normes bàsiques de com estar a classe.
Cada dia em trobe més a gust a l'escola, crec que he tingut molta sort, els companys i les companyes són molt bona gent i m'ajuden en tot, i els alumnes.... en fi, no són dolents, crec que podré fer una bona tasca amb ells, o la menys ho intentaré.
De totes maneres seria un mentider si no diguera que la setmana passada confiava en que el front fred passara just per damunt nostre deixant una nevada d'escandol que m'allargarà les vacances... ja se que és molt lleig això però és la veritat!! A més que bonic estaria el Penedès cobert per la neu! Fou una llàstima que només tingueren gel i moltíssim fred! Dijous i divendres en arribar a escola estaven uns quants graus sota zero!
Des de dilluns ja vaig fer la inmersió total en la rutina: feina-gimnàs/preparació de les opos, si perquè ja hem de començar a tenir-les en l'horitzó! En un tres i no res ens plantem en el mes de juny i ens hem d'examinar! En un parell de setmanes escomençaré el curs del sindicat, barat no és (250 €, si no ets sindicalista com és el meu cas, tot pels treballadors i les treballadores!).
I com sempre notícies que ens afecten, com l'última proposta del conseller de les hores extres, sacrificant les hores de preparació i a canvi d'una almoina (si feu el càlcul cobrem uns 12 € l'hora) amb l'objectiu de reduir la presència de sustituts/es als centres públics. Quin crack de conseller que tenim, mola!
En fi, ja vorem com es desenvolupen les coses, a tots els que encara no us heu incorporat us desitje que pugueu fer-lo el més prompte possible, a la resta, ànim al reprendre nostra missió educativa!
I tú, que em contes?

PD: gran notícia, Acebes a tornat al Polònia!!
PD: en aquest post hem evitat de forma conscient referir-nos al "conflicte" palesti-israelià.... què pot dir-se davant de la barbàrie?
PD: és cert, tampoc he mencionat res d'Obama, el redemptor de la humanitat, cagarà or?