Fi.... de curs!

Hola!
Demà fi de curs, fi de les classes, entrega de notes, moment per a l'alegria (i per alguns, moment dels laments...), acomiadament dels que marxen, alumnes de 6è, alumnes que canvien d'escola, mestres que es jubilen i altres que el curs vinent encara no sabem per on estarem...
Aquestes dues setmanes la tensió de la fi de curs s'ha fet notar, correccions, controls d'última hora, passar les notes al winpri, preparar els àlbums, seleccionar les fotos...., tot a contrarellotge, però al final la feina s'ha fet. Però tambè, ha hagut temps per una inesperada sorpresa, com ha sigut que un dels grups que tinc haja guanyat un premi en un concurs, són tres mesos dedicats a un projecte que va cristalitzar de la millor manera. Francament no ho esperava!
I tot això barrejat amb la incertesa del no saber on estarem el curs vinent, ni on, ni quin nivell, ni quan començarem..., la meua habitació ja té nova sustituta, el 1 de juliol jo marxaré i ella entrarà. Moments de fer balanç, tan profesional, com personalment. En els dos casos estic prou content, a nivell professional ho he fet el millor que he sapigut fer, tenint en compte que no estic al meu ambient educatiu, la Primària és molt, molt diferente a Secundària, evidentment podia haver estat millor, però de l'experiència trec coses per al futur. Com va dir Kant, l'experiència és la base del coneixement. A nivell personal, content també, en ocasions es fa dur viure lluny de la família, dels amics, però aquesta ha sigut la nostra elecció i ens hem de sobreixir, a més, tenir a companys de la facultat prop sempre ajuda.
Siga com siga, demà serà, possiblement, l'últim dia que veure a unes personetes amb les quals he passat 9 mesos, i a les que desitje, de tot cor, el millor futur possible. Malgrat tot, m'ho he passat bé!
I tú, què en contes?

PD: però el treball no acaba fins el dia 30... molta gent pensa que els mestres i professors deixen de treballar quan no hi ha alumnes!! Ains si ells sapigueren el que realment es treballa al món de l'ensenyament....!

Last days!

Hola!

Ja som aquí de nou! Han passat prous dies des de que vaig actualitzar per darrera vegada, però aquestes últimes setmanes de maig han estat prou mogudetes, la setmana passada marxavem de colònies i tot havia d'estar preparat, i volia fer algunes proves finals abans de marxar, la setmana que bé hem de entregar els informes al secretari!
La veritat és que les colònies han estat molt millor del que jo pensava! Francament no tenia moltes ganes de marxar, estic adscrit al cicle mitjà i em tocava viatjar amb els de 4t. Entre que semblava que plouria, que és un grup amb uns quants elements problemàtics i que en un principi la nostra destinació no semblava apasionant, em feien pensar el pitjor. Com sempre, quant menys expectatives tens, el resultat final és millor de l'esperat.
No fou una barsa d'oli, pero els nens i nenes es portaren, tret d'alguna excepció puntual, prou bé, dins del que s'espera en aquestes edats! Per les nits no em deixaren dormir molt, la preadolescència es nota en les seues ganes d'estar desperts fins les tantes, mentre que jo, que ja estic acabant l'estatus de "gent jove", sóc més tranquil! 4 hores de mitja vaig poder dormir cada dia!!!
Per altra banda, la temàtica de la colònia, Pau Cassals, em va sorprendre molt gratament, descobrirem, no el que ja sabiem, que era un gran músic i una gran persona compromessa contra la dictadura, un lluitador per la llibertat, sino també el seu entorn social i cultural, i la flaura i flora de la zona del Vendrell. La veritat és que ho recomane.
A més, al final el temps va fer una treva i disfrutarem de tres dies sense plujes i amb una caloreta ben rebuda, el meu error fou fer cas a les previsions i no portar-me cap pantaló curt!!
I aquesta setmana inici de la jornada intensiva, la veritat és que es nota moltíssim que estem cap a final de curs, l'alumnat està molt dispers i anem contrarellotge, em serà difícil acabar els temaris, però en fi, espere marxar, malgrat els mals moments, amb la sensació d'haver fet un bon treball, amb la sensació del que el meu pas per l'escola, que les meues aportacions com a mestre, han sigut útils per a la major part dels xiquets i les xiquetes.
Al final, pot ser, això és el més important. Estar satisfet amb el treball que s'ha fet, amb dosis de crítica, es clar, però si al menys amb la certesa que ho has fet de la millor manera que sabies.
I així estem, encetant la cursa final, corregint, passant informes, i intentant disfrutar dels últims dies en aquest petit infern!
I tú, què em contes?

Teachers against choni-mothers!

Hola!

La desidia, la rutina, el cansanci...., han fet que no pase per aquí des del passat mes d'abril. La veritat no tenia res que contar, millor dit si, però només rememorar el fet em fa pujar-me per les parets!
Un cas més de "teachers against choni-mothers", plataforma que vull impulsar des d'aquest insignificant bloc! El cas és el següent, hora del pati d'un divendres, que és quan em toca vigilar, tot més o menys bé fins que uns alumnes de tercer venen buscant-me com a botjos - "Neomaestrillo vine ràpid que estan donant-li una pallisa a Y." - quan estic arribant al lloc dels fets em trobe una escena que dificilment podré oblidar, sis xiquets de 8 i 9 anys donant patades a Y. que estava al terra intentant cobrir-se, mentre altre, K. li llançava pedres al cap. Com aquest últim, K., és prou conflictiu, mentider, manipulador, etc. em vaig anar cap ell, ajude a alçar-se a J. i comence a preguntar a K. que és el que estaven fent, que el que diu és "jo no he fet res", cosa que em va calfar la sang i em va fer que l'agafés del jersey i li digués si volia que jo li fera el que ells li estaven fent al pobre J., K. automàticament es fica a cridar i a plorar, aconsegueix escapar-se i comença a dir que jo le he fet mal, que li he maltractat, i no se quines tonterires més, castigue a la resta a 2 setmanes sense pati, agafe a K. i me'l porte a la Cap d'Estudis mentre continua cridant i patalejant.
Resumint, després de contar-li els fets a la cap d'estudis i que K. es rebote cap a aquesta i li cridi, jo ja done per fet el meu paper i marxe, es questió de la cap d'estudis i la tutora ficar el càstic més adient, a banda de parlar amb els pares. Clar, uno pensa, "els pares col·laboraran per a que aquests casos no tornen a repetir-se, per a que l'escola siga un centre de diàlec, no de violència...", quin error! La mare de K., una choni de vint-i-pocs anys amb dos fills de 8, que treballa de caixera a un supermercat i li compra de tot als seus fills, pensant que d'aquesta manera es fa estimar, fa més cas als seus fills que no a la tutora o la Cap d'Estudis, donant-li la volta a la truita i arribant a la conclusió de que el seu fill ha estat agredit i maltractat per Neomaestrillo....
Jo flipe, perque la senyora, pel que m'han contat, no s'ha donat per satisfeta amb les explicacions que ja ha rebut, i vol tenir una entrevista amb mi o amenaça amb denunciar a l'escola..., però choni! No t'han dit que el teu fill és un puto vandal que va repartint a "diestro i siniestro"!! Que cony vols? Tocar els collons? Amargar-me? T'he dit jo, tros de soca, inútil que no sap ni ficar-se un condo i ara tens dos fills sense pare, com has d'educar als teus fills? T'he dit jo què has de ser menys choni, menys materialista, i més educadora corregint als teus dos petits dictadors totalitaris? Veritat què no? Doncs si em toques els collons i em difames, t'ho diré a la cara!
Ains..., m'he quedat més a gust! Ho he tret fora..., és una tònica, quan més choni (o Juani, si ets un seguidor del cinema de culte.... jajajaja!), quan més vacaburra, més tocapilotes, menys implicada en una educació correcta dels deus fills..., és un mur contra el qual ja he rebotat aquest curs unes quantes vegades.
Quines ganes tinc de marxar a secundària, encara que els alumnes em treguin una navalla, segurament no hauré d'aguantar als seus pares!
En fi, i tu, què em contes?

Sant Jordi!

Hola!
Hui al cole, com a tota Catalunya, em celebrat el dia de Sant Jordi, el dia del libre. És el segon Sant Jordi que celebre com a docent, encara que aquest any ha sigut molt diferent al de l'any passat, ja que estava destinat a un poblet molt xicotet i basicament ho celebraren fican una parada de llibres fora de l'escola per traure diners i comprar llibres nous per a la biblioteca. Em costa pensar que ja fa un any d'això..., me'n recorde tant dels meus nens i nenes de l'escola rural..., eren tan diferents als que tinc aquest curs..., en fi, show must go on com va dir el genial Freddie Mercury!
Per celebrar aquesta festa la comissió de biblioteca varem organitzar un concurs litetari, ha sigut la primera vegada que he estat jurat d'un certamen d'aquestes característiques!! He de dir que les temptacions per donar premi als alum@s predilectes ha sigut gran, però finalment, he actuat com un jurat coherent i han guanyat els millors, els més originals.
Ha sigut una mostra de la interculturalitat de l'escola pública catalana d'hui en dia, al meu cicle, el Mitja, els premis de tercer han anant a parar a una xiqueta catalana i a una parella (el conte podia fer-se en grup) formada per un catalanet i una noieta que ha arribat d'Andalusia fa uns mesos. Els premis de quart han anat a parar a dues xiquetes musulmanes, una marroquina i una del Bangladesh.
Ha estat molt divertida la cerimònia, llegint el conte ideat per tota l'escola, desde P-3 fins 6é, i després entregant els llibres i les roses als guanyad@rs.
Ara entrem ja en la recta final de curs, la setmana vinent el pont, i després a ficar-se les piles i intentar enseyar a aprendre el màxim possible. En un tres i no res ens plantem a l'estiu!
I tú, què em contes?

Hola!

Quina indignació! És de vergonya! La conselleria d'educació de la Comunitat Valenciana s'ha despenjat reinstaurant les proves pràctiques de les oposicions!!
No dic, que estiga en contra d'acreditar la competència dels futurs profesors a l'hora de ser capaços d'analitzar, en el cas de les Ciències Socials, un text històric, obres d'art o dades geogràfiques, de fet, em sembla el normal, però el que no em sembla tan normal i em sembla indignant és el fet que això s'avise dos mesos abans de les oposicions quan l'any passat semblava clar que havia estat suprimida aquesta fase de l'oposició!
Això fa una pudor a "tongo", a amagament d'informació, i a que les escases 80 places estàn assignades. Algo que no sorpren, tots sabem com funcionen les coses a València, la mà de la corrupció és llarga, no seria gens sorprenent que els nous funcionaris siguesen fidels al règim...
En lloc d'un procés net i transparent organitzen un procés fosc i sospitós, segur que la culpa és dels catalans i de l'aigua de l'Ebre, causa i origen de tots els mals que pateix la nostra terreta.
Francament estic molt decebut, i pense que no em presentaré finalment a les oposicions, en dos mesos és imposible preparar-se, repasar i estudiar el necessari per abordar la prova pràctica. Per això parle d'amiguismes, segur que alguns ja tenien aquesta informació abans de que haja estat anunciada.
I així estem, la majoria dels professionals de l'ensenyament valencians desperdigats pel món, especialment els joves, sense possibilitats de tornar a casa. Però clar, la culpa de tot és dels catalans, de Zapatero, dels PSPV, dels antivalencians..., no del nostre patètic govern pepesuno que ens està portat a la clivella econòmica..., però en fi eixe és un altre tema, perquè sempre ens quedarà la F1, la Copa Amèrica o qualsevol espectacle especulatiu....
En fi, i tú, què em contes?

Amunt València!

Hola!

Se que és una tonteria, que no em donen de menjar, que alienen a la població, que és emprat pel poder i el mass media per ocultar els temes preocupants.... però aquesta nit el València C.F. ha guanyat la Copa del Rei, i servidor, s'ha tornat a emocionar, d'una forma especial, diferent, és el primer títol que guanyà el València des de que estic fora de casa...., la qual cosa fa que la nostàlgia, la "saudade", com diuen els portugesos, siga més intensa i golpeje amb més força....
Quan vaig començar a anar al Mestalla el València estava en Segona Divisió, al col·legi els valencianistes erem minoria, la majòria eren del Barça o del Real Madrid. El València de la meua adolescència era un València gris i conformista, sense ambició. L'eclosió es va produir quan ja començava a fer-me un homenet, quan vaig començar la Universitat...
Fa nou anys de la Copa del Rei de Sevilla amb aquell gol de Mendieta espectacular, des de llavors el València m'ha fet passar grans moments en grata companyia..., hui només ho he pogut disfrutar amb els companys de pis i clar no és lo mateix!
Aquest no es un blog de fútbol però no podia deixar d'escriure alguna coseta del meu estimat València, estimat malgrat la seua directiva nefasta, el seu cos tècnic incompentent, els seus jugadors mercenaris i la seua afició sota el complexe del "nou ric" vanidosa, inculta i prepotent. Malgrat tot això és el meu València, ja que per a mi, més enllà del fútbol, sempre m'ha semblat una metàfora de la vida: un llarg camí ple de pedres, de pols, de "sinsabors", amb uns quants moments de dolor i desesperació, pero també amb moments d'explocions súbites de felicitat...
Gràcies per fer-me disfrutar, gràcies per fer-me recordar...
AMUNT VALÈNCIA!!

Hola!

Hui és 14 d'abril, hui fa 77 anys de la proclamació de la II República, una porta oberta a l'esperança, a la igualtat, a la llibertat, al progrés i a la democràcia. Una porta que va restar tancada durant els 40 anys de dictadura feixista (o parafeixista, o feixistitzant....) que ens va abocar a la incultura, a l'opresió moral de l'Església Catòlica, a l'exaltació del nacionalisme....
Però com aquest és un blog d'un mestre, hui vull recordar a aquells mestres i professors de la República, valents i valentes, que feren una gran feina per alfabetitzar i culturitzar Espanya, per traure el nostre país de la foscor de la ignorància i portar-lo cap a les llums de la raó, del pensament, del saber crític. Una República que va instaurar una educació obligatòria i laica, totalment a càrrec de l'estat, una educació que volia deixar de formar serfs per formar ciutadans...
Que formen nosaltres hui? Formen ciutadans crític o formen futures peces per a la maquinària econonòmica? On queden les ansies pel saber, la superació personal?
Si els dirigents i mestres republicans alçaren el cap, penseu que estarien orgullosos de nosaltres? Penseu què nostres governs aposten per una escola pública de qualitat? Què aposten per formar ciutadans crítics?
Pot ser hui és un dia de record i reflexió. Ahir a "La Sexta" varem emetre una ucronia sobre que hagués passat si la democràcia republicana hagués guanyat la guerra civil, jo no ho se, la única certesa que tinc és que en qualsevol cas ara viuriem a un país millor i tindriem una educació millor, d'això no tinc cap dubte.
Us recomane el visionat "La República de los maestros", val la pena, fa pensar, fa questionar...

Companys, companyes: VISCA LA REPÚBLICA!