dijous, 15 de maig de 2008

Teachers against choni-mothers!


Hola!
La desidia, la rutina, el cansanci...., han fet que no pase per aquí des del passat mes d'abril. La veritat no tenia res que contar, millor dit si, però només rememorar el fet em fa pujar-me per les parets!
Un cas més de "teachers against choni-mothers", plataforma que vull impulsar des d'aquest insignificant bloc! El cas és el següent, hora del pati d'un divendres, que és quan em toca vigilar, tot més o menys bé fins que uns alumnes de tercer venen buscant-me com a botjos - "Neomaestrillo vine ràpid que estan donant-li una pallisa a Y." - quan estic arribant al lloc dels fets em trobe una escena que dificilment podré oblidar, sis xiquets de 8 i 9 anys donant patades a Y. que estava al terra intentant cobrir-se, mentre altre, K. li llançava pedres al cap. Com aquest últim, K., és prou conflictiu, mentider, manipulador, etc. em vaig anar cap ell, ajude a alçar-se a J. i comence a preguntar a K. que és el que estaven fent, que el que diu és "jo no he fet res", cosa que em va calfar la sang i em va fer que l'agafés del jersey i li digués si volia que jo li fera el que ells li estaven fent al pobre J., K. automàticament es fica a cridar i a plorar, aconsegueix escapar-se i comença a dir que jo le he fet mal, que li he maltractat, i no se quines tonterires més, castigue a la resta a 2 setmanes sense pati, agafe a K. i me'l porte a la Cap d'Estudis mentre continua cridant i patalejant.
Resumint, després de contar-li els fets a la cap d'estudis i que K. es rebote cap a aquesta i li cridi, jo ja done per fet el meu paper i marxe, es questió de la cap d'estudis i la tutora ficar el càstic més adient, a banda de parlar amb els pares. Clar, uno pensa, "els pares col·laboraran per a que aquests casos no tornen a repetir-se, per a que l'escola siga un centre de diàlec, no de violència...", quin error! La mare de K., una choni de vint-i-pocs anys amb dos fills de 8, que treballa de caixera a un supermercat i li compra de tot als seus fills, pensant que d'aquesta manera es fa estimar, fa més cas als seus fills que no a la tutora o la Cap d'Estudis, donant-li la volta a la truita i arribant a la conclusió de que el seu fill ha estat agredit i maltractat per Neomaestrillo....
Jo flipe, perque la senyora, pel que m'han contat, no s'ha donat per satisfeta amb les explicacions que ja ha rebut, i vol tenir una entrevista amb mi o amenaça amb denunciar a l'escola..., però choni! No t'han dit que el teu fill és un puto vandal que va repartint a "diestro i siniestro"!! Que cony vols? Tocar els collons? Amargar-me? T'he dit jo, tros de soca, inútil que no sap ni ficar-se un condo i ara tens dos fills sense pare, com has d'educar als teus fills? T'he dit jo què has de ser menys choni, menys materialista, i més educadora corregint als teus dos petits dictadors totalitaris? Veritat què no? Doncs si em toques els collons i em difames, t'ho diré a la cara!
Ains..., m'he quedat més a gust! Ho he tret fora..., és una tònica, quan més choni (o Juani, si ets un seguidor del cinema de culte.... jajajaja!), quan més vacaburra, més tocapilotes, menys implicada en una educació correcta dels deus fills..., és un mur contra el qual ja he rebotat aquest curs unes quantes vegades.
Quines ganes tinc de marxar a secundària, encara que els alumnes em treguin una navalla, segurament no hauré d'aguantar als seus pares!
En fi, i tu, què em contes?