Hola!
Aquesta vegada he trigat molt de temps en deixar unes línies, la veritat és que ultimament acabe prou cansat i no m'abelleix molt fer aquest mínim esforç intel·lectual que consisteix en contar les meues neures i preocupacions.
Alguns dies em planteje si realment tinc fusta de mestre, tinc una forma de ser que es reacia a aguantar les faltes de respecte per part de "niñatos" maleducats i pares que en fi... haurien d'instaurar un carnet per punts també als pares.
Tots els dies passen coses, tots els dies m'involucre...., i no se per què. Soc un professor sustitut fent de mestre a Primària, no se quines són les meues pretencions de canviar res..., jo només pense em com són els alumnes que vull trobar-me al institut i veig els que tinc a l'escola i pense "que no siguen com aquests per l'amor de Déu (o Allah, o Jehova, o Buda, o la força, o simplement el devenir històric!)".
Penseu que és normal que un xiquet de 9 anys done patades a un company davant del mestre? O que dos s'amaguen sota la taula del ordinador? O que altre s'aixeque i surta de classe com "Pedro por su casa"? A mi estes situacions em saturen molt, moltíssim i més si fas algo i de seguida tens als pares tocacollons darrere teu....
A més la motivació que ja deia als darrers comentaris, quan menys falta per acabar el curs, més em costa motivar-me per a impartir unes coses que no em plenen, em resulta difícil passar-m'ho bé a classe, i fins ara no havia sigut així.
Tot això unit amb algunes molesties físiques m'ha fet no dir res en tants dies, quan arribava al pis només tinc ganes d'empanar-me una mica del món ja siga llegint, o vegent pelis, o escoltant el Carrusel (des de que anava a l'institut que no em pasava vesprades sentint el Carrusel...)
També la sensació de que la vaga no ha servit per a molt em va afectar, als pocs dies els sindicats que sembla que trenquen la unió i mentres nosaltres a l'espera. L'últim que ens va contar el nostre enllaç sindical a l'escola es que el govern esperara fins a juny per a votar la llei al Parlament i poqueta cosa més.
En fi, aquesta setmana cobrem i una mica d'alegria entrara al cos, i d'ací no res les vacances de Pasqüa, moment de tornar a casa a vore als meus, que la veritat és que també els trobe prou a faltar. La nostàlgia és un dur enemic dels sustituts!
I tu, què em contes?
Aquesta vegada he trigat molt de temps en deixar unes línies, la veritat és que ultimament acabe prou cansat i no m'abelleix molt fer aquest mínim esforç intel·lectual que consisteix en contar les meues neures i preocupacions.
Alguns dies em planteje si realment tinc fusta de mestre, tinc una forma de ser que es reacia a aguantar les faltes de respecte per part de "niñatos" maleducats i pares que en fi... haurien d'instaurar un carnet per punts també als pares.
Tots els dies passen coses, tots els dies m'involucre...., i no se per què. Soc un professor sustitut fent de mestre a Primària, no se quines són les meues pretencions de canviar res..., jo només pense em com són els alumnes que vull trobar-me al institut i veig els que tinc a l'escola i pense "que no siguen com aquests per l'amor de Déu (o Allah, o Jehova, o Buda, o la força, o simplement el devenir històric!)".
Penseu que és normal que un xiquet de 9 anys done patades a un company davant del mestre? O que dos s'amaguen sota la taula del ordinador? O que altre s'aixeque i surta de classe com "Pedro por su casa"? A mi estes situacions em saturen molt, moltíssim i més si fas algo i de seguida tens als pares tocacollons darrere teu....
A més la motivació que ja deia als darrers comentaris, quan menys falta per acabar el curs, més em costa motivar-me per a impartir unes coses que no em plenen, em resulta difícil passar-m'ho bé a classe, i fins ara no havia sigut així.
Tot això unit amb algunes molesties físiques m'ha fet no dir res en tants dies, quan arribava al pis només tinc ganes d'empanar-me una mica del món ja siga llegint, o vegent pelis, o escoltant el Carrusel (des de que anava a l'institut que no em pasava vesprades sentint el Carrusel...)
També la sensació de que la vaga no ha servit per a molt em va afectar, als pocs dies els sindicats que sembla que trenquen la unió i mentres nosaltres a l'espera. L'últim que ens va contar el nostre enllaç sindical a l'escola es que el govern esperara fins a juny per a votar la llei al Parlament i poqueta cosa més.
En fi, aquesta setmana cobrem i una mica d'alegria entrara al cos, i d'ací no res les vacances de Pasqüa, moment de tornar a casa a vore als meus, que la veritat és que també els trobe prou a faltar. La nostàlgia és un dur enemic dels sustituts!
I tu, què em contes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada