Hola!
I allò que no semblava una possibilitat fa uns mesos s'ha tornat una realitat les últimes setmanes. Més de tres anys després d'anar a Catalunya per fer de docent he hagut de tornar a casa. Cansat d'esperar un treball que no arriba, cansat de estar tres dies a la setmana pendent del ordinador, cansat de la soletat de l'espera, cansat de les polítiques neoliberals de Maragall, cansat de la manca de resposta de tots els docents (substituts, interins i funcionaris) i de la societat que no s'implica per un dels serveis públics bàsics, en definitiva, molt cansat per tot.
Així que he fet els bàrtuls i he tornat derrotat, però no vençut, a casa, a la terreta, a Gürtlandia, per preparar amb més tranquilitat, i sense gaires esperances per a que negar-ho, les oposicions, tant de la terreta com de Madrid. 40 i 175 places respectivament, d'aquí la manca de possibilitats, per no dir que fa anys que no prepare la part dels comentaris pràctics (en aquest moment no podria fer un climograma o analitzar correctament una imatge).
També per estar més a prop de la meua gent, que tant he trobat a faltar, això hem dona ànims com també me'ls dona sentir el sol de València un dia de primavera, una cosa que no té preu, indescriptible. M'he adonat que la nostàlgia per la ciutat era molt més gran del que pensava!
Així doncs torne a ser un opositor a temps complert, com fa uns quants anys Torne a la biblioteca de la universitat, o a la municipal. Torne a fer eixos cafes per agafar forces. Torne a quedar amb amics i companys per donar-nos ànims i fer moments de relax mentres estudiem. En el fons és trist, però que hem de fer? No ens queda altra que intentar-lo.
I encara he de tornar a refer el currículum per enviar-lo als centres privats/concertats, i les acadèmies d'estiu, per què és clar que no puc pasar-me sense treballar molt de temps. També he de refer el currículum "no-docent" i si hem de tornar a servir copes, recomanar l'última pel·lícula de Steven Seagal o rebre trucades indignades d'usuaris de la telefonia mòbil, doncs ho farem! Francament pense que el futur no pot ser molt pitjor! Com va dir aquell ignorant, farem de la crisis un temps d'oportunitats! Encara que només siga a nivell mental per continuar endavant...
Però clar, veus les notícies i una mica neguitós no pots evitar ficar-te. Retallades de les despeses públiques, increment de l'atur, temps d'ajustaments... clar per als de sempre, per als que sempre ens mengem els marrons, perque aquells que ens han ficat en aquesta situació no patiran no... crec que puc dir que tinc certa enveja dels grecs, que dius putejats ho estan però al menys estàn eixint al carrer a defensar els seus serveis públics, els seus treballs, les seues condicions laborals, les seues pensions... aquí no fem res, ens quedem a casa atrapats pel apasionant final de lliga, l'última estupidesa de la Esteban o el desenllaç de Lost....
En fi, malgrat tot, soc optimista. Espere traure alguna cosa bona de tot aquest merder, el que no faré serà quedar-me a casa plorant i esperant, així si que no arreglarem res!
De derrota en derrota fins a la victòria final!
I tú, què em contes?
PD: no he pogut evitar ficar la foto... com a historiador, com a progressista, com a ciutadà que somnia amb un altre món... la Acropolis envoltada de banderes vermelles, no té preu! RISE UP!
Així que he fet els bàrtuls i he tornat derrotat, però no vençut, a casa, a la terreta, a Gürtlandia, per preparar amb més tranquilitat, i sense gaires esperances per a que negar-ho, les oposicions, tant de la terreta com de Madrid. 40 i 175 places respectivament, d'aquí la manca de possibilitats, per no dir que fa anys que no prepare la part dels comentaris pràctics (en aquest moment no podria fer un climograma o analitzar correctament una imatge).
També per estar més a prop de la meua gent, que tant he trobat a faltar, això hem dona ànims com també me'ls dona sentir el sol de València un dia de primavera, una cosa que no té preu, indescriptible. M'he adonat que la nostàlgia per la ciutat era molt més gran del que pensava!
Així doncs torne a ser un opositor a temps complert, com fa uns quants anys Torne a la biblioteca de la universitat, o a la municipal. Torne a fer eixos cafes per agafar forces. Torne a quedar amb amics i companys per donar-nos ànims i fer moments de relax mentres estudiem. En el fons és trist, però que hem de fer? No ens queda altra que intentar-lo.
I encara he de tornar a refer el currículum per enviar-lo als centres privats/concertats, i les acadèmies d'estiu, per què és clar que no puc pasar-me sense treballar molt de temps. També he de refer el currículum "no-docent" i si hem de tornar a servir copes, recomanar l'última pel·lícula de Steven Seagal o rebre trucades indignades d'usuaris de la telefonia mòbil, doncs ho farem! Francament pense que el futur no pot ser molt pitjor! Com va dir aquell ignorant, farem de la crisis un temps d'oportunitats! Encara que només siga a nivell mental per continuar endavant...
Però clar, veus les notícies i una mica neguitós no pots evitar ficar-te. Retallades de les despeses públiques, increment de l'atur, temps d'ajustaments... clar per als de sempre, per als que sempre ens mengem els marrons, perque aquells que ens han ficat en aquesta situació no patiran no... crec que puc dir que tinc certa enveja dels grecs, que dius putejats ho estan però al menys estàn eixint al carrer a defensar els seus serveis públics, els seus treballs, les seues condicions laborals, les seues pensions... aquí no fem res, ens quedem a casa atrapats pel apasionant final de lliga, l'última estupidesa de la Esteban o el desenllaç de Lost....
En fi, malgrat tot, soc optimista. Espere traure alguna cosa bona de tot aquest merder, el que no faré serà quedar-me a casa plorant i esperant, així si que no arreglarem res!
De derrota en derrota fins a la victòria final!
I tú, què em contes?
PD: no he pogut evitar ficar la foto... com a historiador, com a progressista, com a ciutadà que somnia amb un altre món... la Acropolis envoltada de banderes vermelles, no té preu! RISE UP!
1 comentari:
Al final, benvolgut Neomaestrillo, m'he hagut de menjar les meves paraules per optar a cobrar fent de profe poc més del salari mínim interprofessional. He marcat l'opció d'1/3 de jornada per al curs vinent al Vallès Occidental, sense saber ni si treballaré ni on. Mentre, unes quanes nenetes de 23 anys de l'escola estan a punt de treure's les opos. Alguna cosa no funciona, company. Sense expeiència laboral prèvia, sense rodatge vital, sense res... de la facultat a la plaça de funcionari paràsit i el somni de la hipoteca.
Cada vegada tinc més clar, company, que el meu objectiu es treballar. Ara bé, em cago en aquest sistema generadors de paràsits acrítics. Funcionari? No, gràcies.
Recorda el que et dic. Les retallades seran tant bèsties que ser funcionari baix mitjà serà sinònim de cobrar 700-1000 euros al mes. Això sí: per tota la vida! hehehe.
T'adones de com la gent gaudeix encara que sigui a costa de ser enganyada?
Una abraçada i espero tornar-te a veure per Catalunyistan!
http://www.youtube.com/watch?v=qM99ZovCVjs
Publica un comentari a l'entrada