Hola!
La veritat és que no esperava escriure mai un post com aquest, són temps difícils al exili. De sobte, d'un dia a altre, m'he quedat sense feina. Els dos cursos anteriors havia treballat des de la meua incorporació fins final de curs, aquest ja no serà així...
Dimecres passat vaig terminar la meua darrera sustitució, la qual m'ha deixat molts bons moments pel rècord, uns nens maquísims i uns companys simpàtics, tot això a 10 minutets de casa... encara que era un 2º moltes vegades dessitjava que s'allargara per molt temps...
Així doncs dijous aní als nomenaments, esperançat en agafar alguna coseta llarga per no patir ni pel pont ni per les vacances de Nadal, i esperava que amb el número fins al qual havien convocat, 23000 més o menys, hi hauria prou oferta..., doncs em vaig equivocar totalment, només hi havien 9 places! I totes, a excepció d'una però amb trampa, molt lluny del Penedès (dic amb trampa pq era per escomençar el dia 1 i acabar el 4... i així fer un mega-pont amb l'escusa d'un trasllat de casa). Quan ja arribava la meua hora d'agafar, prompte ja que mestres de Primària de Barna Comarques només hi havia 2 o 3, entraren per la porta amb tota la barra les que no havien rascat res de Barna Ciutat, i una vegada més ens deixaren als de Secundària sense res...
El SSTT està molt mal organitzat, fan anar a moltíssima gent per no res, ens menysprenen d'una manera tal que donen ganes de manar-los a prendre vent..., com es possible que quan ja havien cridat a una persona de Secundària a taula per agafar destí tinguen la barra de deixar passar primer a les de Barna Ciutat? Fou tan lamentable...
Al final no te fot només quedar-te sense feina, esperem només uns dies, sinó la sensació de que ets poc més que una merda, de que sobres. I clar aixó lluny dels teus pessa molt, al menys a mi, hui porte tot el dia mig zombie, sense capacitat de reacció, i la sensació encara ha augmentat més quan he vist que el dilluns no estaré als nomenaments de Secundària, que extranyament aquest any van molt molt espaiet....
Tan a prop de les vacances la possibilitat de no agafar res fins l'any vinent i passar uns Nadals de crisis, com moltes famílies espanyoles si, però inesperat fins fa no res per mi, no es gens desgabellada. Suposa per a mi tornar als primers anys en acabar la facultat, sense treball estable, sense ingresos..., és dur.
I per aquesta possibilitat no he baixat a casa amb els meus, ara no és temps d'anar gastant sino d'estalviar el màxim possible, i tirar endavant, allò que no ens mata ens fa més forts, així doncs és temps d'endurir-se.
I tú, què em contes?
La veritat és que no esperava escriure mai un post com aquest, són temps difícils al exili. De sobte, d'un dia a altre, m'he quedat sense feina. Els dos cursos anteriors havia treballat des de la meua incorporació fins final de curs, aquest ja no serà així...
Dimecres passat vaig terminar la meua darrera sustitució, la qual m'ha deixat molts bons moments pel rècord, uns nens maquísims i uns companys simpàtics, tot això a 10 minutets de casa... encara que era un 2º moltes vegades dessitjava que s'allargara per molt temps...
Així doncs dijous aní als nomenaments, esperançat en agafar alguna coseta llarga per no patir ni pel pont ni per les vacances de Nadal, i esperava que amb el número fins al qual havien convocat, 23000 més o menys, hi hauria prou oferta..., doncs em vaig equivocar totalment, només hi havien 9 places! I totes, a excepció d'una però amb trampa, molt lluny del Penedès (dic amb trampa pq era per escomençar el dia 1 i acabar el 4... i així fer un mega-pont amb l'escusa d'un trasllat de casa). Quan ja arribava la meua hora d'agafar, prompte ja que mestres de Primària de Barna Comarques només hi havia 2 o 3, entraren per la porta amb tota la barra les que no havien rascat res de Barna Ciutat, i una vegada més ens deixaren als de Secundària sense res...
El SSTT està molt mal organitzat, fan anar a moltíssima gent per no res, ens menysprenen d'una manera tal que donen ganes de manar-los a prendre vent..., com es possible que quan ja havien cridat a una persona de Secundària a taula per agafar destí tinguen la barra de deixar passar primer a les de Barna Ciutat? Fou tan lamentable...
Al final no te fot només quedar-te sense feina, esperem només uns dies, sinó la sensació de que ets poc més que una merda, de que sobres. I clar aixó lluny dels teus pessa molt, al menys a mi, hui porte tot el dia mig zombie, sense capacitat de reacció, i la sensació encara ha augmentat més quan he vist que el dilluns no estaré als nomenaments de Secundària, que extranyament aquest any van molt molt espaiet....
Tan a prop de les vacances la possibilitat de no agafar res fins l'any vinent i passar uns Nadals de crisis, com moltes famílies espanyoles si, però inesperat fins fa no res per mi, no es gens desgabellada. Suposa per a mi tornar als primers anys en acabar la facultat, sense treball estable, sense ingresos..., és dur.
I per aquesta possibilitat no he baixat a casa amb els meus, ara no és temps d'anar gastant sino d'estalviar el màxim possible, i tirar endavant, allò que no ens mata ens fa més forts, així doncs és temps d'endurir-se.
I tú, què em contes?
4 comentaris:
Animo hombre que saldremos adelante!! yo tb llevo un tiempo ya sin trabajar :P y como no consiga algo pronto me va a tocar irme a pedir a la puerta del Lidl. En fin, la verdad es que las cosas se van a poner muy feas y por desgracia la tormenta de mierda nos la vamos a comer los de siempre.
Un abrazo desde alemania!
Doncs al Baix Llobregat, avui comencem amb nomenaments telemàtics, el que hem temo que 'algú' pot passar-te pel davant reiteradament sense que t'adonis i tú, amb bona fe, esperant que t'arribi el teu número. Ja et pots imaginar com estem per aquí !!!
Salutacions d'un altre substitut disgustat.
Los tiempos de crisis agudizan el ingenio, de modo que igual éste es tu año...
Suerte.
Gràcies pels ànims, ara que ja tinc feina fins final de curs la perspectiva ha canviat una mica, ja no es veu tot tan negre...
Sergi, pots dir-me com funciona exactement el nomenament telemàtic? Jo que no ho veig ni clar ni transparent!
Cuideu-vos!
Publica un comentari a l'entrada