Hola!
La desidia, la rutina, el cansanci...., han fet que no pase per aquí des del passat mes d'abril. La veritat no tenia res que contar, millor dit si, però només rememorar el fet em fa pujar-me per les parets!
Un cas més de "teachers against choni-mothers", plataforma que vull impulsar des d'aquest insignificant bloc! El cas és el següent, hora del pati d'un divendres, que és quan em toca vigilar, tot més o menys bé fins que uns alumnes de tercer venen buscant-me com a botjos - "Neomaestrillo vine ràpid que estan donant-li una pallisa a Y." - quan estic arribant al lloc dels fets em trobe una escena que dificilment podré oblidar, sis xiquets de 8 i 9 anys donant patades a Y. que estava al terra intentant cobrir-se, mentre altre, K. li llançava pedres al cap. Com aquest últim, K., és prou conflictiu, mentider, manipulador, etc. em vaig anar cap ell, ajude a alçar-se a J. i comence a preguntar a K. que és el que estaven fent, que el que diu és "jo no he fet res", cosa que em va calfar la sang i em va fer que l'agafés del jersey i li digués si volia que jo li fera el que ells li estaven fent al pobre J., K. automàticament es fica a cridar i a plorar, aconsegueix escapar-se i comença a dir que jo le he fet mal, que li he maltractat, i no se quines tonterires més, castigue a la resta a 2 setmanes sense pati, agafe a K. i me'l porte a la Cap d'Estudis mentre continua cridant i patalejant.
Resumint, després de contar-li els fets a la cap d'estudis i que K. es rebote cap a aquesta i li cridi, jo ja done per fet el meu paper i marxe, es questió de la cap d'estudis i la tutora ficar el càstic més adient, a banda de parlar amb els pares. Clar, uno pensa, "els pares col·laboraran per a que aquests casos no tornen a repetir-se, per a que l'escola siga un centre de diàlec, no de violència...", quin error! La mare de K., una choni de vint-i-pocs anys amb dos fills de 8, que treballa de caixera a un supermercat i li compra de tot als seus fills, pensant que d'aquesta manera es fa estimar, fa més cas als seus fills que no a la tutora o la Cap d'Estudis, donant-li la volta a la truita i arribant a la conclusió de que el seu fill ha estat agredit i maltractat per Neomaestrillo....
Jo flipe, perque la senyora, pel que m'han contat, no s'ha donat per satisfeta amb les explicacions que ja ha rebut, i vol tenir una entrevista amb mi o amenaça amb denunciar a l'escola..., però choni! No t'han dit que el teu fill és un puto vandal que va repartint a "diestro i siniestro"!! Que cony vols? Tocar els collons? Amargar-me? T'he dit jo, tros de soca, inútil que no sap ni ficar-se un condo i ara tens dos fills sense pare, com has d'educar als teus fills? T'he dit jo què has de ser menys choni, menys materialista, i més educadora corregint als teus dos petits dictadors totalitaris? Veritat què no? Doncs si em toques els collons i em difames, t'ho diré a la cara!
Ains..., m'he quedat més a gust! Ho he tret fora..., és una tònica, quan més choni (o Juani, si ets un seguidor del cinema de culte.... jajajaja!), quan més vacaburra, més tocapilotes, menys implicada en una educació correcta dels deus fills..., és un mur contra el qual ja he rebotat aquest curs unes quantes vegades.
Quines ganes tinc de marxar a secundària, encara que els alumnes em treguin una navalla, segurament no hauré d'aguantar als seus pares!
En fi, i tu, què em contes?
Un cas més de "teachers against choni-mothers", plataforma que vull impulsar des d'aquest insignificant bloc! El cas és el següent, hora del pati d'un divendres, que és quan em toca vigilar, tot més o menys bé fins que uns alumnes de tercer venen buscant-me com a botjos - "Neomaestrillo vine ràpid que estan donant-li una pallisa a Y." - quan estic arribant al lloc dels fets em trobe una escena que dificilment podré oblidar, sis xiquets de 8 i 9 anys donant patades a Y. que estava al terra intentant cobrir-se, mentre altre, K. li llançava pedres al cap. Com aquest últim, K., és prou conflictiu, mentider, manipulador, etc. em vaig anar cap ell, ajude a alçar-se a J. i comence a preguntar a K. que és el que estaven fent, que el que diu és "jo no he fet res", cosa que em va calfar la sang i em va fer que l'agafés del jersey i li digués si volia que jo li fera el que ells li estaven fent al pobre J., K. automàticament es fica a cridar i a plorar, aconsegueix escapar-se i comença a dir que jo le he fet mal, que li he maltractat, i no se quines tonterires més, castigue a la resta a 2 setmanes sense pati, agafe a K. i me'l porte a la Cap d'Estudis mentre continua cridant i patalejant.
Resumint, després de contar-li els fets a la cap d'estudis i que K. es rebote cap a aquesta i li cridi, jo ja done per fet el meu paper i marxe, es questió de la cap d'estudis i la tutora ficar el càstic més adient, a banda de parlar amb els pares. Clar, uno pensa, "els pares col·laboraran per a que aquests casos no tornen a repetir-se, per a que l'escola siga un centre de diàlec, no de violència...", quin error! La mare de K., una choni de vint-i-pocs anys amb dos fills de 8, que treballa de caixera a un supermercat i li compra de tot als seus fills, pensant que d'aquesta manera es fa estimar, fa més cas als seus fills que no a la tutora o la Cap d'Estudis, donant-li la volta a la truita i arribant a la conclusió de que el seu fill ha estat agredit i maltractat per Neomaestrillo....
Jo flipe, perque la senyora, pel que m'han contat, no s'ha donat per satisfeta amb les explicacions que ja ha rebut, i vol tenir una entrevista amb mi o amenaça amb denunciar a l'escola..., però choni! No t'han dit que el teu fill és un puto vandal que va repartint a "diestro i siniestro"!! Que cony vols? Tocar els collons? Amargar-me? T'he dit jo, tros de soca, inútil que no sap ni ficar-se un condo i ara tens dos fills sense pare, com has d'educar als teus fills? T'he dit jo què has de ser menys choni, menys materialista, i més educadora corregint als teus dos petits dictadors totalitaris? Veritat què no? Doncs si em toques els collons i em difames, t'ho diré a la cara!
Ains..., m'he quedat més a gust! Ho he tret fora..., és una tònica, quan més choni (o Juani, si ets un seguidor del cinema de culte.... jajajaja!), quan més vacaburra, més tocapilotes, menys implicada en una educació correcta dels deus fills..., és un mur contra el qual ja he rebotat aquest curs unes quantes vegades.
Quines ganes tinc de marxar a secundària, encara que els alumnes em treguin una navalla, segurament no hauré d'aguantar als seus pares!
En fi, i tu, què em contes?
3 comentaris:
Animo y suerte con la "Choni", el hijo cuando llegue a adolescente va a ser una joya tremenda... en fin, nos vemos en breve. Pero sigue actualizando que yo te sigo fielmente desde donde quiera que esté. Un abrazo
ahy neomastrillo, neomaestrillo.... no m'extranya que et passin aquestes coses... sobretot quan tens la mateixa actitud que el niño X... "jo no he fet res"... aishhh... pq no aprenem de les coses en comptes de complicar-les una mica mes? pq no aprenem a controlar-nos i no posar-nos MAI a l'alçada d'ells... pq no tractem amb un respecte exquisit als alumnes i les seves mares?? que es aquest rintintin despectiu de "choni que no sap posar-se un condó"...? pensa-hi, neomaestrillo, pensa-hi.. lo que et passa no es mala sort, es falta d'assertivitat, treballa això que et fa falta.
Ricardo, el respecte ha de ser recíproc, l'empatia té uns límits, i si, sóc conscient de que pot ser que tots no han tingut l'educació i formació que jo he tingut, ni tenen els mateixos valors que jo, però hi ha moments que s'ha de dir prou, i malgrat haver estat educat en el catolicisme, a mi això de ficar l'altra galta, com que no. Per a mi el respecte acaba quan jo no ho tinc.
Per altra banda aquest és el meu bloc personal, et puc assegurar que no parle a cap mare d'aquesta manera, les apariències s'han de mantenir.
I el xiquet aquest... en fi, mal futur té si continua mimat, consentit i protegit com està ara. La disciplina és necessària.
Publica un comentari a l'entrada