Hola!
Se que és una tonteria, que no em donen de menjar, que alienen a la població, que és emprat pel poder i el mass media per ocultar els temes preocupants.... però aquesta nit el València C.F. ha guanyat la Copa del Rei, i servidor, s'ha tornat a emocionar, d'una forma especial, diferent, és el primer títol que guanyà el València des de que estic fora de casa...., la qual cosa fa que la nostàlgia, la "saudade", com diuen els portugesos, siga més intensa i golpeje amb més força....
Quan vaig començar a anar al Mestalla el València estava en Segona Divisió, al col·legi els valencianistes erem minoria, la majòria eren del Barça o del Real Madrid. El València de la meua adolescència era un València gris i conformista, sense ambició. L'eclosió es va produir quan ja començava a fer-me un homenet, quan vaig començar la Universitat...
Fa nou anys de la Copa del Rei de Sevilla amb aquell gol de Mendieta espectacular, des de llavors el València m'ha fet passar grans moments en grata companyia..., hui només ho he pogut disfrutar amb els companys de pis i clar no és lo mateix!
Aquest no es un blog de fútbol però no podia deixar d'escriure alguna coseta del meu estimat València, estimat malgrat la seua directiva nefasta, el seu cos tècnic incompentent, els seus jugadors mercenaris i la seua afició sota el complexe del "nou ric" vanidosa, inculta i prepotent. Malgrat tot això és el meu València, ja que per a mi, més enllà del fútbol, sempre m'ha semblat una metàfora de la vida: un llarg camí ple de pedres, de pols, de "sinsabors", amb uns quants moments de dolor i desesperació, pero també amb moments d'explocions súbites de felicitat...
Gràcies per fer-me disfrutar, gràcies per fer-me recordar...
AMUNT VALÈNCIA!!
Quan vaig començar a anar al Mestalla el València estava en Segona Divisió, al col·legi els valencianistes erem minoria, la majòria eren del Barça o del Real Madrid. El València de la meua adolescència era un València gris i conformista, sense ambició. L'eclosió es va produir quan ja començava a fer-me un homenet, quan vaig començar la Universitat...
Fa nou anys de la Copa del Rei de Sevilla amb aquell gol de Mendieta espectacular, des de llavors el València m'ha fet passar grans moments en grata companyia..., hui només ho he pogut disfrutar amb els companys de pis i clar no és lo mateix!
Aquest no es un blog de fútbol però no podia deixar d'escriure alguna coseta del meu estimat València, estimat malgrat la seua directiva nefasta, el seu cos tècnic incompentent, els seus jugadors mercenaris i la seua afició sota el complexe del "nou ric" vanidosa, inculta i prepotent. Malgrat tot això és el meu València, ja que per a mi, més enllà del fútbol, sempre m'ha semblat una metàfora de la vida: un llarg camí ple de pedres, de pols, de "sinsabors", amb uns quants moments de dolor i desesperació, pero també amb moments d'explocions súbites de felicitat...
Gràcies per fer-me disfrutar, gràcies per fer-me recordar...
AMUNT VALÈNCIA!!
1 comentari:
Sempre Amunt!
Compartimos quimeras,afición y sentimiento querido compi.
El año que viene la cabeza me dice que no haremos nada,que la barrena durara unos añitos,pero el corazón ya sabes que en este caso suele ir bastante desligado del razocinio,el año que viene triplete!!!!
La supercopa contra el Madrí nos animara d'allo mes bé el final del verano.
Con Unai,Juan Sanchez y sin el porquet llegaremos lejos.
ARIZMENDI SELECCIÓN!!!
Publica un comentari a l'entrada