dilluns, 8 d’octubre de 2007

Els mestres majors (i les baixes tramposes)

Hola!
Hui vull parlar dels mestres majors de 55 anys que demanen la baixa, és clar, des del la meua experiència personal i generalitzant, cosa que és molt lletja però com aquest blog es personal, anònim i intransferible, ho pasarem per alt!
L'any passat vaig sustituir una mestra de 56 o 57 anys que "patia" de fibromiàlgia, ho he ficat entre cometes pq dubte molt, i l'entorn també, que allò fos veritat. La realitat és que aquesta dona portava els últims tres o quatre cursos demanant la baixa en desembre/gener per no tornar fins al següent curs, per no parlar de lo que feia els anys anteriors, que era apurar i anar tres o quatre dias com a màxim a donar classe.... Aquesta senyora, viu al mateix poble on esta l'escola (que no dire per respecte), i era fàcil vore-la al seu hort fent feina mentre servidor (i els i les anteriors sustituts/es) s'encarregava dels seus xiquets. Això sí, com la cridares per telèfon o anessis a vore-la era la més patidora del món, més o menys com el Nostre Senyor Xuset a la peli de Mel Gibson.
Aquest any una altra vegada s'ha repetit la jugada, però amb matissos diferents. Mestra d'uns 55 anys, que portava molts donant classe al SSTT de Barna ciutat, com a mestra de concertats i interina posteriorment, cosa que encara és i que aquest any el departament l'ha enviat a una vacant per dos anys a l'escola, què obviament està a un altre SSTT però a la "increible" distància de 55 minuts de Barna en tren, només va anar a treballar uns quatre dies, abans de que anaren els xiquets. Posteriorment va patir un atac de lumbàlgia i res més es va saber d'ella. Un exemple, no mana a l'escola les còpies de les baixes, i servidor ha de cridar al SSTT per confirmar les renovacions de la sustitució.
I aixì està el pati, em consta que són molts i moltes més les que fan aquestes coses, coses que donen malnom als funcionaris. Vale, jo me n'estic beneficiant, però això no vol dir que no puga criticar-lo. Després de tot ho paguem tots, i l'administració ha de pagar el doble per un mateix treball.
Jo lis diria que si no volen treballar que es retiren, a disfrutar de la pensió i dels balls de Benicàssim, així els joves treballariem igual. Ara el que fan és per una banda, deixar penjats als seus alumnes, per altra multiplicar la despesa pública, a més de donar una mala imatge del funcionariat educatiu. Clar després demanen respecte i autoritat i es riuen a nostra cara.
En fi, sort als que espereu nomenament, i una abraçada a tots i totes. Us desitje que demà, 9 d'octubre, Sant Donis i festivitat del PV/CV/RV/consonante/vocal ho passeu el millor possible.
I tu, què em contes?

1 comentari:

biosecundari ha dit...

Hola neomaestrillo!

Aquest cas sembla que es produeix amb freqüència, ho dic perquè em sona que l'any passat em contaren un molt paregut, però no sé a quin ST. No t'atabales massa perquè al final estàs treballant i fent punts, que és el més important i que tots els joves volem.

Ànim!!