dijous, 29 de novembre de 2007

Under pressure

Hola!
Hui tornem als escrits desairats, pesimistes i preocupants. Hui uns pares han interposat una denuncia contra servidor que escriu, Neomaestrillo de l'Alt Penedès, per agressió envers el seu fill...
La realitat de vegades pot ser més dura i surrealista que els nostres pitjors malsons. Aquest matí estavem a la piscina del poble, on acudim tots els dijous (la natació està inclosa a la programació d'educació física), quan tornen als vestidors els mestres hem d'estar allà pendents de que es canvien, no es deixen res, no es barallen....; de vegades és una mica estresant, bo, la majoria de vegades, perquè també has de estar pendent dels que no s'han banyat (per estar malalts, motius religiosos, aversió a l'aigua...). En fi, que has de controlar moltes variables, quan la majoria acaba els has de fer formar fora dels vestidors, en una paret deixant el major espai possible als usuaris de la piscina (lloc públic, on s'ha de pagar una quota). Sempre hi ha algú que encara no ha acabat de vestir-se, en eixes estava aquest matí, amb un ull amb els que encara restaven als vestidors i altre als de la cua, quan he vist que dos d'aquests últims entraven a un vestidor assignat cap altra escola. Cap allà que he anat, perquè clar si ja tenim problemes de "desaparicions" a l'escola, només ens falta tindre'ls també a la piscina. Justament quan anava eixia el xiquet que havia entrat, llavors li he fet una mena de colleja suau i li he preguntat que si l'havia perdut allà, que què estava fent, que al tornar aniria al director..., en fi, el normal en aquests casos.
Al tornar a escola no estava el director, així que li he dit que estiguès a les 2:55 al despatx que parlariem aleshores. També s'ho he dit a la que havia obert la porta. Total quan tornem de dinar, jo ja havia oblidat el assumpte, però al pujar cap a classe, l'he vist a la porta del director amb els seus pares. El meu primer pensament ha sigut: "ho ha contat a casa i els pares volen parlar amb nosaltres per asegurar-se que no es tornara a repetir, bons pares"...., quant lluny estava de la reialitat!!!.
El primer que m'han dit després de dir-me si podiem parlar ha sigut que m'han ficat una denuncia per agressió a la comisaria...., m'han trencat per tots els costats. Després han preguntat el que ha passat, però flipe que només amb la versió del xiquet i abans de preguntar res, denuncien. Mola.
Intentant calmar la situació, els he explicat el que havia ocorregut, acceptant que m'havia equivocat, que havia sigut un mal gest, però que clar, no puc estar pendent de 50 nens (les mestres companyes en aquest moment estaven al vestidor de les nenes), que en fi, no havia cap intenció de fer-li mal i que si s'ho havia fet demanava mil disculpes. La resposta: "sino puedes controlarlos igual deberias trabajar en otra cosa". Si senyor! Això es intentar solucionar els problemes.
Després d'això m'he tragat el to conciliador i he començat a "rajar" del seu fill i del grup classe (angelets no hi són), a la qual cosa ells han respòs acusant-me de maltractar sistemàticament als alumnes (que si un dia un tenia marques!!!, que altre el vaig espentar per les escales!!!)... menys mal que aquí ja estava la cap d'estudis perquè ja he començat a perdre els nervis i a cridar-los diguent que: "qui vos heu pensat vosaltres que sou per a acusar-me d'això!! no he d'aguantar això!! Ningú m'insulta d'aquesta manera a la cara!!)....
En fi... després, no ho recorde ja molt bé, m'he alterat, ells han acabant marxat i quan han marxat he trencat a plorar com feia anys que no feia..., Menys mal que la cap d'estudis ha intentat animar-me, i no m'ha deixat que m'afone...
Amb tot això he perdut tota la primera hora de la tarda, a segona hora tenia un altre grup, allà m'he animat més, ostia! Intentes transmetre no ja coneixements, sino conductes de comportament, una educació i així t'ho paguen, però note que als alumnes els agrade, o al menys a la majòria. Ja estava una mica menys amoinat, quan a tocar el timbe puja la conserje i em diu que no baixe que una mare i un avi m'estaven esperant!!
He estar esperant 45 minuts a que marxaran, per no se que història de havia fet mal al seu fill..., la questió es que s'havien trobat a l'altra mare i ale, a descontextualitzar les situacios i a fer de grans de sorra boles de neu. La veritat és que d'allò que li han dit a la cap d'estudies (no se que d'un dia a les escales quasi el faig caure) no recorde res, possiblement l'alumne baixaria corrents i el vaig aturar i el vaig fer pujar i tornar a baixar bé. Ho sopose perquè tots els dies li faig el mateix a molts.
En fi, que per moments m'he sentit pitjor que un terrorista. Tinc por de que passarà demà! Si totes les històries i exageracions dels nens faran que a la porta del cole em "linchen" com si fos un gay a l'Ira.
Aquest matí un alumne amb certs problemes mentals m'ha fotut unes quantes patades, no és la primera vegada, he d'anar jo també a denunciar-lo? Aquesta és manera de treballar? NO. Ja estem com sempre, els mestres sense autoritat...., quan jo anava a l'escola si algú mestre m'haguès donat una oxtia per fer una cosa dolenta, al arribar a casa m'hagueren fotut dos més. Jo que no he fet res dolent em veig ara en una situació difícil, amb un entorn de pares hostil i uns nens (millor uns poquets nens d'un grup-classe determinat) que a la mínima que els diga algo ja saben allò que han de fer.
Hui un company de secundària, que va arribar el dimarts ha renunciat, el faran fora de la borsa, pero prefereix viure tranquil. La temptació és gran i no ho tinc gens clar. No descarte fer el mateix, renunciar i tornar a casa. L'única cosa positiva que he trobat és la comprensió i recolçament dels companys, però pot ser arribe un moment que això no siga prou.
Ja he tingut dos mogudes per intentar educar, civilitzar i transmetre coneixements, un tercer no crec que ho aguante. I ja vorem com queda allò de la denuncia. Només hem falta que vinguen els Mosos ha portar-me per prendre'm la declaració.
Mentres els polítics, al menys ací a Catalunya, fer lleis educatives que enlloc de donar solucions, només fan que enmerdar més les coses. Al Sr. Maragall se li omple la boca amb "la llei nacional d'educació", una llei que l'únic que fa es privatitzar l'ensenyament públic, a l'hora que crear centres "bons" i "dolents". Supose que aconsellat pels mateixos que han socabat més i més el camp d'actuació dels mestres i la seua autoritat.
La realitat és dolenta però el futur no pinta molt millor...
I tu, què em contes?

3 comentaris:

Andrés ha dit...

hostia tio, espero que no pase nada con la denuncia. Desde luego a la gente no le deberian dejar tener hijos.
Pues no sabrán ellos como se porta su hijo?? En su casa será igual!! Como para encima reforzar ese tipo de comportamientos desautorizando a los que les podriamos ayudar.
vaya país!!

biosecundari ha dit...

Hola, Neomaestrillo!

No et desanimes. Intenta apaivagar les bèsties o, com a mínim, els ànims. Tracta de donar la classe al millor possible, però no intentes canviar massa als nens perquè "saben más que Lepe".

Espere que no siga res i que prompte se solucione tot.

Ànim que aviat seran Nadals!

SrAzul ha dit...

Lo que yo te aconsejo es que la próxima vez que un niño corra por las escaleras te quedes mirando co un uy,uy,uy entre llos labios. Si se cae y se mata siempre te queda el "ya te lo dije".

Por otra parte, en cuanto a la relación alumnos-padres, intenta satisfacer y relacionarte con los padres-padres y, los energúmenos queden en minoría. Si no tienes la suerte o desgracia de tener padres visibles PASA OLIMPICAMENTE TÍO, pon exámenes y deberes y dedicate a evaluar. No te quemes tan pronto