dissabte, 15 de desembre de 2007

Ja s'acosta el Nadal...

Salutacions!
Sembla que tot torna una mica a la normalitat. Al final la denúncia va quedar en un no res, i només queda el regust agridolç de l'experiència. Agri per la tensió i les acusacions infundades pàtides, dolç pel recolçament total de l'equip directiu i els companys, crec que per moltes paraules que diguès mai podria expressar la meua gratitud.
Menys mal que dies després d'aquest lamentable fet va arribar el pont i vaig poder tornar a la terreta, a carregar piles i a desconectar una mica. Cosa que em feia molta falta!! A més, de cara a aquesta darrera setmana frenètica, fent els informes, preparant les activitats de Nadal..., uns dies de descans es noten. Ara tot està fet!
El Nadal, festa de tradició jueva-cristiana, arrelada en nostra societat, part de nostra cultura i nostres sistema de valors, però que en part, no deixa de ser religiosa, encara que hui en dia siga més marketing, consumisme pur i dur, que retrobar a la família i celebrar el neixement de Nostre Senyor.
Tanmateix, l'escola es laica, i vivim a un estat aconfesional (paraula que mai he acabat d'entendre), escola, on a més, podem trobar alumnes que confesen altres religions (islàmics, ortodoxes, animistes... o inclus no religiosos) i als quals nosaltres hem de formar en valors multiculturals, de solidaritat i respecte. Per què nassos, llavors, hem de decorar els centres amb motius clarament cristians com verges i sants? Per què hem d'ensenyar nadalenques tradicionals i no altres tipus de cançons no religioses?
Nostre Senyor va dir "Tu ets Pere i sobre aquesta pedra (tot un joc de paraules, era un catxondo el Nostre Senyor) construire la meua esglèsia", l'estat ens hauria de dir "tu ets maestrillo/a i sobre aquesta pedra edifique la nostra societat plural, respetuosa, laica i democràtica". Crec que encara estem lluny d'això i el pes que arroseguem es nota.
No només continuem donant religió a les escoles (qui vullga fe que vagi a un temple, si l'escola ha de ser temple d'alguna cosa ho és de la raó, de la ciència i de la llum [crec que la meua vessant jacobinista i robesperriana s'ha encés!]), ara catòlica però alguns en nom de no se quina igualtat volen que també es done la islàmica..., si home si, i també podriem ensenyar la sintoista!, sinó que continuem deixant que la tradició s'impose imposant. No a les religions a l'escola, no a una escola religiósitzada!!
En fi, que això, que no m'agrada fer adorns de Nadal amb motius religiosos, no m'agrada fer concerts de nadalenques religioses. Mostrem als més petits la vertadera cara del Nadal, el catàleg de joguines del centre comercial de torn i les excel·lències dels mercats per fer els diners. La resta són hipocresies barates i manteniment del status-quo.
I tu, què em contes?

PD: Un altre dia igual vos parle de que em sembla l'horrible Win-Pri, una aberració demoniaca que s'empra per fer els informes. L'any passat els feia amb el OpenOffice Writer!!!

1 comentari:

Myranda ha dit...

Hola, benvingut al cruel mon de l'educació , si tot això que expliques ja passa a primaria no m'estranya com els tenim a secundaria, uns angelets. Hem de fer mans in manigues per fer classe i clar els hem de motivar. Es una generació que ja ha nascut cansada i no tenen ganes de fer res. Tinc la sort de fer anglès i amb els blogs, podcasts, teatres, powerpoints, etc. encara em surto prou bé perquè treballo amb les seves eines. Fins i tot ens connectem al messenger i així descobreixes l'altre cara dels alumnes. No et desesperis que hi ha escoles amb alumnes més normals i pares més normals. Crec que ja falten profes, estic de baixa ja fa una setmana per una contractura als cervicals que ara se m'ha complicat amb la grip, i no han trobat substitut. Em communico amb els alumnes via moodle, messenger i els blogs i així al menys anem fent i no perden tan. Per això també tinc temps de xafardejar els blogs dels altres. Enfin que vagi molt be i bones vacançes