La primera es deu a que ahir em vaig indignar prou quan al TeleNotícies vaig vore al portanveu de la Fundació J. Bofill fer unes declaracions lamentables sobre el professorat català, amb altres paraules va dir que els professors catalans són dels que més cobren de l'OCDE amb menys hores de treball i de productivitat (entenent-la com a resultat final de les capacitats i coneixements del alumnat).
Hui aquesta indignació ha augmentat quan les he vistes arreplegades en alguns diaris. Aquesta notícia s'uneix a altres castastrofistes i apocalíptiques que han eixit els últims dies sobre l'estat de l'ensenyament tant a Catalunya com a Espanya: descontextualitzacions del informe Pisa, intents de comparar-nos amb Finlàndia, Suècia, Noruega o Islàndia quan els contextos i les realitats socials, econòmiques i culturals són molt diferents, les eternes crítiques envers un professorat acusat d'acomodat i conformista...
Tot allò ben publicitat per TV3 i altres medis afins a la Generalitat per tal de que les reformes educatives del senyor conseller Maragall tinguen el suport de l'opinió pública, unes messures que no són altra cosa que una concertació de l'ensenyament públic, que trenca la igualtat d'oportunitats, amb escoles de primera, segona i tercera, o la possibilitat de que entitats privades gestionen els centres públics. A més així aconsegueix que la societat davant les possibles accions de protesta del professorat (manifestacions, vagues...) els mire amb desconfiança.
Per tot això vull reproduir ací el manifest unitari que han emet els sindicats davant del informe Bofill:
-
Contràriament al que s’ha dit, els docents de Catalunya cobren molt per sota de la mitjana europea. Segons l’estudi (pag. 192 i 193), el salari dels mestres de Catalunya (amb 15 anys de servei) estan en el lloc 25 d’un total de 32 països, només per sobre de Mèxic, Polònia o Hongria, i molt per sota d’Alemanya, Anglaterra, EEUU, Finlàndia i la resta de països europeus. El salari del professorat de secundària està una mica per sobre (al nº 22), però molt per sota, també, de la mitjana europea i fins i tot de la resta de l’Estat Espanyol.
-
Malgrat el baix salari, l’estudi diu que la majoria de professorat de Catalunya està satisfet, sobretot de la seva tasca a l’aula, el que implica un grau de professionalitat molt alt en aquest col·lectiu.
-
El nombre d’alumnes per aula, diu també l’estudi, és dels més elevats dels països comparats. Una altra cosa són les “ràtios” tal i com s’han presentat, en els que es calcula tots els docents que treballen pel Departament (inclosos els que estan fora de les aules) en relació al total de l’alumnat.
-
Les conclusions i recomanacions que surten a l’esmenta’t estudi, si bé, curiosament, coincideixen amb les propostes que ha fet el Departament d’Educació per a la nova llei, en cap cas es deriven dels resultats de l’estudi, el que considerem és una manipulació greu de les dades i una manca de seriositat i rigor científic.
-
Denunciem la campanya de desprestigi vers el professorat i els sindicats que el representem, que s’està fent des d’alguns poders i des d’alguns pretesos “intel·lectuals”. Les dades demostren justament que, malgrat totes les deficiències del sistema educatiu –baixos pressupostos, aules massificades, poc reconeixement social i econòmic a la tasca docent- és el professorat el que està fent possible una educació pública de qualitat i amb un grau elevat d’equitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada