dilluns, 14 d’abril de 2008

Hola!

Hui és 14 d'abril, hui fa 77 anys de la proclamació de la II República, una porta oberta a l'esperança, a la igualtat, a la llibertat, al progrés i a la democràcia. Una porta que va restar tancada durant els 40 anys de dictadura feixista (o parafeixista, o feixistitzant....) que ens va abocar a la incultura, a l'opresió moral de l'Església Catòlica, a l'exaltació del nacionalisme....
Però com aquest és un blog d'un mestre, hui vull recordar a aquells mestres i professors de la República, valents i valentes, que feren una gran feina per alfabetitzar i culturitzar Espanya, per traure el nostre país de la foscor de la ignorància i portar-lo cap a les llums de la raó, del pensament, del saber crític. Una República que va instaurar una educació obligatòria i laica, totalment a càrrec de l'estat, una educació que volia deixar de formar serfs per formar ciutadans...
Que formen nosaltres hui? Formen ciutadans crític o formen futures peces per a la maquinària econonòmica? On queden les ansies pel saber, la superació personal?
Si els dirigents i mestres republicans alçaren el cap, penseu que estarien orgullosos de nosaltres? Penseu què nostres governs aposten per una escola pública de qualitat? Què aposten per formar ciutadans crítics?
Pot ser hui és un dia de record i reflexió. Ahir a "La Sexta" varem emetre una ucronia sobre que hagués passat si la democràcia republicana hagués guanyat la guerra civil, jo no ho se, la única certesa que tinc és que en qualsevol cas ara viuriem a un país millor i tindriem una educació millor, d'això no tinc cap dubte.
Us recomane el visionat "La República de los maestros", val la pena, fa pensar, fa questionar...


Companys, companyes: VISCA LA REPÚBLICA!

1 comentari:

Joselu ha dit...

He visto con gran interés el vídeo sobre los maestros de la República y me ha emocionado. Hoy hemos coincidido, amigo. El periodo republicano, especialmente los dos primeros años, es una época fascinante por la importancia que toma la educación en la construcción de la República. ¡Que desconocido que es todo esto! Me asombra también el prestigio social de los maestros, su reconocimiento popular. Cuando se hablaba de un maestro se hablaba de un hombre de cultura y principios sólidos. ¿Qué ha quedado de todo esto en la actualidad? Nuestro reconocimiento es muy relativo y nuestra cultura ha ido adelgazándose en la complejidad del mundo moderno. Aquellos maestros sabían unas cuantas cosas pero las sabían bien y con alma. El documental me ha admirado. Por la república, amigo, pero no como la italiana. Un cordial saludo.