dimarts, 30 d’octubre de 2007

Hisenda (o Fasenda com deia aquell del jamo i ques) som tots!

Hola!
Siguem sincers, un dels principals motius que porta a una persona a convertir-se en mestres/professor és, que a banda de la possibilitat de intentar canviar la nostra societat des de la seua arrel per intentar fer un món millor, el sou. Si, un bon sou per als temps que correm i per a tota la vida si et fas funcionari (quan a més tindràs molts més drets/privilegis).
Així que tots esperem amb certa intensitat la darrera setmana de mes, que és quan es cobra. Què passa quan ets un sustitut? Doncs depen dels casos!
Si tens una sustitució llarga, una vacant, cap problema, cobres tot el mes i ale a còrrer, i als 3 mesos automàticament comences a cobrar (amb retroactivitat) els possibles càrrecs que ocupis (tutor, coord. informàtica, coses d'aquestes).
Si tens una sustitució sense definir, com la meua, comencen les aventures. Per començar, no cobres tot el mes, sino fins al dia 22/25, depenen de quin dia de la setmana siga, ja que el dia 20 tanquen nòmines. I clar, com les baixes es renoven setmanalment, oblidat de cobrar l'última setmana. Fique el meu cas com exemple, l'última setmana que entra en la meua nómina es la renovació de la baixa del dia 18 fins al 24, això vol dir que del 25 al 31 no ho cobrare fins a final de novembre. A més, com vaig començar a treballar el dia 20 del mes passat, fins a hui no havia cobrat res del mes de setembre. Així doncs, he cobrat del dia 20 de setembre fis el 24 d'octubre.
Però el pitjor no és això, sino és la retenció IRPF. Hisenda som tots, si! No seré jo, que cobre dels organismes públics qui es queixe dels impostos, faltaria més. Però si de la gestió que es fa de la retenció per part de la Generalitat. El curs passat, de febrer a juny, em varen retindre un 2%, i clar ara, per a que em quadre a l'hora de fer la declaració, que l'haure de fer pq cobrant 8 mesos pense que ja supere el mínim, han d'equilibrar. Per això aquest més m'han fet una retenció del... 25%!!!
Ale i a viure! Com diu ZPoppins "no gozo"..., Us puc assegurar que la diferència en € és més que notable..., però que li anem a fer..., al gener supose que ja s'estabilitzarà la cosa, i em faran durant tot l'any una cosa mitja, en torn al 14%.
Tinc un amic que diu que hauria de demanar la mínima i ficar la part que correspòn al IRPF en un compte d'aquestos que et renten... és una possibilitat, però de moment no, quan siga funcionari de carrera, si arribe, si que ho faré.
El món dels sustituts mai deixa de deparar sorpreses...., sinò ja em direu que faig jo, professor de secundària, especialitat Ciències Socials, fent un curs de Primària de l'aula de Ciències... Naturals..., en fi, no puc dir que almenys és interesant i divertit. Casi com tornar a l'insti. D'ací dos setmanes començaré el curs de reciclatge de gent de Secundària per impartir Primària, ja us contaré!
I tu, què em contes?

dijous, 25 d’octubre de 2007

Tot canvia (per a seguir igual)

Hola!
Ja feia dies que no publicava res, però és que estic tan cansadet...., com siga així caure malaltot! Primer de tot dir que ja he llevat el moderatge de comentaris, ho havia ficat sense adonar-me'n!
Les coses al cole van a dies, dies roins, dies pitjos i algun, escasos, dies bons. Comence a fartar-me una mica, francament només és un grup el que és ingovernable, la resta de grups que tinc, en fi, doncs si que han millorat el seu comportament i la seua actitud i comencem a fer coses xules. Però el grup "caos anarquia i destrucció", no tira cap endavant. L'altre dia em tragueren de les meues casilles com poques vegades m'ha passat en la vida, ni quan lo del Nesquik (això només ho entendran uns poquets!!). En serio, horroròs, 4 barallant-se pel mig de la classe, el Aci's student cridant, la inadpatada correguent i insultanme...., en fi..., ni a les jacqueries de l'Edat Mitjana!! Me'n ani en un estat de nervis.... i vaig fotre uns crits que es sentiren a tot el cole..... però clar resulta que els crits molesten i no és manera d'educar.... la mare que els ha parit.....
Hui he canviat de tàctica i he dit que fins que no callesin no donaria classe i...... no he donat classe en hora i vint minuts!! Acollonant!! Allà estava, assegut a la cadira del mestre esperant i esperant i esperant.... fins que ha sonat el timbre i he marxat a altra classe....
Jo no vull fer això, cobrar per no fer res, però jo he de pagar els que altres no ha sabut o volgut fer, i la meua salut està per damunt d'això. És trist perquè, com sempre, paguen justs per pecadors, però aquesta serà la meua tàctica des d'ara.
Aquest problema ve de l'any passat que tenien una mestra que per no crear-se problemes ni enemistats amb els pares no els deia res als xiquets, els deixava fer. A més era la tutora..., igual ho disfressava d'autoconeixement i autoaprenentatge, però la realitat és que no feia res, ni ensenyar ni educar. No només apenes saben llegir sino que no tenen una conducta adequada per estat a un aula. Per a que vos feu una idea aquesta mestra ja no esta a l'escola, per decissió de l'escola.
I clar, ara arribem uns nous i ens trobem aquest panorama... i aguantant, a més, als psicopedagogs, els teòrics.... pq de solucions pràctiques i concretes no et donaran mai, sempre informes, decàlegs i paperassa que no m'aporta gens. Però clar, ell els has de fer cas pq ells saben com s'ha d'educar...... sense xafar mai un aula i enfrontar-se a un caos com aquest. (Caos no pq jo ho diga, sino pq tots els mestres que impartim allà estem d'acord).
Jo sóc de secundària i estic pal·liant una necessitat, no he de complicar-me la vida tant, i no he de portar-me preocupacions a casa. Es trist però accepte que jo no puc canviar el que tinc davant, i com hem va dir un bon amic "si no puedes cambiarlo no te agobies, es un trabajo, cuando acabes desconecta".
No se en quin moment es va produïr aquest canvi tan brutal, quan anava a escola erem 38 a classe i feim la meitat de la meitat d'escandol que una de hui en dia de 27. Pot ser les normes s'han relaxat massa, s'ha volgut anar cap a una educació, no se com dir-lo, no menys autoritària, però igual menys dura, menys selectiva, que no més igualitària, perquè amb els recursos suficients la igualtat estaria garantida, i hem acabat en una mena d'escola-llar d'infants, on l'educació no és la prioritat, si per als mestres, però pot ser no tant per als pares i els xiquets, sino que l'escola és un lloc on els pares aparquen als xiquets de 9:00 a 17:00 i se'ls ha d'aguantar les tonteries i les faltes de respecte.
Que els alumnes s'alcen quan entre el mestre, com vol Sarkozy, no és allò important, si que ho és, però, que mostre respecte i interés. Interés per deprendre, i sinò tenen, no és per la seua culpa, ells no són més que l'espill de nostra societat. Una societat cada vegada més irrespetuosa, analfabeta, consumista i deixada. Eixe és el problema davant ni els mestres ni les mestreses, que no som ni superhomes ni superdones, podem fer molt.
I tu, què em contes?

dimarts, 16 d’octubre de 2007

De Rectificacions i noves lluites.

Hola!
Ja fa més d'una setmana que no deixe cap escrit, he estat prou enfeinat a l'escola i després havia de disfrutar del llarg cap de setmana, que per cert m'ha vingut molt bé per carregar les piles, encara que la tornada és va fer difícil, dies de goig fan que la tornada a l' "exili" tinga un regust aspre.
Abans de res vull rectificar, la dona que estic sustituint no té la cara més llarga que un dia sense pa, sino que la pobra va patir un patatus i va estar ingresada a l'hospital, per això no sabiem res d'ella. Això demostra que generalitzar no és una bona cosa. Restaré a mi actual destinació com a mínim fins el Nadal, encara que possiblement més temps.
Dit això, hui vull parlar de la meva nova creuada i d'alguns càrrecs i situacions que no entenc. Es suposa que l'escola pública ha de garantir la igualtat d'oportunitats; des de fa uns anys l'escola pública admet ha nois i noies amb deficiències mentals, una política basada en un suposat progressisme integrador. Jo no ho veig així, relacione les dos idees, com podem garantit la igualtat d'oportunitats si tenim un alumne que necessita el 80% de la nostra atenció? No estem discriminant a la resta?
Pot ser aquest raonament portat a un extrem màxim i simplista algu ho veja com un rebuig cap a tot tipus d'integració i aïllament dels alumnes amb deficiències, però no és el que jo planteje. Un alumne inmigrat al principi pot requerir una atenció més personalitzada, té l'aula d'acollida, però arriba un moment que és plenament un més. Els alumnes amb deficiències mentals, molt dificilment els acabaràs integrant i moltes vegades suposen un factor desestabilitzador, si mentre la resta fan deures a ell li deixes dibuixar, sempre haurà algu que vullga dibuixar com ell. No se si m'explique (com deia Buenafuente). El cas és que jo trobe que al final ni li acabes donant a tot el que necessita i a més perds el control de la classe, siga con siga, es produeïx una discriminació.
És ací on entren els psicopedagògs, psicòlegs i l'ent anomant EAP. Al temps que porte donant classe no he vist francament cap actuació positiva per la seua part, sempre es queden a un planol molt teòric, sense voler acceptar que la realitat possiblement els supera, quan no empren un llenguatge com de superioritat cap a tu, i a més, et diuen com has de donar classe a 27 alumnes, on no només els alumnes amb discapacitats mentals suposen un repte. Molta teòria barata però poques pautes d'actuació pràctiques amb utilitat.
Jo planteje que els alumnes amb discapacitats haurien de poder disposar de centres on els portaren de manera molt més personalitzada, on allò important no fos el contingut de les matèries sino la seua formació com a persones, la seua sociabilització, i que després, i segons els casos, tingueren espais i matèries comunes amb l'alumnat de primària i secundària. No crec que això siga ni feixista, ni res, sino molt més progressista que el que hi ha ara. Però clar és això són molts més euros, i és més fàcil dictaminar polítiques integradores que intenten difuminar els problemes però sense solucionar-los.
En fi, així anem. Per cert si algú té programacions de castellà, dibuix i medi natural dels cursos del cicle mitja de Primària que m'ho diga. Les necessite!!
I tu, què em contes?

dilluns, 8 d’octubre de 2007

Els mestres majors (i les baixes tramposes)

Hola!
Hui vull parlar dels mestres majors de 55 anys que demanen la baixa, és clar, des del la meua experiència personal i generalitzant, cosa que és molt lletja però com aquest blog es personal, anònim i intransferible, ho pasarem per alt!
L'any passat vaig sustituir una mestra de 56 o 57 anys que "patia" de fibromiàlgia, ho he ficat entre cometes pq dubte molt, i l'entorn també, que allò fos veritat. La realitat és que aquesta dona portava els últims tres o quatre cursos demanant la baixa en desembre/gener per no tornar fins al següent curs, per no parlar de lo que feia els anys anteriors, que era apurar i anar tres o quatre dias com a màxim a donar classe.... Aquesta senyora, viu al mateix poble on esta l'escola (que no dire per respecte), i era fàcil vore-la al seu hort fent feina mentre servidor (i els i les anteriors sustituts/es) s'encarregava dels seus xiquets. Això sí, com la cridares per telèfon o anessis a vore-la era la més patidora del món, més o menys com el Nostre Senyor Xuset a la peli de Mel Gibson.
Aquest any una altra vegada s'ha repetit la jugada, però amb matissos diferents. Mestra d'uns 55 anys, que portava molts donant classe al SSTT de Barna ciutat, com a mestra de concertats i interina posteriorment, cosa que encara és i que aquest any el departament l'ha enviat a una vacant per dos anys a l'escola, què obviament està a un altre SSTT però a la "increible" distància de 55 minuts de Barna en tren, només va anar a treballar uns quatre dies, abans de que anaren els xiquets. Posteriorment va patir un atac de lumbàlgia i res més es va saber d'ella. Un exemple, no mana a l'escola les còpies de les baixes, i servidor ha de cridar al SSTT per confirmar les renovacions de la sustitució.
I aixì està el pati, em consta que són molts i moltes més les que fan aquestes coses, coses que donen malnom als funcionaris. Vale, jo me n'estic beneficiant, però això no vol dir que no puga criticar-lo. Després de tot ho paguem tots, i l'administració ha de pagar el doble per un mateix treball.
Jo lis diria que si no volen treballar que es retiren, a disfrutar de la pensió i dels balls de Benicàssim, així els joves treballariem igual. Ara el que fan és per una banda, deixar penjats als seus alumnes, per altra multiplicar la despesa pública, a més de donar una mala imatge del funcionariat educatiu. Clar després demanen respecte i autoritat i es riuen a nostra cara.
En fi, sort als que espereu nomenament, i una abraçada a tots i totes. Us desitje que demà, 9 d'octubre, Sant Donis i festivitat del PV/CV/RV/consonante/vocal ho passeu el millor possible.
I tu, què em contes?

dimecres, 3 d’octubre de 2007

Neomaestrillo against the "vacaburra" mother

Hola!
Y el inevitable conflicto llego. A media tarde, con viento de xaloc fuerza 4 nudos y un cielo parcialmente nuboso llego el primer duelo de neomaestrillo vs "madresemianalfabetavacaburramihijasieseducá". Así tal como suena, estaba yo castigando a mis alumnos por no saber comportarse en un aula, cuando a las 17:05 llego una madre echa una furia bramando. Reproduzco aquí el comentario parcialmente reconstruido y todo ello en presencia de una buena cantidad de alumnos ya que había empezado a "liberar" a los que siendo justos pagaban por los pecadores.
madresemianalfabetavacaburramihijasieseducá (en adelante MV): "xxxxx sal para casa"
neomaestrillo (en adelante NM): " xxxxx2 puedes marcharte...., quién es usted?"
MV: "la madre de xxxxxx, tu si que eres un maleducado, que no tienes respeto e insultas a los niños (nota: su lenguaje no tenía estas cotas de dicción y corrección gramatical)"
NM: "que?"
MV: "si, si, que los llamastes maleducados, retrasados y gilipollas"
NM: "que? yo maleducados y desastres si que los he llamado, pq un poco si que lo son, pero yo nunca he insultado a mis alumnos"
MV: "(subiendo el tono de voz) Si que los has insultado, que todos lo dicen, aquí el único maleducado eres tu! pero quien te has creido que eres? que acabaste la carrera hace tres meses y no eres más que un malucado"
NM: "señora me licencie hace más de tres años! (elevando más la voz) Usted quién se ha creido que es para llamarme mentiroso en mi clase? De que va? (nota: aquí me quede con las ganas de añadir "paleta hijadelagranputa") Yo si que tengo educación, no como usted!
MV "(perdiendo los nervios) Ahhhh!! Pero tu que te has pensando, ahora mismo me voy a hablar con el director BLABLABLA maleducado, imbécil... BLABLABLA...."
NM "(interrumpiéndola) Váyase a hablar con quien quiera pero fuera de mi clase, yo con usted no he de hablar nada hasta que no aprenda un poco de educación y a respetarme, ale fuera, largo (gritando casi al final).
Esto fue aproximadamente lo que paso, MV bajo a hablar con el director gritando mientras yo me quedaba atónito con la tutora de la clase que había venido a ver que pasaba, luego llego la Jefa de Estudios, cuando mi estado de nervios, era de exaltación y ganas de gasear a alguien.
No me extraña que los niños/as salgan como salen y se comporten como lo hacen. Con madres/padres así..., el Estado debería quitar más custodias joder! Mira que me altero la paleta esa! Pero quien se ha pensado que es para decirme a mi como he de dar las clases!! Si no sabe ni hablar!
Lo peor de todo es que mi ira recayo sobre el muñeco de los órganos del hombre, y luego me costo media hora reconstruirlo, no sabía donde poner el hígado y el bazo sin que se cayeran.
Tras tomar un cafe con unos compañeros, se me paso el arrebato, pero esta mañana he ido de muy mala gana a dar clase. No me siento nada a gusto con tantos seres por civilizar. El entorno es claramente hostil hacia el aprendizaje.
Que ha sido de aquellos tiempos en los que cuando un maestro/profesor decía algo el padre tomaba medidas correctivas y no giraba la torta para ir contra el docente? Si perdemos la autoridad, si nos desautorizan de tal manera, no tenemos nada que hacer, ni enseñar, nuestra tarea, y mucho menos, educar, que viene a ser basicamente lo que se hace en los coles de hoy.
En fin, mañana a ver si se renueva la baja o vuelvo a nomenaments. Si ocurriese lo segundo no me importaria en exceso.
I tu, què em contes?