Hola!
Demà fi de curs, fi de les classes, entrega de notes, moment per a l'alegria (i per alguns, moment dels laments...), acomiadament dels que marxen, alumnes de 6è, alumnes que canvien d'escola, mestres que es jubilen i altres que el curs vinent encara no sabem per on estarem...
Aquestes dues setmanes la tensió de la fi de curs s'ha fet notar, correccions, controls d'última hora, passar les notes al winpri, preparar els àlbums, seleccionar les fotos...., tot a contrarellotge, però al final la feina s'ha fet. Però tambè, ha hagut temps per una inesperada sorpresa, com ha sigut que un dels grups que tinc haja guanyat un premi en un concurs, són tres mesos dedicats a un projecte que va cristalitzar de la millor manera. Francament no ho esperava!
I tot això barrejat amb la incertesa del no saber on estarem el curs vinent, ni on, ni quin nivell, ni quan començarem..., la meua habitació ja té nova sustituta, el 1 de juliol jo marxaré i ella entrarà. Moments de fer balanç, tan profesional, com personalment. En els dos casos estic prou content, a nivell professional ho he fet el millor que he sapigut fer, tenint en compte que no estic al meu ambient educatiu, la Primària és molt, molt diferente a Secundària, evidentment podia haver estat millor, però de l'experiència trec coses per al futur. Com va dir Kant, l'experiència és la base del coneixement. A nivell personal, content també, en ocasions es fa dur viure lluny de la família, dels amics, però aquesta ha sigut la nostra elecció i ens hem de sobreixir, a més, tenir a companys de la facultat prop sempre ajuda.
Siga com siga, demà serà, possiblement, l'últim dia que veure a unes personetes amb les quals he passat 9 mesos, i a les que desitje, de tot cor, el millor futur possible. Malgrat tot, m'ho he passat bé!
I tú, què en contes?
PD: però el treball no acaba fins el dia 30... molta gent pensa que els mestres i professors deixen de treballar quan no hi ha alumnes!! Ains si ells sapigueren el que realment es treballa al món de l'ensenyament....!
Demà fi de curs, fi de les classes, entrega de notes, moment per a l'alegria (i per alguns, moment dels laments...), acomiadament dels que marxen, alumnes de 6è, alumnes que canvien d'escola, mestres que es jubilen i altres que el curs vinent encara no sabem per on estarem...
Aquestes dues setmanes la tensió de la fi de curs s'ha fet notar, correccions, controls d'última hora, passar les notes al winpri, preparar els àlbums, seleccionar les fotos...., tot a contrarellotge, però al final la feina s'ha fet. Però tambè, ha hagut temps per una inesperada sorpresa, com ha sigut que un dels grups que tinc haja guanyat un premi en un concurs, són tres mesos dedicats a un projecte que va cristalitzar de la millor manera. Francament no ho esperava!
I tot això barrejat amb la incertesa del no saber on estarem el curs vinent, ni on, ni quin nivell, ni quan començarem..., la meua habitació ja té nova sustituta, el 1 de juliol jo marxaré i ella entrarà. Moments de fer balanç, tan profesional, com personalment. En els dos casos estic prou content, a nivell professional ho he fet el millor que he sapigut fer, tenint en compte que no estic al meu ambient educatiu, la Primària és molt, molt diferente a Secundària, evidentment podia haver estat millor, però de l'experiència trec coses per al futur. Com va dir Kant, l'experiència és la base del coneixement. A nivell personal, content també, en ocasions es fa dur viure lluny de la família, dels amics, però aquesta ha sigut la nostra elecció i ens hem de sobreixir, a més, tenir a companys de la facultat prop sempre ajuda.
Siga com siga, demà serà, possiblement, l'últim dia que veure a unes personetes amb les quals he passat 9 mesos, i a les que desitje, de tot cor, el millor futur possible. Malgrat tot, m'ho he passat bé!
I tú, què en contes?
PD: però el treball no acaba fins el dia 30... molta gent pensa que els mestres i professors deixen de treballar quan no hi ha alumnes!! Ains si ells sapigueren el que realment es treballa al món de l'ensenyament....!
1 comentari:
Mandíbula mecánica que indócil
baila, descolocada y entreabierta.
Articulando la madera fósil,
ruge con el crujido de las puertas
cierto muñeco con el ojo tieso
y mueca en otras épocas radiante.
Sin haber nunca dado un solo beso,
melancólico yace en un estante.
Los trazos que simulan ser cabello
no encierran sino penas sin color,
ignorantes del cielo, de lo bello.
Y, su estopa, cargada del dolor
de fingir que la vida es sólo aquello.
De no haber conocido un solo amor.
Publica un comentari a l'entrada