dimarts, 21 d’octubre de 2008

One world


Hola!
La setmana passada se'n va fer una mica pesada, l'arribada d'una nena nova procedent de Senegal em va fer perdre una mica el control del grup, com ja vaig dir és un grup reduït però amb dos alumnes amb dificultats de comportament, amb una necessitat constant de cridar l'atenció, i clar, l'arribada d'una nouvinguda que no sap català ni castellà i a la qual has de dedicar molta atenció els fa perdre quota, i es rebelen de les pitjors de les maneres possibles, i francament, t'acaben esgotant quan veus que no funciona res, ni les paraules, ni la indiferència, ni el reprobament... res!
Aquesta setmana no ha començat molt millor, la veritat, ja que la xiqueta no està molt acostumada a les nostres regles socials dins d'un aula i es difícil mantindre-la més de 15 minuts enfeinada, quan et despistes ja va per damunt de les taules sense sabates o es fica a pintar a la pissarra, o pujar-se a la meua cadira o anar-se a altres classes. Tot un repte, ja que unit a la insubordinació permanent de les altres dos joietes creen un clima propici per a fer palmes però no per fer classe.
L'arribada d'aquesta nena m'ha fet reflexionar una mica sobre els alumnes que he tingut, de la seua procedència. El primer any, quan estava a la Catalunya rural, tots eren de la terra, autòctons, el mès exòtic era de l'Hospitalet.
L'any passat la cosa ja va canviar i aquest, malgrat ser una escola petita, també té prous nouvinguts-inmigrants. Així que em recorde he tingut alumnes de: Argentina, Perú, Veneçuela, Brasil, Ecuador, Marroc, Senegal, Ucraïna, Romania i Filipines. I sense ser alumnes meus, però amb contacte per haver estat fent la sustitució d'un company o de colònies la llista s'amplia més: Regne Unit, Bèlgica, Rússia, Bangladesh, Israel, Xina...
La experiència és prou gratificant, entres en contacte amb altres cultures que enriqueixen nostra societat. A més, al menys per mi, no es poden crear patrons de conducta segons la procedència dels nens, no pot dir-se "els nens marroquins tal..." o "les nenes peruanes això altre....", no. Són casos particulars, que s'han d'estudiar de manera individual quan arriben a les nostres escoles, ja que les diferències (de tot tipus, de nivell, d'adaptació social, de costums...) son molt grans inclús dins d'aquests païssos, inclús d'una mateixa ciutat (l'any passat ens arribaren amb el curs iniciat dos xiquetes peruanes de Lima, i les diferències n'eren notables). Pot ser l'única generalització que jo podria fer es la dels ukraïnesos i russos, tots molts educats i aplicats. Però n'estic segur que també hi haurà de maleducats i desinteresats.
La integració dels nouvinguts, la construcció d'una societat intercultural, és un dels nostres gran reptes, la nostra principal tasca, pot ser. Hem de ser capaços de crear espaïs on tothom es senta integrat, per a, des de l'escola, intentar construir un món millor.
I tú, què em contes?