2 en un dia (I)

Hola!

Assistim a una cosa mai vista en aquest bloc! 3 actualitzacions en 2 dies!!
La primera es deu a que ahir em vaig indignar prou quan al TeleNotícies vaig vore al portanveu de la Fundació J. Bofill fer unes declaracions lamentables sobre el professorat català, amb altres paraules va dir que els professors catalans són dels que més cobren de l'OCDE amb menys hores de treball i de productivitat (entenent-la com a resultat final de les capacitats i coneixements del alumnat).
Hui aquesta indignació ha augmentat quan les he vistes arreplegades en alguns diaris. Aquesta notícia s'uneix a altres castastrofistes i apocalíptiques que han eixit els últims dies sobre l'estat de l'ensenyament tant a Catalunya com a Espanya: descontextualitzacions del informe Pisa, intents de comparar-nos amb Finlàndia, Suècia, Noruega o Islàndia quan els contextos i les realitats socials, econòmiques i culturals són molt diferents, les eternes crítiques envers un professorat acusat d'acomodat i conformista...
Tot allò ben publicitat per TV3 i altres medis afins a la Generalitat per tal de que les reformes educatives del senyor conseller Maragall tinguen el suport de l'opinió pública, unes messures que no són altra cosa que una concertació de l'ensenyament públic, que trenca la igualtat d'oportunitats, amb escoles de primera, segona i tercera, o la possibilitat de que entitats privades gestionen els centres públics. A més així aconsegueix que la societat davant les possibles accions de protesta del professorat (manifestacions, vagues...) els mire amb desconfiança.
Per tot això vull reproduir ací el manifest unitari que han emet els sindicats davant del informe Bofill:

1. Contràriament al que s’ha dit, els docents de Catalunya cobren molt per sota de la mitjana europea. Segons l’estudi (pag. 192 i 193), el salari dels mestres de Catalunya (amb 15 anys de servei) estan en el lloc 25 d’un total de 32 països, només per sobre de Mèxic, Polònia o Hongria, i molt per sota d’Alemanya, Anglaterra, EEUU, Finlàndia i la resta de països europeus. El salari del professorat de secundària està una mica per sobre (al nº 22), però molt per sota, també, de la mitjana europea i fins i tot de la resta de l’Estat Espanyol.

2. Malgrat el baix salari, l’estudi diu que la majoria de professorat de Catalunya està satisfet, sobretot de la seva tasca a l’aula, el que implica un grau de professionalitat molt alt en aquest col·lectiu.

3. El nombre d’alumnes per aula, diu també l’estudi, és dels més elevats dels països comparats. Una altra cosa són les “ràtios” tal i com s’han presentat, en els que es calcula tots els docents que treballen pel Departament (inclosos els que estan fora de les aules) en relació al total de l’alumnat.

4. Les conclusions i recomanacions que surten a l’esmenta’t estudi, si bé, curiosament, coincideixen amb les propostes que ha fet el Departament d’Educació per a la nova llei, en cap cas es deriven dels resultats de l’estudi, el que considerem és una manipulació greu de les dades i una manca de seriositat i rigor científic.

5. Denunciem la campanya de desprestigi vers el professorat i els sindicats que el representem, que s’està fent des d’alguns poders i des d’alguns pretesos “intel·lectuals”. Les dades demostren justament que, malgrat totes les deficiències del sistema educatiu –baixos pressupostos, aules massificades, poc reconeixement social i econòmic a la tasca docent- és el professorat el que està fent possible una educació pública de qualitat i amb un grau elevat d’equitat.

La pregunta és, eixirà també a TV3 i als medis? O quedarà només en coneixement de mestr@s i profess@rs?

"Extern" i "intern", el descobriment de la setmana!

Hola!

Sembla que per fi estic tornant a agafar el ritme de treball! Ja era hora! Després de dos setmanes de vacances costava tornar a feina, però clar aquesta avaluació és tan curteta que no podem trigar molt en entrar en dinámica!
Ja he advertit que aquest avaluació s'acaben els jocs i que s'ha de pencar el que calgui per adquirir les competències bàsiques marcades pel currículum! jajajja... però és clar no amb aquestes paraules. Per cert aprofite aquesta finestra virtual per demanar el vostre ajut, als que estan en Primària, si podeu accedir a les programacions serieu tan amables de enviar-me una de Castellà de 3er o si ja estan adaptades de Cicle Mitjà? Clar m'han demanat si puc deixar alguna cosa adaptada al nou currículum per l'any vinent, pero programar és una feina que em costa prou i em dona molts maldecaps com per a més fer-lo d'una matèria que no es del meu àmbit d'especialització ni del mateix nivell educatiu (sòc de Secundària!).
Ja he mirat la programació del llibre de text però francament no em convenç gens ni miqueta, la trobe prou fluixeta i a més no puc ficar "UD 1 El eco", perquè això no és seriòs!
Se que no puc queixar-me, ja que estic treballant, fent punts, aquest any cobraré l'estiu i pujaré a la borsa i hauré estat tot el curs al mateix centre, però..... ains tinc ganes de marxar a Secundària..., sovint he de buscar motivacions per impartir algunes coses amb les quals no disfrute, això unit amb que l'actitud de l'alumnat no és especialment d'estar per la feina i les coses que et prepares, o que de tan en tant oblide que només tenen 8, 9 o 10 anys... ains... a mi m'agradaria discurrir sobre la Revolució Francesa o sobre l'etern (i fals) debat si a Espanya és produeix la doble revolució (burguesa i liberal)... però no, he de repetir dia enrere dia la diferència entre "extern" i "intern"...., al menys he aconseguit que deprenguen a dir "escleròtica", que dius per algo pot servir-les en un futur!
Supose que tots ens quiexem del que no tenim, a més, companys i amics que es dediquen a la Secundària ja m'han dit que m'esborre el meu somni perquè depenent d'on estigues i les condicions que et trobes igual he de repetir també tots els dies les diferències entre "extern" i "intern"....
A més aquest mes es fa una mica duret, ja que molts sustituts no hem cobrat res des de mitjans de decembre, no he baixat a casa els caps de setmana per estalviar una mica, i en fi, encara que fas bones migues amb la gent és difícil fer relacions que vagen molt més enllà de fer-te algú cafelet alguna tarda en acabar l'escola, s'enyora als amics i la família. Però clar, també em sap greu queixar-me quan molts dels meus alumnes han estat anys separats dels seus pares...., en fi, com he dit abans, ens queixem d'allò que no tenim sense pensar en com estan els altres.
Estic recollint informació sobre la vaga, ja us dic que pense secundar-la, si no fos pels que estaven abans que lluitaren molts de que ara estem com a sustituts estariem a casa. Crec que especialment els valencians de la diàspora hem de fer vaga, sinó pot ser que no treballem ni a la terreta, ni a aquesta, nostra segona casa. Proximament ficaré motius pels quals pense que hem de fer vaga de forma majoritària.
Què vagi bé!
I tú, què em contes?

PD: Afegiré una nova llista, "Altres neomaestrill@s", així que si teniu bloc deixeu-me l'adeça i us enllaçaré!

Nou any, nova rutina!

Salutacions!
Abans de res i amb prou retard, Feliç Any Nou a tots/es!!
Ja feia molts dies que no publicava res, però les vacances han sigut un període de relax total, dormint fins a tard, anant al cinema, cuidant a les nebodetes, vegent als amics..., una desconexió total de la rutina de treball i de la vida no monaca, però si una mica més recluida que faig a l'exili!
Per tot això aquesta setmana m'ha costat una mica ficar-me el xip de treball, m'he adormit un parell de dies i he anat improvisant una mica sobre la marxa, cosa que els alumnes també han agraït ja que pense que també lis costa un poquiu tornar a la feina, especialment a aquestes edats.
Es curiós com a quasi ningú els pares lis han dit res dels informes, m'ha sorprés una mica. Xiquets de 9 i 10 anys amb uns quants NM i els pares no els diuen res..., quan jo anava a escola m'haguera quedat sense vacances clarament i sense regals. Supose que a partir de l'avaluació següent quan tornem al sistema numèric igual les queixes i càstics augmentaran.
Aquest és un tema del qual supose que parlare sovint els pròxims mesos, les grans contradiccions que s'estant produint a l'ensenyament, per una banda els nous currículums una mica utòpics des del meu punt de vista (crec que al final acabarà com la Logse, una bona idea a la qual si no es fica pasta fracasarà), el aprendre a aprendre que si es genial, però com convinem això per eixemple amb un sistema avalatiu arcaïc com és el numèric? A més avaluar amb notes a Primària em sembla molt contraproduent pels alumnes.
Altres temes que vull tocar és el de la Llei Nacional d'Ensenyament de Catalunya, encara estic en fase informativa però amb quasi tota segurat secundaré la vaga del dia 14, les poques coses que he llegit no m'han agradat molt. És un poc trist que un govern suposadament d'esquerres faça una llei privatitzadora com aquesta i amb punts com a mínim controvertits, estic molt d'acord amb els que diuen que aquesta llei fomenta la desigualtat a l'ensenyament públic i suposará un ranking d'escoles (bones i dolentes).
I com no, de les meues aventures i desventures a l'exili, ja estic casi segur que restaré en aquesta escola tot el curs, de moment sense notícies de la titular, i ja em fiquen a tots els projectes del curs sencer. Per a començar sere un dels reis del Carnestoltes! Uha! Apassionant!
Una de les coses que vull fer es un taller de periodisme amb els xiquets, començaré el dia 6 de febrer així que qualsevol idea que pugau aportar sera benvinguda.
Als que esteu pendents de nomenaments i als interins, supose que ja ho sabeu però recordar no costa res, es crea un nou SSTT (Maresme, Vallès) que es separarà del SSTT de Barna Comàrques, no se si això és bo o dolent per nosaltres, però jo no tinc cap intenció de canviar ni la que estic adscrit (Barna Comarques), ni el que tinc com a segon (Baix Llobregat-Anoia), com a mínim fins que al maig ens donen el nostre número provisional de la borsa.
En fi, espere que tots tingau un bon reincorporament i els que encara esteu pendents sigueu nomenants el més prompte possible. I als que no esteu dins d'aquest "mundillo" gràcies per llegir aquestos totxos!
Una abraçada!!

Mode Holydays ON!

Neomaestrillo us desitja unes bones festes i una bona entrada d'any!
Tornem en el 2008!!
Salut, república i sistema educatiu de qualitat!!

Ja s'acosta el Nadal...

Salutacions!

Sembla que tot torna una mica a la normalitat. Al final la denúncia va quedar en un no res, i només queda el regust agridolç de l'experiència. Agri per la tensió i les acusacions infundades pàtides, dolç pel recolçament total de l'equip directiu i els companys, crec que per moltes paraules que diguès mai podria expressar la meua gratitud.
Menys mal que dies després d'aquest lamentable fet va arribar el pont i vaig poder tornar a la terreta, a carregar piles i a desconectar una mica. Cosa que em feia molta falta!! A més, de cara a aquesta darrera setmana frenètica, fent els informes, preparant les activitats de Nadal..., uns dies de descans es noten. Ara tot està fet!
El Nadal, festa de tradició jueva-cristiana, arrelada en nostra societat, part de nostra cultura i nostres sistema de valors, però que en part, no deixa de ser religiosa, encara que hui en dia siga més marketing, consumisme pur i dur, que retrobar a la família i celebrar el neixement de Nostre Senyor.
Tanmateix, l'escola es laica, i vivim a un estat aconfesional (paraula que mai he acabat d'entendre), escola, on a més, podem trobar alumnes que confesen altres religions (islàmics, ortodoxes, animistes... o inclus no religiosos) i als quals nosaltres hem de formar en valors multiculturals, de solidaritat i respecte. Per què nassos, llavors, hem de decorar els centres amb motius clarament cristians com verges i sants? Per què hem d'ensenyar nadalenques tradicionals i no altres tipus de cançons no religioses?
Nostre Senyor va dir "Tu ets Pere i sobre aquesta pedra (tot un joc de paraules, era un catxondo el Nostre Senyor) construire la meua esglèsia", l'estat ens hauria de dir "tu ets maestrillo/a i sobre aquesta pedra edifique la nostra societat plural, respetuosa, laica i democràtica". Crec que encara estem lluny d'això i el pes que arroseguem es nota.
No només continuem donant religió a les escoles (qui vullga fe que vagi a un temple, si l'escola ha de ser temple d'alguna cosa ho és de la raó, de la ciència i de la llum [crec que la meua vessant jacobinista i robesperriana s'ha encés!]), ara catòlica però alguns en nom de no se quina igualtat volen que també es done la islàmica..., si home si, i també podriem ensenyar la sintoista!, sinó que continuem deixant que la tradició s'impose imposant. No a les religions a l'escola, no a una escola religiósitzada!!
En fi, que això, que no m'agrada fer adorns de Nadal amb motius religiosos, no m'agrada fer concerts de nadalenques religioses. Mostrem als més petits la vertadera cara del Nadal, el catàleg de joguines del centre comercial de torn i les excel·lències dels mercats per fer els diners. La resta són hipocresies barates i manteniment del status-quo.
I tu, què em contes?

PD: Un altre dia igual vos parle de que em sembla l'horrible Win-Pri, una aberració demoniaca que s'empra per fer els informes. L'any passat els feia amb el OpenOffice Writer!!!

Under pressure

Hola!
Hui tornem als escrits desairats, pesimistes i preocupants. Hui uns pares han interposat una denuncia contra servidor que escriu, Neomaestrillo de l'Alt Penedès, per agressió envers el seu fill...
La realitat de vegades pot ser més dura i surrealista que els nostres pitjors malsons. Aquest matí estavem a la piscina del poble, on acudim tots els dijous (la natació està inclosa a la programació d'educació física), quan tornen als vestidors els mestres hem d'estar allà pendents de que es canvien, no es deixen res, no es barallen....; de vegades és una mica estresant, bo, la majoria de vegades, perquè també has de estar pendent dels que no s'han banyat (per estar malalts, motius religiosos, aversió a l'aigua...). En fi, que has de controlar moltes variables, quan la majoria acaba els has de fer formar fora dels vestidors, en una paret deixant el major espai possible als usuaris de la piscina (lloc públic, on s'ha de pagar una quota). Sempre hi ha algú que encara no ha acabat de vestir-se, en eixes estava aquest matí, amb un ull amb els que encara restaven als vestidors i altre als de la cua, quan he vist que dos d'aquests últims entraven a un vestidor assignat cap altra escola. Cap allà que he anat, perquè clar si ja tenim problemes de "desaparicions" a l'escola, només ens falta tindre'ls també a la piscina. Justament quan anava eixia el xiquet que havia entrat, llavors li he fet una mena de colleja suau i li he preguntat que si l'havia perdut allà, que què estava fent, que al tornar aniria al director..., en fi, el normal en aquests casos.
Al tornar a escola no estava el director, així que li he dit que estiguès a les 2:55 al despatx que parlariem aleshores. També s'ho he dit a la que havia obert la porta. Total quan tornem de dinar, jo ja havia oblidat el assumpte, però al pujar cap a classe, l'he vist a la porta del director amb els seus pares. El meu primer pensament ha sigut: "ho ha contat a casa i els pares volen parlar amb nosaltres per asegurar-se que no es tornara a repetir, bons pares"...., quant lluny estava de la reialitat!!!.
El primer que m'han dit després de dir-me si podiem parlar ha sigut que m'han ficat una denuncia per agressió a la comisaria...., m'han trencat per tots els costats. Després han preguntat el que ha passat, però flipe que només amb la versió del xiquet i abans de preguntar res, denuncien. Mola.
Intentant calmar la situació, els he explicat el que havia ocorregut, acceptant que m'havia equivocat, que havia sigut un mal gest, però que clar, no puc estar pendent de 50 nens (les mestres companyes en aquest moment estaven al vestidor de les nenes), que en fi, no havia cap intenció de fer-li mal i que si s'ho havia fet demanava mil disculpes. La resposta: "sino puedes controlarlos igual deberias trabajar en otra cosa". Si senyor! Això es intentar solucionar els problemes.
Després d'això m'he tragat el to conciliador i he començat a "rajar" del seu fill i del grup classe (angelets no hi són), a la qual cosa ells han respòs acusant-me de maltractar sistemàticament als alumnes (que si un dia un tenia marques!!!, que altre el vaig espentar per les escales!!!)... menys mal que aquí ja estava la cap d'estudis perquè ja he començat a perdre els nervis i a cridar-los diguent que: "qui vos heu pensat vosaltres que sou per a acusar-me d'això!! no he d'aguantar això!! Ningú m'insulta d'aquesta manera a la cara!!)....
En fi... després, no ho recorde ja molt bé, m'he alterat, ells han acabant marxat i quan han marxat he trencat a plorar com feia anys que no feia..., Menys mal que la cap d'estudis ha intentat animar-me, i no m'ha deixat que m'afone...
Amb tot això he perdut tota la primera hora de la tarda, a segona hora tenia un altre grup, allà m'he animat més, ostia! Intentes transmetre no ja coneixements, sino conductes de comportament, una educació i així t'ho paguen, però note que als alumnes els agrade, o al menys a la majòria. Ja estava una mica menys amoinat, quan a tocar el timbe puja la conserje i em diu que no baixe que una mare i un avi m'estaven esperant!!
He estar esperant 45 minuts a que marxaran, per no se que història de havia fet mal al seu fill..., la questió es que s'havien trobat a l'altra mare i ale, a descontextualitzar les situacios i a fer de grans de sorra boles de neu. La veritat és que d'allò que li han dit a la cap d'estudies (no se que d'un dia a les escales quasi el faig caure) no recorde res, possiblement l'alumne baixaria corrents i el vaig aturar i el vaig fer pujar i tornar a baixar bé. Ho sopose perquè tots els dies li faig el mateix a molts.
En fi, que per moments m'he sentit pitjor que un terrorista. Tinc por de que passarà demà! Si totes les històries i exageracions dels nens faran que a la porta del cole em "linchen" com si fos un gay a l'Ira.
Aquest matí un alumne amb certs problemes mentals m'ha fotut unes quantes patades, no és la primera vegada, he d'anar jo també a denunciar-lo? Aquesta és manera de treballar? NO. Ja estem com sempre, els mestres sense autoritat...., quan jo anava a l'escola si algú mestre m'haguès donat una oxtia per fer una cosa dolenta, al arribar a casa m'hagueren fotut dos més. Jo que no he fet res dolent em veig ara en una situació difícil, amb un entorn de pares hostil i uns nens (millor uns poquets nens d'un grup-classe determinat) que a la mínima que els diga algo ja saben allò que han de fer.
Hui un company de secundària, que va arribar el dimarts ha renunciat, el faran fora de la borsa, pero prefereix viure tranquil. La temptació és gran i no ho tinc gens clar. No descarte fer el mateix, renunciar i tornar a casa. L'única cosa positiva que he trobat és la comprensió i recolçament dels companys, però pot ser arribe un moment que això no siga prou.
Ja he tingut dos mogudes per intentar educar, civilitzar i transmetre coneixements, un tercer no crec que ho aguante. I ja vorem com queda allò de la denuncia. Només hem falta que vinguen els Mosos ha portar-me per prendre'm la declaració.
Mentres els polítics, al menys ací a Catalunya, fer lleis educatives que enlloc de donar solucions, només fan que enmerdar més les coses. Al Sr. Maragall se li omple la boca amb "la llei nacional d'educació", una llei que l'únic que fa es privatitzar l'ensenyament públic, a l'hora que crear centres "bons" i "dolents". Supose que aconsellat pels mateixos que han socabat més i més el camp d'actuació dels mestres i la seua autoritat.
La realitat és dolenta però el futur no pinta molt millor...
I tu, què em contes?

Still Alive!

Hola!
Ja fa molts dies que no escrivia res! Aquestes setmanes han sigut una mica esgotadores, el meu horari definitiu va entrar en vigor, i faig més i amb més preparació que al començament. A banda per les vesprades tinc un curs, Aula de Ciències, a partir del dimecres seran dos cursos, ja que comence un per a reciclar al professorat de Secundària per Primària; tot unit a que intente fer una mica d'esport fent natació 2 o 3 dies per setmana, la present seran 2 per que hui no he anat....
En fi, massa coses, i aques blog, que ultimament ja no se si ho seguiu, té la finalitat primera de servir-me com a descarraga personal, i ja ho anava necessitant.
La temporada de baixes per grips, angines, neumònies, i similars ha començat, els últims dies he vist cares noves per l'escola. Bona gent, joves, la veritat és que ara s'esta equilobrant la questió d'edat! I no és que tinga problemes amb els més majors, al contari, però sempre tens més coses en comú als que oscilen la teua edat. D'ací por començara la temporada de maternitats, encara que pense que al cole on estic només una companya està en aquesta situació de pre-mama.
Amb els alumnes.... amfff continua oscilant, no és per quixar-me però és que tinc els pitjors grups de l'escola amb diferència. Aquests últims dies per cobrir absències de company he fer algunes sustitucions al cicle superior... i no hi ha color. L'ecola té com a ovella negra el cicle mitjà, ja sabeu la típica conjunció de factors negatius que fan que un grup no tira cap endavant i només alguna individualitat destaca.
He reflexionat molt els últims dies arrel d'una conversa que vaig tenir amb un amic sobre aquest tema, el tema del determinisme estudiantil i la extrapolació al futur. Ho he fer perquè quan jo anava a escola no es que fos l'alumne més destacat, formava part del gran grup que es deixaven portar i era més bé gracioset i contestatari. Per això intente no fer com fan alguns companys, que és etiquetar en "bons" i "dolents", no crec que a aquestes edats es puga ja decidir si una persona tindra futur (acadèmic i professional), encara té moltes circunstàncies a les quals enfrontar-se. De fet, tornant als meus records de col·legial (no fa tant que vaig deixar l'escola, només uns 12 anys... o pot ser 13 XDDD ), els que eren els empos la veritat és que després, la majòria d'ells no continuaren amb una formació universitària, i els pocs de la classe que arribarem a la uni (dels 38 que erem a 8è EGB, uns 14/16, exactament no ho se) no eren dels que més destacaven, com ja he dit abans. Home si que és cert que els que al cole no s'ho curraven gens, no aprenien gens i passaven de tot, després continuaren amb aquesta tendència.
Tanmateix jo vaig a arribar fins i tot a repetir curs al insti i ves per on hui en dia sóc professor, per això etiquetar a la gent.... no m'agrada.
I tot això per arribar a on? A cap puesto! L'escola d'ahir i hui són molt diferents, ja que la societat és diferent. Torne de nou a la manca d'autoritat del professorat. Hui mateix he deixat sense pati a tota una classe..., cosa que no servira de res per què fa dos setmanes ja ho vaig fer i de seguida tornen a les andades. Tan difícil és estar en silenci a l'hora de baixar i pujar escales? Recorde que a la meua escola ho feiem per ordre de llista i guardant una separació d'un braç (rollo "Cara al Sol"). Clar hui fiques la tele i veus als escrements socials del cor cridant, sense educació, o als referents per als nens, que basicament són iguals de maleducats.... i que a casa, com els pares habitualment treballent i no passen molt de temps amb ells eviten la seua funció educatiu-punitiva.....
En fi..., espere que als que esteu a la borsa vos criden el més aviat possible i a la resta que tot vagi bé per València. La distància es fa llarga!
I tu, què em contes?