diumenge, 26 d’octubre del 2008

Fi de trajecte!


Hola!
Demà últim dia a l'escola, dimarts torne a nomenaments. És d'agrair el detall que ha tingut la titular demanant l'alta el dilluns i no el divendres, encara que si ho hagués fet demà estaria als de Secundària. De totes maneres crec que prefereix la pastarufa (cap de setmana + dilluns són uns 180 euros).
Estic content amb el que he fet, m'ha costat adaptar-me però em porte bones sensacions, el que no vol dir que no haja tingut carències i em falte millorar certes coses o que tot haja estat tranquil, en aquest món mai està tot tranquil!
Ara de nou a la incertesa i a tornar a començar, seguirem informant!
I tú, què em contes?

dimarts, 21 d’octubre del 2008

One world


Hola!
La setmana passada se'n va fer una mica pesada, l'arribada d'una nena nova procedent de Senegal em va fer perdre una mica el control del grup, com ja vaig dir és un grup reduït però amb dos alumnes amb dificultats de comportament, amb una necessitat constant de cridar l'atenció, i clar, l'arribada d'una nouvinguda que no sap català ni castellà i a la qual has de dedicar molta atenció els fa perdre quota, i es rebelen de les pitjors de les maneres possibles, i francament, t'acaben esgotant quan veus que no funciona res, ni les paraules, ni la indiferència, ni el reprobament... res!
Aquesta setmana no ha començat molt millor, la veritat, ja que la xiqueta no està molt acostumada a les nostres regles socials dins d'un aula i es difícil mantindre-la més de 15 minuts enfeinada, quan et despistes ja va per damunt de les taules sense sabates o es fica a pintar a la pissarra, o pujar-se a la meua cadira o anar-se a altres classes. Tot un repte, ja que unit a la insubordinació permanent de les altres dos joietes creen un clima propici per a fer palmes però no per fer classe.
L'arribada d'aquesta nena m'ha fet reflexionar una mica sobre els alumnes que he tingut, de la seua procedència. El primer any, quan estava a la Catalunya rural, tots eren de la terra, autòctons, el mès exòtic era de l'Hospitalet.
L'any passat la cosa ja va canviar i aquest, malgrat ser una escola petita, també té prous nouvinguts-inmigrants. Així que em recorde he tingut alumnes de: Argentina, Perú, Veneçuela, Brasil, Ecuador, Marroc, Senegal, Ucraïna, Romania i Filipines. I sense ser alumnes meus, però amb contacte per haver estat fent la sustitució d'un company o de colònies la llista s'amplia més: Regne Unit, Bèlgica, Rússia, Bangladesh, Israel, Xina...
La experiència és prou gratificant, entres en contacte amb altres cultures que enriqueixen nostra societat. A més, al menys per mi, no es poden crear patrons de conducta segons la procedència dels nens, no pot dir-se "els nens marroquins tal..." o "les nenes peruanes això altre....", no. Són casos particulars, que s'han d'estudiar de manera individual quan arriben a les nostres escoles, ja que les diferències (de tot tipus, de nivell, d'adaptació social, de costums...) son molt grans inclús dins d'aquests païssos, inclús d'una mateixa ciutat (l'any passat ens arribaren amb el curs iniciat dos xiquetes peruanes de Lima, i les diferències n'eren notables). Pot ser l'única generalització que jo podria fer es la dels ukraïnesos i russos, tots molts educats i aplicats. Però n'estic segur que també hi haurà de maleducats i desinteresats.
La integració dels nouvinguts, la construcció d'una societat intercultural, és un dels nostres gran reptes, la nostra principal tasca, pot ser. Hem de ser capaços de crear espaïs on tothom es senta integrat, per a, des de l'escola, intentar construir un món millor.
I tú, què em contes?

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Dues setmanes i alguns dies més...


Hola!
Quan comença el treball disminueix el ritme d'actualitzacions! La veritat és que acabe prou cansat i després per traure'm l'estres i la tensió del damunt intente anar una mica al gimnas, passejar o conduir per les carreteres rurals del Penedès, així que quan arriba la nit (jo sóc Baraj....) només tinc ganes de llegir una estona o ficar-me davant la tele!
I això que el grup que tinc és petit i la seua actitut, malgrat algunes excepcions puntuals, és prou positiva envers el procés d'ensenyament-aprenentatge (no oblideu ficar aquestes paraules magnificants a les vostres programacions...). Malgrat tot acabe amb la necessitat de desconectar de tot i relaxar-me.
La baixa s'allargat uns quants dies més, com a mínim dues setmanes, ja que la titular va estar mal diagnosticada de les seues dolències, així que poc a poc m'estic fent amb els alumnes i la seua manera d'actuar a classe, possiblement quan ja ens compenetrem bé siga quan marxe. Que la baixa haja estat allargada em va provocar reaccions contraposades, per un costat em vaig alegrar, més dies de feina sense tenir que encetar de zero una altra vegada, per altra banda, al haver estat convocat per Secundària aquest dilluns i amb possibilitats d'agafar una substitució em vaig quedar una mica plof. Des d'ací he reivindicat el treball que els de Secundària fem a les escoles, però no per això deixe de ser conscient de que on m'agradaria estar i on tinc una formació més adient es a un IES.
Aprofite aquestes últimes paraules per deixar una vegada més de manifest com ens maltracta el departament, ara que ja s'han acabat els mestres a Barna Comarques i que sembla que l'afluència de mestres d'altes SSTT ha minvat, tornem a ser imprescindibles..., panda de hipòcrites!
Malgrat això pense que m'estic adaptant el millor que puc a les circustàncies, i tracte de traure profit de l'experiència, mai se sap amb qui pots aplicar allò que fas amb nens de sis anys..., qui em garanteix que els de 16 tenen la capacitat de raonament més desenvolupada?
Allò que més se'm fa més dur es la Plàstica, no la vaig disfrutar com alumne, (possiblement per que no vaig tindre una bona docència) no la disfrute gens com a mestre encara que ho faig el millor que puc, però les dues hores em semblen dos mesos.
Fora de la docència propiament dita vull deixar constància del mal funcionament del servei de formació del professorat. Com estic a una escola no vaig poder matricular-me ,per questions d'horaris, als cursos del XTEC per a professors de CCSS així que em vaig matricular a ú que era telemàtic. Val que ho vaig fer el dia 20 i el 21 expirava el termini per apuntar-se, però que no haja estat aceptat per questió de places (a un curs no presencial!!) em sembla patètic. Els professors volem formar-nos i l'administració ens fica trabes i després els responsables polítics encara tenen la barra d'acusar-nos de l'estat actual de l'ensenyament..., aquestes situacions m'encenen...
Altre dia escriure alguna coseta sobre la LEC, hui he estat a la assemblea oberta dels sindicats a la comarca, sembla que, malgrat que alguns punts han estat retocats, l'esperit de la llei i la seua finalitat, primar la concertada sobre la pública i tenir a la primera com a model educatiu, es manté. Només recomane que li feu una ullada a les webs dels sindicats, les més aclaridores em semblen les de la CGT i l'USTEC, els més combatius contra la llei, encara que a CCOO també hi trobareu coses. D'UGT o d'ASPEPC-SPS no he llegit tantes coses. En un principi crec que, encara que no em sembla la millor de les possibilitats, ja que ens distància més de la societat per la incompressió dels pares, la manipulació dels medis i la demagogia dels polítics, faré vaga el proper dia 13 de novembre.
I tú, què em contes?

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Living the catalonian way of life!


Hola!
Aquests primers dies a l'escola han estat bé, ha sigut com tornar a la primera escola on vaig donar classe, un poble petit, un cole petit, una classe petita, alumnes ben educats per norma general i molt bon rotllo amb els companys i companyes que encara sòn conscients que estaré poquets dies fan tot el possible per integrar-te en el grup i t'ajuden en tot el possible.
Aquests dies també els he aprofitat per a tornar a instalar-me en el meu antic pis, es com tornar al passat però en millors condicions, ara tinc una habitació més gran, estic a l'espera de portar-me una tauleta i una cadira per estudiar de cara a les opos.
I així han anant passant els dies, deprenent el nom dels alumnes, buscant la manera de comunicar-me amb ells, mai abans he tingut un primer, en definitiva, anant fent a poc a poc, i en acabar l'escola doncs comprant tot allò que em feia falta al pis, des d'unes sabates d'estar per casa fins un coixí de llit (44 € em cobraren a una tenda.... es molt còmode però em sembla una barbaritat), passant pel menjar clar.
L'any passat no em vaig integrar tot el que m'haguera agradat en els costums i festes del Penedès i de Catalunya per extensió (tinc pendent tastar una calçotada!), per això aquest m'he fet el propòsit de descobrir més aquest apassionant mòn. Ahir vaig fer una vista cultural pel poble i hui he estat a Tarragona en el concurs de Castellers, de fet mai havia vist un castell humà en directe, només per la tele, i la meua paraula seria: BRUTAL!! És reialment espectacular, a més, camuflat com a suporter dels Castellers de Vilafranca he disfrutat de la gran victòria d'aquests, doblant casi en puntuació als segons (la Vella de Valls, crec).
Demà a tornar a la feina i a esperar la reincorporació cap a finals de setmana de la titular, a veram si la borsa de Secundària es mou i per fi puc donar classe al institut!
I tú, què em contes?