Fi.... de curs!

Hola!
Demà fi de curs, fi de les classes, entrega de notes, moment per a l'alegria (i per alguns, moment dels laments...), acomiadament dels que marxen, alumnes de 6è, alumnes que canvien d'escola, mestres que es jubilen i altres que el curs vinent encara no sabem per on estarem...
Aquestes dues setmanes la tensió de la fi de curs s'ha fet notar, correccions, controls d'última hora, passar les notes al winpri, preparar els àlbums, seleccionar les fotos...., tot a contrarellotge, però al final la feina s'ha fet. Però tambè, ha hagut temps per una inesperada sorpresa, com ha sigut que un dels grups que tinc haja guanyat un premi en un concurs, són tres mesos dedicats a un projecte que va cristalitzar de la millor manera. Francament no ho esperava!
I tot això barrejat amb la incertesa del no saber on estarem el curs vinent, ni on, ni quin nivell, ni quan començarem..., la meua habitació ja té nova sustituta, el 1 de juliol jo marxaré i ella entrarà. Moments de fer balanç, tan profesional, com personalment. En els dos casos estic prou content, a nivell professional ho he fet el millor que he sapigut fer, tenint en compte que no estic al meu ambient educatiu, la Primària és molt, molt diferente a Secundària, evidentment podia haver estat millor, però de l'experiència trec coses per al futur. Com va dir Kant, l'experiència és la base del coneixement. A nivell personal, content també, en ocasions es fa dur viure lluny de la família, dels amics, però aquesta ha sigut la nostra elecció i ens hem de sobreixir, a més, tenir a companys de la facultat prop sempre ajuda.
Siga com siga, demà serà, possiblement, l'últim dia que veure a unes personetes amb les quals he passat 9 mesos, i a les que desitje, de tot cor, el millor futur possible. Malgrat tot, m'ho he passat bé!
I tú, què en contes?

PD: però el treball no acaba fins el dia 30... molta gent pensa que els mestres i professors deixen de treballar quan no hi ha alumnes!! Ains si ells sapigueren el que realment es treballa al món de l'ensenyament....!

Last days!

Hola!

Ja som aquí de nou! Han passat prous dies des de que vaig actualitzar per darrera vegada, però aquestes últimes setmanes de maig han estat prou mogudetes, la setmana passada marxavem de colònies i tot havia d'estar preparat, i volia fer algunes proves finals abans de marxar, la setmana que bé hem de entregar els informes al secretari!
La veritat és que les colònies han estat molt millor del que jo pensava! Francament no tenia moltes ganes de marxar, estic adscrit al cicle mitjà i em tocava viatjar amb els de 4t. Entre que semblava que plouria, que és un grup amb uns quants elements problemàtics i que en un principi la nostra destinació no semblava apasionant, em feien pensar el pitjor. Com sempre, quant menys expectatives tens, el resultat final és millor de l'esperat.
No fou una barsa d'oli, pero els nens i nenes es portaren, tret d'alguna excepció puntual, prou bé, dins del que s'espera en aquestes edats! Per les nits no em deixaren dormir molt, la preadolescència es nota en les seues ganes d'estar desperts fins les tantes, mentre que jo, que ja estic acabant l'estatus de "gent jove", sóc més tranquil! 4 hores de mitja vaig poder dormir cada dia!!!
Per altra banda, la temàtica de la colònia, Pau Cassals, em va sorprendre molt gratament, descobrirem, no el que ja sabiem, que era un gran músic i una gran persona compromessa contra la dictadura, un lluitador per la llibertat, sino també el seu entorn social i cultural, i la flaura i flora de la zona del Vendrell. La veritat és que ho recomane.
A més, al final el temps va fer una treva i disfrutarem de tres dies sense plujes i amb una caloreta ben rebuda, el meu error fou fer cas a les previsions i no portar-me cap pantaló curt!!
I aquesta setmana inici de la jornada intensiva, la veritat és que es nota moltíssim que estem cap a final de curs, l'alumnat està molt dispers i anem contrarellotge, em serà difícil acabar els temaris, però en fi, espere marxar, malgrat els mals moments, amb la sensació d'haver fet un bon treball, amb la sensació del que el meu pas per l'escola, que les meues aportacions com a mestre, han sigut útils per a la major part dels xiquets i les xiquetes.
Al final, pot ser, això és el més important. Estar satisfet amb el treball que s'ha fet, amb dosis de crítica, es clar, però si al menys amb la certesa que ho has fet de la millor manera que sabies.
I així estem, encetant la cursa final, corregint, passant informes, i intentant disfrutar dels últims dies en aquest petit infern!
I tú, què em contes?