Neomaestrillo: Opositor y Sustituto!

Trencant el silenci!

2011-08-29T21:19:00.008+02:00

Salutacions!

Times goes by so slowly! Cantava la reina del pop! Quanta raó tenia! El pop, una música moltes vegades menyspreada pel seu caire comercial, però que és la que més arriba a les masses i amb la que molta gent s'identifica... en el fons encara tenim el esquema mental d'alta cultura - cultura popular, així

ens va!

Per què trenque el meu silenci? No ho se. Pot ser ja era hora, pot ser estava preocupat pels quatre gats que es passaven per aquest racó de la blogosfera (terme que comença a semblar propi del Paleolític a l'era del twitter i el facebook), pot ser perquè estava avorrit aquesta calurosa i húmida tarda nit d'estiu a València. Les raons que ens porten a fer les coses sempre són difícils de comprendre.

Finalment vaig treballar el curs passat. Des del gener fins al final de curs vaig tenir el privilegi d'impartir classes a un institut de la Catalunya Central on vaig disfrutar com mai de la meua tasca docent. Els companys em van fer sentir com a casa des del primer dia, els alumnes... en fi, de tot va haver-hi però em vaig portar un gran record d'ells, especialment del 4t on vaig ser tutor. Un 4t desheretat i etiquetat per part del professorat, però que a nivell humà tenien un cor inmens i que més que rebre classes, necessitaven a algú que els escoltara. Tampoc ho dibuixaré com un camí de flors, més d'un dia vaig marxar a "casa" calfadet, enfadat i disgustat. Però tots hem sigut adolescents... cal una empatia cap a la docència que moltes vegades oblidem.

Les oposicions? No comments. Ni vaig preparar-les. Vaig pensar que per la meua cara bonica obtindria una plaça! Porqueyolovalgo en estat pur!! No, no fou tant, però si que aní superconfiat i tranquil, com vaig vore tan poques opcions (75 places, +1900 aspirants) no m'ho vaig prende seriosament. A més, com sempre buscant causes externes, si al institut vaig estar-hi prou content no tant al pis, tenir com a companys a jardiners místics i aturats seguidors d'Intereconomia no ajuda molt. I especialment el haver de preparar-me moltíssim les classes de Geografia de 2n de Batxillerat: correccions, powerpoints (amb els quals m'estava literalment hores al dia), resums, preparació d'exàmens, comentaris...; més la preparació de la resta de matèries (3r i 4t, geo-hist!), doncs no em deixaven molt de temps per a la preparació de les opos. Malgrat tot em va fotre una mica la nota... un 3 es la meua pitjor nota des del primer any que vaig presentar-me, quan aní amb una programació prestada i un parell de capítols del llibre de Hobsbawm (Historia del Siglo XX) llegits...

Ah! Una setmana abans de les opos estava a Roma de viatge de fi de curs. Una gran experiència però clar, pot ser no és la millor manera d'abordar unes opos. Però insistint en la idea, no em queixe, que no mereixia molt més. De tota manera meyns d'un 7 i escacs al procès d'oposició no m'haguès valgut per res. Companys i amics amb notes altes, més de vuit, han quedat fora. Crec que el procés d'accès a la docència necessita un canvi radical, i el que s'enceta aquest curs pense que no és el més adient.

La qüestió fonamental és: ha canviat alguna cosa des d'aquell post titulat "mediocritas"? Pense que substancialment, no. No he aconseguit fer eixe canvi que vull, pot ser només estic als inicis, les coses no canvien de la nit al dia, però encara estic lluny d'arribar a allò que vull ser. La veritat es que la inèrcia continua sent una força poderosa, al memys certa autocompasió que vaig arribar a tenir ja ha marxat. L'autocompasió és pròpia dels dèbils, la lluita és el que ens fa forts. Continue lluitant sense vore el final del camí, de vegades no veig ni el camí. De vegades no lluite. Pot ser m'he decidit a escriure perque porte uns quants dies amb una actitut pròpia d'aquells llunyans dies de la tardor passada.

El dimecres són els primers nomenaments del curs. Segurament esdevindran com el primer pal del curs. I necessite treballar, treballar em llibera la ment. Treballar em du lluny d'aquesta ciutat decadent, d'aquesta decadència acomodada. No diré res sobre les retallades, què més pot dir-se quan fa uns dies s'ha consumat un colp d'estat parlamentari que reforma la Constitució sense preguntar als ciutadans per garantir el pagament del deute estranger? Pot ser ja no som ciutadans, sino serfs. Pot ser ja no som un estat-nació, sino una colònia.

Això em porta vers altra reflexió. Quan més necessària és la lluita social, quan per fi comença a articular-se un moviment de contestació social, adopte una possició més pasiva. Més enllà d'anar a les protestes convocades per DRY i la meua presència en un parell d'assemblees a Plaça Catalunya, la meua relació amb el 15M ha sigut nula. Pot ser m'he cremat massa abans de temps.

Com podeu observar si que sòc constant en una cosa: la incertesa. De tot i vers tot. Bó, pot ser la vagància també siga una constant o al menys una variable periòdica. Es difícil escapar d'ella amb el camí escollit fins ara. O pot ser la certesa només siga el somni petit-burgès de l'estabilitat econòmica i sentimental. L'ideal esmenat a l'anterior post de propietat i família. A una societat burgesa i consumista com la nostra es difícil escapar dels seus ideals col·lectius...

Tanmateix ara sòc més fort que fa un any. O pot ser m'aferre al dogma jueu-catòlic del patiment i la glória, i espere que després dels patiments arriben els meus moments de glòria. Redempció mitjançant el sofriment. Si, ho dic obertament, fa un any que no toque una dona de forma impúdica i lasciva, pot ser això estiga relacionat. O no.

Pot ser en un altre post aborde de forma més acurada les retallades socials del govern dels millors de Mas Tisores, la situació política de l'estat, el repte del 20-N, de les revolucions àrabs, de la guerra civil libia, o la dimissió de lo Molt Honorable i l'arribada del "Ciudadano Fabra" a la presidència de la GenVal. O pot ser estiga un altre any en silenci.

Felicitat, prosperitat, solidaritat. Fins a la victòria!

Salut i República!

I tú, què em contes?

PD: des d'aquest peti racó del hiperespai el meu suport a la lluita dels estudiants xilens! Força i endavant!

PD: també manifeste de forma inequivoca, malgrat tot, l'adscripció de Neomaestrillo als postulats de DRY.

Mediocritas

2010-10-20T11:03:00.003+02:00

Aloha!

Aquesta entrada és la que més m’ha costat d’escriure. Uns quants mesos han passat des de que vaig deixar les darreres línies a aquest petit racó de la xarxa global. Mesos tristos per mi, obligat per les circumstàncies a tornar a València, vaig preparar-me un any més les oposicions, tanmateix el meu cap estava ben lluny del temari i la programació, el mal de cor era més fort que no la fredor de la ment. No ens enganyem portava prou temes preparats i la meua programació és molt bona, però com sempre la part pràctica coixejava, encomanant-me als deus per tenir una aparició que no va ser. Malgrat tot el colp de suspendre va ser molt dur, especialment a Madrid, on vaig dipositar moltes esperances, però el tribunal no va dipositar gaires en mi, obtenint un altre 4, nota que no és més que un espill de la meua vida. Però com apuntava, el meu cap va dedicar més temps a altres coses que tampoc havien eixit gens bé.

Ben cert és que si ara molts de nosaltres no estem treballant no és perquè no siguem necessaris sinó per la retallada que el Govern “social, catalanista i de progrés” ha efectuat, no deixa de ser paradigmàtic que el curs amb més alumnes de la història el número de professors siga inferior, pujant les ràtios, finalitzant els desdoblaments de grups i perjudicant, en definitiva, l’ensenyament públic, un dels pilars dels estats de benestar. Això no pot negar-se, però també és ben cert que cadascú de nosaltres també té part de responsabilitat en la seua situació. Al menys jo considere que la tinc en la meua.

Aquests mesos altra cosa no, però temps per pensar i donar-li voltes a les coses n’he tingut i molt. He examinat tota la meua vida des de que tinc consciència, he valorat les decisions preses i no preses, les coses fetes, els projectes inacabats, els somnis que al llit s’han quedat... i el que he vist no m’ha agradat gaire. Superats els trenta, què tinc? Res. Només un grapat de bons amics i amigues, que no és poca cosa, sense el seu suport, els seus ànims, les seus mirades, les seus paraules i silencis, pot ser ara no estaria ací escrivint. Jo els estime i lis dec moltíssim, com també a la meua família més propera, però això no em plena, ja que la resta de la meua vida sembla un vaixell a la deriva, un vaixell on el capità ha perdut la brúixola i no sap cap a on girar el timó.

De menut vaig estar força malcriat, ser fill únic té més desavantatges que avantatges. A més, sovint a casa el clima no era el més agradable i els meus pares havien de treballar moltes hores al dia, trobant massa prompte una llibertat que no vaig saber gestionar. Sempre m’he considerat una persona intel·ligent, de fet així estava considerat a l’escola, tanmateix era, i soc, una persona eminentment mandrosa, només quan un assumpte m’ha interessat li he dedicat temps i esforç. He deixat moltes coses inacabades: idiomes, informàtica, audiovisuals, esports... però també persones, projectes, col·laboracions; quan acabava l’entusiasme inicial i es feia necessari un esforç sovint ho deixava córrer...

Quan arribes a certa edat pot ser és fàcil veure les coses amb una perspectiva que no tens quan ets més jove. Però ara veig aquell xiquet que va arribar al institut, aquell que encara tenia por a la foscor, aquell que ofuscat pel seu estúpid sentiment de superioritat ignorava el seu problema de sobrepès, aquell que es pensava que era més llest del que reialment era, aquell amb problemes per relacionar-se amb la resta de companys... i no puc evitar pensar que es va equivocar, que no va treure profit de les seus capacitats. Ben cert és que aquell jove vivia a un mon trist però enlloc d’optar per la superació va escollir la inèrcia, enlloc de superar els obstacles va elegir la comoditat, enlloc de la duresa de la realitat va escollir la dolçor del somni.

I així va ser com la llei del mínim esforç i el narcisisme s’instal·laren definitivament a aquell jove durant molts anys. Amb comptagotes treia les seus capacitats, com quan en estiu del noranta i poquet, amb un bon grapat d’assignatures suspeses, degut a que una vegada més no es va fer responsable de la llibertat que l’ensenyament públic oferia a aquells que veníem de la ferma vigilància dels col·legis religiosos, va aprovar sis assignatures al setembre, dedicant una hora o menys al repàs dels continguts en tot l’estiu, i quedant-se fins a altes hores de la matinada jugant a la megadrive el dia d’abans de començar les proves. Clar l’any següent va repetir curs, segon ja no era un passeig, però aquesta fallida només li va ficar les piles uns mesos. Resumint, crec que només vaig estudiar de veres una volta quan anava al institut, va ser per un examen de recuperació de tercer de BUP de Ciències Naturals quan anava a COU. Això i la setmana anterior a la selectivitat, como no havia fet res en tot el curs a anglès i castellà em va tocar fer un intensiu. Mediocritat enlloc d’excel·lència.

Ara ho pense... podia haver fet tantes coses, haver optat per camins diferents, camins que m’hagueren portat a altres realitats diferents a la existent. Però no, vaig decidir escollir una carrera amb poca sortida laboral com és Història, només perquè vaig tenir dos grans professors de la disciplina al institut, dels pocs que em varen motivar i exprimir. També perquè m’agradava. Quan vaig fer la carrera no tant, de fet crec que poques coses vaig aprendre als sis anys que em passí a la facultat, al menys a les classes, altra cosa és a les converses amb els companys, alguna matèria en especial i com no, amb el meu mestre, gràcies al qual vaig recobrar el meu amor i respecte per aquesta ciència, sovint menyspreada, sovint manipulada, sovint tergiversada, però que és el més subversiu de tots els coneixements i el origen de tot el que som (i podríem ser). Però com a carrera universitària és mediocre, no exigeix cap esforç intel·lectual, no suposa cap repte personal. De fet si em va costar sis anys és perquè vaig estar a punt de deixar-la en més d’una ocasió, ja que no m’omplia; a més factors de caire personal feren que en un parell d’anys no prestarà gaire atenció a la carrera. Ara la facilitat queda palesa quan és possible traure vora 120 crèdits en un any, mantenint la vida social. Una vegada més, més mediocritat.

Potser algú trobe massa dura la paraula mediocre, però sense el seu significat pejoratiu, crec que és la paraula més adient per al que vull expressar. Si la nostra societat és injusta i mediocre, és perquè els qui la conformem som egoistes i mediocres. Jo ho reconec i aquí puc dir-lo al món, soc mediocre per elecció. Només hi ha un camp on no em considere mediocre: a la tasca docent. Vaig arribar a la docència no per vocació ni elecció sinó obligat pel mercat laboral, els meus objectius quan acabí la carrera s’orientaven cap altres opcions, però finalment la no consolidació dels projectes i la influència del cercle d’historiadors que freqüentava m’aproparen cap a la docència, que en va enamorar des del el minut zero. Crec que poques coses en la vida poden ser tan agradables com ajudar als joves en el seu procés formatiu com a persones, més enllà de la mera transmissió d’uns coneixements més o menys vàlids i útils.

Però una persona com jo està capacitada per ser professor? No és sinó un reflex de la mediocritat social que algú com jo haja acabat donant classes? Al menys de forma temporal ja que aquest curs ho veig difícil i si l’any vinent no aprove les oposicions crec que em puc oblidar per molt que estiga a la borsa. Dit d’altra forma, perquè la meua situació actual és immerescuda? Per quina raó no hauria d’estar a l’atur? Objectivament no he superat eixa barrera, pot ser estúpida, però és la única existent, anomenada procés d’oposició.

Si aquestes reflexions les extrapolem més enllà de la situació laboral la resposta pot ser la mateixa. Què he fet jo per tenir allò que no tinc? Què he fet per tenir un pis? Què he fet per tenir una parella? Que he fet per formar una família? Què he fet per canviar la societat? O què no he fet per tenir tot allò que suposadament hauria de tenir? A la nostra generació se li va vendre un ideal social treball-independència-casa-família, aconseguit per alguns, llunyà per altres. I si, pots tenir clar que això és un model burgés creat amb l’objectiu d’enfortir i reproduir el sistema; però a tots i totes ens ha influenciat i com a model social preponderant, d’una manera o altra, el volem.

Dit d’altra manera, què he fet jo per gaudir de la felicitat? Què és la felicitat? Supose que cadascú tindrà una concepció de la mateixa. Jo només tinc clar que hui no soc feliç. No puc ser feliç sense treball, no puc ser feliç sense la meua independència –material i emocional-, no puc ser feliç en soledat. Puc desfruitar els moments, i ho faig, però al final del dia, quan arribe al meu llit, no puc deixar de sentir sobre mi la llosa del fracàs. Trobe que he malbarat molt de temps de la meua vida, temps que no tornarà. També tinc clar que encara em queda molt pel davant, potser no haja viscut encara ni un terç de la vida. Que puc capgirar la situació, però és possible que no ho aconsegueixi. La única certesa és la incertesa.

Què vull expressar amb aquest escrit? No ho se. Necessitava escriure com em sent, veure els meus sentiments plasmats en paraules. Moltes vegades callem per por. Jo no tinc por, només aquells que tenen alguna cosa a perdre tenen por. Pot ser això no siguen més que estúpides reflexions d’un panxaplena occidental, o d’algú amb pretensions de superioritat. Pot ser un crit de desesperança, pot ser un intent de fer reset. Poden ser moltes coses o pot no ser res. Estic enfadat amb mi, amb el món. Al món puc perdonar-lo, l’autoperdó requereix temps, requereix esforç. És un repte on espere no quedar-me a mitges com sempre.

I tu, què em contes?

Come back home!

2010-05-11T21:08:00.003+02:00

Hola!

I allò que no semblava una possibilitat fa uns mesos s'ha tornat una realitat les últimes setmanes. Més de tres anys després d'anar a Catalunya per fer de docent he hagut de tornar a casa. Cansat d'esperar un treball que no arriba, cansat de estar tres dies a la setmana pendent del ordinador, cansat de la soletat de l'espera, cansat de les polítiques neoliberals de Maragall, cansat de la manca de resposta de tots els docents (substituts, interins i funcionaris) i de la societat que no s'implica per un dels serveis públics bàsics, en definitiva, molt cansat per tot.

Així que he fet els bàrtuls i he tornat derrotat, però no vençut, a casa, a la terreta, a Gürtlandia, per preparar amb més tranquilitat, i sense gaires esperances per a que negar-ho, les oposicions, tant de la terreta com de Madrid. 40 i 175 places respectivament, d'aquí la manca de possibilitats, per no dir que fa anys que no prepare la part dels comentaris pràctics (en aquest moment no podria fer un climograma o analitzar correctament una imatge).
També per estar més a prop de la meua gent, que tant he trobat a faltar, això hem dona ànims com també me'ls dona sentir el sol de València un dia de primavera, una cosa que no té preu, indescriptible. M'he adonat que la nostàlgia per la ciutat era molt més gran del que pensava!

Així doncs torne a ser un opositor a temps complert, com fa uns quants anys Torne a la biblioteca de la universitat, o a la municipal. Torne a fer eixos cafes per agafar forces. Torne a quedar amb amics i companys per donar-nos ànims i fer moments de relax mentres estudiem. En el fons és trist, però que hem de fer? No ens queda altra que intentar-lo.

I encara he de tornar a refer el currículum per enviar-lo als centres privats/concertats, i les acadèmies d'estiu, per què és clar que no puc pasar-me sense treballar molt de temps. També he de refer el currículum "no-docent" i si hem de tornar a servir copes, recomanar l'última pel·lícula de Steven Seagal o rebre trucades indignades d'usuaris de la telefonia mòbil, doncs ho farem! Francament pense que el futur no pot ser molt pitjor! Com va dir aquell ignorant, farem de la crisis un temps d'oportunitats! Encara que només siga a nivell mental per continuar endavant...

Però clar, veus les notícies i una mica neguitós no pots evitar ficar-te. Retallades de les despeses públiques, increment de l'atur, temps d'ajustaments... clar per als de sempre, per als que sempre ens mengem els marrons, perque aquells que ens han ficat en aquesta situació no patiran no... crec que puc dir que tinc certa enveja dels grecs, que dius putejats ho estan però al menys estàn eixint al carrer a defensar els seus serveis públics, els seus treballs, les seues condicions laborals, les seues pensions... aquí no fem res, ens quedem a casa atrapats pel apasionant final de lliga, l'última estupidesa de la Esteban o el desenllaç de Lost....

En fi, malgrat tot, soc optimista. Espere traure alguna cosa bona de tot aquest merder, el que no faré serà quedar-me a casa plorant i esperant, així si que no arreglarem res!
De derrota en derrota fins a la victòria final!

I tú, què em contes?

PD: no he pogut evitar ficar la foto... com a historiador, com a progressista, com a ciutadà que somnia amb un altre món... la Acropolis envoltada de banderes vermelles, no té preu! RISE UP!

1x1 = 0

2010-04-20T23:57:00.004+02:00

I la roda gira i gira... hui últim dia al ies on he estat les darreres dues setmanes. Per primera vegada des de que faig aquesta feina no m'he acomiadat del meu alumnat ni dels companys. No tenia ganes, per a què? Demà a esperar, i si no hi ha sort a seguir esperant sense desesperar.

Però hui no vull parlar de com me trobe, del que sent, sinó tornar a carregar contra les polítiques educatives del Sr. Maragall i del govern de progrés i catalanista per extensió. Quina és la gran mesura que solucionarà tots els problemes de l'ensenyament? Per als savis que gestionen l'ensenyament públic d'aquest país tot es solucionarà mitjançant el projecte 1x1.

Aquest projecte és la famosa mesura de Zapatero de que tots els alumnes tinguin un portàtil, aquest projecte és el mateix que al meu país no es desenvoluparà ja que segons Font-de-Mora, un altre geni de la gestió de l'ensenyament públic, diu que pot deixar cecs als alumnes; aquesta és la gran idea que ens portarà cap a les posicions cap davanteres de l'ensenyament europeu. Per què clar, tot el món sap que l'actual estat de l'educació és per culpa del professorat que tenen tres mesos de vacances, treballen poc entre setmana, tenen uns sous altíssims i fan molts ponts. És clar que si, vivim millor que Díaz Ferran!

Personalment no estic en contra dels ordinadors, em semblen una eina molt útil, nostres alumnes malgrat no saber justificar un document, prémer F5 per actualitzar o buscar una definició més enllà del primer enllaç del google, són fills de l'era digital. Nostra tasca ha de ser també la d'alfabetitzar-los en aquest llenguatge i que no s'obri una escletxa digital. Però, em pregunte, aquesta mesura més enllà del seu caire populista i demagògic, té algun sentit? Em torne a preguntar, aquesta mesura, a Catalunya, on casualment hi ha eleccions a la tardor, i on, a setembre el 80% dels centres s'hauran acollit "voluntariament" al programa, té cap sentit més enllà de que el senyor Maragall es dedique a inagurar escoles 2.0 en tornar de vacances (a més de llançar merda als professors)? És més, no seria més útil dedicar aquests recursos a contractar més professors, reduir ràtios, incrementar els grups flexibles, les aules d'acollida, els plans individualitzats... que adquirir un ordinador de 10 pusades que francament és incòmode? Per què clar, no només s'ha d'adquirir l'ordinador, els ies i escoles han d'adaptar les seues instalacions per poder treballar amb ells.

Tot això ho dic des de la meua ignorància. Però, quan t'enteres de que per eixemple, a l'últim ies que he estat el curs vinent la ràtio de primer pujarà a 33 alumnes, tens unes impresions prou dolentes de les plataformes digitals (alguna de molta fama ha escanejat el llibre i li ha ficat enllaços trets d'inet, sense comprovar si son segurs), o veus com companys i companys no tenen feina, doncs dius, eixos diners podrien estar millor destinats.

Per què no dotar als centres d'aules d'informàtica de veritat o de carros de portàtils per fer-los servin quan calgui? És necessari que els pares paguen 150 euros (els altres 150 els paga la Gencat) per comprar al seu fill no qualsevol ordinador sinó només els de 4 marques escollides (i això és per disimular per què fins ara algú de la GenCat tenia cosins a la Toshiba..., hom no pot sospitar que algú es forra amb aquestes mesures)?

Pot ser els nostres dirigents s'han deixat enlluernar per la tecnologia, i han optat per una mesura de caire electoralista, que ja us dic jo, no solucionarà per a res l'estat actual de l'ensenyament. Més profes, més recursos als ies (si ordinarors i pissarres digitals també, però amb criteri), més ies (alguns donen fàstic/pena vore-los), més eines pel professorat, més disciplina, més intervenció social, més implicació dels pares... això pot ser si milloraria l'estat de l'educació, però claro això significa més diners (i amb messures tan progressistes com l'augment del IVA és difícil conseguir-lo... quan una pujada d'impostos a les rendes altes, a les SICAV, o les grans empreses... mai i això que tan a Madrid com a Barcelona hi ha governs de progrés!) i resultats a llarg termini que no encaixen amb mesures populistes, demagògiques i electoralistes.

En fi, així anem. I tú, què em contes?

Història d'un neomaestrillo

2010-04-11T20:58:00.009+02:00

I tu què ets? Em pregunten sovint. Fins l’any passat la resposta era prou senzilla “sóc professor però treballe de mestre, bla bla bla” Aquest any aquesta resposta és prou més complicada, però si hagués de contestar amb una frase diria “Sóc un docent precari”.

Ja fa més de tres anys que vaig marxar de València, que vaig deixar la família, els amics, part de la meua vida i vaig venir a Catalunya a dedicar-me a la docència intinerant. Al principi vaig tenir sort, el primer nomenament que vaig tenir que en un principi era per deu dies va acabar sent de cinc mesos, a una aldea perduda del Berguedà on feia, com ja sabeu els que em conegueu i/o heu seguit aquest bloc, de “querido maestro”, tenia junts a 4t, 5è i 6è de Primària, en total deu alumnes, que m’ensenyaren a començar a ser docent i dels quals sempre em recordaré, així com de les companyes que des del primer dia tant i tant em varen ajudar.

Al curs següent, també vaig tenir molta sort, el 20 de setembre em varen enviar a un col•legi a Vilafranca del Penedès, també per uns poquets dies i vaig acabar quedant-me tot el curs. Una experiència molt diferent a l’anterior, però que em va dotar de recursos i em va ensenyar a tenir paciència. I com al centre anterior, vaig tenir la sort de tenir companys que em varen ensenyar moltíssim, que em varen donar ànims quan vaig necessitar-lo. A més vaig descobrir moltes coses meues que no sabia, vaig perdre la por a disfressar-me, a fer el ridícul (bo aquesta mai l’havia tingut molt desenvolupada), a tirar endavant un projecte que va acabar segon de tota Catalunya (ejem!!), i també a fer-me més fort, a no abandonar davant les dificultats (va ser aquí on em varen denunciar als mossos per “agressió”), a creure en allò que faig.

El curs passat la cosa va començar a girar-se, vaig passar per moltes escoles fins que al desembre vaig arribar a una altra escola rural i em quedi fins final de curs, tornant a sentir les mateixes sensacions que el primer any que vaig ser docent, tornant a tenir una relació propera amb les famílies, i tornant a tenir la sort de compartir l’experiència amb companys i companyes de categoria.

Aquest curs, com molts altres companys i companyes, pensava que seria el pas a la Secundària, que després d’haver fet un servei per l’ensenyament i pel país, se’ns reconeixeria la nostra tasca, els nostres serveis, i per fi (parle com a professor de ciències socials) faríem d’allò per a el que ens hem preparat. Ara ho recorde, i pense com hem pogut ser tan il•lusos, aquelles esperances de final d’estiu mirant la pàgina de la GenCat, esperant una destinació... que no va arribar ni a finals d’agost, ni a principis de setembre, tampoc a finals d’eixe mes...; pensàvem “bé, segur que després del pont d’octubre ja ens donen alguna cosa” (clar sabíem que molts ies i escoles no tenien les plantilles completes, que faltaven molts professors i mestres)..., però tornarem a ser babaus. Octubre va terminar i molts de nosaltres, que havíem estat emprats pel Departament en un moment d’emergència estàvem sense treball, gastant les prestacions de l’atur, pagant pisos lluny de casa...; molts valencians tornaren a casa, gent que portava anys fora de casa, des del inici de la carrera va tornar a casa dels pares amb 28,29, 30, i més anys...

Començava a estar clar que alguna cosa estava passant, que no era altra que la retallada de les despeses educatives. 24.000 alumnes més, 10% menys de professorat. Tancament d’aules d’acollida, fi dels grups desdoblats, menys atenció per l’alumnat amb més dificultats, més càrrega de treball pels docents...; un ERE encobert, que junt a la introducció de les substitucions modalitat terç de jornada (i terç de sou, i que molta gent a acabant agafant per què clar s’han de pagar les factures, les hipoteques, mantenir als fills...) mostrava com aquest govern no defensa l’ensenyament públic de qualitat.

La situació pels afectats no era (ni és) gens agradable, el cap comença a pensar, massa temps per fer-ho. Massa preguntes que no vols contestar, massa “i si...”..., al menys jo vaig tenir la sort d’encadenar dos substitucions al mes de novembre, de tornar a sentir-me útil, encara que fos només per un temps.

Entre mitges vaig haver de prendre una dura decisió, marxar de Vilafranca. Menys els sis mesos que visquí al Berguedà, Vilafranca havia estat la meua residència a Catalunya, és de fet, tret de València, la ciutat on més temps he estat. No es que conegués a tot el món, però ja havia fet un cercle, amb el difícil que això és. Però com el servei territorial de Barna Comarques semblava molt, vaig canviar-me al Vallès Occidental, si vaig venir a Catalunya fou pel treball, i això és el que jo buscava, treball.
Al desembre tres dies a Tarrassa. Després “vacances” a la terreta.

Quina havia estat la meua actitud durant eixos tres anys? M’havia deixat portar, francament vivia instal•lat en la inèrcia absoluta, deixant-me portar i sense prendre el control de la meua vida. No sabia on estava el meu lloc, de fet no tenia lloc. A València, no tenia treball però és on feia els meus plans de futur; a Catalunya treballava però no feia plans de futur (de cap tipus, incloent els emocionals). Simplement intentava passar-m’ho bé i prou.

Marxar de Vilafranca però va fer-me reflexionar. No podia seguir així, la meua vida necessitava (necessita) estabilitat. Calia reprendre el control sobre la vida, fer plans, sentir-se part d’alguna cosa. A València vaig trobar allò que buscava, el que podia donar sentit al meu vagar errant pel món. Vaig trobar-la. Però clar vaig haver de marxar després de vacances, ara al Vallès, que em perdonaran els seus habitants però és prou lleig, molt industrial, no dubte que té indrets per descobrir i que viure tocant a Barna està molt bé, però enyoro els verds del Penedès....

Un nou poble, un nou començament. Prompte em donaren una substitució, dos mesos, donant només primers d’ESO, al poble de Dani Pedrosa. Un bon lloc, un alumnat agradable, uns companys simpàtics i un equip directiu dialogant i batallador. I el més important, una lluentor a la cara quan arribava el cap de setmana i em tornava cap a València. Un horitzó d’oposicions, una aposta de futur. Estabilitat. Seguretat.

Però... la vida és un camí on trobem més pedres que flors. El març la substitució va acabar i els dies de nomenaments van anant passant sense obtenir cap, finalment els darrers abans de la Pasqua em donaren una substitució però per després de les vacances, “menys dona una pedra” pensí. Em vaig centrar en les oposicions, malgrat que només siguin 40 les places al País Valencià; i en l’esport, que des de que vaig començar a fer de docent m’ha vingut molt bé per relaxar-me i fer fora la tensió intrínseca al nostre treball. Ja em va quedar clar que no cobraria les vacances aquest any així que també era hora d’actualitzar el currículum i preparar-lo per l’estiu.

Tanmateix estava content, fins i tot podem dir que era feliç. El treball per primera vegada en tres anys era una cosa secundària... però prompte no va ser l’únic que em va tornar a faltar. Pot ser la meva necessitat d’estabilitat, de donar sentir a una vida errant, va espantar allò que me la donava. Ella va marxar també.

Ara ja no vaig a la deriva, ara ja m’enfonse. Faig balanç d’aquests tres anys i uns quants mesos...i el saldo no és positiu. Cursos, temps, esforços per adaptar-me a ser mestre i quan he fet de “tonto útil” el departament, com a tants altres companys, ens ha llançat a una paperera com si fóssim cleenex usats. Això per un costat, per altre la facilitat del deixar-se portar, la facilitat de la inèrcia, la comoditat de la soledat i el por al fracàs, que una vegada trencat i vençut es transforma en ànsia per no tornar al mateix estat va trencar la meua estabilitat.

No se que faig aquí, no se per què la docència quan el meu cap, el Sr. Maragall només fa que maquinar per empitjorar més la situació del col•lectiu de substituts, quan a nivell social estem mal vistos, quan de vegades, a classe, em sent com si li parlés a les pedres; quan moltes vegades no em dona temps ni a conèixer el nom del meu alumnat ni dels meus companys, quan allò que hauria de ser un clam contra el conseller per part del professorat i la ciutadania no són més que crits desesperats d’uns quants i silencis de la majoria...

Pot ser és hora de plegar, de tornar a casa, de plantejar-se altres alternatives..., el curs vinent no té pinta de ser millor. Les opos no crec que les aprovi. Al Vallès no crec que m’acostumi. A ella em costarà oblidar-la. I si hagués estudiat una altra carrera? I si hagués dedicat més temps i esforç a Història per obtenir una beca (difícil no seria la paraula més exacta per la meua carrera)? I si no hagués marxat de València? I si hagués sigut més pacient? I si, i si, i si, i si.... tot son i si... i ja no trobe consol ni en els somriures dels alumnes, ni en la complicitat dels companys...

I si, més dur és treballar a la mina, o creuar l’estret, o anar-se’n a l’altra punta del món, o tenir problemes de salut. Però jo ara intente buscar el meu lloc, el meu destí i fer el meu camí i em trobe desorientat i perdut. Sembla que fou ahir, però ja queda lluny el 30 de gener del 2007...

365 dies més

2010-03-12T22:44:00.004+01:00

Hola!

Hui fa un any que no publique res, en aquest petit racó de la xarxa. Per què aquest silenci? Perquè els darrers posts tenien tots una sensació de cansanci, de resignació, davant les polítiques del Departament d'Educació encapçalat pel conseller Maragall.
A canviat alguna cosa en aquests 365 dies? Si, tot va pitjor. Els interins i substituts aquests curs hem sóm titelles que es deixen oblidades a un armari i no només, de tant en tant, et recordes que les tens, les traus una estona i les tornes a deixar oblidades.

A nivell personal-laboral, els personals-personals queden al marge d'aquest bloc que no té cap intenció d'esdevenir en un "DEC" o un "Salvame" del seu autor, aquesta política de menyspreu ha comportat que de pasar a treballar tot el curs, aquest no arribe als tres mesos, rulant ja per uns quants centres, no havent cobrat les vacances de Nadal (i segurament les de Pasqua tampoc, ja que que la meua darrera substitució vaig terminar-la aquest dimecres), havent-me canviat de Servei Territorial, deixant Vilafranca del Penedès, que ja s'havia convertit en ma casa a Catalunya... però clar, jo vaig venir aquest país a treballar, i no tinc càrregues familiars, però que hi ha dels companys/es amb fills, amb famílies, que estan siguent tractats pel departament com draps d'emprar i llançar? Els què no es poden moure d'un dia a l'altre pel país; els què han de pagar hipotèques i mantenir llur famílies?

Aquest suposat govern d'esquerres està tractant als mestres i professors (especialment als segons) com si estigués governant la dreta més privatitzadora. Ens tenen precaritzats (aquest curs lo dels terços de jornada es per montar-li a Cacagall una vaga general indefinida), i les notícies de futur no son bones (des de que la cosa continuarà pel mateix camí el curs vinent, a què els centres podràn seleccionar els interins/substituts segons els seus criteris... trama Gürtel a l'ensenyament??).

Psiquicament estic cansat d'aquesta lluita, per què no hi veig que pugam guanyar la partida, dimecres 17 estem convocats a la vega pels sindicats pesebristes, aquells que no han fet res davant les mesures del departament (menysprenyar al nostre col·lectiu, començar el curs amb un 10% menys de professors i 24.000 alumnes més, substitució de professors per ordinadors en una mesura totalment populista per comprar els vots de la masa que s'enlluenta per algo que no coneix, reducció d'aules d'acollida, de grups de reforç), ara ens convoquen quan ja es tard i per un dia en el qual no farem res. Si les 5 vagues que portem en aquests dos curs s'haguesin fet consecutives haguerem guanyat, d'aquesta manera no.

La nostra situació es difícil i el nostre futur negre. Un grup de profes substituts estan impulsant ADOCDEP, una asssociació per la defensa de l'ensenyament públic. Hi estic amb ells, malgrat el desgast i la impotència, només ens queda la lluita, una lluita que faig meua, una lluita no per mi, sino per l'educació d'aquest país, per defensar un ensenyament públic de qualitat, què és el que defensem. Les bases d'un país son l'ensenyament, la sanitat i la justícia. No se quina de les tres coses ha estat més atacada i privatitzada per aquest govern de "progrés".

Els catalans, amb raó, assenyaleu les mancances i les bestieses del govern valencià, però jo us dic, si ferem un canvi entre Maragall i Font-de-Mora ningú notaria la diferència, pot ser aquestes siguen només de formes pero no de fons.
Si perdem aquesta partida, l'ensenyament públic d'aquest país es convertirà en una mensa de servei assistèncial per a les classes baixes, mentre que els que s'ho puguin pagar o es sacrifiquin pels seus fills els enviaran a la concertada-privada on no estaran envoltats ni de lumpens, ni immigrants, ni tanos...; això si, per a contrarestar els informes PISA baixarem encara més el nivell i així no hi haurà fracas escolar.

Jo vull tornar al meu país, vull tornar a casa, ja fa més de tres anys que vaig marxar, no veig clar si això serà a un futur pròxim, llunyà o inexistent. Però mentres estigui aquí lluitaré per allò que crec, per un estat que defense i potencie els serveis públics de qualitat. Per què és la meva obligació com a docent, però sobretot com a ciutadà.
Catalans, catalanes visc a Catalunya, Visca Catalunya; crideu contra aquest conseller i les seues polítiques. Pot ser encara estem a temps, pot ser siga masa tard, però hem de continuar fins al final. El futur dels vostres fills, de la nostra societat està en joc.

Com podeu vore res ha canviat en aquest any, tot ha anat a pitjor en aquest sentit. Això si com a docent em sent molt més preparat. Als dos llocs on he restat més temps no només m'ho he pasat bé sinó que el dia del meu acomiadament l'alumnat i el professorat només han tingut paraules bones i això sempre es porta al cor.

Salut companys i companyes!
Recordeu les paraules del Che "prefiero morir de pie que vivir de rodillas", així ha d'estar nostre col·lectiu en peus defensant la justícia i la igualtat!

i uns quants dies després....

2009-03-12T23:25:00.004+01:00

Hola!

Ara ja són uns quants més de 730 dies! La veritat és que crec que aquests mesos fins a les opos actualitzaré poquet aquest petit espai de la xarxa global! Entre el curs per fer la programació, altre curs virtual que estic fent a la Universitat de Barcelona, la feina diària, més els afegits com ara que estem d'avaluacions, l'estudi del temari, cony i viure una miqueta també que és necessari, no trobe temps ni ganes per escriure!
I mira que tinc coses per contar i escriure! Des de les jornades d'Història Oral de Tarragona del mes passat fins a la moguda actual contra les ocurrències del senyor Maragall (per cert, el dijous que ve tots i totes a la vaga!!), passant per les vivències quotidianes a l'escola (ara estem de setmana cultural!). Però quan arriba la nit no sóc Baraja (aquest acudit pot ser no ho entengan els que no siguen valencians...), sóc una mena de zombie que només vol estirar-se al sofa una estoneta i anar a dormir ben promte (alguns dies no mire ni els emails, heregia!!).
Així que aquest post té dos objectius, el primer que no cundixca el pànic, continuem al peu del canó, i el segon contestar, encara que siga molt molt tard als qui comentareu l'anterior entrada.
Gracias un profe cualquiera, siempre es gratificante recibir ánimos de un compañero/a, así como leer tus escritos.
Britanny endavant! Al principi pot ser un xoc (bueno pots canviar pot ser per és) però has de traure forces i continuar, intentant ser positius. La veritat és que pots trobar-te de tot i quan comencem no estem preparats per a quasi res. No patisques, Kant ja va dir que la experiència és la base del coneixement, així que si tens ganes dia a dia t'aniras trobant com a docent. El dia que marxes a casa amb ganes de plorar o plegar (dia que tots hem tingut) no et deixes caure, torna a aixecar-te amb més ganes! Et dessitje molta sort i que ben aviat tingués una sustitució!
Ains company pobleinsumis!! Si depengués de mi demà prendriem el palau de la Generalitat (Valensiana), ficariem a la pressó a tots els corruptes, i dedicariem els recursos als pilars del benestar: sanitat, educació i justícia. Però això no depen de mi, i al final tots acabem on podem guanyar-nos la vida. Estar a 350 km de cada, dels meus, no m'entusiasma, però així és la vida.
Si la diàspora valenciana copa les llistes en gran part es culpa dels valencians i valencianes que ho permitim, tens tota la raó. Però un circuit de F1, un Museu impressionant per fora però buit per dins, o una ciutat del cinema infrautilitzada atrau més al valencià que les tres coses que mencionava abans. Només puc dir-te que t'entenc i que espere que prompte pugues treballar a prop de casa.
En fi, no estic molt llúcid, a veram si un altre dia estic més inspirat i puc donar la meua sobre coses més interesants.
Una abraçada a tots!!
I tú, que em contes?

730 dies!

2009-01-31T20:55:00.003+01:00

Hola!!
Tal dia com hui fa dos anys vaig tenir el meu primer nomenament com a mestre. Recorde perfectament l'emoció del dia anterior quan vaig vore que havia d'assistir als nomenaments, el viatge en tren, l'arribada a Barna, ciutat que en aquell moment no coineixia molt bé (de fet ara tampoc!), l'acte de nomenaments, els nervis posteriors (no sabia ni on estava el poble on havia d'anar...), i encara sembla que fou la setmana passada...
Dos anys d'experiències, de records imborrables (bons i dolents), dos anys en els quals crec que he canviat prou, he aprés a vore les coses des d'altres perspectives i a entendre moltes coses, ara valore molt més l'educació que vaig rebre, tan per part dels meus pares, la família i també a l'escola i el institut. He aprés també a viure soles, a eixir-me per mi mateix, a no necessitar de ningú..., en definitiva crec que he madurat molt.
Maika, Carme, Maria Jose, Montse, Joan, Pere, Xavi, altra Montse, Núria, altra Núria (de fet moltes Núries i Montses!), Adrià, Carles, Raül, altra Carme.... molts companys els que he tingut en aquest dos anys, companys que m'han ajudat a ser cada dia millor mestre i a crèixer com a persona. Crec que en aquests dos anys he tingut molt bona sort en aquest sentit, i espere que continue.
Laia, Clara, Carles, Àfrica, Xavi, Martí, Sergi, Cristina, Andreu, Candela (la meua primera classe al complet!); Yeison, Steeven, Nicole, altra Laia (tb moltes Laies), Joel, Javi, Manel, Alba, Cristian, Christian (si diferenciats...), Imane, Jose, Pau, Dani, Jaume, Guifre, Jaroslav, Marc... alumnes que han gaudit, patit, aguantat, disfrutat..., la meua docència. Me'n recorde de casi tots, i als que no puc ficar nom si que puc ficar-lis cara. Sense ells no seria res, ells son cada dia la meua avaluació continua.
730 dies com a mestre de Primària, m'ho diuen fa 850 dies i no m'ho hagués cregut! Encara em quede uns quats dies com a mestre, com a mínim fins final d'aquest curs. El vinent espere i desitje encetar-lo com a profe. Mentres tant, "que nos quiten lo bailao"!
I tú, que em contes?

El retorn de Pavlov!

2009-01-23T23:53:00.005+01:00

Hola!
Com va tot? Espere que bé! Jo cada dia estic més assentat a l'escola, poc a poc em faig amb els alumnes i puc dir que els companys que m'envolten són un gran grup humà, molt bona gent, la qual cosa facilita molt les coses.
Dels deu alumnes que tinc, cinc presenten algun tipus d'alteració de la "normalitat" (tdh, nouvinguts, mancança d'hàbits, lateralitat creuada...), així que malgral ser poquets en número és tot un repte tirar cap endavant la classe.
Ara estic treballant molt les normes i hàbits a classe i la comprensió lectora. La presència d'un nouvingut en una escola sense aula d'acollida és difícil..., basicament és el tutor qui es fa càrrec d'ell a quasi totes hores (de fet quan jo estic a l'aula no surt ni una sola vegada, és en altres matèries quan té els reforços), això fa que unit a que el grup és de tarannà mogudet, siga una mica difícil assolir uns mínims per poder desenvolupar les classes, però crec que anem pel bon camí. La comprensió lectora trigarà més...
Ha sigut arran de comentar amb una companya de pis el primer cas quan hem tingut una discussió en la qual he vist que allò que ens diferència als de Secundària dels de Primària és molt gran. He comentat que amb el nouvingut adopte un mètode conductivista (en plà exagerat, pq clar H. no és un gosset) i que per a mi allò principal per poder donar classe és el respecte i la discipilina (de fet per a mi son indisolubles) i que és necessari un esforç per part de l'alumnat ja que no s'ha d'oblidar que l'escola esta per a formar en coneixements i valors (digueu-li competències bàsiques si voleu)..., ostia una mica més i m'acusa de franquista... i ha tingut l'osadia de dir que l'error del departament ha sigut deixar que els de Secundària donem classe a Primària!!
Francament m'he hagut de contenir per no contestar-li! En el temps que porte donant classe he vist mestres que no saben fer una O amb un canuto i autèntics cracks de l'ensenyament, per això no li he replicat que la situació seria molt millor si adoptaren sistemes similars a altres paissos europeus en els quals la carrera de Magisteri no existeix i els mestres son llicenciats en les diferents especialitats del coneixement que després reben formació pedagògica específica!!
Això no, però igual si que hauria d'haber-li dit que aprendre a sumar i restar o a comprendre un text és molt més important que retallar i pintar papallones (que no estic diguent que no tinguen una funció pedagògica però que no hi ha color). I em sembla que aquesta actitud relativista davant el coneixement està prou estesa en una part del professorat de Primària.
I tot això per haver fet una broma amb Pavlov el seu gos i H.! En un món ideal tots seriem constructivistes, però la realitat ens determina!
En fi, visions molt enfrentades, jo reconec que em vaig educar d'una manera prou "tradicional", aní a una escola concertada, però entenc com a positiu haver après que hi ha unes normes i que el respecte i l'educació són aspectes bàsics, no només en una classe, sino en la vida quotidiana.
Per la resta esperant que surta on m'han assignat per fer el curset de preparació de les opos, aquest any s'ha de intentar de valent!
I tú, què em contes?

Tornant a la feina!

2009-01-15T22:54:00.003+01:00

Hola!
Abans que res bon any a tots i totes! Ja fa una setmana que les vacances arribaren a la seua fi i la veritat és que tornar a la rutina ha sigut una mica difícil, tants dies a casa amb la família, els amics, els llocs de sempre..., costa tornar a la vida real! Encara que no em queixe, sembla que la mainada (volia fer servir aquesta expressió!) ha tornat molt més tranquila, malgrat que tots els dies hem de repetir els hàbits i les normes bàsiques de com estar a classe.
Cada dia em trobe més a gust a l'escola, crec que he tingut molta sort, els companys i les companyes són molt bona gent i m'ajuden en tot, i els alumnes.... en fi, no són dolents, crec que podré fer una bona tasca amb ells, o la menys ho intentaré.
De totes maneres seria un mentider si no diguera que la setmana passada confiava en que el front fred passara just per damunt nostre deixant una nevada d'escandol que m'allargarà les vacances... ja se que és molt lleig això però és la veritat!! A més que bonic estaria el Penedès cobert per la neu! Fou una llàstima que només tingueren gel i moltíssim fred! Dijous i divendres en arribar a escola estaven uns quants graus sota zero!
Des de dilluns ja vaig fer la inmersió total en la rutina: feina-gimnàs/preparació de les opos, si perquè ja hem de començar a tenir-les en l'horitzó! En un tres i no res ens plantem en el mes de juny i ens hem d'examinar! En un parell de setmanes escomençaré el curs del sindicat, barat no és (250 €, si no ets sindicalista com és el meu cas, tot pels treballadors i les treballadores!).
I com sempre notícies que ens afecten, com l'última proposta del conseller de les hores extres, sacrificant les hores de preparació i a canvi d'una almoina (si feu el càlcul cobrem uns 12 € l'hora) amb l'objectiu de reduir la presència de sustituts/es als centres públics. Quin crack de conseller que tenim, mola!
En fi, ja vorem com es desenvolupen les coses, a tots els que encara no us heu incorporat us desitje que pugueu fer-lo el més prompte possible, a la resta, ànim al reprendre nostra missió educativa!
I tú, que em contes?

PD: gran notícia, Acebes a tornat al Polònia!!
PD: en aquest post hem evitat de forma conscient referir-nos al "conflicte" palesti-israelià.... què pot dir-se davant de la barbàrie?
PD: és cert, tampoc he mencionat res d'Obama, el redemptor de la humanitat, cagarà or?

BON NADAL!

2008-12-21T22:54:00.004+01:00

Hola!
Ja estic a casa per a passar els Nadals, només volia desitjar a tots i totes que passeu per aquest petit raconet del ciberespai unes bones festes i una feliç entrada d'any.
En tornar al treball neomaestrillo tornarà amb les seues peculiars visions del món educatiu, les seues vivències i per damunt de tot el seu desig d'aconseguir una plaça com a funcionari en el 2009.
Així doncs disfruteu d'aquests dies intentant no caure en l'emotivitat barata i el consumisme desaforat, només intenteu ser feliços!
BON NADAL!!

La Secundària haurà d'esperar...

2008-12-11T19:05:00.003+01:00

Hola companys/es!
He trigat en actualitzar, ho se, però no estava amb molts ànims. Després d'estar 5 dies sense treballar, del 27 de novembre fins el 2 de desembre, amb el pal que fou no haver estat convocat pels nomenaments de Secundària del dia 1 de desembre, vaig poder agafar un CEIP als del dia 2, això si, una mica lluny, a 57 km, en un principi es suposava que estaria fins després de vacances, però la titular tenia moltes ganes de treballar i tornar i va demanar l'alta voluntària (funcionària amb dolors d'esquena i embarassada, jo pensava que em quedaria tot el curs però no, i en el fons estic content, això llança sorra damunt dels tòpics!).
Vaig demanar que tornés un dimecres per poder anar-hi als de Secundària, però tampoc vaig estar convocat per als de ahir, dia 10, (això si cobraré el pont!) i hui era poc optimista, ja coneixia el que va passar dimarts i pensava que marxaria ja cap a València i no cobraria el Nadal...
Però no ha sigut així! I dic que no tenia gaire esperances perqué es nota la quantitat de metres de Barna Ciutat que s'han canviat al SSTT de Barna Comarques, ara quan convoquen mestres de Primària diuen molts, i abans eren cap o un parell com a molt. Evidentment el que primer ha desaparegut han sigut els pobles de la rodalia de Barna: Hospitalet, Badalona, Santa Coloma..., però també sorpreses com Balsareny o Vic, llocs als que francament molta gràcia anar no em feia.
Així doncs quan arribat el torn als de segona opció ja no tenien res prop de Barna i només un parell s'han afagat cosetes, deixant-nos als de Secundària la quantitat de 8 places (per a les quals hi havia convocades unes 30 persones o més!). I el millor de tot, l'opció que jo volia des d'un primer moment encara estava disponible, no m'ho podia creure!
D'aquesta manera he pogut triar-la i fins final de curs seré tutor de 2n a una escola rural, torne als meus inicis. Ben cert que aquest any tenia la il·lusió de treballar en Secundària i portar les Ciències Socials a les ments adolescents, despertant les seues capacitats de raonament i crítica, però per aixó ja tindré temps el curs vinent.
Ara ja no he d'estar patint per quan acabe una sustitució, si cobraré els caps de setmana, les vacances, el juliol...., ara ja tinc una tranquilitat i un equilibri i podré planificar-me la preparació de les opos, de moment mantindran les 200 places previstes per a Geo-Hist i això sempre motiva. Aquest any ha de ser el meu any, jo crec que a la tercera convocatòria ja toca, no?
En fi, que malgrat una certa decepció, estic més que content, estabilitat i pel que sembla bon rotllo a l'escola. En tornar de vacances serà el moment de ficar-se a estudiar.
I tú, què em contes?

Neomaestrillo coneix la crisis.

2008-11-28T18:41:00.004+01:00

Hola!
La veritat és que no esperava escriure mai un post com aquest, són temps difícils al exili. De sobte, d'un dia a altre, m'he quedat sense feina. Els dos cursos anteriors havia treballat des de la meua incorporació fins final de curs, aquest ja no serà així...
Dimecres passat vaig terminar la meua darrera sustitució, la qual m'ha deixat molts bons moments pel rècord, uns nens maquísims i uns companys simpàtics, tot això a 10 minutets de casa... encara que era un 2º moltes vegades dessitjava que s'allargara per molt temps...
Així doncs dijous aní als nomenaments, esperançat en agafar alguna coseta llarga per no patir ni pel pont ni per les vacances de Nadal, i esperava que amb el número fins al qual havien convocat, 23000 més o menys, hi hauria prou oferta..., doncs em vaig equivocar totalment, només hi havien 9 places! I totes, a excepció d'una però amb trampa, molt lluny del Penedès (dic amb trampa pq era per escomençar el dia 1 i acabar el 4... i així fer un mega-pont amb l'escusa d'un trasllat de casa). Quan ja arribava la meua hora d'agafar, prompte ja que mestres de Primària de Barna Comarques només hi havia 2 o 3, entraren per la porta amb tota la barra les que no havien rascat res de Barna Ciutat, i una vegada més ens deixaren als de Secundària sense res...
El SSTT està molt mal organitzat, fan anar a moltíssima gent per no res, ens menysprenen d'una manera tal que donen ganes de manar-los a prendre vent..., com es possible que quan ja havien cridat a una persona de Secundària a taula per agafar destí tinguen la barra de deixar passar primer a les de Barna Ciutat? Fou tan lamentable...
Al final no te fot només quedar-te sense feina, esperem només uns dies, sinó la sensació de que ets poc més que una merda, de que sobres. I clar aixó lluny dels teus pessa molt, al menys a mi, hui porte tot el dia mig zombie, sense capacitat de reacció, i la sensació encara ha augmentat més quan he vist que el dilluns no estaré als nomenaments de Secundària, que extranyament aquest any van molt molt espaiet....
Tan a prop de les vacances la possibilitat de no agafar res fins l'any vinent i passar uns Nadals de crisis, com moltes famílies espanyoles si, però inesperat fins fa no res per mi, no es gens desgabellada. Suposa per a mi tornar als primers anys en acabar la facultat, sense treball estable, sense ingresos..., és dur.
I per aquesta possibilitat no he baixat a casa amb els meus, ara no és temps d'anar gastant sino d'estalviar el màxim possible, i tirar endavant, allò que no ens mata ens fa més forts, així doncs és temps d'endurir-se.
I tú, què em contes?

Sustituts sense drets!

2008-11-13T17:40:00.004+01:00

Hola!
Ja han passat uns dies des de la darrera actualització, he estat una miqueta deixat, estic sota els efectes d'una combinació de refredat i virus digestiu que quan acabe la feia només en tire al sofa. L'any passat per aquestes dates em va passar el mateix, he te tenir una siídrome vers el novembre o alguna cosa semblant!
Una vegada vaig finalitzar la meua feina com a mestre de música al cor d'Osona, vaig poder escollir la comarca del Garraf, més propera al Penedès, i he tingut la sort de passar uns dies amb una excepcional coia de mestres que de seguida em van fer sentir un més. Ha sigut una llástima que només haja estat una setmana, per a mi era un somni (a falta de la Secundària, és clar) un grup reduït, 16 alumnes, amb petits problemes d'hàbits i conducta, però bons de cor, una escola nova amb gent companys de la mateixa edat i amb presència del exili valencià, una direcció excepcional a la qual poder consultar tots els dubtes i tot això a 10 minutes d'on visc....
L'únic dolent l'excursió del divendres passat al Montseny (neomaestrillo no deixa d'aprofitar el seu exili per fer turisme cultural) que va fer que la malaltia latent explotara i m'ha fet passar uns dies en condicions molt millorables.
Aquesta és la creu dels sustituts, en condicions normals haguera anat al metge i haguera agafat una baixa, però com sabia que com a màxim estaria 7/8 dies qualsevol s'arrisca a que la titular torne abans de recuperarte...., et quedes sense cobrar!! I això no!!
Crec que és prou injust, i que d'alguna manera podria millorar-se, al menys jo així ho pense. Alguns/es funcionaris es trenquen una ungla i ja demanen la baixa, nosaltres anaem a treballar amb febre si cal.
Ah! Hui la vaga, a l'escola que estava fins ahir molts pocs la secundaven, a la que m'han assignat hui, també a prop de casa, la majoria l'ha fet. Es més, no he anat a treballar pq m'han dit que només feien els serveis mínims, jo espere que la jornada d'hui la cobre ja que indiferentment de si jo estic a favor o no de la vaga (que estic més a favor que en contra, la LEC no m'agrada gens), jo he complit amb la meua part anant a nomenaments (pot un sustitut fer vaga un dia de nomenaments?) i he cridat a l'escola, així que no m'han de traure res del sou.
A partir de demà seré tutor de 2n per uns dies, en un principi no estic molt apassionat, la veritat, ja que es suposava que havia d'acabar el dimarts la sustitució per haver anar ahir als de Secundària, i hui quan estava als nomenaments, al vore les destinacions, m'ha fet gràcia una d'un centre d'adults que s'ha agafat el que estava just per davant meu.... un que venia rebotat dels de Barna Ciutat, m'ha semblat molt injust. Volia experimentar una nova vessant del ensenyament, i encara que no és que el CFA en questió estiga al costat don visc, pense que valia la pena viure algunes hores del dia al tren per conèixer el món de l'ensenyament per adults. Però clar, ell es un mestre (encara que no tenia pinta...) i jo només un parxe del departament. No deixa de ser paradigmàtic que a totes les escoles que he estat el primer que m'han preguntat es si sóc de Secundària, com si això fos una taca, encara que després el tracte ha sigut més que correcte i no m'han tractat diferent, però la pregunteta cansa una mica, la veritat, i cada dia pense que tots els que portem ja dos o tres cursos, tenim els mateixos coneixements pesagògics que una persona que acaba d'eixir de Magisteri.
Mais c'est la vie del sustitut! Els paries del enseyament, sense drets a la baixa (sota el risc de no cobrar), sense dret a la vaga (sota el risc de que et facen fora de la borsa).
Per més inri els rumors sobre la congelació temporal de les oposicions prenen cada dia més força...
I tú, què em contes?

Neomaestrillo meets Vivaldi

2008-11-03T21:25:00.004+01:00

Hola comp@nys!

Doncs demà tornem de nou a nomenaments! Aquesta sustitució ha sigut curteta i menys mal, no per l'escola o els alumnes, poques queixes al respecte la veritat, m'he sentit molt còmode, sino tan per la matèria que impartia, música (si, ja sabeu que moltes baixes de música les pasen com de primària per a que el SSTT envie a algú), com perquè estava molt lluny de casa, a 100 km, i tots els dies palliseta en cotxe.
Ha estat una experiència nova la de impartir música, ja que els meus coneixements al respecte són prou limitats, no sóc el típic valencià de banda musical, he d'agrair que la titular m'ho havia deixat tot preparat i que els alumnes han estat comprensius i m'han ajudat prou. A més era música a partir de tercer, la qual cosa, per a mi, em facilita les coses. Als més petits només els impartia castellà i dos hores a la setmana. I si tenim en compte que la setmana passada fou a la festa de la Castanyada...
Demà a vore que passa, crec que intentaré no agafar res a vore si dimecres puc anar a Secundària, dependrà d'on siguen les sustitucions, si hi ha algo propet doncs val, però una altra vegada a les entranyes d'Osona no m'abelleix molt!
De totes maneres el destí dirà, a més no em queixe que se que molts encara esteu esperant, ànim que sembla que la cosa ja comença a arrancar!
I tú, què em contes?

Fi de trajecte!

2008-10-26T19:37:00.003+01:00

Hola!
Demà últim dia a l'escola, dimarts torne a nomenaments. És d'agrair el detall que ha tingut la titular demanant l'alta el dilluns i no el divendres, encara que si ho hagués fet demà estaria als de Secundària. De totes maneres crec que prefereix la pastarufa (cap de setmana + dilluns són uns 180 euros).
Estic content amb el que he fet, m'ha costat adaptar-me però em porte bones sensacions, el que no vol dir que no haja tingut carències i em falte millorar certes coses o que tot haja estat tranquil, en aquest món mai està tot tranquil!
Ara de nou a la incertesa i a tornar a començar, seguirem informant!
I tú, què em contes?

One world

2008-10-21T20:05:00.003+02:00

Hola!

La setmana passada se'n va fer una mica pesada, l'arribada d'una nena nova procedent de Senegal em va fer perdre una mica el control del grup, com ja vaig dir és un grup reduït però amb dos alumnes amb dificultats de comportament, amb una necessitat constant de cridar l'atenció, i clar, l'arribada d'una nouvinguda que no sap català ni castellà i a la qual has de dedicar molta atenció els fa perdre quota, i es rebelen de les pitjors de les maneres possibles, i francament, t'acaben esgotant quan veus que no funciona res, ni les paraules, ni la indiferència, ni el reprobament... res!
Aquesta setmana no ha començat molt millor, la veritat, ja que la xiqueta no està molt acostumada a les nostres regles socials dins d'un aula i es difícil mantindre-la més de 15 minuts enfeinada, quan et despistes ja va per damunt de les taules sense sabates o es fica a pintar a la pissarra, o pujar-se a la meua cadira o anar-se a altres classes. Tot un repte, ja que unit a la insubordinació permanent de les altres dos joietes creen un clima propici per a fer palmes però no per fer classe.
L'arribada d'aquesta nena m'ha fet reflexionar una mica sobre els alumnes que he tingut, de la seua procedència. El primer any, quan estava a la Catalunya rural, tots eren de la terra, autòctons, el mès exòtic era de l'Hospitalet.
L'any passat la cosa ja va canviar i aquest, malgrat ser una escola petita, també té prous nouvinguts-inmigrants. Així que em recorde he tingut alumnes de: Argentina, Perú, Veneçuela, Brasil, Ecuador, Marroc, Senegal, Ucraïna, Romania i Filipines. I sense ser alumnes meus, però amb contacte per haver estat fent la sustitució d'un company o de colònies la llista s'amplia més: Regne Unit, Bèlgica, Rússia, Bangladesh, Israel, Xina...
La experiència és prou gratificant, entres en contacte amb altres cultures que enriqueixen nostra societat. A més, al menys per mi, no es poden crear patrons de conducta segons la procedència dels nens, no pot dir-se "els nens marroquins tal..." o "les nenes peruanes això altre....", no. Són casos particulars, que s'han d'estudiar de manera individual quan arriben a les nostres escoles, ja que les diferències (de tot tipus, de nivell, d'adaptació social, de costums...) son molt grans inclús dins d'aquests païssos, inclús d'una mateixa ciutat (l'any passat ens arribaren amb el curs iniciat dos xiquetes peruanes de Lima, i les diferències n'eren notables). Pot ser l'única generalització que jo podria fer es la dels ukraïnesos i russos, tots molts educats i aplicats. Però n'estic segur que també hi haurà de maleducats i desinteresats.
La integració dels nouvinguts, la construcció d'una societat intercultural, és un dels nostres gran reptes, la nostra principal tasca, pot ser. Hem de ser capaços de crear espaïs on tothom es senta integrat, per a, des de l'escola, intentar construir un món millor.
I tú, què em contes?

Dues setmanes i alguns dies més...

2008-10-14T20:32:00.006+02:00

Hola!
Quan comença el treball disminueix el ritme d'actualitzacions! La veritat és que acabe prou cansat i després per traure'm l'estres i la tensió del damunt intente anar una mica al gimnas, passejar o conduir per les carreteres rurals del Penedès, així que quan arriba la nit (jo sóc Baraj....) només tinc ganes de llegir una estona o ficar-me davant la tele!
I això que el grup que tinc és petit i la seua actitut, malgrat algunes excepcions puntuals, és prou positiva envers el procés d'ensenyament-aprenentatge (no oblideu ficar aquestes paraules magnificants a les vostres programacions...). Malgrat tot acabe amb la necessitat de desconectar de tot i relaxar-me.
La baixa s'allargat uns quants dies més, com a mínim dues setmanes, ja que la titular va estar mal diagnosticada de les seues dolències, així que poc a poc m'estic fent amb els alumnes i la seua manera d'actuar a classe, possiblement quan ja ens compenetrem bé siga quan marxe. Que la baixa haja estat allargada em va provocar reaccions contraposades, per un costat em vaig alegrar, més dies de feina sense tenir que encetar de zero una altra vegada, per altra banda, al haver estat convocat per Secundària aquest dilluns i amb possibilitats d'agafar una substitució em vaig quedar una mica plof. Des d'ací he reivindicat el treball que els de Secundària fem a les escoles, però no per això deixe de ser conscient de que on m'agradaria estar i on tinc una formació més adient es a un IES.
Aprofite aquestes últimes paraules per deixar una vegada més de manifest com ens maltracta el departament, ara que ja s'han acabat els mestres a Barna Comarques i que sembla que l'afluència de mestres d'altes SSTT ha minvat, tornem a ser imprescindibles..., panda de hipòcrites!
Malgrat això pense que m'estic adaptant el millor que puc a les circustàncies, i tracte de traure profit de l'experiència, mai se sap amb qui pots aplicar allò que fas amb nens de sis anys..., qui em garanteix que els de 16 tenen la capacitat de raonament més desenvolupada?
Allò que més se'm fa més dur es la Plàstica, no la vaig disfrutar com alumne, (possiblement per que no vaig tindre una bona docència) no la disfrute gens com a mestre encara que ho faig el millor que puc, però les dues hores em semblen dos mesos.
Fora de la docència propiament dita vull deixar constància del mal funcionament del servei de formació del professorat. Com estic a una escola no vaig poder matricular-me ,per questions d'horaris, als cursos del XTEC per a professors de CCSS així que em vaig matricular a ú que era telemàtic. Val que ho vaig fer el dia 20 i el 21 expirava el termini per apuntar-se, però que no haja estat aceptat per questió de places (a un curs no presencial!!) em sembla patètic. Els professors volem formar-nos i l'administració ens fica trabes i després els responsables polítics encara tenen la barra d'acusar-nos de l'estat actual de l'ensenyament..., aquestes situacions m'encenen...
Altre dia escriure alguna coseta sobre la LEC, hui he estat a la assemblea oberta dels sindicats a la comarca, sembla que, malgrat que alguns punts han estat retocats, l'esperit de la llei i la seua finalitat, primar la concertada sobre la pública i tenir a la primera com a model educatiu, es manté. Només recomane que li feu una ullada a les webs dels sindicats, les més aclaridores em semblen les de la CGT i l'USTEC, els més combatius contra la llei, encara que a CCOO també hi trobareu coses. D'UGT o d'ASPEPC-SPS no he llegit tantes coses. En un principi crec que, encara que no em sembla la millor de les possibilitats, ja que ens distància més de la societat per la incompressió dels pares, la manipulació dels medis i la demagogia dels polítics, faré vaga el proper dia 13 de novembre.
I tú, què em contes?

Living the catalonian way of life!

2008-10-05T20:52:00.005+02:00

Hola!
Aquests primers dies a l'escola han estat bé, ha sigut com tornar a la primera escola on vaig donar classe, un poble petit, un cole petit, una classe petita, alumnes ben educats per norma general i molt bon rotllo amb els companys i companyes que encara sòn conscients que estaré poquets dies fan tot el possible per integrar-te en el grup i t'ajuden en tot el possible.
Aquests dies també els he aprofitat per a tornar a instalar-me en el meu antic pis, es com tornar al passat però en millors condicions, ara tinc una habitació més gran, estic a l'espera de portar-me una tauleta i una cadira per estudiar de cara a les opos.
I així han anant passant els dies, deprenent el nom dels alumnes, buscant la manera de comunicar-me amb ells, mai abans he tingut un primer, en definitiva, anant fent a poc a poc, i en acabar l'escola doncs comprant tot allò que em feia falta al pis, des d'unes sabates d'estar per casa fins un coixí de llit (44 € em cobraren a una tenda.... es molt còmode però em sembla una barbaritat), passant pel menjar clar.
L'any passat no em vaig integrar tot el que m'haguera agradat en els costums i festes del Penedès i de Catalunya per extensió (tinc pendent tastar una calçotada!), per això aquest m'he fet el propòsit de descobrir més aquest apassionant mòn. Ahir vaig fer una vista cultural pel poble i hui he estat a Tarragona en el concurs de Castellers, de fet mai havia vist un castell humà en directe, només per la tele, i la meua paraula seria: BRUTAL!! És reialment espectacular, a més, camuflat com a suporter dels Castellers de Vilafranca he disfrutat de la gran victòria d'aquests, doblant casi en puntuació als segons (la Vella de Valls, crec).
Demà a tornar a la feina i a esperar la reincorporació cap a finals de setmana de la titular, a veram si la borsa de Secundària es mou i per fi puc donar classe al institut!
I tú, què em contes?

2008-09-30T19:33:00.003+02:00

Hola!

Amb 10 dies de diferència respecte al curs passat estic de nou donant classes, una vegada més al Penedès però ara a un poblet molt petit, em recorda a la primera escola que vaig estar allà pel Berguedà.
Només restaré uns dies, pot ser una setmana, fins que la titular es recupere d'un petit problema al peu, però al menys així anem fent marxeta ja que la borsa de Secundària va piano piano, sembla que hagen adoptat el sistema valencià per cobrir baixes..., no pot ser que des del dia 21 només s'haja donat una sustitució..., "algo huele a podrido en Dina... el Departament!".
Respecte a les injustícies que vaig comentar al post anterior dir-vos que ens hem començat a organitzar i hui molts hem fet un escrit de queixa per a que els dels sindicats ens defensen a la "mesa" de negociacions, demanem allò que és just, que el professorat, siga de Primària o Secundària, que té com a SSTT preferèncial Barna Comarques siguen els primers en triar, i després la resta. Així estarem en igualtat de drets i deures. Ja vorem com queda la cosa!
Demà primer dia de classe, aquesta tarda només ha sigut una presa de contacte amb l'escola i uns minutets amb els alumnes. Mai he donat classe a primer i tinc una mica de temor però sòn poquets i no crec que tinga molts problemes.
Una vegada més hem deixat la terreta i ens trobem al exili, però el Penedès sembla cada vegada més, la meua segona casa i jo no em sent com un extrany. Bona terra, bona gent i bon ví fan que la "saudade" siga molt ocassional.
En fi, no queda més que disfrutar mentres puga, ja vorem on ens portarà el futur!
I tú, què em contes?

Neomaestrillo vs Departament d'Educació

2008-09-23T16:47:00.005+02:00

Hola!
De vegades a la vida et sents com una merda, com un tronc, com quelcom que es pot remplaçar sense que ningú se n' adone. Aquesta és la sensació que els profes de Secundària amb disponibilitat per a Primària, especialment a Barna Comarques, tenim.
El Departament d'Educació ens menysprea, durant dos cursos (alguns comp@ns encara més) hem estat donant classes a escoles per tota Catalunya, hem fet cursos de formació per a mestres, hem fet tot el possible per fer nostre treball de la millor manera possible, hem atés a les families, hem educat als nostres alumnes i hem intentat que es desenvolupen el millor possible.
I ara què? Ara el Departament s'ens pixa al damunt, ens arracona i permet que gent que acabat la carrera es situe per davant de nosaltres, que gent d'altres SSTT pugen escollir abans que nosaltres (no només això, com no son del nostre SSTT no estan obligats, així que poden escollir com a senyorets, si troben algo a prop de casa ho agafen, sino ho deixen), deixa que els provisionals també estigan per davant de nosaltres (també amb el mode senyoret ON)...
Així doncs hui als nomenaments que ens han deixat als de Secundària? Res de res, 4places (a Berga, a Callus, a Guardiola de Berguedài a San Llorenç d'Hortons, els senyorets de ciutat no van als pobles llunyans).
Què és el que passa llavors? Que gent que fa un any en les mateixes dates ja estaven treballant, aquest any estem sense feina. El curs passat vaig començar el dia 20 de setembre, de fet els llicenciats foren majòria a aquell nomenament. Aquest any estem a 23 i vorem quan s'engega l'assumpte, per que clar al permetre que qualsevol que tinga com a àmbit C Barna Comarques passa per davant de nosaltres i no treballem la borsa de secundària tampoc avança.
Hem sigut els tampons del Departament. Quan feien falta be que ens cridaren però ara ens perjudiquen no deixant-nos en igualtat de drets. Si fa dos cursos i el curs passat n'erem vàlids, perque aquest no? Per què hem de permetre que un mestre que no està adscrit al nostre SSTT passa per davant nostre? Per què hem de permetre que la gent que fa dos mesos encara estava a la facultat estiga per davant nostre?
I què fan els sindicats davant les nostres queixes? Mirar cap a altre costat, estem a soles en aquesta batalla, som el "pito del sereno".
Escric aquestes línies des de Vilafranca del Penedès, per a més Inri demà es la Mercè i clar els del departament no treballen encara que el 95% del seu àmbit si que ho faça (crec que l'única excepció es l'Hospitalet on també es festa), esperant que hui publiquen les llistes dels convocats per al dijous i saber si puc tornar a València o he de demanar algú que hem deixe estar un parell de dies a sa casa. Mola moltíssim aquest departament!!
En fi, quina manera de gastar pasta per a res, que he vingut en cotxe per si tallaven l'Euromed per les plutjes i només s'ha ficat a ploure ara...
I tú, què em contes?

PD: 17:15 ja ha eixit la llista de convocats pel dijous.... i estic convocat. Quart viatge a Barcelona de forma inútil? Buscaré asil al Penedès...

So slowly, slowly.....

2008-09-22T17:47:00.003+02:00

Hola!
Uff comence a desesperar-me! Dijous passat vaig tornar als nomenaments... de Primària! Aquest curs confiava en poder donar classes a Secundària, d'allò que he estudiat o similar, coses per a les que estic preparades, però sembla que de moment no serà així.
No vaig agafar cap sustitució, només quedaven mitges jornades quan em va tocar escollir però demà he de tornar i segurament agafe alguna coseta ja que en Secundària la cosa està molt parada.
De totes maneres és indignant el tracte del Departament cap als professors que tenim disponibilitat de Primària, ens tracten com als últims monos. Es normal que la gent de Primària puga escollir abans que nosaltres, però no ho veig tan clar que ni els provisionals, ni els que tenen el sstt com a segona opció també passen per davant nostre!
La majoria de nosaltres portem dos cursos o més donant classe a Primària, hem fet el CAP, hem fet el curs de reciclatge per a Primària i ens tracten quasi com a la merda. Sense drets, perque si et queixes a més te fan un "numerito".
De totes maneres jo ja estic fart d'estar a casa, i el meu compte corrent comença a patir, així que espere que demà puga afagar alguna coseta i tornar al cole..., de pensar que tenia possibilitats d'una vacant per a tot el curs en Secundària a mendigar una sustitució en Primària... sad but true!
I tú, què em contes?

Time goes by so slowly...

2008-09-02T12:52:00.003+02:00

Hola!

Estem a dia 2 de setembre, no tinc destinació, i el temps ja comença a passar molt lentament...! Després de unes bones, i merescudes, vacances, confiava en incorporar-me des del inici, però no ha pogut ser.
Divendres passat vaig estar als nomenaments d'agost, moltíssima gent, pésima organització, com ja es habitual al SSTT de Barna Comarques. Aquest any ens citaren a l'aula magna de la Facultat de Dret. En teoria l'acte començava a les 10:00 però un error informàtic ho va impedir, i s'acumularen fins a 3 hores de retards.
A la meua especialitat, Geo-hist, estaven convocats fins al 17800, més o menys, per a unes 20 vacants, de les quals només 4 o 5, ara no recorde bé, eren a jornada sensera, i la resta mitjes jornades. Així doncs convocaren, en un càlcul aproximat, a 4 vegades més de la gent necessaria per a cubrir les vacants, ens tingueren 5 hores esperant per a no res a la majoria. Al menys aquest any passen llista de la gent que va i els que no s'han presentat els fan fora.
Així doncs a esperar, cosa que no m'agrada gens, tinc ganes de tornar a la feineta, si es possible a un insti, i sino a un cole, pero promte. L'any passat vaig incorporar-me el dia 20, i no se pq, em sembla que aquest amb un número molt més baix, trigaré més en començar a treballar.
El temps ho dirà.
Fora de l'espera i en l'aspecte positiu de les vacances dir-vos un parell de coses:
Al juliol vaig fer un curs de formació del professorat que per fi m'ha aportat coses útils! El curs era "Didàctica del Franquisme", organitzat per l'ICE de la UB, amb Carme Molinero y Pere Ysas, al front, la veritat es que el recomane si tornen a fer-ho, molt interesant.
Per últim un consell, visiteu Croàcia, un país molt bònic encara assequible en quant als preus, aigües cristalines, platges d'ensomni, molt bona gastronomia... , recomendable al 100%!

Fi.... de curs!

2008-06-19T00:22:00.003+02:00

Hola!
Demà fi de curs, fi de les classes, entrega de notes, moment per a l'alegria (i per alguns, moment dels laments...), acomiadament dels que marxen, alumnes de 6è, alumnes que canvien d'escola, mestres que es jubilen i altres que el curs vinent encara no sabem per on estarem...
Aquestes dues setmanes la tensió de la fi de curs s'ha fet notar, correccions, controls d'última hora, passar les notes al winpri, preparar els àlbums, seleccionar les fotos...., tot a contrarellotge, però al final la feina s'ha fet. Però tambè, ha hagut temps per una inesperada sorpresa, com ha sigut que un dels grups que tinc haja guanyat un premi en un concurs, són tres mesos dedicats a un projecte que va cristalitzar de la millor manera. Francament no ho esperava!
I tot això barrejat amb la incertesa del no saber on estarem el curs vinent, ni on, ni quin nivell, ni quan començarem..., la meua habitació ja té nova sustituta, el 1 de juliol jo marxaré i ella entrarà. Moments de fer balanç, tan profesional, com personalment. En els dos casos estic prou content, a nivell professional ho he fet el millor que he sapigut fer, tenint en compte que no estic al meu ambient educatiu, la Primària és molt, molt diferente a Secundària, evidentment podia haver estat millor, però de l'experiència trec coses per al futur. Com va dir Kant, l'experiència és la base del coneixement. A nivell personal, content també, en ocasions es fa dur viure lluny de la família, dels amics, però aquesta ha sigut la nostra elecció i ens hem de sobreixir, a més, tenir a companys de la facultat prop sempre ajuda.
Siga com siga, demà serà, possiblement, l'últim dia que veure a unes personetes amb les quals he passat 9 mesos, i a les que desitje, de tot cor, el millor futur possible. Malgrat tot, m'ho he passat bé!
I tú, què en contes?

PD: però el treball no acaba fins el dia 30... molta gent pensa que els mestres i professors deixen de treballar quan no hi ha alumnes!! Ains si ells sapigueren el que realment es treballa al món de l'ensenyament....!

Last days!

2008-06-05T22:16:00.003+02:00

Hola!

Ja som aquí de nou! Han passat prous dies des de que vaig actualitzar per darrera vegada, però aquestes últimes setmanes de maig han estat prou mogudetes, la setmana passada marxavem de colònies i tot havia d'estar preparat, i volia fer algunes proves finals abans de marxar, la setmana que bé hem de entregar els informes al secretari!
La veritat és que les colònies han estat molt millor del que jo pensava! Francament no tenia moltes ganes de marxar, estic adscrit al cicle mitjà i em tocava viatjar amb els de 4t. Entre que semblava que plouria, que és un grup amb uns quants elements problemàtics i que en un principi la nostra destinació no semblava apasionant, em feien pensar el pitjor. Com sempre, quant menys expectatives tens, el resultat final és millor de l'esperat.
No fou una barsa d'oli, pero els nens i nenes es portaren, tret d'alguna excepció puntual, prou bé, dins del que s'espera en aquestes edats! Per les nits no em deixaren dormir molt, la preadolescència es nota en les seues ganes d'estar desperts fins les tantes, mentre que jo, que ja estic acabant l'estatus de "gent jove", sóc més tranquil! 4 hores de mitja vaig poder dormir cada dia!!!
Per altra banda, la temàtica de la colònia, Pau Cassals, em va sorprendre molt gratament, descobrirem, no el que ja sabiem, que era un gran músic i una gran persona compromessa contra la dictadura, un lluitador per la llibertat, sino també el seu entorn social i cultural, i la flaura i flora de la zona del Vendrell. La veritat és que ho recomane.
A més, al final el temps va fer una treva i disfrutarem de tres dies sense plujes i amb una caloreta ben rebuda, el meu error fou fer cas a les previsions i no portar-me cap pantaló curt!!
I aquesta setmana inici de la jornada intensiva, la veritat és que es nota moltíssim que estem cap a final de curs, l'alumnat està molt dispers i anem contrarellotge, em serà difícil acabar els temaris, però en fi, espere marxar, malgrat els mals moments, amb la sensació d'haver fet un bon treball, amb la sensació del que el meu pas per l'escola, que les meues aportacions com a mestre, han sigut útils per a la major part dels xiquets i les xiquetes.
Al final, pot ser, això és el més important. Estar satisfet amb el treball que s'ha fet, amb dosis de crítica, es clar, però si al menys amb la certesa que ho has fet de la millor manera que sabies.
I així estem, encetant la cursa final, corregint, passant informes, i intentant disfrutar dels últims dies en aquest petit infern!
I tú, què em contes?

Teachers against choni-mothers!

2008-05-15T19:49:00.005+02:00

Hola!

La desidia, la rutina, el cansanci...., han fet que no pase per aquí des del passat mes d'abril. La veritat no tenia res que contar, millor dit si, però només rememorar el fet em fa pujar-me per les parets!
Un cas més de "teachers against choni-mothers", plataforma que vull impulsar des d'aquest insignificant bloc! El cas és el següent, hora del pati d'un divendres, que és quan em toca vigilar, tot més o menys bé fins que uns alumnes de tercer venen buscant-me com a botjos - "Neomaestrillo vine ràpid que estan donant-li una pallisa a Y." - quan estic arribant al lloc dels fets em trobe una escena que dificilment podré oblidar, sis xiquets de 8 i 9 anys donant patades a Y. que estava al terra intentant cobrir-se, mentre altre, K. li llançava pedres al cap. Com aquest últim, K., és prou conflictiu, mentider, manipulador, etc. em vaig anar cap ell, ajude a alçar-se a J. i comence a preguntar a K. que és el que estaven fent, que el que diu és "jo no he fet res", cosa que em va calfar la sang i em va fer que l'agafés del jersey i li digués si volia que jo li fera el que ells li estaven fent al pobre J., K. automàticament es fica a cridar i a plorar, aconsegueix escapar-se i comença a dir que jo le he fet mal, que li he maltractat, i no se quines tonterires més, castigue a la resta a 2 setmanes sense pati, agafe a K. i me'l porte a la Cap d'Estudis mentre continua cridant i patalejant.
Resumint, després de contar-li els fets a la cap d'estudis i que K. es rebote cap a aquesta i li cridi, jo ja done per fet el meu paper i marxe, es questió de la cap d'estudis i la tutora ficar el càstic més adient, a banda de parlar amb els pares. Clar, uno pensa, "els pares col·laboraran per a que aquests casos no tornen a repetir-se, per a que l'escola siga un centre de diàlec, no de violència...", quin error! La mare de K., una choni de vint-i-pocs anys amb dos fills de 8, que treballa de caixera a un supermercat i li compra de tot als seus fills, pensant que d'aquesta manera es fa estimar, fa més cas als seus fills que no a la tutora o la Cap d'Estudis, donant-li la volta a la truita i arribant a la conclusió de que el seu fill ha estat agredit i maltractat per Neomaestrillo....
Jo flipe, perque la senyora, pel que m'han contat, no s'ha donat per satisfeta amb les explicacions que ja ha rebut, i vol tenir una entrevista amb mi o amenaça amb denunciar a l'escola..., però choni! No t'han dit que el teu fill és un puto vandal que va repartint a "diestro i siniestro"!! Que cony vols? Tocar els collons? Amargar-me? T'he dit jo, tros de soca, inútil que no sap ni ficar-se un condo i ara tens dos fills sense pare, com has d'educar als teus fills? T'he dit jo què has de ser menys choni, menys materialista, i més educadora corregint als teus dos petits dictadors totalitaris? Veritat què no? Doncs si em toques els collons i em difames, t'ho diré a la cara!
Ains..., m'he quedat més a gust! Ho he tret fora..., és una tònica, quan més choni (o Juani, si ets un seguidor del cinema de culte.... jajajaja!), quan més vacaburra, més tocapilotes, menys implicada en una educació correcta dels deus fills..., és un mur contra el qual ja he rebotat aquest curs unes quantes vegades.
Quines ganes tinc de marxar a secundària, encara que els alumnes em treguin una navalla, segurament no hauré d'aguantar als seus pares!
En fi, i tu, què em contes?

Sant Jordi!

2008-04-23T23:03:00.004+02:00

Hola!
Hui al cole, com a tota Catalunya, em celebrat el dia de Sant Jordi, el dia del libre. És el segon Sant Jordi que celebre com a docent, encara que aquest any ha sigut molt diferent al de l'any passat, ja que estava destinat a un poblet molt xicotet i basicament ho celebraren fican una parada de llibres fora de l'escola per traure diners i comprar llibres nous per a la biblioteca. Em costa pensar que ja fa un any d'això..., me'n recorde tant dels meus nens i nenes de l'escola rural..., eren tan diferents als que tinc aquest curs..., en fi, show must go on com va dir el genial Freddie Mercury!
Per celebrar aquesta festa la comissió de biblioteca varem organitzar un concurs litetari, ha sigut la primera vegada que he estat jurat d'un certamen d'aquestes característiques!! He de dir que les temptacions per donar premi als alum@s predilectes ha sigut gran, però finalment, he actuat com un jurat coherent i han guanyat els millors, els més originals.
Ha sigut una mostra de la interculturalitat de l'escola pública catalana d'hui en dia, al meu cicle, el Mitja, els premis de tercer han anant a parar a una xiqueta catalana i a una parella (el conte podia fer-se en grup) formada per un catalanet i una noieta que ha arribat d'Andalusia fa uns mesos. Els premis de quart han anat a parar a dues xiquetes musulmanes, una marroquina i una del Bangladesh.
Ha estat molt divertida la cerimònia, llegint el conte ideat per tota l'escola, desde P-3 fins 6é, i després entregant els llibres i les roses als guanyad@rs.
Ara entrem ja en la recta final de curs, la setmana vinent el pont, i després a ficar-se les piles i intentar enseyar a aprendre el màxim possible. En un tres i no res ens plantem a l'estiu!
I tú, què em contes?

2008-04-18T22:51:00.003+02:00

Hola!

Quina indignació! És de vergonya! La conselleria d'educació de la Comunitat Valenciana s'ha despenjat reinstaurant les proves pràctiques de les oposicions!!
No dic, que estiga en contra d'acreditar la competència dels futurs profesors a l'hora de ser capaços d'analitzar, en el cas de les Ciències Socials, un text històric, obres d'art o dades geogràfiques, de fet, em sembla el normal, però el que no em sembla tan normal i em sembla indignant és el fet que això s'avise dos mesos abans de les oposicions quan l'any passat semblava clar que havia estat suprimida aquesta fase de l'oposició!
Això fa una pudor a "tongo", a amagament d'informació, i a que les escases 80 places estàn assignades. Algo que no sorpren, tots sabem com funcionen les coses a València, la mà de la corrupció és llarga, no seria gens sorprenent que els nous funcionaris siguesen fidels al règim...
En lloc d'un procés net i transparent organitzen un procés fosc i sospitós, segur que la culpa és dels catalans i de l'aigua de l'Ebre, causa i origen de tots els mals que pateix la nostra terreta.
Francament estic molt decebut, i pense que no em presentaré finalment a les oposicions, en dos mesos és imposible preparar-se, repasar i estudiar el necessari per abordar la prova pràctica. Per això parle d'amiguismes, segur que alguns ja tenien aquesta informació abans de que haja estat anunciada.
I així estem, la majoria dels professionals de l'ensenyament valencians desperdigats pel món, especialment els joves, sense possibilitats de tornar a casa. Però clar, la culpa de tot és dels catalans, de Zapatero, dels PSPV, dels antivalencians..., no del nostre patètic govern pepesuno que ens està portat a la clivella econòmica..., però en fi eixe és un altre tema, perquè sempre ens quedarà la F1, la Copa Amèrica o qualsevol espectacle especulatiu....
En fi, i tú, què em contes?

Amunt València!

2008-04-17T00:42:00.006+02:00

Hola!

Se que és una tonteria, que no em donen de menjar, que alienen a la població, que és emprat pel poder i el mass media per ocultar els temes preocupants.... però aquesta nit el València C.F. ha guanyat la Copa del Rei, i servidor, s'ha tornat a emocionar, d'una forma especial, diferent, és el primer títol que guanyà el València des de que estic fora de casa...., la qual cosa fa que la nostàlgia, la "saudade", com diuen els portugesos, siga més intensa i golpeje amb més força....
Quan vaig començar a anar al Mestalla el València estava en Segona Divisió, al col·legi els valencianistes erem minoria, la majòria eren del Barça o del Real Madrid. El València de la meua adolescència era un València gris i conformista, sense ambició. L'eclosió es va produir quan ja començava a fer-me un homenet, quan vaig començar la Universitat...
Fa nou anys de la Copa del Rei de Sevilla amb aquell gol de Mendieta espectacular, des de llavors el València m'ha fet passar grans moments en grata companyia..., hui només ho he pogut disfrutar amb els companys de pis i clar no és lo mateix!
Aquest no es un blog de fútbol però no podia deixar d'escriure alguna coseta del meu estimat València, estimat malgrat la seua directiva nefasta, el seu cos tècnic incompentent, els seus jugadors mercenaris i la seua afició sota el complexe del "nou ric" vanidosa, inculta i prepotent. Malgrat tot això és el meu València, ja que per a mi, més enllà del fútbol, sempre m'ha semblat una metàfora de la vida: un llarg camí ple de pedres, de pols, de "sinsabors", amb uns quants moments de dolor i desesperació, pero també amb moments d'explocions súbites de felicitat...
Gràcies per fer-me disfrutar, gràcies per fer-me recordar...
AMUNT VALÈNCIA!!

2008-04-14T19:44:00.006+02:00

Hola!

Hui és 14 d'abril, hui fa 77 anys de la proclamació de la II República, una porta oberta a l'esperança, a la igualtat, a la llibertat, al progrés i a la democràcia. Una porta que va restar tancada durant els 40 anys de dictadura feixista (o parafeixista, o feixistitzant....) que ens va abocar a la incultura, a l'opresió moral de l'Església Catòlica, a l'exaltació del nacionalisme....
Però com aquest és un blog d'un mestre, hui vull recordar a aquells mestres i professors de la República, valents i valentes, que feren una gran feina per alfabetitzar i culturitzar Espanya, per traure el nostre país de la foscor de la ignorància i portar-lo cap a les llums de la raó, del pensament, del saber crític. Una República que va instaurar una educació obligatòria i laica, totalment a càrrec de l'estat, una educació que volia deixar de formar serfs per formar ciutadans...
Que formen nosaltres hui? Formen ciutadans crític o formen futures peces per a la maquinària econonòmica? On queden les ansies pel saber, la superació personal?
Si els dirigents i mestres republicans alçaren el cap, penseu que estarien orgullosos de nosaltres? Penseu què nostres governs aposten per una escola pública de qualitat? Què aposten per formar ciutadans crítics?
Pot ser hui és un dia de record i reflexió. Ahir a "La Sexta" varem emetre una ucronia sobre que hagués passat si la democràcia republicana hagués guanyat la guerra civil, jo no ho se, la única certesa que tinc és que en qualsevol cas ara viuriem a un país millor i tindriem una educació millor, d'això no tinc cap dubte.
Us recomane el visionat "La República de los maestros", val la pena, fa pensar, fa questionar...

Companys, companyes: VISCA LA REPÚBLICA!

Vente a Alemania, Pepe!!

2008-04-09T22:47:00.012+02:00

Doncs la veritat és que no podia deixar de passar l'ocassió i ficaré unes poquetes fotos seleccionades del viatge abans esmentat!

Ací teniu la Porta Nigra, monument romà de l'època imperial.
Trier és una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Aquest senyor és Karl Marx, va nèixer a Trier, i aquesta esculptura està a la casa on va nèixer, actualment casa museu que neomaestrillo no va poder visitar ja que la tancaven a les 17:30 i arribarem a les 17:25!!
Em vaig quedar sense poder comprar-me una tassa amb la seua efigie!! No només el "Che" ha estat mercantilitzat!!

El castell de Heidelberg, pertanyia als Hohenstaufen, fins la seua desaparició.
Les vistes de la ciutat als miradors del castell són impressionants!
Heidelberg és una ciutat ideal per al passeig, centre peatonal ple de tendes, els ponts sobre el Nekal, ideal per als Erasmus, ja que és una ciutat universitària!

Aquest és el primer article de la Declaració Universal de drets de l'home. Està en alemany i en hebreu.
A Nuremberg, una de les capitals del nazisme, hi ha un monument que consta de 30 columnes on es recullen els 30 articles, en alemany i en altra llengua.
Impressiona.

Vista d'un carrer de Nuremberg, amb la catedral al fons. Nuremberg és una ciutat mediaval, reconstruida en bona part després de la II GM, ja que va estar forment bombardejada al ser un dels enclaus del NacionalSocialisme.
Recomane la visita al centre de interpretació del nazisme, al Dokumentationzentrum Reichsparteitag Gelände, en origen una rèplica del coliseum romà per albergar les convencions del NSDAP.
Fou la seu dels judicis contra els caps del nazisme.

Cementeri jueu a Frankfurt Main. Recull tots els jueus de la ciutat que foren assessinats al III Reich.
Casa inscripció té el nom del mort i a quin camp va ser eliminat. Realment impactant.

Skyline de Frankfurt Main, capital de les finances europees, seu del Eurobank. Per la nit és encara més espectacular.

30

2008-04-09T22:18:00.002+02:00

Hola!

Aquest és el meu escrit número 30, com 30 seran els anys que faré aquest mes d'agost! Ja tocava deixar unes línies aquí, dic jo!
Massa temps he deixat descansar el blog, però la tornada de vacances fou dura, haguera necessitat una altra setmana per descansar! Servidor amb uns bons amics va marxar de viatge a Alemanya! Visitarem Treveris, Heidelberg, Nurember i Frankfurt. Com diria eixe gran intelectual del nostre segle, Jesulin de Ubrique, "En dos palabras IM-PRESIONANTE!". Una combinació exacta entre cultura, diversió (que amb la nostra edat ja no es cremar discoteques sino disfrutar de converses i moments), i aventures, en un marc de fred, aiguaneu, cervessetes i saltxixes.
Des d'aquest humild racó del ciberespai vull fer una recomanació expressa! Si aneu a Frankfurt Main, heu de anar a dinar o sopar a Römer Pils Brunnen, Töngesgasse 19 (http://www.newcomers-network.de/reviews/restaurants/romer_pils_brunnen.php). I no ho dic només pel menjar..., allà vaig caure cautiu de la bellesa d'una cambrera....!! Per fi he entes l'amor platònic!
Així doncs la tornada a la rutina ha sigut dureta, dureta!! La primera setmana estava esgotat fisicament de les patejades pel Reich, i emocionalment pel rècord punxant de la meua estimada! jajajaja!
La setmana passada vaig començar a afagar el ritme, cole-gimnas, cole-biblioteca, ja estan prop les opos, i és dur també ficar-se a estudiar. He perdut pràctica! Em costa moltíssim retindre informació, i molt més escriure, així que he començat un entrenament per recuperar practica i velocitat escriptora.... sobre paper s'enten!
De totes maneres crec que siguent optimista portaré preparats uns 20 temes, d'un total de 75, la programació ja la tinc feta de l'any passat i estic prou content amb ella, així que només faré uns petits retocs.
En quant a la vida al cole, en fi, algunes coses no em deixen de sorprendre. És normal tindre una conversació de 40 minuts de rellotge sobre com seran les flors de Sant Jordi? Dic jo, des de la meua ignorància, no hi haurà coses més importants que tractar en un cicle? De vegades, sembla que no....
L'actitud dels alumnes ha millorat una mica, es reconfortant veure que, si bé els coneixements en línies generals no s'assoleixen com deurien, si al menys, insistir en una sèrie de normes d'actitud i comportament dona els seus fruits.
Una de les coses que m'ha causat una lleugera decepció ha sigut que aprofitant que a Medi Natural estem tractant l'aigua, i a Castellà estem vegent el procés de fabricació de la xocolata, vaig introduir l'ús dels xiquets com a mà d'obra barata i el desigual repartiment dels recursos..., i en contra del que jo pensava ni els va xocar ni els va afectar..., uns es dedicaren a dir-me quina xocolata lis agradava més i altres a preguntar-me com surt l'aigua per l'aixeta...., i això que els meus alumnes no pertanyen, més bé al contrari, a l'élit socio-econòmica catalana...
Doncs això, que ací estem. Al final servidor no anirà cap a Andalucia a examinar-se, després de donar-li moltes voltes he pensat que pagar 76€ per participar en una convocatòria massiva, on a més no es pot escollir la província on vols fet la prova, i d'assabentar-me que hi ha més de 800 interins de les especialitats de Ciències Socials allà i que moltíssima gent de la resta d'Espanya hi anirà.... al final la ratio serà més alta que a la terreta. O dit d'altra manera, no m'abellia anar-me'n tan lluny de casa!
Espere no trigar tant en fer l'entrada 31! Però res puc prometre!!
I tú, què em contes?

Visicituts i contratemps!!

2008-03-13T18:46:00.003+01:00

Hola!!
Apff!! Quins dos setmanetes mare!! De vegades sembla que tot et caiga sobre de colp! No he pogut actualitzar el blog per parlar del segon debat, de les polítiques educatives del nou "govern menxevic", de les que planteaven altres partits com IU, ni dels suposats acords dels sindicats amb Maragall, o l'estres de fer els informes, ni com volia del programa horroros conegut com Win Pri...
El sobresforç de final de trimestre, proves, correccions, informes, reunions, claustres..., es va juntar amb un refredat dels forts i amb un incendi..., neomaestrillo va vore com quan estava tirat al sofa amb febre els bombers vingueren a traure-lo del seu repós, els quadres elèctrics de la finca s'estaven cremant..., no va haver cap desgracia personal, però el fum va deixar els pisos inhabitables, ja que es va instalar una capa de pols negra tòxica, fins fa dos dies no puguerem tornar, fins hui no hem tingut telefòn!
Menys mal que dema comencen les vacances, quan tornem tot estará ja reparat i podrem començar el trimestre amb forces i ganes.
La veritat és que he trobat molts repars per a suspendre a la gent a Primària. Al menys al centre que estic ara així és, no se'ns obliga, però indirectament et fan veure que suspendre no és una bona opció. Parlant-lo amb altres neomaestrill@s d'altres escoles que conec, també gent de Secundària que fa feina de mestre, sembla que es una cosa comuna.
Pot ser que a Primària els continguts no siguen el més important, això puc arribar a entendre'l, però sino tenim ni continguts, ni actituts ni res de res, quins són els objectius?
Aquesta por del suspens, s'uneix al rebuig de fer repetir, diuen que sino aconseguirem res fent repetir a algú, que no ho fem. I ale, a passar alegrement de curs. Clar jo ho veig des de la perspectiva de que segurament l'any vinent seré profe de secundaria, i m'entren espasmes a vore com es deixa que gent que apenes sap llegir i escriure va al institut.
Crec que moltes coses han de canviar, no es pot deixar tot en la confiança de que als instituts hi ha grups que recullen a aquesta gent que té tants problemes, ja que això no passa a tots.
En fi, no ho veig clar. Altre dia tornaré sobre aquest assumpte!
Demà cap a les falles! Senyor pirotècnic, pot escomençar la mascletà!!
I tú, què em contes?

Es la hora, es la hora, es la hora de pencar....

2008-03-01T16:34:00.002+01:00

Hola!

1 de març, moment de tornar a desenpolvar els apunts de les opos, moment de tornar a estudiar, moment de tornar a patir, moment de tornar a tenir esperances, de somniar...
OpoMan come back!
Així que ànim als milers i milers que un cop vislumbrat l'horitzó temporal de les opos torneu a exprimir la neurona.
Aquest any intentaré arribar als 20 temes ben preparats, com el temari és de 74 temes i es sortejen 5 boles, la possibilitat de que surta algú és raonable. Clar que l'any passat portava uns 20 també i cap dels que sortiren el tenia preparat!! Fortuna imperatrix mundi!
La programació didàctica la retocaré mínimament, com la vaig preparar per a 4t de la ESO, encara és vàlida per aquest any. Només l'hauré de traduir al castellà si al final decideix presentar-me també a Andalucia.
Ànim comp@ys! El futur és nostre!

Ensenyament: ZP vs Marianin

2008-02-26T20:55:00.003+01:00

Hola!

Que el ritmo no pare no, que el ritmo no pare...! Com deteste aquesta cançó (la veritat que en general tot el que es coneix com a "música llatina" no m'entusiasma), però no trobe millor forma per a definir aquesta voràgine d'actualitzacions.
Anit fou el primer "debat" (ni fou debat, ja que semblava més bé un diàleg de sords, ni mereix tal nom ja que faltaven la resta de forces parlamentaries, IU, ERC, CiU, PNV, BNG, NBai, CHA, i pq no també de les dues noves que es presenten i tenen alguna opció com UPyD o Ciutadans), entre els caps dels dos principals partits. No se com tenen la barra de parlar dels nivels d'ensenyament vegent els seus nivells diàlectics, però en fi, crec que a això estem acostumants, a Espanya tenin una classe política prou mediocre.
Ací us deixe el petit periòde que dediquen a parlar de l'ensenyament, Mariano diu alguna cosa sensata, com l'esforç, el mèrit i l'autoritat, però malgrat tot no deixa de ser un demagog populista que d'unfla la boca amb l'informe PISA (que com ja vaig dir, es una ferramenta de l'OCDE per a liberalitzar l'ensenyament públic), mentres que Jose Luis no li fa molt de cas, i parla de les lleis aprovades (sense consens de la comunitat educativa, i que permetren encara l'injerència de l'Esglèsia Catòlica en l'ensenyament públic, entre d'altres).
Ningú es compromet a dedicar el 6% del PIB a l'ensenyament...

PD: No, no conec ni a Mariano, ni al Jose Luis... però no els tinc prou respecte com per a nomenar-los pel seu cognom..., no s'ho guanyen en el dia a dia.

Oferta d'oposicions de Secundària a Andalucia i el País Valencià.

2008-02-26T00:44:00.003+01:00

Hola again!

Encara que supose que tot el món ja ho sap, vull reivindicar el caràcter informatiu d'aquest blog per a enllaçar-vos les dades de les places de funcionaris d'ensenyament secundaris que ixen aquest any a Andalucia i a la meua terreta, el País Valencià.
Es pot vore clarament la divergència d'interesos d'un i altre govern...
Bó com no tinc molta son, a banda de l'enllaç copie ací les places per a les especialitats més comunes:
ANDALUCÍA - PAÍS VALENCIÀ
BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA 600 60
DIBUJO 140 30
ECONOMÍA 120 0
GEOGRAFÍA E HISTORIA 850 85
LENGUA CASTELLANA 1200 80
MATEMÁTICAS 1010 60
FÍSICA Y QUÍMICA 450 30
INGLÉS 1100 80
FRANCÉS 400 20
GRIEGO 0 10
LATÍN 35 10
EDUCACIÓN FÍSICA 400 30
MÚSICA 120 30
FILOSOFÍA 197 30
INFORMÁTICA 50 30
VALENCIÀ 0 60
TECNOLOGÍA 600 60
PSICO Y PEDAG. 380 25

Ahora sólo falta esperar que se abran los plazos para la inscripción, y esperar también a la publicación de las fechas de examen, posiblemente como en todos los años menos en el País Valencià y Catalunya (este año solo las de Primaria) en todas las CCAA seran puestas el mismo día.
Creo que me lanzaré a la aventura andaluza.
Venim del Nord, venim del Sud!

Inèrcies, rutina i desmotivacions....

2008-02-26T00:30:00.002+01:00

Hola!
Aquesta vegada he trigat molt de temps en deixar unes línies, la veritat és que ultimament acabe prou cansat i no m'abelleix molt fer aquest mínim esforç intel·lectual que consisteix en contar les meues neures i preocupacions.
Alguns dies em planteje si realment tinc fusta de mestre, tinc una forma de ser que es reacia a aguantar les faltes de respecte per part de "niñatos" maleducats i pares que en fi... haurien d'instaurar un carnet per punts també als pares.
Tots els dies passen coses, tots els dies m'involucre...., i no se per què. Soc un professor sustitut fent de mestre a Primària, no se quines són les meues pretencions de canviar res..., jo només pense em com són els alumnes que vull trobar-me al institut i veig els que tinc a l'escola i pense "que no siguen com aquests per l'amor de Déu (o Allah, o Jehova, o Buda, o la força, o simplement el devenir històric!)".
Penseu que és normal que un xiquet de 9 anys done patades a un company davant del mestre? O que dos s'amaguen sota la taula del ordinador? O que altre s'aixeque i surta de classe com "Pedro por su casa"? A mi estes situacions em saturen molt, moltíssim i més si fas algo i de seguida tens als pares tocacollons darrere teu....
A més la motivació que ja deia als darrers comentaris, quan menys falta per acabar el curs, més em costa motivar-me per a impartir unes coses que no em plenen, em resulta difícil passar-m'ho bé a classe, i fins ara no havia sigut així.
Tot això unit amb algunes molesties físiques m'ha fet no dir res en tants dies, quan arribava al pis només tinc ganes d'empanar-me una mica del món ja siga llegint, o vegent pelis, o escoltant el Carrusel (des de que anava a l'institut que no em pasava vesprades sentint el Carrusel...)
També la sensació de que la vaga no ha servit per a molt em va afectar, als pocs dies els sindicats que sembla que trenquen la unió i mentres nosaltres a l'espera. L'últim que ens va contar el nostre enllaç sindical a l'escola es que el govern esperara fins a juny per a votar la llei al Parlament i poqueta cosa més.
En fi, aquesta setmana cobrem i una mica d'alegria entrara al cos, i d'ací no res les vacances de Pasqüa, moment de tornar a casa a vore als meus, que la veritat és que també els trobe prou a faltar. La nostàlgia és un dur enemic dels sustituts!
I tu, què em contes?

Vaga!!

2008-02-14T19:50:00.003+01:00

Hola!
NO NO NO A LA PRIVATITZACIÓ!!
NO VOLEM AQUESTA LLEI!!
Hui dia reivindicatiu a Barcelona, manifestació de professors, mestres i alumnes en contra del projecte de llei del Conseller Ernest Maragall que introdueix moltes novetats al sistema educatiu català, algunes positives, ningú ho dubta, però que en general són perjudicials per a un país que vol tenir una educació pública de qualitat.
Centres educatius de primera, segona i tercera, contractació segons el pèrfil (amiguisme, politiqueig...), adaptacions currículars de risa, gestió privada dels centres públics (per organismes sense ànim de lucre com "La Caixa"...), avaluació sense concretar com i quan del professorat, contractació de personal educatiu per part del departament sense cap vincle amb l'estat i amb diferents condicions salarials i laborals...., en fí, des del meu punt de vista, una concertació de l'educació pública intolerable.
Des de fa temps els mitjans de comunicació estan contaminant als pares i a la societat presentant al professorat públic quasi com a mandarres que es toquen el carbassó i cobren sense pencar, ains... com m'agradaria vore al senyor Cuní o qualsevol dels seus "experts contertulis" enfrontar-se a una classe de Primària o Secundària amb un bon grapat de alumnes nouvinguts o amb problemes de destructuració familiar o amb discapacitats o totes aquestes coses juntes...., a veram si després continuen bordant com ho fan ara. Se'ls omple la boca carregant contra nosaltres sense conèixer ni de lluny la nostra feina i les dificultats que comporta.
Aquest matí a la manifestació ja s'ha comentat que alguns medis donaven la xifra d'un 52% del seguiment de la vaga..., francament ho dubte, per les dades que tinc de l'escola on treballe i per referències d'amics i companys com a mínim situaria en percentatge de mestres que ha secundat la vaga en un 70-80%, a Secundària no tinc tantes dades, però més del 50% crec que segur.
Ha estat positiu vore a la gent manifestar-se per una cosa que consideren justa i indispensable, tanmateix no se si s'aconseguira alguna cosa. La liberalització dels serveis públics (incloint educació i sanitat) és una prioritat de la OCDE i de la Unió Europea, i estem tragant i tragant. En certa mena, i com vaig llegir l'altre dia en una carta al director a "El Punt", no deixa de ser contradictori que el funcionarat educatiu es manifeste per l'ensenyament públic quan vora un 80% dels mateixos empren serveis sanitaris privats, a mi al menys m'ho sembla.
Per això pense que les respostes cap a la liberalització dels serveis públics haurien de ser unitàries i no ser sectorials, movilitzant al màxim possible a la societat, hui tenim drets que els nostres avis pot ser somiaven, i si no ens movilitzem pot ser també siguen un somni per els nostres nets. Hui, pot ser, ha sigut la primera batalla d'una llarga guerra de resultat incert.
No puc més que mostar el meu suport a tots els que hui han secundat la vaga, i animar als que no l'han fet que s'ho replantegen i estiguen a pròximes movilitzacions. Si el conseller no retira les bases i obri un espai de diàleg i reflexiò, tornarem a eixir al carrer. Per a mi el sou perdut hui és una mena de inversió per no perdre molt més en un futur no gaire llunyà.
Per acabar vull reconèixer el gran paper que els sindicats han portat a termé a la plaça de Sant Jaume, dinamitzant les protestes i animant la manifestació. Especialment el meu aplaudiment cap a dos plataformes amb les quals, als meus temps d'estudiant a València, vaig tindre algu enfrontament, el SPEC i el Sindicat d'Estudiants. Hui han estat de primera.

MODE CONSIGNES ON:
NO NO NO A LA PRIVATITZACIÓ.
NO VOLEM AQUESTA LLEI.
OTI OTI OTI MARAGALL EL QUI NO VOTI!!
MATINS.SI CUNI ESTEM AQUÍ!
ON ESTÀ EL 6%?
MENYS POLÍCIA I MÉS EDUCACIÓ!! (sorprenent que en una manifestació de professors hagues tants mossos d'esquadra..... per a la pròxima hauriem de portar llibres fent un homenatge al gran lema de Bertold Bretch, "Empuña un libro, es un arma!")
I una que m'ha arribat al fons del cor: MARAGALL CRETÍ, TREBALLA D'INTERÍ!!!
MODE CONSIGNES OFF

+ info sobre el desenvolupament de la vaga:
El PERIÒDICO
LA VANGUARDIA
EL PAÍS
AVUI

No deixa de ser una mica paradògic que es manifesten 60000 persones i el conseller vullga deixar la vaga com si no passarà res....

I tú, què em contes?

Curset útil! (Derribant tòpics)

2008-02-07T22:49:00.000+01:00

Hola!
Ja estem de nou per ací! Aquesta setmana tenia pensades moltes coses per penjar, però malauradament no he trobat temps (o quan el tenia m'estimava més practicar el sofing!).
Un dels cursos que estic fent és el de reciclatge de professors de Secundària en mestres de Primària, una mena de resum de la feina i tasques dels mestres. Al principi em semblava una perdua de temps, amb nocions teòriques prou allunyades de la reialitat quotidiana, però les últimes sessions, quan la gent ha començat a trencar el gel i hem començat a ficar nostres experiències i vivències en comú ha estat força interesant.
Per a mi s'ha convertit en una mena de teràpia setmanal, on trobar-me entre iguals i vore com més o menys tots anem igual de perduts (o d'encaminats!). És un curs que us recomane als que esteu a aquesta situació, encara que només siga per l'efecte teràpia, ja m'han dit que el curs canvia molt depenent d'on el faces i qui t'ho done.
Aquesta setmana hem parlat de coses en les quals possiblement no reparem, com la distribució de la classe, la decoració, el tracte amb les altres classes..., no se, coses a les quals si no estàs prou temps a una escola i ets tutor ni et pares a pensar. A més els de Secundària tenim un costum de menysprenyar, de vegades, moltes coses que fan els mestres per considerar-les superflues i tonteries que fan perdre temps que podria estar invertit en impartir conceptes (home de vegades a mi m'ho sembla eh.... trobe que en l'afany de fer l'escola "divertida" pot ser s'oblide que l'escola és principalment un lloc per estudiar, treballar i adquirir una sèrie de conceptes i hàbits que ens permetran desenvolupar-nos social i individualment), però que dins de l'esquema mental d'un alumne de Primària són necessàries.
A mi em costa reparar molt en les rutines diàries, oblide amb facilitat si he imposat deures o càstics..., coses que les hem de remarcar molt, perque sembla.
A més aquest curs dona idees de com enfrontar-se amb una entrevista amb els pares, l'any passat jo em vaig d'haver d'entrevistar com a tutor amb els pares sense tindre molta idea de com estructurar-les, i clar, algunes acabaven desvariant i en certa mena actuant més com a psicòleg i panyidor que no com a mestre....
De totes formes espere que el curs vinent puga accedir a la borsa de Secundària directament, clar que tinc els meus dubtes. Hui he llegit que s'han ampliat el 2000 la convocatòria per a mestres de Primària, això sumat amb que tots els que acaben Magisteri a qualsevol universitat dels territoris de parla catalana i s'apunten a la borsa passen per davant de nosaltres per donar classes a Primària..... no se, que pense que l'any vinent no serem tants de professors fent de mestres i per tant les places de professors estaràn més difícils d'aconseguir. Ja vorem que deparà el futur.
Volia parlar de més coses, però estic prou esgotat, entre la setmana passada amb el Carnestoltes i aquesta de turbo per ficar-nos al dia, i que malgrat que han millorat el comportament encara lis costa ficar-se per feina.... son dies "durillos"!
Així que això és tot pel moment! Cuideu-vos!
I tú, què em contes?

Un any en el exili! (i els que ens queden...!)

2008-01-29T21:03:00.000+01:00

Hola!

Demá 30 de gener farà un any del meu primer nomenament...., sembla que fou ahir quan tal dia com hui, que l'any passat era dimecres vaig consultar les llistes i vaig vore el meu número convocat. SUBIDON!!!! Instantani, però de seguida també una mica de por, neomaestrillo sembla llançat per fora però el seu fons és tímid i dubitatiu!
En fi, allà que anarem cap a Barna amb la borsa feta i sense saber com dimonis funciona un nomenament, a més amb un madrugó dels que fan època, a les 5:00 del matí, ja que el primer Euromed ix de València a poc més de les 6:oo. Evidentment pecaven de "pardillos" i pensaven que seria una cosa ràpida i amb varietat per escollir.... juaz! Fins a les 14:00 passades no vaig escollir la meua destinació: Berguedà!
I des de llavors fins hui. 1 any, dos escoles, moltes vivències i experiències dificilment olvidables. Al principi molt dur, classes de Primària molt lluny de casa, menys mal que els meus alumnes eren uns xiquetes i xiquetes molt agradables i amb educació cosa que va facilitar que m'adaptès.
El balanç, malgrat les ombres evidents (ja per errades meues o per confrontacions amb l'entorn), per a mi es satisfactori. Em vaig fent a la feina, encara que de vegades m'agobie i em donen ganes de renunciar i tornar cap a cas, o em faig il·lusions per a quan done Secundària (cosa que espere siga ja el curs vinent!), però estic content, i la nostàlgia per la terreta i els meus la intente controlar, els dies com hui que rep la nòmina doncs la controle millor que un dia 18 , 19 o 24 d'un mes qualsevol!
Però el que no puc evitar es plantejar-me, fins a quan? Quan podré dedicar-me a l'ensenyament a nostra terra? Des de fa un parell de dies junt a la tarjeta sanitària de la Generalitat Valenciana tinc també la de Catalunya, amb metgessa asignada, aquestes coses, aquests detalls son els que fan pensar que l'exili serà llarg. Més quan els rumors apunten a que aquest any al País Valencià només hi hauran 40 places per Història, Art i Geografria...., i segur que aniran a parar als afins del partit únic. O al menys una gran part d'elles.
També sovint quan et pares un moment a pensar en la vida i en el futur et veus una mica, millor dit, prou condicionat per la incertessa del futur, és difícil fer plans a llarg termini sense saber on estaràs en septembre (o qui sap si demà mateix si torna la titular, encara que això ho dobte molt... moltíssim!!!). Temps dirà!
De totes formes és una aventura que recomane a tots els que esteu a València sense possibilitats de treballar allà, crec que prompte s'obre de nou la borsa aquí, el meu consell és que us apunteu sense dubtar-lo. Al final t'acabes demostrant a tú mateixa coses que no pensaves que eres capaç de fer, aguantar, suportar.... Reconquerim les terres!! XD
Que un vagi bé!
I tú, què em contes?

2 en un dia (i II)

2008-01-23T23:34:00.000+01:00

Aquesta segona entrada de hui és per reproduir un text que ha arribat a les meues mans i que es titula:

NO POT SER MESTRE

· No pot ser mestre qui creu en la superioritat dels uns per sobre dels altres, per raó de raça, de sexe, de condició social...
· No pot ser mestre qui no se sent responsable de cada un dels infants que arriben a l'escola.
· No pot ser mestre qui no confia en les capacitats de cada individu.
· No pot ser mestre qui no creu en la necessitat d'un futur més just, més decent.

· No pot ser mestre qui davant de les situacions conflictives no concep altra alternativa que l'exclusió.

Així quede per a la nostra reflexió. Sempre som capaços de reparar en aquestes coses? Pot ser no, però intentem no oblidar-les!

PD: Ho sent però no estava molt atent quan han dit l'autor d'aquestes encertades paraules...

2 en un dia (I)

2008-01-23T23:09:00.001+01:00

Hola!

Assistim a una cosa mai vista en aquest bloc! 3 actualitzacions en 2 dies!!
La primera es deu a que ahir em vaig indignar prou quan al TeleNotícies vaig vore al portanveu de la Fundació J. Bofill fer unes declaracions lamentables sobre el professorat català, amb altres paraules va dir que els professors catalans són dels que més cobren de l'OCDE amb menys hores de treball i de productivitat (entenent-la com a resultat final de les capacitats i coneixements del alumnat).
Hui aquesta indignació ha augmentat quan les he vistes arreplegades en alguns diaris. Aquesta notícia s'uneix a altres castastrofistes i apocalíptiques que han eixit els últims dies sobre l'estat de l'ensenyament tant a Catalunya com a Espanya: descontextualitzacions del informe Pisa, intents de comparar-nos amb Finlàndia, Suècia, Noruega o Islàndia quan els contextos i les realitats socials, econòmiques i culturals són molt diferents, les eternes crítiques envers un professorat acusat d'acomodat i conformista...
Tot allò ben publicitat per TV3 i altres medis afins a la Generalitat per tal de que les reformes educatives del senyor conseller Maragall tinguen el suport de l'opinió pública, unes messures que no són altra cosa que una concertació de l'ensenyament públic, que trenca la igualtat d'oportunitats, amb escoles de primera, segona i tercera, o la possibilitat de que entitats privades gestionen els centres públics. A més així aconsegueix que la societat davant les possibles accions de protesta del professorat (manifestacions, vagues...) els mire amb desconfiança.
Per tot això vull reproduir ací el manifest unitari que han emet els sindicats davant del informe Bofill:

Contràriament al que s’ha dit, els docents de Catalunya cobren molt per sota de la mitjana europea. Segons l’estudi (pag. 192 i 193), el salari dels mestres de Catalunya (amb 15 anys de servei) estan en el lloc 25 d’un total de 32 països, només per sobre de Mèxic, Polònia o Hongria, i molt per sota d’Alemanya, Anglaterra, EEUU, Finlàndia i la resta de països europeus. El salari del professorat de secundària està una mica per sobre (al nº 22), però molt per sota, també, de la mitjana europea i fins i tot de la resta de l’Estat Espanyol.
Malgrat el baix salari, l’estudi diu que la majoria de professorat de Catalunya està satisfet, sobretot de la seva tasca a l’aula, el que implica un grau de professionalitat molt alt en aquest col·lectiu.
El nombre d’alumnes per aula, diu també l’estudi, és dels més elevats dels països comparats. Una altra cosa són les “ràtios” tal i com s’han presentat, en els que es calcula tots els docents que treballen pel Departament (inclosos els que estan fora de les aules) en relació al total de l’alumnat.
Les conclusions i recomanacions que surten a l’esmenta’t estudi, si bé, curiosament, coincideixen amb les propostes que ha fet el Departament d’Educació per a la nova llei, en cap cas es deriven dels resultats de l’estudi, el que considerem és una manipulació greu de les dades i una manca de seriositat i rigor científic.
Denunciem la campanya de desprestigi vers el professorat i els sindicats que el representem, que s’està fent des d’alguns poders i des d’alguns pretesos “intel·lectuals”. Les dades demostren justament que, malgrat totes les deficiències del sistema educatiu –baixos pressupostos, aules massificades, poc reconeixement social i econòmic a la tasca docent- és el professorat el que està fent possible una educació pública de qualitat i amb un grau elevat d’equitat.

La pregunta és, eixirà també a TV3 i als medis? O quedarà només en coneixement de mestr@s i profess@rs?

"Extern" i "intern", el descobriment de la setmana!

2008-01-22T20:09:00.000+01:00

Hola!

Sembla que per fi estic tornant a agafar el ritme de treball! Ja era hora! Després de dos setmanes de vacances costava tornar a feina, però clar aquesta avaluació és tan curteta que no podem trigar molt en entrar en dinámica!
Ja he advertit que aquest avaluació s'acaben els jocs i que s'ha de pencar el que calgui per adquirir les competències bàsiques marcades pel currículum! jajajja... però és clar no amb aquestes paraules. Per cert aprofite aquesta finestra virtual per demanar el vostre ajut, als que estan en Primària, si podeu accedir a les programacions serieu tan amables de enviar-me una de Castellà de 3er o si ja estan adaptades de Cicle Mitjà? Clar m'han demanat si puc deixar alguna cosa adaptada al nou currículum per l'any vinent, pero programar és una feina que em costa prou i em dona molts maldecaps com per a més fer-lo d'una matèria que no es del meu àmbit d'especialització ni del mateix nivell educatiu (sòc de Secundària!).
Ja he mirat la programació del llibre de text però francament no em convenç gens ni miqueta, la trobe prou fluixeta i a més no puc ficar "UD 1 El eco", perquè això no és seriòs!
Se que no puc queixar-me, ja que estic treballant, fent punts, aquest any cobraré l'estiu i pujaré a la borsa i hauré estat tot el curs al mateix centre, però..... ains tinc ganes de marxar a Secundària..., sovint he de buscar motivacions per impartir algunes coses amb les quals no disfrute, això unit amb que l'actitud de l'alumnat no és especialment d'estar per la feina i les coses que et prepares, o que de tan en tant oblide que només tenen 8, 9 o 10 anys... ains... a mi m'agradaria discurrir sobre la Revolució Francesa o sobre l'etern (i fals) debat si a Espanya és produeix la doble revolució (burguesa i liberal)... però no, he de repetir dia enrere dia la diferència entre "extern" i "intern"...., al menys he aconseguit que deprenguen a dir "escleròtica", que dius per algo pot servir-les en un futur!
Supose que tots ens quiexem del que no tenim, a més, companys i amics que es dediquen a la Secundària ja m'han dit que m'esborre el meu somni perquè depenent d'on estigues i les condicions que et trobes igual he de repetir també tots els dies les diferències entre "extern" i "intern"....
A més aquest mes es fa una mica duret, ja que molts sustituts no hem cobrat res des de mitjans de decembre, no he baixat a casa els caps de setmana per estalviar una mica, i en fi, encara que fas bones migues amb la gent és difícil fer relacions que vagen molt més enllà de fer-te algú cafelet alguna tarda en acabar l'escola, s'enyora als amics i la família. Però clar, també em sap greu queixar-me quan molts dels meus alumnes han estat anys separats dels seus pares...., en fi, com he dit abans, ens queixem d'allò que no tenim sense pensar en com estan els altres.
Estic recollint informació sobre la vaga, ja us dic que pense secundar-la, si no fos pels que estaven abans que lluitaren molts de que ara estem com a sustituts estariem a casa. Crec que especialment els valencians de la diàspora hem de fer vaga, sinó pot ser que no treballem ni a la terreta, ni a aquesta, nostra segona casa. Proximament ficaré motius pels quals pense que hem de fer vaga de forma majoritària.
Què vagi bé!
I tú, què em contes?

PD: Afegiré una nova llista, "Altres neomaestrill@s", així que si teniu bloc deixeu-me l'adeça i us enllaçaré!

Nou any, nova rutina!

2008-01-13T19:17:00.000+01:00

Salutacions!
Abans de res i amb prou retard, Feliç Any Nou a tots/es!!
Ja feia molts dies que no publicava res, però les vacances han sigut un període de relax total, dormint fins a tard, anant al cinema, cuidant a les nebodetes, vegent als amics..., una desconexió total de la rutina de treball i de la vida no monaca, però si una mica més recluida que faig a l'exili!
Per tot això aquesta setmana m'ha costat una mica ficar-me el xip de treball, m'he adormit un parell de dies i he anat improvisant una mica sobre la marxa, cosa que els alumnes també han agraït ja que pense que també lis costa un poquiu tornar a la feina, especialment a aquestes edats.
Es curiós com a quasi ningú els pares lis han dit res dels informes, m'ha sorprés una mica. Xiquets de 9 i 10 anys amb uns quants NM i els pares no els diuen res..., quan jo anava a escola m'haguera quedat sense vacances clarament i sense regals. Supose que a partir de l'avaluació següent quan tornem al sistema numèric igual les queixes i càstics augmentaran.
Aquest és un tema del qual supose que parlare sovint els pròxims mesos, les grans contradiccions que s'estant produint a l'ensenyament, per una banda els nous currículums una mica utòpics des del meu punt de vista (crec que al final acabarà com la Logse, una bona idea a la qual si no es fica pasta fracasarà), el aprendre a aprendre que si es genial, però com convinem això per eixemple amb un sistema avalatiu arcaïc com és el numèric? A més avaluar amb notes a Primària em sembla molt contraproduent pels alumnes.
Altres temes que vull tocar és el de la Llei Nacional d'Ensenyament de Catalunya, encara estic en fase informativa però amb quasi tota segurat secundaré la vaga del dia 14, les poques coses que he llegit no m'han agradat molt. És un poc trist que un govern suposadament d'esquerres faça una llei privatitzadora com aquesta i amb punts com a mínim controvertits, estic molt d'acord amb els que diuen que aquesta llei fomenta la desigualtat a l'ensenyament públic i suposará un ranking d'escoles (bones i dolentes).
I com no, de les meues aventures i desventures a l'exili, ja estic casi segur que restaré en aquesta escola tot el curs, de moment sense notícies de la titular, i ja em fiquen a tots els projectes del curs sencer. Per a començar sere un dels reis del Carnestoltes! Uha! Apassionant!
Una de les coses que vull fer es un taller de periodisme amb els xiquets, començaré el dia 6 de febrer així que qualsevol idea que pugau aportar sera benvinguda.
Als que esteu pendents de nomenaments i als interins, supose que ja ho sabeu però recordar no costa res, es crea un nou SSTT (Maresme, Vallès) que es separarà del SSTT de Barna Comàrques, no se si això és bo o dolent per nosaltres, però jo no tinc cap intenció de canviar ni la que estic adscrit (Barna Comarques), ni el que tinc com a segon (Baix Llobregat-Anoia), com a mínim fins que al maig ens donen el nostre número provisional de la borsa.
En fi, espere que tots tingau un bon reincorporament i els que encara esteu pendents sigueu nomenants el més prompte possible. I als que no esteu dins d'aquest "mundillo" gràcies per llegir aquestos totxos!
Una abraçada!!

Mode Holydays ON!

2007-12-25T23:20:00.001+01:00

Neomaestrillo us desitja unes bones festes i una bona entrada d'any!
Tornem en el 2008!!
Salut, república i sistema educatiu de qualitat!!

Ja s'acosta el Nadal...

2007-12-15T00:12:00.000+01:00

Salutacions!

Sembla que tot torna una mica a la normalitat. Al final la denúncia va quedar en un no res, i només queda el regust agridolç de l'experiència. Agri per la tensió i les acusacions infundades pàtides, dolç pel recolçament total de l'equip directiu i els companys, crec que per moltes paraules que diguès mai podria expressar la meua gratitud.
Menys mal que dies després d'aquest lamentable fet va arribar el pont i vaig poder tornar a la terreta, a carregar piles i a desconectar una mica. Cosa que em feia molta falta!! A més, de cara a aquesta darrera setmana frenètica, fent els informes, preparant les activitats de Nadal..., uns dies de descans es noten. Ara tot està fet!
El Nadal, festa de tradició jueva-cristiana, arrelada en nostra societat, part de nostra cultura i nostres sistema de valors, però que en part, no deixa de ser religiosa, encara que hui en dia siga més marketing, consumisme pur i dur, que retrobar a la família i celebrar el neixement de Nostre Senyor.
Tanmateix, l'escola es laica, i vivim a un estat aconfesional (paraula que mai he acabat d'entendre), escola, on a més, podem trobar alumnes que confesen altres religions (islàmics, ortodoxes, animistes... o inclus no religiosos) i als quals nosaltres hem de formar en valors multiculturals, de solidaritat i respecte. Per què nassos, llavors, hem de decorar els centres amb motius clarament cristians com verges i sants? Per què hem d'ensenyar nadalenques tradicionals i no altres tipus de cançons no religioses?
Nostre Senyor va dir "Tu ets Pere i sobre aquesta pedra (tot un joc de paraules, era un catxondo el Nostre Senyor) construire la meua esglèsia", l'estat ens hauria de dir "tu ets maestrillo/a i sobre aquesta pedra edifique la nostra societat plural, respetuosa, laica i democràtica". Crec que encara estem lluny d'això i el pes que arroseguem es nota.
No només continuem donant religió a les escoles (qui vullga fe que vagi a un temple, si l'escola ha de ser temple d'alguna cosa ho és de la raó, de la ciència i de la llum [crec que la meua vessant jacobinista i robesperriana s'ha encés!]), ara catòlica però alguns en nom de no se quina igualtat volen que també es done la islàmica..., si home si, i també podriem ensenyar la sintoista!, sinó que continuem deixant que la tradició s'impose imposant. No a les religions a l'escola, no a una escola religiósitzada!!
En fi, que això, que no m'agrada fer adorns de Nadal amb motius religiosos, no m'agrada fer concerts de nadalenques religioses. Mostrem als més petits la vertadera cara del Nadal, el catàleg de joguines del centre comercial de torn i les excel·lències dels mercats per fer els diners. La resta són hipocresies barates i manteniment del status-quo.
I tu, què em contes?

PD: Un altre dia igual vos parle de que em sembla l'horrible Win-Pri, una aberració demoniaca que s'empra per fer els informes. L'any passat els feia amb el OpenOffice Writer!!!

Under pressure

2007-11-29T18:17:00.000+01:00

Hola!
Hui tornem als escrits desairats, pesimistes i preocupants. Hui uns pares han interposat una denuncia contra servidor que escriu, Neomaestrillo de l'Alt Penedès, per agressió envers el seu fill...
La realitat de vegades pot ser més dura i surrealista que els nostres pitjors malsons. Aquest matí estavem a la piscina del poble, on acudim tots els dijous (la natació està inclosa a la programació d'educació física), quan tornen als vestidors els mestres hem d'estar allà pendents de que es canvien, no es deixen res, no es barallen....; de vegades és una mica estresant, bo, la majoria de vegades, perquè també has de estar pendent dels que no s'han banyat (per estar malalts, motius religiosos, aversió a l'aigua...). En fi, que has de controlar moltes variables, quan la majoria acaba els has de fer formar fora dels vestidors, en una paret deixant el major espai possible als usuaris de la piscina (lloc públic, on s'ha de pagar una quota). Sempre hi ha algú que encara no ha acabat de vestir-se, en eixes estava aquest matí, amb un ull amb els que encara restaven als vestidors i altre als de la cua, quan he vist que dos d'aquests últims entraven a un vestidor assignat cap altra escola. Cap allà que he anat, perquè clar si ja tenim problemes de "desaparicions" a l'escola, només ens falta tindre'ls també a la piscina. Justament quan anava eixia el xiquet que havia entrat, llavors li he fet una mena de colleja suau i li he preguntat que si l'havia perdut allà, que què estava fent, que al tornar aniria al director..., en fi, el normal en aquests casos.
Al tornar a escola no estava el director, així que li he dit que estiguès a les 2:55 al despatx que parlariem aleshores. També s'ho he dit a la que havia obert la porta. Total quan tornem de dinar, jo ja havia oblidat el assumpte, però al pujar cap a classe, l'he vist a la porta del director amb els seus pares. El meu primer pensament ha sigut: "ho ha contat a casa i els pares volen parlar amb nosaltres per asegurar-se que no es tornara a repetir, bons pares"...., quant lluny estava de la reialitat!!!.
El primer que m'han dit després de dir-me si podiem parlar ha sigut que m'han ficat una denuncia per agressió a la comisaria...., m'han trencat per tots els costats. Després han preguntat el que ha passat, però flipe que només amb la versió del xiquet i abans de preguntar res, denuncien. Mola.
Intentant calmar la situació, els he explicat el que havia ocorregut, acceptant que m'havia equivocat, que havia sigut un mal gest, però que clar, no puc estar pendent de 50 nens (les mestres companyes en aquest moment estaven al vestidor de les nenes), que en fi, no havia cap intenció de fer-li mal i que si s'ho havia fet demanava mil disculpes. La resposta: "sino puedes controlarlos igual deberias trabajar en otra cosa". Si senyor! Això es intentar solucionar els problemes.
Després d'això m'he tragat el to conciliador i he començat a "rajar" del seu fill i del grup classe (angelets no hi són), a la qual cosa ells han respòs acusant-me de maltractar sistemàticament als alumnes (que si un dia un tenia marques!!!, que altre el vaig espentar per les escales!!!)... menys mal que aquí ja estava la cap d'estudis perquè ja he començat a perdre els nervis i a cridar-los diguent que: "qui vos heu pensat vosaltres que sou per a acusar-me d'això!! no he d'aguantar això!! Ningú m'insulta d'aquesta manera a la cara!!)....
En fi... després, no ho recorde ja molt bé, m'he alterat, ells han acabant marxat i quan han marxat he trencat a plorar com feia anys que no feia..., Menys mal que la cap d'estudis ha intentat animar-me, i no m'ha deixat que m'afone...
Amb tot això he perdut tota la primera hora de la tarda, a segona hora tenia un altre grup, allà m'he animat més, ostia! Intentes transmetre no ja coneixements, sino conductes de comportament, una educació i així t'ho paguen, però note que als alumnes els agrade, o al menys a la majòria. Ja estava una mica menys amoinat, quan a tocar el timbe puja la conserje i em diu que no baixe que una mare i un avi m'estaven esperant!!
He estar esperant 45 minuts a que marxaran, per no se que història de havia fet mal al seu fill..., la questió es que s'havien trobat a l'altra mare i ale, a descontextualitzar les situacios i a fer de grans de sorra boles de neu. La veritat és que d'allò que li han dit a la cap d'estudies (no se que d'un dia a les escales quasi el faig caure) no recorde res, possiblement l'alumne baixaria corrents i el vaig aturar i el vaig fer pujar i tornar a baixar bé. Ho sopose perquè tots els dies li faig el mateix a molts.
En fi, que per moments m'he sentit pitjor que un terrorista. Tinc por de que passarà demà! Si totes les històries i exageracions dels nens faran que a la porta del cole em "linchen" com si fos un gay a l'Ira.
Aquest matí un alumne amb certs problemes mentals m'ha fotut unes quantes patades, no és la primera vegada, he d'anar jo també a denunciar-lo? Aquesta és manera de treballar? NO. Ja estem com sempre, els mestres sense autoritat...., quan jo anava a l'escola si algú mestre m'haguès donat una oxtia per fer una cosa dolenta, al arribar a casa m'hagueren fotut dos més. Jo que no he fet res dolent em veig ara en una situació difícil, amb un entorn de pares hostil i uns nens (millor uns poquets nens d'un grup-classe determinat) que a la mínima que els diga algo ja saben allò que han de fer.
Hui un company de secundària, que va arribar el dimarts ha renunciat, el faran fora de la borsa, pero prefereix viure tranquil. La temptació és gran i no ho tinc gens clar. No descarte fer el mateix, renunciar i tornar a casa. L'única cosa positiva que he trobat és la comprensió i recolçament dels companys, però pot ser arribe un moment que això no siga prou.
Ja he tingut dos mogudes per intentar educar, civilitzar i transmetre coneixements, un tercer no crec que ho aguante. I ja vorem com queda allò de la denuncia. Només hem falta que vinguen els Mosos ha portar-me per prendre'm la declaració.
Mentres els polítics, al menys ací a Catalunya, fer lleis educatives que enlloc de donar solucions, només fan que enmerdar més les coses. Al Sr. Maragall se li omple la boca amb "la llei nacional d'educació", una llei que l'únic que fa es privatitzar l'ensenyament públic, a l'hora que crear centres "bons" i "dolents". Supose que aconsellat pels mateixos que han socabat més i més el camp d'actuació dels mestres i la seua autoritat.
La realitat és dolenta però el futur no pinta molt millor...
I tu, què em contes?

Still Alive!

2007-11-19T20:29:00.000+01:00

Hola!
Ja fa molts dies que no escrivia res! Aquestes setmanes han sigut una mica esgotadores, el meu horari definitiu va entrar en vigor, i faig més i amb més preparació que al començament. A banda per les vesprades tinc un curs, Aula de Ciències, a partir del dimecres seran dos cursos, ja que comence un per a reciclar al professorat de Secundària per Primària; tot unit a que intente fer una mica d'esport fent natació 2 o 3 dies per setmana, la present seran 2 per que hui no he anat....
En fi, massa coses, i aques blog, que ultimament ja no se si ho seguiu, té la finalitat primera de servir-me com a descarraga personal, i ja ho anava necessitant.
La temporada de baixes per grips, angines, neumònies, i similars ha començat, els últims dies he vist cares noves per l'escola. Bona gent, joves, la veritat és que ara s'esta equilobrant la questió d'edat! I no és que tinga problemes amb els més majors, al contari, però sempre tens més coses en comú als que oscilen la teua edat. D'ací por començara la temporada de maternitats, encara que pense que al cole on estic només una companya està en aquesta situació de pre-mama.
Amb els alumnes.... amfff continua oscilant, no és per quixar-me però és que tinc els pitjors grups de l'escola amb diferència. Aquests últims dies per cobrir absències de company he fer algunes sustitucions al cicle superior... i no hi ha color. L'ecola té com a ovella negra el cicle mitjà, ja sabeu la típica conjunció de factors negatius que fan que un grup no tira cap endavant i només alguna individualitat destaca.
He reflexionat molt els últims dies arrel d'una conversa que vaig tenir amb un amic sobre aquest tema, el tema del determinisme estudiantil i la extrapolació al futur. Ho he fer perquè quan jo anava a escola no es que fos l'alumne més destacat, formava part del gran grup que es deixaven portar i era més bé gracioset i contestatari. Per això intente no fer com fan alguns companys, que és etiquetar en "bons" i "dolents", no crec que a aquestes edats es puga ja decidir si una persona tindra futur (acadèmic i professional), encara té moltes circunstàncies a les quals enfrontar-se. De fet, tornant als meus records de col·legial (no fa tant que vaig deixar l'escola, només uns 12 anys... o pot ser 13 XDDD ), els que eren els empos la veritat és que després, la majòria d'ells no continuaren amb una formació universitària, i els pocs de la classe que arribarem a la uni (dels 38 que erem a 8è EGB, uns 14/16, exactament no ho se) no eren dels que més destacaven, com ja he dit abans. Home si que és cert que els que al cole no s'ho curraven gens, no aprenien gens i passaven de tot, després continuaren amb aquesta tendència.
Tanmateix jo vaig a arribar fins i tot a repetir curs al insti i ves per on hui en dia sóc professor, per això etiquetar a la gent.... no m'agrada.
I tot això per arribar a on? A cap puesto! L'escola d'ahir i hui són molt diferents, ja que la societat és diferent. Torne de nou a la manca d'autoritat del professorat. Hui mateix he deixat sense pati a tota una classe..., cosa que no servira de res per què fa dos setmanes ja ho vaig fer i de seguida tornen a les andades. Tan difícil és estar en silenci a l'hora de baixar i pujar escales? Recorde que a la meua escola ho feiem per ordre de llista i guardant una separació d'un braç (rollo "Cara al Sol"). Clar hui fiques la tele i veus als escrements socials del cor cridant, sense educació, o als referents per als nens, que basicament són iguals de maleducats.... i que a casa, com els pares habitualment treballent i no passen molt de temps amb ells eviten la seua funció educatiu-punitiva.....
En fi..., espere que als que esteu a la borsa vos criden el més aviat possible i a la resta que tot vagi bé per València. La distància es fa llarga!
I tu, què em contes?

Hisenda (o Fasenda com deia aquell del jamo i ques) som tots!

2007-10-30T21:09:00.000+01:00

Hola!
Siguem sincers, un dels principals motius que porta a una persona a convertir-se en mestres/professor és, que a banda de la possibilitat de intentar canviar la nostra societat des de la seua arrel per intentar fer un món millor, el sou. Si, un bon sou per als temps que correm i per a tota la vida si et fas funcionari (quan a més tindràs molts més drets/privilegis).
Així que tots esperem amb certa intensitat la darrera setmana de mes, que és quan es cobra. Què passa quan ets un sustitut? Doncs depen dels casos!
Si tens una sustitució llarga, una vacant, cap problema, cobres tot el mes i ale a còrrer, i als 3 mesos automàticament comences a cobrar (amb retroactivitat) els possibles càrrecs que ocupis (tutor, coord. informàtica, coses d'aquestes).
Si tens una sustitució sense definir, com la meua, comencen les aventures. Per començar, no cobres tot el mes, sino fins al dia 22/25, depenen de quin dia de la setmana siga, ja que el dia 20 tanquen nòmines. I clar, com les baixes es renoven setmanalment, oblidat de cobrar l'última setmana. Fique el meu cas com exemple, l'última setmana que entra en la meua nómina es la renovació de la baixa del dia 18 fins al 24, això vol dir que del 25 al 31 no ho cobrare fins a final de novembre. A més, com vaig començar a treballar el dia 20 del mes passat, fins a hui no havia cobrat res del mes de setembre. Així doncs, he cobrat del dia 20 de setembre fis el 24 d'octubre.
Però el pitjor no és això, sino és la retenció IRPF. Hisenda som tots, si! No seré jo, que cobre dels organismes públics qui es queixe dels impostos, faltaria més. Però si de la gestió que es fa de la retenció per part de la Generalitat. El curs passat, de febrer a juny, em varen retindre un 2%, i clar ara, per a que em quadre a l'hora de fer la declaració, que l'haure de fer pq cobrant 8 mesos pense que ja supere el mínim, han d'equilibrar. Per això aquest més m'han fet una retenció del... 25%!!!
Ale i a viure! Com diu ZPoppins "no gozo"..., Us puc assegurar que la diferència en € és més que notable..., però que li anem a fer..., al gener supose que ja s'estabilitzarà la cosa, i em faran durant tot l'any una cosa mitja, en torn al 14%.
Tinc un amic que diu que hauria de demanar la mínima i ficar la part que correspòn al IRPF en un compte d'aquestos que et renten... és una possibilitat, però de moment no, quan siga funcionari de carrera, si arribe, si que ho faré.
El món dels sustituts mai deixa de deparar sorpreses...., sinò ja em direu que faig jo, professor de secundària, especialitat Ciències Socials, fent un curs de Primària de l'aula de Ciències... Naturals..., en fi, no puc dir que almenys és interesant i divertit. Casi com tornar a l'insti. D'ací dos setmanes començaré el curs de reciclatge de gent de Secundària per impartir Primària, ja us contaré!
I tu, què em contes?

Tot canvia (per a seguir igual)

2007-10-25T17:58:00.000+02:00

Hola!

Ja feia dies que no publicava res, però és que estic tan cansadet...., com siga així caure malaltot! Primer de tot dir que ja he llevat el moderatge de comentaris, ho havia ficat sense adonar-me'n!
Les coses al cole van a dies, dies roins, dies pitjos i algun, escasos, dies bons. Comence a fartar-me una mica, francament només és un grup el que és ingovernable, la resta de grups que tinc, en fi, doncs si que han millorat el seu comportament i la seua actitud i comencem a fer coses xules. Però el grup "caos anarquia i destrucció", no tira cap endavant. L'altre dia em tragueren de les meues casilles com poques vegades m'ha passat en la vida, ni quan lo del Nesquik (això només ho entendran uns poquets!!). En serio, horroròs, 4 barallant-se pel mig de la classe, el Aci's student cridant, la inadpatada correguent i insultanme...., en fi..., ni a les jacqueries de l'Edat Mitjana!! Me'n ani en un estat de nervis.... i vaig fotre uns crits que es sentiren a tot el cole..... però clar resulta que els crits molesten i no és manera d'educar.... la mare que els ha parit.....
Hui he canviat de tàctica i he dit que fins que no callesin no donaria classe i...... no he donat classe en hora i vint minuts!! Acollonant!! Allà estava, assegut a la cadira del mestre esperant i esperant i esperant.... fins que ha sonat el timbre i he marxat a altra classe....
Jo no vull fer això, cobrar per no fer res, però jo he de pagar els que altres no ha sabut o volgut fer, i la meua salut està per damunt d'això. És trist perquè, com sempre, paguen justs per pecadors, però aquesta serà la meua tàctica des d'ara.
Aquest problema ve de l'any passat que tenien una mestra que per no crear-se problemes ni enemistats amb els pares no els deia res als xiquets, els deixava fer. A més era la tutora..., igual ho disfressava d'autoconeixement i autoaprenentatge, però la realitat és que no feia res, ni ensenyar ni educar. No només apenes saben llegir sino que no tenen una conducta adequada per estat a un aula. Per a que vos feu una idea aquesta mestra ja no esta a l'escola, per decissió de l'escola.
I clar, ara arribem uns nous i ens trobem aquest panorama... i aguantant, a més, als psicopedagogs, els teòrics.... pq de solucions pràctiques i concretes no et donaran mai, sempre informes, decàlegs i paperassa que no m'aporta gens. Però clar, ell els has de fer cas pq ells saben com s'ha d'educar...... sense xafar mai un aula i enfrontar-se a un caos com aquest. (Caos no pq jo ho diga, sino pq tots els mestres que impartim allà estem d'acord).
Jo sóc de secundària i estic pal·liant una necessitat, no he de complicar-me la vida tant, i no he de portar-me preocupacions a casa. Es trist però accepte que jo no puc canviar el que tinc davant, i com hem va dir un bon amic "si no puedes cambiarlo no te agobies, es un trabajo, cuando acabes desconecta".
No se en quin moment es va produïr aquest canvi tan brutal, quan anava a escola erem 38 a classe i feim la meitat de la meitat d'escandol que una de hui en dia de 27. Pot ser les normes s'han relaxat massa, s'ha volgut anar cap a una educació, no se com dir-lo, no menys autoritària, però igual menys dura, menys selectiva, que no més igualitària, perquè amb els recursos suficients la igualtat estaria garantida, i hem acabat en una mena d'escola-llar d'infants, on l'educació no és la prioritat, si per als mestres, però pot ser no tant per als pares i els xiquets, sino que l'escola és un lloc on els pares aparquen als xiquets de 9:00 a 17:00 i se'ls ha d'aguantar les tonteries i les faltes de respecte.
Que els alumnes s'alcen quan entre el mestre, com vol Sarkozy, no és allò important, si que ho és, però, que mostre respecte i interés. Interés per deprendre, i sinò tenen, no és per la seua culpa, ells no són més que l'espill de nostra societat. Una societat cada vegada més irrespetuosa, analfabeta, consumista i deixada. Eixe és el problema davant ni els mestres ni les mestreses, que no som ni superhomes ni superdones, podem fer molt.
I tu, què em contes?

De Rectificacions i noves lluites.

2007-10-16T20:14:00.000+02:00

Hola!

Ja fa més d'una setmana que no deixe cap escrit, he estat prou enfeinat a l'escola i després havia de disfrutar del llarg cap de setmana, que per cert m'ha vingut molt bé per carregar les piles, encara que la tornada és va fer difícil, dies de goig fan que la tornada a l' "exili" tinga un regust aspre.
Abans de res vull rectificar, la dona que estic sustituint no té la cara més llarga que un dia sense pa, sino que la pobra va patir un patatus i va estar ingresada a l'hospital, per això no sabiem res d'ella. Això demostra que generalitzar no és una bona cosa. Restaré a mi actual destinació com a mínim fins el Nadal, encara que possiblement més temps.
Dit això, hui vull parlar de la meva nova creuada i d'alguns càrrecs i situacions que no entenc. Es suposa que l'escola pública ha de garantir la igualtat d'oportunitats; des de fa uns anys l'escola pública admet ha nois i noies amb deficiències mentals, una política basada en un suposat progressisme integrador. Jo no ho veig així, relacione les dos idees, com podem garantit la igualtat d'oportunitats si tenim un alumne que necessita el 80% de la nostra atenció? No estem discriminant a la resta?
Pot ser aquest raonament portat a un extrem màxim i simplista algu ho veja com un rebuig cap a tot tipus d'integració i aïllament dels alumnes amb deficiències, però no és el que jo planteje. Un alumne inmigrat al principi pot requerir una atenció més personalitzada, té l'aula d'acollida, però arriba un moment que és plenament un més. Els alumnes amb deficiències mentals, molt dificilment els acabaràs integrant i moltes vegades suposen un factor desestabilitzador, si mentre la resta fan deures a ell li deixes dibuixar, sempre haurà algu que vullga dibuixar com ell. No se si m'explique (com deia Buenafuente). El cas és que jo trobe que al final ni li acabes donant a tot el que necessita i a més perds el control de la classe, siga con siga, es produeïx una discriminació.
És ací on entren els psicopedagògs, psicòlegs i l'ent anomant EAP. Al temps que porte donant classe no he vist francament cap actuació positiva per la seua part, sempre es queden a un planol molt teòric, sense voler acceptar que la realitat possiblement els supera, quan no empren un llenguatge com de superioritat cap a tu, i a més, et diuen com has de donar classe a 27 alumnes, on no només els alumnes amb discapacitats mentals suposen un repte. Molta teòria barata però poques pautes d'actuació pràctiques amb utilitat.
Jo planteje que els alumnes amb discapacitats haurien de poder disposar de centres on els portaren de manera molt més personalitzada, on allò important no fos el contingut de les matèries sino la seua formació com a persones, la seua sociabilització, i que després, i segons els casos, tingueren espais i matèries comunes amb l'alumnat de primària i secundària. No crec que això siga ni feixista, ni res, sino molt més progressista que el que hi ha ara. Però clar és això són molts més euros, i és més fàcil dictaminar polítiques integradores que intenten difuminar els problemes però sense solucionar-los.
En fi, així anem. Per cert si algú té programacions de castellà, dibuix i medi natural dels cursos del cicle mitja de Primària que m'ho diga. Les necessite!!
I tu, què em contes?

Els mestres majors (i les baixes tramposes)

2007-10-08T19:08:00.000+02:00

Hola!
Hui vull parlar dels mestres majors de 55 anys que demanen la baixa, és clar, des del la meua experiència personal i generalitzant, cosa que és molt lletja però com aquest blog es personal, anònim i intransferible, ho pasarem per alt!
L'any passat vaig sustituir una mestra de 56 o 57 anys que "patia" de fibromiàlgia, ho he ficat entre cometes pq dubte molt, i l'entorn també, que allò fos veritat. La realitat és que aquesta dona portava els últims tres o quatre cursos demanant la baixa en desembre/gener per no tornar fins al següent curs, per no parlar de lo que feia els anys anteriors, que era apurar i anar tres o quatre dias com a màxim a donar classe.... Aquesta senyora, viu al mateix poble on esta l'escola (que no dire per respecte), i era fàcil vore-la al seu hort fent feina mentre servidor (i els i les anteriors sustituts/es) s'encarregava dels seus xiquets. Això sí, com la cridares per telèfon o anessis a vore-la era la més patidora del món, més o menys com el Nostre Senyor Xuset a la peli de Mel Gibson.
Aquest any una altra vegada s'ha repetit la jugada, però amb matissos diferents. Mestra d'uns 55 anys, que portava molts donant classe al SSTT de Barna ciutat, com a mestra de concertats i interina posteriorment, cosa que encara és i que aquest any el departament l'ha enviat a una vacant per dos anys a l'escola, què obviament està a un altre SSTT però a la "increible" distància de 55 minuts de Barna en tren, només va anar a treballar uns quatre dies, abans de que anaren els xiquets. Posteriorment va patir un atac de lumbàlgia i res més es va saber d'ella. Un exemple, no mana a l'escola les còpies de les baixes, i servidor ha de cridar al SSTT per confirmar les renovacions de la sustitució.
I aixì està el pati, em consta que són molts i moltes més les que fan aquestes coses, coses que donen malnom als funcionaris. Vale, jo me n'estic beneficiant, però això no vol dir que no puga criticar-lo. Després de tot ho paguem tots, i l'administració ha de pagar el doble per un mateix treball.
Jo lis diria que si no volen treballar que es retiren, a disfrutar de la pensió i dels balls de Benicàssim, així els joves treballariem igual. Ara el que fan és per una banda, deixar penjats als seus alumnes, per altra multiplicar la despesa pública, a més de donar una mala imatge del funcionariat educatiu. Clar després demanen respecte i autoritat i es riuen a nostra cara.
En fi, sort als que espereu nomenament, i una abraçada a tots i totes. Us desitje que demà, 9 d'octubre, Sant Donis i festivitat del PV/CV/RV/consonante/vocal ho passeu el millor possible.
I tu, què em contes?

Neomaestrillo against the "vacaburra" mother

2007-10-03T18:26:00.000+02:00

Hola!
Y el inevitable conflicto llego. A media tarde, con viento de xaloc fuerza 4 nudos y un cielo parcialmente nuboso llego el primer duelo de neomaestrillo vs "madresemianalfabetavacaburramihijasieseducá". Así tal como suena, estaba yo castigando a mis alumnos por no saber comportarse en un aula, cuando a las 17:05 llego una madre echa una furia bramando. Reproduzco aquí el comentario parcialmente reconstruido y todo ello en presencia de una buena cantidad de alumnos ya que había empezado a "liberar" a los que siendo justos pagaban por los pecadores.
madresemianalfabetavacaburramihijasieseducá (en adelante MV): "xxxxx sal para casa"
neomaestrillo (en adelante NM): " xxxxx2 puedes marcharte...., quién es usted?"
MV: "la madre de xxxxxx, tu si que eres un maleducado, que no tienes respeto e insultas a los niños (nota: su lenguaje no tenía estas cotas de dicción y corrección gramatical)"
NM: "que?"
MV: "si, si, que los llamastes maleducados, retrasados y gilipollas"
NM: "que? yo maleducados y desastres si que los he llamado, pq un poco si que lo son, pero yo nunca he insultado a mis alumnos"
MV: "(subiendo el tono de voz) Si que los has insultado, que todos lo dicen, aquí el único maleducado eres tu! pero quien te has creido que eres? que acabaste la carrera hace tres meses y no eres más que un malucado"
NM: "señora me licencie hace más de tres años! (elevando más la voz) Usted quién se ha creido que es para llamarme mentiroso en mi clase? De que va? (nota: aquí me quede con las ganas de añadir "paleta hijadelagranputa") Yo si que tengo educación, no como usted!
MV "(perdiendo los nervios) Ahhhh!! Pero tu que te has pensando, ahora mismo me voy a hablar con el director BLABLABLA maleducado, imbécil... BLABLABLA...."
NM "(interrumpiéndola) Váyase a hablar con quien quiera pero fuera de mi clase, yo con usted no he de hablar nada hasta que no aprenda un poco de educación y a respetarme, ale fuera, largo (gritando casi al final).
Esto fue aproximadamente lo que paso, MV bajo a hablar con el director gritando mientras yo me quedaba atónito con la tutora de la clase que había venido a ver que pasaba, luego llego la Jefa de Estudios, cuando mi estado de nervios, era de exaltación y ganas de gasear a alguien.
No me extraña que los niños/as salgan como salen y se comporten como lo hacen. Con madres/padres así..., el Estado debería quitar más custodias joder! Mira que me altero la paleta esa! Pero quien se ha pensado que es para decirme a mi como he de dar las clases!! Si no sabe ni hablar!
Lo peor de todo es que mi ira recayo sobre el muñeco de los órganos del hombre, y luego me costo media hora reconstruirlo, no sabía donde poner el hígado y el bazo sin que se cayeran.
Tras tomar un cafe con unos compañeros, se me paso el arrebato, pero esta mañana he ido de muy mala gana a dar clase. No me siento nada a gusto con tantos seres por civilizar. El entorno es claramente hostil hacia el aprendizaje.
Que ha sido de aquellos tiempos en los que cuando un maestro/profesor decía algo el padre tomaba medidas correctivas y no giraba la torta para ir contra el docente? Si perdemos la autoridad, si nos desautorizan de tal manera, no tenemos nada que hacer, ni enseñar, nuestra tarea, y mucho menos, educar, que viene a ser basicamente lo que se hace en los coles de hoy.
En fin, mañana a ver si se renueva la baja o vuelvo a nomenaments. Si ocurriese lo segundo no me importaria en exceso.
I tu, què em contes?

Primeres reflexions

2007-09-30T10:32:00.000+02:00

Hola!
Primera setmana sensera donant classes, moment de fer un primer balanç i avaluar la situació. Francamente no estic molt a gust a l'escola, com ja vaig dir és molt diferent a la darrera on vaig estar. L'escola és vella, no té molts recursos, hi ha una mancança de materials, els alumnes són prou maleducats, hi ha molta desestructuració social, famílies trencades, alumnes que no entenen ni parlen castellà o català, alumnes amb discapacitats mentals..., en fí, moltes coses per les quals no em sent preparat, i a més, no m'agrada molt el que done: castellà i medi natural si, pero l'àrea de educació artística de primer a quart no m'agrada gens ni mica.
Els companys i les companyes són prou agradables, però clar, som molts, i encara no m'he depres els noms de la majòria. Si que he vist, pot ser una sensació, una falta de confiança dels directius envers els més joves i els de secundària, no és la millor manera, pense de motivar.
Francament si la sustitució s'acaba el dia 3, i no es renova, no em suposarà un trauma, treball no faltara i a més ja estic casi en números de convocatòria de secundària. Tanmateix pense que és molt més probable que reste per molt de temps a l'escola, la mestra a la qual estic sustituint només va anar un dia, es va queixar de que la manassen tan lluny de casa, i no va tornar. Ara està de baixa per lumbalgia, malaltia prou subjectiva, al meu entendre, i que per tant pot allargar la seua reincorpocació fins l'any vinent.
L'any passat encara que estava molt més lluny, a l'alt Berguedà, em sentia molt més com a casa, més integrat amb l'escola i amb la feina. Aquest curs, mentre estiga ací, tinc molt clar que quan termina la jornada de treball, termina la meua feina.
Juntament als companys, altre factor positiu és el poble, molt agradable, amb molts barets, bodeguetes, i pense, tot i que encara no he eixit molt per les nits, amb ambient de festa, o al menys això m'han dit els valencians de la zona. Serà la meua base d'operacions tan si marxe de l'escola com si no.
En fi, supose que tot no es pot tenir, l'any passat tenia un entorn de treball i un grup de nens super genials però una vida molt monòtona, inclús avorrida, al terminar la feina; aquest any tinc més opcions d'oci i sociabilitat però un entorn de treball poc motivador. I el que trobe pitjor, com vaig incorporar-me el dia 21 fins a finals d'octubre no veure ni un €!! Porca misèria!
I tu, què em contes?

And neomaestrillo goes to....

2007-09-22T18:05:00.000+02:00

Hola!
Tornem a la càrrega, neomaestrillo torna a convertir-se en mestre de Primària! Això si, tot molt diferent que el curs anterior!
Per començar els nomenaments, a la sala l'aire condicionat continua propiciant que alguns s'agafen la baixa abans de ser nomenats! Semblava Sibèria! Fora de conyes, trobe molt possitiu que aquest any convoquen no només pel número, sino que principalment quan estàs allà diguen el teu nom, el sistema és més fluit i no dona lloc a confusions. També em va cridar l'atenció l'alt número de gent que no va presentar-se al acte i que en teoria els han fet fora de la borsa.
Quan portaven més o menys un hora de nomenaments va arribar el meu torn, aquest any tenia més opcions d'escollir, i finalment vaig decantar-me pel Penedès. Hi havia molta oferta en aquesta comarca, juntament amb el Maresme, focalitzaven la majoria de places.
Així doncs, camí cap al Penedès, a conèixer el cole, els nous companys i intentar averiguar per quan de temps restaré per allà, cosa que encara no se però sembla que seran uns mesos.
Ara intente adaptar-me al poble, fàcil ja que hi ha una ampla colònia de valencians, i a l'escola, cosa que em costara prou, és molt diferent a l'última que vaig estar i em toca fer reforços i classes concretes, sense tindre un grup propi.
Malgrat tot estic content, comence a treballar i espere poder controlar la situació i guanyar experiència.
I tu, què em contes?

És el moment!

2007-09-19T16:36:00.000+02:00

Hola!
Ja ha arrivat el momen! Maletes cap a dalt i cap a baix, mapes i incertesa! Demà estic convocat... per a Primària! En fi, la setmana passada vaig quedar-me tan propet en la meua especialitat de Secundària que confiava en que me cridassen..., però en fi! Un nomenament és un nomenament!
Ara a vore on em toca! I com son els xiquets!!
Pròxims capítols en Neomaestrillo!!
No s'ho perguen!!!
Sort companys i companyes!!
I tu, què em contes?

Horitzonts d'oposicions!

2007-09-16T16:53:00.000+02:00

Hola!
En fi, ja ens anem apropant en les llistes, aquesta setmana eixirem del dubte de si ens apropem pq hi ha moltes baixes o pq ningú està agafant les vacants de mitja jornada.
Molt prompte ens plantarem ja a l'octubre, moment pot ser, d'escomençar a repasar els apunts per a preparar les opos de l'any que ve. De moment, pel que jo se, hi hauran opos de secundària a Castella La Manxa, Andalusia, Madrid, i espere que a la meua terra, el País Valencià, també.
Unes noves opos, en les quals haurem de revisar les programacions, l'any passat foren les últimes de la LOGSE i ara haurem de planificar segons la LOCE. Francament jo no se exactament que és allò que canvia, però temps tindrem d'estudiar-lo.
Preparar les opos és un món, cadascú ho fa a la seua manera. Uns amb preparador, altres van a una acadèmia, altres formen grups d'estudi i altres pel seu compte. Jo aquests anys he convinat els grups d'estudi amb el treball individual. He tingut accès als temaris de les acadèmies i crec que si tens confiança en un grup és millor repartir-se els temes per a redactar-los individualment.
Però si que m'agradaria contrastar opinions, de les acadèmies tot el món parla prou malament, si algú pot dir alguna cosa positiva, que ho comente per favor!.
De moment l'única cosa que trobe positiva de les acadèmies és que més o menys te marquen el ritme de treball, però si donen les classes com fan els temes....
De totes maneres dona prou mandra haver de ficar-se un any més amb el mateix, per a mi, les següents opos seràn ja les quartes, les terceres preparades de manera seriosa. Com contiune amb aquest ritme estaré més temps per traure les opos que per acabar la carrera! Per a mi quan s'apropen les opos, bo des de gener, tot comença a girar a torn a elles, convertint-se en el centre de la vida en torn a la qual gira tota la resta. Per això m'agobie, cosa que mai m'havia passat a la uni, però clar ara parlem de la vida real, de dedicar-te professionalment a una cosa que t'agrada i que serà el teu sustent vital.
Si algú te formes de relaxar-se tb agraire els seus comentaris!
En fi, espere que aquesta setmana vos (ens) criden per a treballar, i als que heu escomençat ja el curs, que vos vaja bé!
I tu, què em contes?

La larga espera

2007-09-11T21:11:00.000+02:00

Hola!
Una palabra para definir a un sustituto? Incertidumbre! Si esa es la palabra, el no saber ni cuando, ni donde vas a trabajar, ni por cuanto tiempo.
Para mi los días de septiembre pasan lentamente, muy lentamente, se me hacen eternos, aburridos, repetitivos. Tediosos. Los amig@s vuelven al trabajo mientras unos pocos nos quedamos en casa esperando y pensando si vale la pena buscarse un curro mientras llega el día de la convocatoria. Pero claro, que clase de curro puedes buscar en este estado, sabiendo que vas a dejar tirado a quién te contrate a primeras de cambio? Pues un trabajo deleznable, ante lo cual es preferible aguantar el tedio como se pueda.
Yo intento pasar el tiempo, entre otras cosas con este blog, pero llega un momento que ya no sabes que leer, ver, ojear, escuchar, escribir, visitar.... y además tu cuenta corriente va descendiendo de manera constante.
Todo para que? Para trabajar en una de las profesiones peor valoradas por nuestros conciudadanos, y menos respetadas por otra parte. Habrá quién diga que hacemos esto por dinero, no creo que sea la causa principal. No es volver a la pregunta de si un profesor nace o se hace, pregunta estúpida dónde las haya, pués nadie nace para nada sino que es su experiencia vital, sus elecciones, las que marcan su camino. Pero si que creo que sin un poco, al menos un poco, de interés y motivación por transmitir conocimientos y ganas por transformar a la sociedad para mejor trabajando con los más jóvenes, nadie puede ser profesor/maestro, o al menos, no puede ser un buen profesor/maestro.
Me disgrego, este post, lo único que quería transmitir es lo aburrido que estoy y las ganas que tengo de trabajar. Menos mal que mañana empieza el curso en Catalunya y afloraran las bajas. Es nuestro destino, es nuestra oportunidad.
Espere que hàgeu tingut una feliç Diada. Visca Catalunya!
I tu, què em contes?

El meravallòs món dels nomenaments.

2007-09-07T16:57:00.000+02:00

Hola! Com anem?
Hui vaig a explicar com funciona un nomenament, complint així una de les primeres funcions d'aquest blog que és compartir experiències. Molta gent de la borsa encara no ha treballat mai i d'aquesta manera es podra fer una lleugera idea de com funciona, i la gent d'altres CCAA pot comparar el seu sistema amb el català.
Així doncs, què hem de fer davant d'una convocatòria a nomenaments?
El primer de tot arribar prompte, si ens convoquen a les 10:00 he de fer el possible per estar com a mínim 15 minuts abans, especialment si t'han convocat per a primària o estas a un SSTT on les especialitats no estan convocades a hores diferents. La rao és senzilla, d'questa manera podrem agafar un buen puesto per sentir a la taula, pot passar que si arribeu sobre l'hora prevista hagueu de seure al final de la sala i estar tota l'estona amb el: "Pot parlar més alt? No se sent res", "Puede repetir lo que ha dicho"
La segona recomanació es portar de casa:
Un mapa de Catalunya: per poder situar les places que ens oferten
Aigua: és factible estar més de 2 hores allà passant calor
Boli: per marcar les places que ja han escollit els companys amb millor número.
Un llibre, diari o revista: si has de estar molta estona és recomanable per no avorrir-te masa, especialment si no coneixes a ningú a la sala.
Ja estem a la sala seguts i amb tot el material que portem de casa, és el moment de rebre els fulls de places ofertades, moment de fer-se (i perdó per l'expressió) palles mentals amb comentaris del tipus: "Uhaaa una sustitució de 4 mesos al costat de casa!!". Bé has d'assumir que tu no podràs triar aquesta sustitució, per dos raons:
A. No existeixen, fora de les vacants de principis de curs els nomenaments per sustituts que s'oferten son per a dies o com a màxim dos o tres setmanes, ja que encara que es sapiga que un profe va estar de baixa 5 mesos, les places ofertades ho són fins a que ha de tornar a fer la baixa. Dit d'altra manera, veus "Primària, CEIP xxxxx, Sitges, 6 dies" Eixos 6 dies no és el temps que tu estaràs treballant, sinó que son els dies que falten per a que la persona que està de baixa torne a fer la baixa o demane l'alta. El curs passat jo vaig agafar una sustitució que en principi era de uns pocs dies i al final fou de més de cinc mesos.
B. Gairebè mai agafaràs res al costat de casa, la gent que tens per davant és la que amb tota possibilitat et farà que hages d'agafar sustitucions de pobles que no saps ni on estan. Per això és bo portar el mapa.
Molt bé han passat 2 hores i 40 minuts i has agafat una sustitució a 200 km de la teua casa, què has de saber?
El primer que ha de fer és cridar per telèfon al centre per a dir que arribaràs el dia següent, és molt díficil que si al final tens una sustitució a mes de 100 km eixe mateix dia et presentes. Després ja pot cridar a casa per a dir-li als teus pares, novia/o, amics, cosins, veïns... "eiii que treballe!", però primer crida al centre. La millor manera d'escomençar bè és cuidar els detalls.
És normal també que tingues curiositat per saber el que cobraràs, la meua experiència es que malgrat els papers que amablement passen els sindicats, fins que no arribe final de mes no ho sabràs amb certesa. Si ja has treballat si que has de demanar que la retenció no siga d'un 2% i estiga més acorde al standard, sobre el 16-18%.
Possiblement hauràs de buscar allotjament on hages estat destinat, si és un poble petit, ànim, no desesperes, és possible trobar albergs per situar-te els primers dies i si veus que la cosa és per més temps començar a buscar pis. El millor que pots fer es preguntar als compis de feina.
Aquest és altre factor del qual encara no hem parlat, i decissiu per a que siga una bona o mala experiència. Et presentaràs al centre, i habitualment, una vegada fetes les presentacions, et ficaran a l'aula o grup.... i te'n hauràs d'eixir per tu mateix/a. No penses que a la teua arribada tindras un manual del grup/aula!!
I res més, quines ganes tinc de que tornen a convocar-me a nomenaments!!
I tu, què em contes?

PD:
1. Als visitants d'aquest petit raco de la xarxa vull demanar-vos que difongau la seua existència, han llevat el fòrum del USTEC i ja no tinc manera de donar-me a conèixer. He pensat que si arribem a ser un bon grapat de gent inclús podria agregar un fòrum.
2. Ara ja es poden deixar comentaris sense haver d'estar registrat en blogger.

Pq otro blog?

2007-09-05T19:54:00.001+02:00

Hola! Qué tal?

Un blog más aperece en la red, much@s podeis pensar: "uff otro tipo que se cree superguay y chachi por tener un blog y se piensa que tiene algo importante que decir....".
Mi intención inicial no es esa, este blog nace con la finalidad, o cuanto menos la intención, de que los que aspiramos a ser funcionarios del cuerpo de enseñanzas medias del estado y/o estamos en las listas de interinos de la Generalitat de Catalunya, podamos compartir vivencias y experiencias.
Aquest blog alternarà el català i el castellà com a llengües d'expressió, la raó és simple, el català és la meua llengua de docència i la que habitualment empre al món educatiu, el castellà és la meua llengua mare i com el que vull és ser funcionari, doncs m'interessa que també els companys i companyes d'altres llocs del estat, com ara Castella la Manxa, per dir una CCAA on l'estiu vinent n'hauran opos, també pugan participar i comentar com són les coses per allà.
Dicho esto, ¿quién soy?, pues un jovén, bueno dependiendo de hasta que edad etendamos por jovén (como el estado en las asociaciones juveniles reconoce como tales hasta los 30, pues me incluyo), que se licenció hace unos pocos años en una de esas carreras que todo el mundo dice: "uyyy que interesante y bonita, siempre me ha gustado pero claro estudié xxxxxxxx por las salidas", es decir, una carrera de letras cuya salida laboral es la hostelería, la atención telefónica, la venta a domicilio.... y como no, opositar.
Y en esas estamos, opositando para profesor, algo que francamente, cuando estaba en la facultad, nunca pensé, pero al acabar y toparme con la realidad, me dije: "Bueno haré el CAP a ver que tal...", y mira, le cogí gusto a eso de transmitir los conocimientos, luego me entere del sueldo y que es para toda la vida (como el Nescafé Oro), y no había más que hablar: A OPOSITAR!
Desde entonces ya han caído unas cuantas oposiciones para ser profe, en el País Valenciano, en Castilla la Mancha, en Catalunya...., donde el año pasado me apunté a la bolsa de interinos y al poco tiempo estaba trabajando de .... maestro! Si, me llamaron para primaria y estuve unos meses en un cole, una experiencia muy positiva a nivel personal, pero claro a nivel profesional por momentos era frustrante, ya que no tengo la formación para poder transmitir conocimientos a nens tan petits!!!
Este curso aspiro a trabajar, por fin, en un IES, pero de momento en las dos convocatorias de mi SSTT (Barna comarques) mi número no estaba en la lista....
I tu què em contes?