El retorn de Pavlov!

Hola!
Com va tot? Espere que bé! Jo cada dia estic més assentat a l'escola, poc a poc em faig amb els alumnes i puc dir que els companys que m'envolten són un gran grup humà, molt bona gent, la qual cosa facilita molt les coses.
Dels deu alumnes que tinc, cinc presenten algun tipus d'alteració de la "normalitat" (tdh, nouvinguts, mancança d'hàbits, lateralitat creuada...), així que malgral ser poquets en número és tot un repte tirar cap endavant la classe.
Ara estic treballant molt les normes i hàbits a classe i la comprensió lectora. La presència d'un nouvingut en una escola sense aula d'acollida és difícil..., basicament és el tutor qui es fa càrrec d'ell a quasi totes hores (de fet quan jo estic a l'aula no surt ni una sola vegada, és en altres matèries quan té els reforços), això fa que unit a que el grup és de tarannà mogudet, siga una mica difícil assolir uns mínims per poder desenvolupar les classes, però crec que anem pel bon camí. La comprensió lectora trigarà més...
Ha sigut arran de comentar amb una companya de pis el primer cas quan hem tingut una discussió en la qual he vist que allò que ens diferència als de Secundària dels de Primària és molt gran. He comentat que amb el nouvingut adopte un mètode conductivista (en plà exagerat, pq clar H. no és un gosset) i que per a mi allò principal per poder donar classe és el respecte i la discipilina (de fet per a mi son indisolubles) i que és necessari un esforç per part de l'alumnat ja que no s'ha d'oblidar que l'escola esta per a formar en coneixements i valors (digueu-li competències bàsiques si voleu)..., ostia una mica més i m'acusa de franquista... i ha tingut l'osadia de dir que l'error del departament ha sigut deixar que els de Secundària donem classe a Primària!!
Francament m'he hagut de contenir per no contestar-li! En el temps que porte donant classe he vist mestres que no saben fer una O amb un canuto i autèntics cracks de l'ensenyament, per això no li he replicat que la situació seria molt millor si adoptaren sistemes similars a altres paissos europeus en els quals la carrera de Magisteri no existeix i els mestres son llicenciats en les diferents especialitats del coneixement que després reben formació pedagògica específica!!
Això no, però igual si que hauria d'haber-li dit que aprendre a sumar i restar o a comprendre un text és molt més important que retallar i pintar papallones (que no estic diguent que no tinguen una funció pedagògica però que no hi ha color). I em sembla que aquesta actitud relativista davant el coneixement està prou estesa en una part del professorat de Primària.
I tot això per haver fet una broma amb Pavlov el seu gos i H.! En un món ideal tots seriem constructivistes, però la realitat ens determina!
En fi, visions molt enfrentades, jo reconec que em vaig educar d'una manera prou "tradicional", aní a una escola concertada, però entenc com a positiu haver après que hi ha unes normes i que el respecte i l'educació són aspectes bàsics, no només en una classe, sino en la vida quotidiana.
Per la resta esperant que surta on m'han assignat per fer el curset de preparació de les opos, aquest any s'ha de intentar de valent!
I tú, què em contes?

"Extern" i "intern", el descobriment de la setmana!

Hola!

Sembla que per fi estic tornant a agafar el ritme de treball! Ja era hora! Després de dos setmanes de vacances costava tornar a feina, però clar aquesta avaluació és tan curteta que no podem trigar molt en entrar en dinámica!
Ja he advertit que aquest avaluació s'acaben els jocs i que s'ha de pencar el que calgui per adquirir les competències bàsiques marcades pel currículum! jajajja... però és clar no amb aquestes paraules. Per cert aprofite aquesta finestra virtual per demanar el vostre ajut, als que estan en Primària, si podeu accedir a les programacions serieu tan amables de enviar-me una de Castellà de 3er o si ja estan adaptades de Cicle Mitjà? Clar m'han demanat si puc deixar alguna cosa adaptada al nou currículum per l'any vinent, pero programar és una feina que em costa prou i em dona molts maldecaps com per a més fer-lo d'una matèria que no es del meu àmbit d'especialització ni del mateix nivell educatiu (sòc de Secundària!).
Ja he mirat la programació del llibre de text però francament no em convenç gens ni miqueta, la trobe prou fluixeta i a més no puc ficar "UD 1 El eco", perquè això no és seriòs!
Se que no puc queixar-me, ja que estic treballant, fent punts, aquest any cobraré l'estiu i pujaré a la borsa i hauré estat tot el curs al mateix centre, però..... ains tinc ganes de marxar a Secundària..., sovint he de buscar motivacions per impartir algunes coses amb les quals no disfrute, això unit amb que l'actitud de l'alumnat no és especialment d'estar per la feina i les coses que et prepares, o que de tan en tant oblide que només tenen 8, 9 o 10 anys... ains... a mi m'agradaria discurrir sobre la Revolució Francesa o sobre l'etern (i fals) debat si a Espanya és produeix la doble revolució (burguesa i liberal)... però no, he de repetir dia enrere dia la diferència entre "extern" i "intern"...., al menys he aconseguit que deprenguen a dir "escleròtica", que dius per algo pot servir-les en un futur!
Supose que tots ens quiexem del que no tenim, a més, companys i amics que es dediquen a la Secundària ja m'han dit que m'esborre el meu somni perquè depenent d'on estigues i les condicions que et trobes igual he de repetir també tots els dies les diferències entre "extern" i "intern"....
A més aquest mes es fa una mica duret, ja que molts sustituts no hem cobrat res des de mitjans de decembre, no he baixat a casa els caps de setmana per estalviar una mica, i en fi, encara que fas bones migues amb la gent és difícil fer relacions que vagen molt més enllà de fer-te algú cafelet alguna tarda en acabar l'escola, s'enyora als amics i la família. Però clar, també em sap greu queixar-me quan molts dels meus alumnes han estat anys separats dels seus pares...., en fi, com he dit abans, ens queixem d'allò que no tenim sense pensar en com estan els altres.
Estic recollint informació sobre la vaga, ja us dic que pense secundar-la, si no fos pels que estaven abans que lluitaren molts de que ara estem com a sustituts estariem a casa. Crec que especialment els valencians de la diàspora hem de fer vaga, sinó pot ser que no treballem ni a la terreta, ni a aquesta, nostra segona casa. Proximament ficaré motius pels quals pense que hem de fer vaga de forma majoritària.
Què vagi bé!
I tú, què em contes?

PD: Afegiré una nova llista, "Altres neomaestrill@s", així que si teniu bloc deixeu-me l'adeça i us enllaçaré!

Mode Holydays ON!

Neomaestrillo us desitja unes bones festes i una bona entrada d'any!
Tornem en el 2008!!
Salut, república i sistema educatiu de qualitat!!

Under pressure

Hola!
Hui tornem als escrits desairats, pesimistes i preocupants. Hui uns pares han interposat una denuncia contra servidor que escriu, Neomaestrillo de l'Alt Penedès, per agressió envers el seu fill...
La realitat de vegades pot ser més dura i surrealista que els nostres pitjors malsons. Aquest matí estavem a la piscina del poble, on acudim tots els dijous (la natació està inclosa a la programació d'educació física), quan tornen als vestidors els mestres hem d'estar allà pendents de que es canvien, no es deixen res, no es barallen....; de vegades és una mica estresant, bo, la majoria de vegades, perquè també has de estar pendent dels que no s'han banyat (per estar malalts, motius religiosos, aversió a l'aigua...). En fi, que has de controlar moltes variables, quan la majoria acaba els has de fer formar fora dels vestidors, en una paret deixant el major espai possible als usuaris de la piscina (lloc públic, on s'ha de pagar una quota). Sempre hi ha algú que encara no ha acabat de vestir-se, en eixes estava aquest matí, amb un ull amb els que encara restaven als vestidors i altre als de la cua, quan he vist que dos d'aquests últims entraven a un vestidor assignat cap altra escola. Cap allà que he anat, perquè clar si ja tenim problemes de "desaparicions" a l'escola, només ens falta tindre'ls també a la piscina. Justament quan anava eixia el xiquet que havia entrat, llavors li he fet una mena de colleja suau i li he preguntat que si l'havia perdut allà, que què estava fent, que al tornar aniria al director..., en fi, el normal en aquests casos.
Al tornar a escola no estava el director, així que li he dit que estiguès a les 2:55 al despatx que parlariem aleshores. També s'ho he dit a la que havia obert la porta. Total quan tornem de dinar, jo ja havia oblidat el assumpte, però al pujar cap a classe, l'he vist a la porta del director amb els seus pares. El meu primer pensament ha sigut: "ho ha contat a casa i els pares volen parlar amb nosaltres per asegurar-se que no es tornara a repetir, bons pares"...., quant lluny estava de la reialitat!!!.
El primer que m'han dit després de dir-me si podiem parlar ha sigut que m'han ficat una denuncia per agressió a la comisaria...., m'han trencat per tots els costats. Després han preguntat el que ha passat, però flipe que només amb la versió del xiquet i abans de preguntar res, denuncien. Mola.
Intentant calmar la situació, els he explicat el que havia ocorregut, acceptant que m'havia equivocat, que havia sigut un mal gest, però que clar, no puc estar pendent de 50 nens (les mestres companyes en aquest moment estaven al vestidor de les nenes), que en fi, no havia cap intenció de fer-li mal i que si s'ho havia fet demanava mil disculpes. La resposta: "sino puedes controlarlos igual deberias trabajar en otra cosa". Si senyor! Això es intentar solucionar els problemes.
Després d'això m'he tragat el to conciliador i he començat a "rajar" del seu fill i del grup classe (angelets no hi són), a la qual cosa ells han respòs acusant-me de maltractar sistemàticament als alumnes (que si un dia un tenia marques!!!, que altre el vaig espentar per les escales!!!)... menys mal que aquí ja estava la cap d'estudis perquè ja he començat a perdre els nervis i a cridar-los diguent que: "qui vos heu pensat vosaltres que sou per a acusar-me d'això!! no he d'aguantar això!! Ningú m'insulta d'aquesta manera a la cara!!)....
En fi... després, no ho recorde ja molt bé, m'he alterat, ells han acabant marxat i quan han marxat he trencat a plorar com feia anys que no feia..., Menys mal que la cap d'estudis ha intentat animar-me, i no m'ha deixat que m'afone...
Amb tot això he perdut tota la primera hora de la tarda, a segona hora tenia un altre grup, allà m'he animat més, ostia! Intentes transmetre no ja coneixements, sino conductes de comportament, una educació i així t'ho paguen, però note que als alumnes els agrade, o al menys a la majòria. Ja estava una mica menys amoinat, quan a tocar el timbe puja la conserje i em diu que no baixe que una mare i un avi m'estaven esperant!!
He estar esperant 45 minuts a que marxaran, per no se que història de havia fet mal al seu fill..., la questió es que s'havien trobat a l'altra mare i ale, a descontextualitzar les situacios i a fer de grans de sorra boles de neu. La veritat és que d'allò que li han dit a la cap d'estudies (no se que d'un dia a les escales quasi el faig caure) no recorde res, possiblement l'alumne baixaria corrents i el vaig aturar i el vaig fer pujar i tornar a baixar bé. Ho sopose perquè tots els dies li faig el mateix a molts.
En fi, que per moments m'he sentit pitjor que un terrorista. Tinc por de que passarà demà! Si totes les històries i exageracions dels nens faran que a la porta del cole em "linchen" com si fos un gay a l'Ira.
Aquest matí un alumne amb certs problemes mentals m'ha fotut unes quantes patades, no és la primera vegada, he d'anar jo també a denunciar-lo? Aquesta és manera de treballar? NO. Ja estem com sempre, els mestres sense autoritat...., quan jo anava a l'escola si algú mestre m'haguès donat una oxtia per fer una cosa dolenta, al arribar a casa m'hagueren fotut dos més. Jo que no he fet res dolent em veig ara en una situació difícil, amb un entorn de pares hostil i uns nens (millor uns poquets nens d'un grup-classe determinat) que a la mínima que els diga algo ja saben allò que han de fer.
Hui un company de secundària, que va arribar el dimarts ha renunciat, el faran fora de la borsa, pero prefereix viure tranquil. La temptació és gran i no ho tinc gens clar. No descarte fer el mateix, renunciar i tornar a casa. L'única cosa positiva que he trobat és la comprensió i recolçament dels companys, però pot ser arribe un moment que això no siga prou.
Ja he tingut dos mogudes per intentar educar, civilitzar i transmetre coneixements, un tercer no crec que ho aguante. I ja vorem com queda allò de la denuncia. Només hem falta que vinguen els Mosos ha portar-me per prendre'm la declaració.
Mentres els polítics, al menys ací a Catalunya, fer lleis educatives que enlloc de donar solucions, només fan que enmerdar més les coses. Al Sr. Maragall se li omple la boca amb "la llei nacional d'educació", una llei que l'únic que fa es privatitzar l'ensenyament públic, a l'hora que crear centres "bons" i "dolents". Supose que aconsellat pels mateixos que han socabat més i més el camp d'actuació dels mestres i la seua autoritat.
La realitat és dolenta però el futur no pinta molt millor...
I tu, què em contes?

Tot canvia (per a seguir igual)

Hola!

Ja feia dies que no publicava res, però és que estic tan cansadet...., com siga així caure malaltot! Primer de tot dir que ja he llevat el moderatge de comentaris, ho havia ficat sense adonar-me'n!
Les coses al cole van a dies, dies roins, dies pitjos i algun, escasos, dies bons. Comence a fartar-me una mica, francament només és un grup el que és ingovernable, la resta de grups que tinc, en fi, doncs si que han millorat el seu comportament i la seua actitud i comencem a fer coses xules. Però el grup "caos anarquia i destrucció", no tira cap endavant. L'altre dia em tragueren de les meues casilles com poques vegades m'ha passat en la vida, ni quan lo del Nesquik (això només ho entendran uns poquets!!). En serio, horroròs, 4 barallant-se pel mig de la classe, el Aci's student cridant, la inadpatada correguent i insultanme...., en fi..., ni a les jacqueries de l'Edat Mitjana!! Me'n ani en un estat de nervis.... i vaig fotre uns crits que es sentiren a tot el cole..... però clar resulta que els crits molesten i no és manera d'educar.... la mare que els ha parit.....
Hui he canviat de tàctica i he dit que fins que no callesin no donaria classe i...... no he donat classe en hora i vint minuts!! Acollonant!! Allà estava, assegut a la cadira del mestre esperant i esperant i esperant.... fins que ha sonat el timbre i he marxat a altra classe....
Jo no vull fer això, cobrar per no fer res, però jo he de pagar els que altres no ha sabut o volgut fer, i la meua salut està per damunt d'això. És trist perquè, com sempre, paguen justs per pecadors, però aquesta serà la meua tàctica des d'ara.
Aquest problema ve de l'any passat que tenien una mestra que per no crear-se problemes ni enemistats amb els pares no els deia res als xiquets, els deixava fer. A més era la tutora..., igual ho disfressava d'autoconeixement i autoaprenentatge, però la realitat és que no feia res, ni ensenyar ni educar. No només apenes saben llegir sino que no tenen una conducta adequada per estat a un aula. Per a que vos feu una idea aquesta mestra ja no esta a l'escola, per decissió de l'escola.
I clar, ara arribem uns nous i ens trobem aquest panorama... i aguantant, a més, als psicopedagogs, els teòrics.... pq de solucions pràctiques i concretes no et donaran mai, sempre informes, decàlegs i paperassa que no m'aporta gens. Però clar, ell els has de fer cas pq ells saben com s'ha d'educar...... sense xafar mai un aula i enfrontar-se a un caos com aquest. (Caos no pq jo ho diga, sino pq tots els mestres que impartim allà estem d'acord).
Jo sóc de secundària i estic pal·liant una necessitat, no he de complicar-me la vida tant, i no he de portar-me preocupacions a casa. Es trist però accepte que jo no puc canviar el que tinc davant, i com hem va dir un bon amic "si no puedes cambiarlo no te agobies, es un trabajo, cuando acabes desconecta".
No se en quin moment es va produïr aquest canvi tan brutal, quan anava a escola erem 38 a classe i feim la meitat de la meitat d'escandol que una de hui en dia de 27. Pot ser les normes s'han relaxat massa, s'ha volgut anar cap a una educació, no se com dir-lo, no menys autoritària, però igual menys dura, menys selectiva, que no més igualitària, perquè amb els recursos suficients la igualtat estaria garantida, i hem acabat en una mena d'escola-llar d'infants, on l'educació no és la prioritat, si per als mestres, però pot ser no tant per als pares i els xiquets, sino que l'escola és un lloc on els pares aparquen als xiquets de 9:00 a 17:00 i se'ls ha d'aguantar les tonteries i les faltes de respecte.
Que els alumnes s'alcen quan entre el mestre, com vol Sarkozy, no és allò important, si que ho és, però, que mostre respecte i interés. Interés per deprendre, i sinò tenen, no és per la seua culpa, ells no són més que l'espill de nostra societat. Una societat cada vegada més irrespetuosa, analfabeta, consumista i deixada. Eixe és el problema davant ni els mestres ni les mestreses, que no som ni superhomes ni superdones, podem fer molt.
I tu, què em contes?

De Rectificacions i noves lluites.

Hola!

Ja fa més d'una setmana que no deixe cap escrit, he estat prou enfeinat a l'escola i després havia de disfrutar del llarg cap de setmana, que per cert m'ha vingut molt bé per carregar les piles, encara que la tornada és va fer difícil, dies de goig fan que la tornada a l' "exili" tinga un regust aspre.
Abans de res vull rectificar, la dona que estic sustituint no té la cara més llarga que un dia sense pa, sino que la pobra va patir un patatus i va estar ingresada a l'hospital, per això no sabiem res d'ella. Això demostra que generalitzar no és una bona cosa. Restaré a mi actual destinació com a mínim fins el Nadal, encara que possiblement més temps.
Dit això, hui vull parlar de la meva nova creuada i d'alguns càrrecs i situacions que no entenc. Es suposa que l'escola pública ha de garantir la igualtat d'oportunitats; des de fa uns anys l'escola pública admet ha nois i noies amb deficiències mentals, una política basada en un suposat progressisme integrador. Jo no ho veig així, relacione les dos idees, com podem garantit la igualtat d'oportunitats si tenim un alumne que necessita el 80% de la nostra atenció? No estem discriminant a la resta?
Pot ser aquest raonament portat a un extrem màxim i simplista algu ho veja com un rebuig cap a tot tipus d'integració i aïllament dels alumnes amb deficiències, però no és el que jo planteje. Un alumne inmigrat al principi pot requerir una atenció més personalitzada, té l'aula d'acollida, però arriba un moment que és plenament un més. Els alumnes amb deficiències mentals, molt dificilment els acabaràs integrant i moltes vegades suposen un factor desestabilitzador, si mentre la resta fan deures a ell li deixes dibuixar, sempre haurà algu que vullga dibuixar com ell. No se si m'explique (com deia Buenafuente). El cas és que jo trobe que al final ni li acabes donant a tot el que necessita i a més perds el control de la classe, siga con siga, es produeïx una discriminació.
És ací on entren els psicopedagògs, psicòlegs i l'ent anomant EAP. Al temps que porte donant classe no he vist francament cap actuació positiva per la seua part, sempre es queden a un planol molt teòric, sense voler acceptar que la realitat possiblement els supera, quan no empren un llenguatge com de superioritat cap a tu, i a més, et diuen com has de donar classe a 27 alumnes, on no només els alumnes amb discapacitats mentals suposen un repte. Molta teòria barata però poques pautes d'actuació pràctiques amb utilitat.
Jo planteje que els alumnes amb discapacitats haurien de poder disposar de centres on els portaren de manera molt més personalitzada, on allò important no fos el contingut de les matèries sino la seua formació com a persones, la seua sociabilització, i que després, i segons els casos, tingueren espais i matèries comunes amb l'alumnat de primària i secundària. No crec que això siga ni feixista, ni res, sino molt més progressista que el que hi ha ara. Però clar és això són molts més euros, i és més fàcil dictaminar polítiques integradores que intenten difuminar els problemes però sense solucionar-los.
En fi, així anem. Per cert si algú té programacions de castellà, dibuix i medi natural dels cursos del cicle mitja de Primària que m'ho diga. Les necessite!!
I tu, què em contes?

Neomaestrillo against the "vacaburra" mother

Hola!
Y el inevitable conflicto llego. A media tarde, con viento de xaloc fuerza 4 nudos y un cielo parcialmente nuboso llego el primer duelo de neomaestrillo vs "madresemianalfabetavacaburramihijasieseducá". Así tal como suena, estaba yo castigando a mis alumnos por no saber comportarse en un aula, cuando a las 17:05 llego una madre echa una furia bramando. Reproduzco aquí el comentario parcialmente reconstruido y todo ello en presencia de una buena cantidad de alumnos ya que había empezado a "liberar" a los que siendo justos pagaban por los pecadores.
madresemianalfabetavacaburramihijasieseducá (en adelante MV): "xxxxx sal para casa"
neomaestrillo (en adelante NM): " xxxxx2 puedes marcharte...., quién es usted?"
MV: "la madre de xxxxxx, tu si que eres un maleducado, que no tienes respeto e insultas a los niños (nota: su lenguaje no tenía estas cotas de dicción y corrección gramatical)"
NM: "que?"
MV: "si, si, que los llamastes maleducados, retrasados y gilipollas"
NM: "que? yo maleducados y desastres si que los he llamado, pq un poco si que lo son, pero yo nunca he insultado a mis alumnos"
MV: "(subiendo el tono de voz) Si que los has insultado, que todos lo dicen, aquí el único maleducado eres tu! pero quien te has creido que eres? que acabaste la carrera hace tres meses y no eres más que un malucado"
NM: "señora me licencie hace más de tres años! (elevando más la voz) Usted quién se ha creido que es para llamarme mentiroso en mi clase? De que va? (nota: aquí me quede con las ganas de añadir "paleta hijadelagranputa") Yo si que tengo educación, no como usted!
MV "(perdiendo los nervios) Ahhhh!! Pero tu que te has pensando, ahora mismo me voy a hablar con el director BLABLABLA maleducado, imbécil... BLABLABLA...."
NM "(interrumpiéndola) Váyase a hablar con quien quiera pero fuera de mi clase, yo con usted no he de hablar nada hasta que no aprenda un poco de educación y a respetarme, ale fuera, largo (gritando casi al final).
Esto fue aproximadamente lo que paso, MV bajo a hablar con el director gritando mientras yo me quedaba atónito con la tutora de la clase que había venido a ver que pasaba, luego llego la Jefa de Estudios, cuando mi estado de nervios, era de exaltación y ganas de gasear a alguien.
No me extraña que los niños/as salgan como salen y se comporten como lo hacen. Con madres/padres así..., el Estado debería quitar más custodias joder! Mira que me altero la paleta esa! Pero quien se ha pensado que es para decirme a mi como he de dar las clases!! Si no sabe ni hablar!
Lo peor de todo es que mi ira recayo sobre el muñeco de los órganos del hombre, y luego me costo media hora reconstruirlo, no sabía donde poner el hígado y el bazo sin que se cayeran.
Tras tomar un cafe con unos compañeros, se me paso el arrebato, pero esta mañana he ido de muy mala gana a dar clase. No me siento nada a gusto con tantos seres por civilizar. El entorno es claramente hostil hacia el aprendizaje.
Que ha sido de aquellos tiempos en los que cuando un maestro/profesor decía algo el padre tomaba medidas correctivas y no giraba la torta para ir contra el docente? Si perdemos la autoridad, si nos desautorizan de tal manera, no tenemos nada que hacer, ni enseñar, nuestra tarea, y mucho menos, educar, que viene a ser basicamente lo que se hace en los coles de hoy.
En fin, mañana a ver si se renueva la baja o vuelvo a nomenaments. Si ocurriese lo segundo no me importaria en exceso.
I tu, què em contes?

Primeres reflexions

Hola!
Primera setmana sensera donant classes, moment de fer un primer balanç i avaluar la situació. Francamente no estic molt a gust a l'escola, com ja vaig dir és molt diferent a la darrera on vaig estar. L'escola és vella, no té molts recursos, hi ha una mancança de materials, els alumnes són prou maleducats, hi ha molta desestructuració social, famílies trencades, alumnes que no entenen ni parlen castellà o català, alumnes amb discapacitats mentals..., en fí, moltes coses per les quals no em sent preparat, i a més, no m'agrada molt el que done: castellà i medi natural si, pero l'àrea de educació artística de primer a quart no m'agrada gens ni mica.
Els companys i les companyes són prou agradables, però clar, som molts, i encara no m'he depres els noms de la majòria. Si que he vist, pot ser una sensació, una falta de confiança dels directius envers els més joves i els de secundària, no és la millor manera, pense de motivar.
Francament si la sustitució s'acaba el dia 3, i no es renova, no em suposarà un trauma, treball no faltara i a més ja estic casi en números de convocatòria de secundària. Tanmateix pense que és molt més probable que reste per molt de temps a l'escola, la mestra a la qual estic sustituint només va anar un dia, es va queixar de que la manassen tan lluny de casa, i no va tornar. Ara està de baixa per lumbalgia, malaltia prou subjectiva, al meu entendre, i que per tant pot allargar la seua reincorpocació fins l'any vinent.
L'any passat encara que estava molt més lluny, a l'alt Berguedà, em sentia molt més com a casa, més integrat amb l'escola i amb la feina. Aquest curs, mentre estiga ací, tinc molt clar que quan termina la jornada de treball, termina la meua feina.
Juntament als companys, altre factor positiu és el poble, molt agradable, amb molts barets, bodeguetes, i pense, tot i que encara no he eixit molt per les nits, amb ambient de festa, o al menys això m'han dit els valencians de la zona. Serà la meua base d'operacions tan si marxe de l'escola com si no.
En fi, supose que tot no es pot tenir, l'any passat tenia un entorn de treball i un grup de nens super genials però una vida molt monòtona, inclús avorrida, al terminar la feina; aquest any tinc més opcions d'oci i sociabilitat però un entorn de treball poc motivador. I el que trobe pitjor, com vaig incorporar-me el dia 21 fins a finals d'octubre no veure ni un €!! Porca misèria!
I tu, què em contes?

And neomaestrillo goes to....

Hola!
Tornem a la càrrega, neomaestrillo torna a convertir-se en mestre de Primària! Això si, tot molt diferent que el curs anterior!
Per començar els nomenaments, a la sala l'aire condicionat continua propiciant que alguns s'agafen la baixa abans de ser nomenats! Semblava Sibèria! Fora de conyes, trobe molt possitiu que aquest any convoquen no només pel número, sino que principalment quan estàs allà diguen el teu nom, el sistema és més fluit i no dona lloc a confusions. També em va cridar l'atenció l'alt número de gent que no va presentar-se al acte i que en teoria els han fet fora de la borsa.
Quan portaven més o menys un hora de nomenaments va arribar el meu torn, aquest any tenia més opcions d'escollir, i finalment vaig decantar-me pel Penedès. Hi havia molta oferta en aquesta comarca, juntament amb el Maresme, focalitzaven la majoria de places.
Així doncs, camí cap al Penedès, a conèixer el cole, els nous companys i intentar averiguar per quan de temps restaré per allà, cosa que encara no se però sembla que seran uns mesos.
Ara intente adaptar-me al poble, fàcil ja que hi ha una ampla colònia de valencians, i a l'escola, cosa que em costara prou, és molt diferent a l'última que vaig estar i em toca fer reforços i classes concretes, sense tindre un grup propi.
Malgrat tot estic content, comence a treballar i espere poder controlar la situació i guanyar experiència.
I tu, què em contes?